Vicent Pitarch i Almela

Pitarch i Almela, Vicent

Hemeroteca Cientifica Catalana

CRÒNICA 577Jaume Cabré destacava el gran encert de Veny de plantejar-se aquesta obra, que li permetde donar als estudiosos i al gran públic, un tast de la seva saviesa interpretativa. Les dades del’ALDC, com les de tot atles lingüístic, quedaran per a la posteritat (per als futurs estudis): però te-nim la sort que, en aquest cas, no caldrà esperar al futur, perquè en Veny ens n’ha fet una excel.lentbestreta.També ponderava la riquesa patrimonial humana de la variació lingüística i de la variació dia-lectal i la importància de preservar-la.Finalment, recollia els comentaris de professors d’arreu d’Europa elogiant aquesta obra i enressaltava (i ho dic en paraules del mateix J. Cabré) «una constant, l’oxímoron», amb un parelld’exemples:«El bell volum del Petit Atles: obra monumental!»«El grandiós Petit Atles lingüístic.»L’autor, Joan Veny, entrà en els detalls més tècnics dels antecedents, de la metodologia, del’estructura de l’obra i dels comentaris, de les fonts d’informació i de la bibliografia.Distingia els atles descriptius, que ofereixen els materials en brut, ben classificats, que resten adisposició dels investigadors perquè després en facin les corresponents interpretacions, del PetitAtles Lingüístic del Domini Català, amb unes característiques diferents («que es desprenen de la fi-nalitat de l’obra: tot i la seva rigorosa base científica, és destinada sobretot a estudiants universitarisen el seu curs d’iniciació, alumnes de Batxillerat i diletants de la llengua»): format més manejable(DIN A4) que els atles grans; mapes seleccionats de l’ALDC segons el seu interès fonètic, morfolò-gic, lèxic (de 179 mapes i 19 llistes s’han escollit 104 mapes); mapes no puntuals sinó areals, de sín-tesi, amb colors diferents per a cada àrea; cada mapa va introduït per un comentari lingüístic queaborda la història dels mots i justifica, quan és possible, les seves àrees i la seva distribució.Els comentaris que acompanyen els mapes es refereixen a aspectes de fonètica i sobretot delèxic. Aquest darrer resulta més atractiu pels factors socials, creatius, culturals, de contacte de llen-gües que entren en joc. En els comentaris sobre lèxic, l’etimologia hi juga un paper important aixícom la fonètica històrica que explica les fases evolutives d’un mot des del seu origen fins a la sevafase actual. I al costat de l’etimologia i el procés diacrònic de cada mot s’hi assaja una anàlisi dela motivació, és a dir, el mecanisme semàntic, a voltes el factor antropològic, que explica el canvide significat.Veny va il.lustrar el seu parlament amb una munió d’exemples i comentaris que van fer les de-lícies de l’auditori i que convidaven, de tan atractius com eren, a seguir fruint amb una lecturacompleta del Petit Atles.Un acte, doncs, que va alegrar i enriquir l’esperit dels filòlegs, lingüistes i públic que ens reu-nírem per a aquell esdeveniment, tant per la vivència compartida en aquella «cerimònia» com perla convicció que ens envaí que l’obra que es presentava constitueix, a més d’una aportació de pri-mera línia a la lingüística catalana, un instrument pedagògic i identitari magnífic.Àngels MassipUniversitat de Barcelona75è aniversari de les Normes de Castelló: una commemoració oportuna. – L’any 2007van confluir dues efemèrides venturoses: el centenari de la fundació de l’Institut d’Estudis Cata-lans i el 75è aniversari de la signatura de les Normes de Castelló, les quals, com és sabut, consti-tueixen l’acceptació general i definitiva, esdevinguda l’any 1932, de la normativització de la llen-021-ROMANICS XXXI-4  13/5/09  11:05  Página 577CRÒNICA578gua catalana al País Valencià. La coincidència afavoria que es posés de relleu una característicafins aleshores no gaire atesa de les Normes de Castelló, precisament la seva condició de productefecund de l’activitat que desenvolupa l’Institut d’Estudis Catalans.Paga la pena de recordar ací que el triomf de la reforma fabriana en terres valencianes cons-tituí un acte admirable de concòrdia entre els escriptors i les entitats civicoculturals valencianis-tes, tots plegats decidits a superar l’antinormisme crònic que entrebancava l’accés de la societatvalenciana a la modernitat. Alhora les Normes de Castelló esdevenien un testimoniatge contun-dent de la catalanitat de la llengua dels valencians. En l’èxit de la iniciativa normativitzadora –queva recórrer un procés llarg i atzarós– hi assoliren un protagonisme rellevant la revista Taula deLletres Valencianes i sobretot la Societat Castellonenca de Cultura i, a nivell personal, hi foren de-cisives les intervencions de Salvador Guinot, Lluís Revest, Carles Salvador i Àngel Sánchez Go-zalbo, així com Adolf Pizcueta i Gaetà Huguet Segarra. Definitivament, l’acceptació de les Nor-mes de Castelló –amb la data de signatura simbòlica del 21 de desembre de 1932– marcà una fitahistòrica en la trajectòria de la societat valenciana contemporània. És evident que sense la conso-lidació de la codificació lingüística el País Valencià no hauria pogut generar l’extensa i variadaproducció editorial dels nostres dies, que abraça nombrosos camps de la cultura, com ara la recer-ca i la creació literària, el periodisme i l’assaig, las didàctica i la tecnologia, etc.Tampoc no és sobrer remarcar que l’acceptació social generalitzada que assoliren les Normesde Castelló es mantingué compacta tot al llarg del franquisme. Com a nota il.lustrativa de llureficàcia notem que La filla del Rei Barbut, per exemple, fou censurada precisament perquè el textestava redactat en un català normatiu. Tanmateix, en l’ocàs de la dictadura, algun segment socialenyoradís del franquisme va alçar-se contra la normativització del català al País Valencià, sensdubte perquè aquesta s’hi manifestava especialment productiva. Aleshores tornava a emergir, ambuna virulència insuportable, la vella xacra del secessionisme lingüístic, la qual situava les Normesde Castelló entre els blancs dels seus atacs. De tota manera, les Normes assoliren un rang implícitd’oficialitat mitjançant la promulgació de la Llei d’ús i ensenyament del valencià (1983), alhoraque constitueixen el referent en l’activitat normativitzadora assignada a l’Acadèmia Valencianade la Llengua, d’acord amb l’imperatiu establert per la llei de creació d’aquesta entitat.Ben mirat, l’aparició de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, creada l’any 1998, introdueixun nou element de pertorbació en el panorama sociolingüístic valencià, en concret damunt la co-munitat catalanoparlant, un col.lectiu notòriament desvalgut, que ha de fer front a adversitats talscom la pervivència de prejudicis lingüístics crònics, les maniobres del secessionisme o algun epi-sodi que resulta insòlit a l’Europa de la comunicació global com ho és el tancament dels repeti-dors valencians de Televisió de Catalunya. Així doncs, damunt aquest context de perplexitat, lespautes comunicatives que regeixen a l’interior de la comunitat valenciana catalanoparlant entro-pessen amb els nous entrebancs que genera l’aparició d’una segona font normativitzadora, aques-ta de signe politicoinstitucional –l’Acadèmia Valenciana de la Llengua– en competència amb lainstitució que ha estat –i ho continua sent– acceptada pel teixit civil del valencianisme com al seureferent acadèmic en l’àmbit de la llengua pròpia.Precisament, la fragilitat que predomina damunt el panorama sociolingüístic valencià justifi-ca i explica la necessitat que sentim de commemorar amb una certa insistència l’episodi venturósque va constituir l’acceptació de les Normes de Castelló, una celebració que inclou l’objectiu ine-quívoc de vindicar les Normes i l’exigència de normalització social que duen implícita. És ambaquest objectiu que diverses institucions valencianes, encapçalades per la seu castellonenca del’Institut d’Estudis Catalans (IEC), van decidir de celebrar, durant el 2007, el 75è aniversari de lesNormes de Castelló, per tal de divulgar-ne els valors de transcendència històrica i de vigència ac-tual. Al cap i a la fi, aquesta commemoració està plantejada, més que no pas amb un enfocamentde caire historicista, com una invitació a reflexionar sobre la vigència que avui mantenen les Nor-021-ROMANICS XXXI-4  13/5/09  11:05  Página 578CRÒNICA 579mes com a factor de vertebració social, de connexió amb el conjunt de la catalanitat, i d’eina bà-sica de la comunicació dins la xarxa global.Per ordre cronològic, la primera iniciativa commemorativa fou la publicació del calendari75 anys de les Normes de Castelló, per compte de les cinc universitats públiques valencianes, in-tegrades dins la Xarxa Vives d’Universitats. Tot seguit, i dins les Trobades per la Llengua, l’IEChi distribuïa arreu de les comarques valencianes 70.000 exemplars del tríptic 75 anys de les Nor-mes de Castelló – Centenari de l’Institut d’Estudis Catalans, amb la col.laboració de deu col.lec-tius sindicals i culturals, els quals, poc després, constituïren el canemàs de la Comissió Cívica perles Normes de Castelló, integrada per l’IEC, l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, elServei de Llengües i Terminologia de la Universitat Jaume I, Acció Cultural del País Valencià, elsCol.lectius per la Llengua i la Cultura de Castelló, la Federació d’Organitzacions per la LlenguaCatalana, la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica-Escola d’Estiu, Escola Valencia-na, la Càtedra Soler i Godes, Comissions Obreres-PV, el Sindicat de Treballadors de l’Ensenya-ment del País Valencià-Intersindical Valenciana, la Federació de Treballadors de l’Ensenyament-UGT-PV, Maulets, l’Associació Cultural la Nau i l’Associació Cultural Socarrats.Al llarg del trimestre comprès entre febrer i abril, l’exposició “100 anys de l’Institut d’Estu-dis Catalans” va recórrer els municipis de Castelló de la Plana, Morella, la Vall d’Uixó, Benicar-ló i Vila-real. La connexió entre l’exposició i les Normes de Castelló fou objecte d’una conferèn-cia a Benicarló. La mateixa exposició tornaria a Castelló, pel setembre.Com a preparació a la data simbòlica del 21 de desembre, el darrer trimestre de 2007 els ac-tes commemoratius de l’efemèride assoliren un ritme intens i variat. De fet, s’expandiren per totala geografia de la catalanitat, des d’Andorra i Perpinyà fins a Maó, Mallorca, Lleida, Girona, Mo-rella, Tarragona, Valls, Vila-real, València, Gandia, Alcoi, Elx i un llarg etcètera. En aquest sen-tit, el gran promotor de la commemoració ha estat l’IEC, mitjançant el seu vast programa d’actesacadèmics (75è aniversari de les Normes de Castelló dins el centenari de l’Institut d’Estudis Ca-talans) que ha comprès una cinquantena de conferències, a les quals cal afegir 3 taules rodones iles Jornades de la Secció Filològica, “en homenatge a les Normes de Castelló”. En aquest cicleacadèmic han col.laborat nombroses universitats (a la Rovira i Virgili l’acte acadèmic fou presiditpel rector) així com l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, el Consell de Mallorca, laSecretaria de Política Lingüística d’Andorra, la Delegació de Cultura de Tortosa, la Casa de la Ge-neralitat de Perpinyà, diversos ajuntaments i un seguit d’entitats culturals i educatives de totes leslatituds dels Països Catalans. Com no podia ser altrament, l’epicentre de les activitats commemo-ratives ha estat la pròpia ciutat de les Normes, Castelló de la Plana, en la qual van confluir –a mésde les dues exposicions esmentades sobre el centenari IEC– la jornada de la Xarxa Vives “De Cas-telló a Bolonya: commemoració del 75è aniversari de les Normes de Castelló” –amb la interven-ció de dos rectors universitaris–, les Jornades de la Càtedra Soler i Godes, l’exposició “Els es-criptors castellonencs i les Normes del 32”, de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (la qualtambé tingué un ple extraordinari a la Casa Matutano el mateix 21 de desembre), així com la Set-mana cultural de l’institut d’Ensenyament Secundari Francesc Ribalta, la representació de l’òpe-ra La filla del Rei Barbut, en homenatge a les Normes, i les Jornades de la Secció Filològica del’IEC (els dies 14 i 15 de desembre, que van incloure set ponències i una taula rodona).Paral.lelament, es desenvolupava una ambiciosa campanya de premsa, promoguda per la seucastellonenca de l’IEC sota el lema “75 articles per les Normes”, a través de la qual es pretenia defer presents les commemoracions del centenari de l’IEC i del 75è aniversari de les Normes de Cas-telló en una mostra variada de publicacions periodístiques, que abraça tant la premsa d’informa-ció general com la sectorial, la cultural i la sindicalista, etc.En l’apartat de les publicacions en homenatge a les Normes de Castelló la contribució mésnotòria correspon a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, amb Les Normes de Castelló. L’interés021-ROMANICS XXXI-4  13/5/09  11:05  Página 579CRÒNICA580per la llengua dels valencians al segle XX (de J. D. Climent), Els escriptors castellonencs del pri-mer terç del segle XX i les Normes del 32 (a cura de J. Palomero i L. M. Meseguer), Els escriptorscastellonencs. Material didàctic ESO i Batxillerat (de M. À. Corbaton, M. Ferrer, J. Peraire i R.Serret) i La filla del Rei Barbut (de M. Segarra), a més de l’auca Valencià per Norma, de Xipell.També l’ajuntament de Vila-real publicà l’Auca de les Normes de Castelló. 75é aniversari. 1932-2007, amb gargots de Quique i text de Manel Pitarch. Per la seva banda, el sindicat UGT-PV haeditat Les Normes de Castelló (1932), a favor de l’ús social del valencià, i l’institut d’Ensenya-ment Secundari Francesc Ribalta ha iniciat una nova etapa en la seva publicació interna, Ribalta.Quaderns d’aplicació didàctica i investigació, amb el núm. 12 dedicat a les Normes de Castelló.Encara hi podem anotar l’edició especial dedicada al 75è aniversari de les Normes, del núm. 2(tardor de 2007) de Unitat popular de la Plana. Butlletí de l’Esquerra independista de la Plana,així com el fullet de 28 pàgines 1932-2007. 75 anys de les Normes de Castelló, publicat per “En-davant, Organització socialista d’alliberament nacional”.Val a dir que, més enllà de l’any 2007, la seu castellonenca de l’IEC prolonga la commemo-ració de les Normes de Castelló fins a la primavera del 2008, exactament a les Trobades per laLlengua, amb les quals tancarà el cicle d’un any complet d’actes commemoratius. L’any 2008aquestes Trobades convoquen els col.lectius dels voltants de Castelló a Benicàssim, una ocasióadient perquè la vila turística allotgi l’exposició “L’IEC, 1907-2007. Un segle de cultura i ciènciaals Països Catalans”. Aleshores, dins la programació de les Trobades, que també inclourà l’expo-sició, hi serà pronunciada una conferència sobre les Normes de Castelló com a producte fecunddels cent anys de l’IEC. Amb el mateix tema hi ha programades, tot al llarg dels quatre primersmesos de l’any 2008, sengles conferències als municipis de la Pobla Tornesa, Gandia, Castelló dela Plana i Castalla.Finalment, hom preveu que a les Trobades per la Llengua hagin estat editades dues publi-cacions de l’IEC: la corresponent a les Jornades de la Secció Filològica tingudes a Castelló i laque recopilarà els articles apareguts en la premsa periòdica dins la campanya “75 articles per lesNormes”.Tot comptat i debatut, hi ha prou raons per assegurar que l’abundor, la diversitat i l’abast ter-ritorial dels actes que ha generat el 75è aniversari de les Normes de Castelló fan que el conside-rem una commemoració digna i satisfactòria, ultra oportuna, sense comparació amb cap de les quevan precedir-lo.Vicent PitarchInstitut d’Estudis CatalansJornades d’homenatge a Ramon Aramon i Serra en el centenari de la seva naixença,1907-2007 (Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, desembre de 2007). – L’Institut d’EstudisCatalans va organitzar aquest homenatge a qui, a més d’il.lustre filòleg romanista, fou el Secreta-ri General de la corporació des de 1942 fins a 1989 i al qual deu la seva supervivència. L’home-natge es desenvolupà en tres jornades acadèmiques dedicades a exalçar la seva figura a càrrec dediverses personalitats de la cultura catalana i d’una de la Unió Acadèmica Internacional. Tingue-ren lloc els dies 13, 28 de novembre i 11 de desembre de 2007.Cada jornada era dedicada a un aspecte de la personalitat de Ramon Aramon. La primera,amb el tema «Aramon i l’Institut», constà de les següents conferències: 1) Jordi Carbonell. Lareconstrucció (1942-1944). 2) Josep Massot i Muntaner. La travessa del desert (1945-1967) iel camí cap a la consolidació (1968-1982). 3) Oriol Casassas. Ramon Aramon i Serra i el món deles ciències: el perseverant estímul.021-ROMANICS XXXI-4  13/5/09  11:05  Página 580

75è aniversari de les Normes de Castelló: una commemoració oportuna

http://revistes.iec.cat/index.php/ER/article/download/39654/39557

75è aniversari de les Normes de Castelló: una commemoració oportuna

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana