Joan (Pineda de Mar) Ferrer

Ferrer, Joan (Pineda de Mar)

Hemeroteca Cientifica Catalana

El 14 de desembre, l’Institut Joan Lluís Vives —que, com és sabut, aplega totes les uni-versitats dels Països Catalans— va organitzar també un acte d’homenatge a l’historiador al Pa-ranimf de la Univ. de Barcelona. Antoni Mestre i Eulàlia Duran es van fer càrrec de la glossapersonal i intel·lectual de Batllori. D’altra banda, el 13 de maig del 2000, la figura de MiquelBatllori va ser objecte d´una edició especial del programa Milenium, del Canal 33, dirigit perRamon Colom. Batllori també ha intervingut en diversos programes radiofònics, a CatalunyaRàdio i Catalunya Cultura.Pel que fa a les iniciatives editorials, cal remarcar l’edició d’una biografia intel·lectual deMiquel Batllori, a càrrec de l’autor d’aquesta nota, que ha estat publicada per la Fundació Ca-talana per a la Recerca en la seva Col·lecció de Biografies (Agustí Alcoberro: Miquel Batllori.Barcelona, 2000). L’acte de presentació de l’obra, celebrat al Museu d’Història de Catalunyael 23 de febrer del 2000, va comptar amb la presència del biografiat i d’un nombrosíssim pú-blic. Com assenyalava la crònica de Pau Arenós publicada a El Periódico de Catalunya (25 defebrer): «L’estupor era majúscul. Dimecres, la sala d’actes del Museu d’Història de Catalunyaes desbordava perillosament. La gent fluïa cap a fora. Les riberes s’amuntegaven. Un despis-tat hauria suposat que darrere el mur humà s’hi amagava un actor en els seus millors anysacnètics o un cantant pop, que és el soroll que fa una bombolla, tan efímera al petar. Però a quies descobria a l’altre costat de la tàpia era el pare Miquel Batllori (Barcelona, 1909), un físicde pes superploma i un cervell superpesant.»Poques setmanes després es presentà en societat l’obra autobiogràfica de Batllori Re-cords de quasi un segle, editada per Quaderns Crema a cura de Cristina Gatell i Glòria Soler.El text, que ressegueix alguns dels principals episodis del seu recorregut personal i intel·lec-tual, ha ocupat un lloc destacat en les llistes de llibres més venuts durant un gran nombre desetmanes.En ocasió dels Premis Octubre de 2000, al País Valencià, l’editorial Tres i Quatre anunciàl’inici del Diplomatari Borja, un ambiciós projecte que ha d’aplegar en una cinquantena devolums tota la documentació sobre aquesta nissaga valenciana, que ha estat estudiada per Bat-llori. Ell mateix fou present en l’acte de presentació d’aquesta iniciativa.D’altra banda, l’edició de l’Obra Completa de Miquel Batllori, a càrrec de l’editorial Tresi Quatre, ha continuat complint fites, amb l’aparició dels volums XIV (Iberoamèrica: del Des-cobriment a la Independència) i XV (Història i mite de la intervenció dels jesuïtes en la inde-pendència d´Hispanoamèrica: Juan Pablo Viscardo). L’Obra Completa es realitza sota la di-recció d’Eulàlia Duran i la coordinació editorial de Josep Solervicens, en col·laboració amb elmateix Batllori, que cura també de la revisió i actualització dels textos.A banda d’aquesta activitat, el pare Batllori ha reprès el treball d’edició crítica de l’Epis-tolari Borja, un vell compromís editorial contret amb l’editorial Barcino i la col·lecció ElsNostres Clàssics en la dècada de 1950.A vista de l’activitat ingent del pare Batllori, el cronista només pot afegir: continuarem in-formant. [A. A.]* * *Aproximació a l’obra de Joan Coromines (Girona, del 21 de febrer al 5 de maig de2000). —El Centre d’Estudis Pere i Joan Coromines de la Univ. de Girona, dirigit per Fran-cesc Feliu, i el Centre Cultural La Mercè de l’Ajuntament de Girona han organitzat, entre el21 de febrer i el 5 d’abril de 2000 un cicle de conferències sobre l’obra lingüística i filològicade Joan Coromines (1905-1997).CRÒNICA374El cicle ha constat de les conferències següents: 1. «Coromines i la lingüística romànicadel seu temps», per Antoni Badia i Margarit (21 de febrer); 2. «El lloc de Coromines en lacultura catalana contemporània», per Narcís Garolera (23 de febrer); 3. «Joan Coromines:semblança bio-bibliogràfica», per Max Cahner (28 de febrer); 4. «Literatura, lingüística, fi-lologia», per Narcís Garolera (1 de març); 5. «Les edicions de Coromines», per Xavier Re-nedo (6 de març); 6. «Les edicions de Coromines», per Sadurní Martí (8 de març); 7. «El Dic-cionario crítico etimológico castellano e hispánico I», per José A. Pascual (11 de març); 8.«El Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico II», per Glòria Claveria (13 demarç); 9. «El Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana I», per Joan Fer-rer (15 de març); 10. «Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana II», perJoan Ferrer (20 de març); 11. «L’Onomasticon cataloniae i els altres estudis de toponímia»,per Joan Ferrer (22 de març); 12. «Contribucions a la gramàtica històrica catalana», per JoanFerrer (27 de març); 13. «Els dialectes catalans en els treballs de Coromines», per August Ra-fanell (29 de març); 14. «Els estudis sobre el francès i l’occità. El parlar de la Vall d’Aran»,per Xavier Lamuela (3 d’abril); «15. La descripció i la prescripció gramatical del català mo-dern», per Joan Ferrer (5 d’abril).Les conferències van tenir una gran assistència d’un públic divers format, d’una banda,per estudiants de la Univ. de Girona i, de l’altra, per persones atretes per la personalitat i l’o-bra de Coromines. Cal no perdre de vista que Coromines ha tingut sempre un component mí-tic, més enllà del vessant lingüístic i filològic de la seva ingent producció.Aquest cicle, que estrenava les activitats acadèmiques del Centre Pere i Joan Corominesde la Univ. de Girona, ha tingut un ressò públic —periodístic— i polèmic, que ha anat mésenllà de la transcendència acadèmica que solen tenir aquest tipus d’actes en el nostre país. Laconferència inaugural, a càrrec d’Antoni M. Badia i Margarit, va valorar la figura de Coro-mines dins la romanística del seu temps: el món dels neogramàtics. Quan s’intenta prescindirde la mitologia, la figura del lingüista torna allà on li correspon, en una galeria ideal de ro-manistes del segle XX: el seu retrat estaria situat en la dècada dels anys cinquanta, en el mo-ment del seu màxim esplendor científic, quan va publicar el Diccionario crítico etimológicode la lengua castellana. La seva obra, amb l’afany que la caracteritza de donar raó de tot, esressent, quan es llegeix amb ulls crítics —no malvolents— d’un individualisme molt notable,que en el camp de la producció científica sempre acaba essent perjudicial. És ben evident queCoromines no va tenir gairebé mai en compte l’obra d’altres romanistes. El seu treball titànicés l’obra d’una persona que viu al marge de la comunitat científica. És probable també queuna obra d’aquestes dimensions sols sigui possible feta en les condicions en què va ser feta;però això certament la va perjudicar. Els diaris es van fer ressò amb titulars cridaners de laconferència del Dr. Badia, i la guerra ja va ser encesa. Max Cahner, col·laborador i editor deCoromines, i president de la Fundació Coromines, en la seva conferència va tornar a obrir elfoc, quan va atribuir la visió crítica que el Dr. Badia havia presentat de Coromines a rivali-tats personals. De nou els diaris van aprofitar per tornar a fer una bona foguera de foc d’en-cenalls. Sap greu que el debat científic seriós hagi de passar, al ulls de les persones que lle-geixen la informació dels diaris, per una guerra de trinxeres entre personalitats del món de lalingüística i la filologia.La polseguera periodística, però, va ser l’anècdota d’un conjunt de conferències molt bentravat, amb un esplet de conferenciants de primera fila científica, que van donar una visió crí-tica —tal com el mateix Coromines subtitulava els seus diccionaris— i no apologètica d’undels més grans lingüistes del s. XX. [J. F.]* * *CRÒNICA 375

Aproximació a l'obra de Joan Coromines (Girona, del 21 de febrer al 5 de maig de 2000)

http://revistes.iec.cat/index.php/ER/article/download/38203/38186

Aproximació a l'obra de Joan Coromines (Girona, del 21 de febrer al 5 de maig de 2000)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana