Joan Anton Rabella i Ribas

Rabella i Ribas, Joan Anton

Hemeroteca Cientifica Catalana

O VII Premio Vicente Risco de Ciencias Sociais (2002), promovido polos Concellos deAllariz e do Castro Caldelas e as Fundacións Vicente Risco e Sotelo Blanco concedéuselle áobra A esperanza bretona á luz dos estudios de traducción, de Anxo Fernández Ocampo, tex-to que acaba de editar Sotelo Blanco. Neste ensaio o autor procura contribuír a levantar unmapa descritivo das relacións literarias intertemporais entre os termos da literatura medieval eo da modernidade galega.4. Publicacións. a) O nº 47 da revista A Trabe de Ouro (2001) contén traballos sobre a di-versa problemática das linguas románicas minorizadas: F. Fernández Rei «A situación das mi-norías étnico-lingüísticas da República Italiana»; Mª C. Alén Garabatos e C. Valcárcel Rivei-ro «A República Francesa e as ‘linguas rexionais ou locais’: a situación do occitano e daslinguas oilitanas»; J. E. Gargallo Gil «Aranés, mirandés, ¿valego? Tres enclaves romances defronteira, tres retos de supervivencia e preservación da identidade na Europa do novo mile-nio»; Alba Nogueira López «Perpectivas xurídicas das linguas minorizadas na U.E.»; e M. Pa-rajó Calvo e X. H. Costas González «Posibilidades legais de equilibrio lingüístico no Bierzooccidental e as Portelas. Breve referencia á Terra Eo-Navia e ó val do río Ellas».Rosario Álvarez e Xosé Xove: Gramática da lingua galega. Vigo: Galaxia, 2002, 769 p.Trátase dunha descrición básica, pero completa da lingua estándar, con incorporación da va-riación non completada na normativa vixente do galego. A obra pretende ser de utilidade parao lector especializado e para un público máis amplo.Actas dos IV Encontros para a normalización lingüística (9 e 10 de novembro de 2000).Santiago de Compostela: Consello da Cultura Galega. CDSG. APLN, 2002, 316 p.. Contén, en-tre outros relatorios, os de M. Siguán «Unha política lingüística para Europa», Alba Nogueira«O galego no seo da UE: oficialidade lingüística na UE e liberdades comunitarias», H. Boyer«O proceso de normalización lingüística [do galego] visto desde o exterior», A. Santamarina«A recuperación e salvagarda da toponimia galega» e T. Mateix «A xestión lingüística».Goretti Sanmartín Rei: Lendo nas marxes. Lingua e compromiso nos paratextos (1863-1936). A Coruña: Espiral Maior Universitas, 2002. Trátase dunha rigorosa lectura sociolin-güística dos integrantes tidos por secundarios (títulos, prólogos, dedicatorias) das obras publi-cadas entre o Rexurdimento galego e o 1936.É-galego. Curso multimedia de galego. Xunta de Galicia. Fundación Caixa Galicia. EidoMedia. CESGA. Instituto da Lingua Galega da Universidade de Santiago de Compostela, 2002.O curso divídese en dez unidades onde se desenvolven diferentes motivos comunicativos.Homenaxe a Fernando R. Tato Plaza. Coordinación de Ramón Lorenzo. Santiago deCompostela: Universidade, 2002. Son 55 traballos da autoría de profesores e investigadoresdo Departamento de Filoloxía Galega e da Facultade de Filoloxía ó profesor Tato falecido ós37 anos. Este brillante investigador do galego medieval e da onomástica formaba parte doConsello Científico do Instituto da Lingua Galega. [F. F.-R.]Congrés Internacional d’Onomàstica Gallega Frei Martín Sarmiento.—Els dies 2, 3i 4 de setembre de 2002 se celebrà a la Universidade de Santiago de Compostela el CongresoInternacional de Onomástica Galega que portava per títol el nom de Frei Martín Sarmientocom a homenatge a la valuosa tasca onomàstica d’aquest estudiós i erudit lleonès del segle XVIII(1695-1772) que tant d’esforç va dedicar a la llengua gallega.Aquest congrés, que va ser organitzat per la Real Academia Galega, l’Instituto da LinguaGalega i l’Asociación Galega de Onomástica, va tenir un caràcter internacional i, així, a bandade la part dedicada a l’onomàstica gallega, també va tractar sobre l’onomàstica d’altres àmbitslingüístics, bàsicament romànics, i va comptar amb la participació d’onomasiòlegs de renomCRÒNICA468com Jürgen Untermann, Enzo Caffarelli, Josep Moran o Dieter Kremer. Les sessions es van re-alitzar a la Facultade de Filoloxía de l’esmentada universitat i estaven organitzades en cincapartats: 1) Toponimia (des de la toponímia major a la microtoponímia, i des de la recerca eti-mològica fins als processos de normalització); 2) Antroponimia (tant pel que fa a l’estudi de lestendències o dels aspectes etimològics, com pel que fa a la relació amb altres disciplines com lafonètica, la dialectologia, etc.); 3) Os outros nomes (referit als noms d’animals, vehicles, edifi-cis, etc.); 4) Onomástica literaria (en relació amb els noms propis emprats en la literatura), i 5)Padre Sarmiento, onomástico (quant a l’estudi de la seva àmplia obra, que conté molta infor-mació onomàstica a banda del seu Onomástico etimolóxico). Des d’un punt de vista general,van predominar les participacions en el camp de la toponímia principalment i de l’antroponí-mia, encara que també van ser prou nombroses les dedicades a l’onomàstica literària.Ultra les nombroses comunicacions, una cinquantena, el congrés va comptar amb duesconferències i tres taules rodones. Ramón Lorenzo va realitzar la conferència inaugural delcongrés, Sarmiento e a Onomástica, i l’últim dia Jürgen Untermann va pronunciar una con-ferència molt interessant sobre toponímia antiga titulada Griegos, romanos y «bárbaros» en latoponimia paleohispánica. Pel que fa a les taules rodones, a Situación onomástica da Gallae-cia, Juan J. Moralejo Álvarez, Jürgen Untermann, Amílcar Guerra i Carlos Búa van debatresobre els problemes de l’onomàstica antiga del nord-oest de la península Ibèrica; a la dedica-da a les Tendencias actuais da antroponimia persoal en territorios hispánicos (galego, cata-lán, vasco e portugués), Ana Isabel Boullón, Ivo Castro, Emili Casanova i Mikel Gorroxategivan repassar respectivament les tendències actuals en l’antroponímia personal gallega, portu-guesa, catalana i basca, i van aportar una informació que va resultar molt remarcable, perquèaquestes tendències presenten unes característiques molt diferenciades en els diversos àmbitslingüístics; i, finalment, a As Academias e a toponimia das autonomías históricas, Xesús Fer-ro, per part de la Real Academia Galega, Josep Moran, com a representant de l’Institut d’Es-tudis Catalans, i Jose Luis Lizundia, per Euskaltzaindia, van analitzar les posicions de les di-ferents acadèmies pel que fa a l’ús de l’exonímia, un tema controvertit i interessant, més si esté en compte el marc actual de la Unió Europea i el procés que avui coneixem com la globa-lització, en aquest cas pel que fa a la circulació de la informació, els mitjans de comunicació,els transports o el turisme. [J. A. R.]Canvi en la presidència de l’Acadèmia de la Llengua Asturiana.—Dimisión de XoséLluis García Arias como presidente de la Academia de la Llingua Asturiana: Tras la publica-ción de la Gramática de la Llingua Asturiana (1998; 3ª ed. 2001) y del Diccionariu de la Llin-gua Asturiana (DALLA) (2000) que cerraron una primera fase del proceso normativizador, eldía 10 de enero de 2001, en una Xunta Ordinaria de la Academia de la Llingua, el Dr. XoséLluis García Arias presentó su dimisión al Pleno de la institución, que presidía desde la fun-dación de la misma en 1981. El Dr. Miguel Ramos Corrada, Vicepresidente, asumió las fun-ciones representativas de la presidencia de la Academia hasta la celebración de elecciones, fi-jadas para el día 25 de mayo de 2001. Ana María Cano González, nueva Presidenta de laAcademia de la Llingua Asturiana: El día 25 de mayo de 2001 y tras la votación celebrada enuna Xunta Estraordinaria de la Academia de la Llingua Asturiana, la Dra. Ana María CanoGonzález fue elegida por mayoría absoluta de los académicos presentes y sin ningún voto encontra Presidenta de la institución. La Dra. Cano González es miembro numerario de la Aca-demia de la Llingua Asturiana desde la fundación de la misma en 1981, catedrática de Filolo-gía Románica de la Universidad de Oviedo y decana de la Facultad de Filología. [A. M. C. G.]CRÒNICA 469

Congrés Internacional d'Onomàstica Gallega Frei Martín Sarmiento

http://revistes.iec.cat/index.php/ER/article/download/38500/38483

Congrés Internacional d'Onomàstica Gallega Frei Martín Sarmiento

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana