Martí March Massós

March Massós, Martí

Hemeroteca Cientifica Catalana

brós grup d’intel.lectuals i que comptarà amb la ferma oposició de Llorenç Villalonga. Com remarcaGraña, en aquesta etapa els poetes de l’Escola Mallorquina no ocupen posicions capdavanteres a l’As-sociació encara que continuen col.laborant en les activitats literàries, bàsicament des de La Nostra Te-rra, entre les quals destaquen els actes commemoratius del bimil.lenari de Virgili i dels centenaris deGoethe, Frederic Mistral i de la Renaixença; especialment interessant és l’anàlisi de la significació d’a-questa darrera efemèride a Mallorca, prou treballada a la bibliografia catalana però no a la insular, i elpaper que hi desenvolupà Joan Estelrich. Quant als aspectes estrictament literaris, Graña dibuixa elmapa de la lírica mallorquina dels anys trenta, dominada per l’estètica que defensaven els poetes del’Escola Mallorquina, tot i que ja comencen a mostrar-se els primers indicis d’una renovació poètica. Iés que la lectura minuciosa d’alguns dels poemaris que es publiquen –Poesies (1931), de Llorenç Riber,El retorn (1934), de Maria Antònia Salva, L’estela d’Or (1934), de Maria Verger i Íntim recer (1936),de Miquel Forteza– denoten, malgrat els intents tímids de renovació dels dos darrers (la sensualitat i larelació amorosa són temes inusuals en aquest model líric), l’esgotament del model estètic heretat deCosta i d’Alcover. Un panorama en què també es fa evident la precarietat de les plataformes editorialsdestinades a divulgar les creacions, si obviem els esforços, gairebé en solitari, de Francesc de B. Moll.El capítol, per últim, passa revista a les activitats socioculturals de l’Associació, algunes heretades jades dels seus inicis: el foment de l’ús de la llengua autòctona, la divulgació de la higiene social o la cre-ació de les Càtedres d’Estudis Baleàrics per a gestionar l’Ensenyament Mitjà.L’estudi es completa amb un apèndix historicocultural amb textos de difícil accés i que Graña, fe-liçment, posa a disposició dels estudiosos. Organitzat en tres blocs temàtics, el primer presenta un con-junt d’articles sobre la poesia mallorquina des de la Renaixença fins a la Guerra Civil; el segon inclouuna sèrie d’articles relacionats amb la situació lingüística a Mallorca; el darrer és una selecció de docu-ments sobre l’Associació per la Cultura de Mallorca i les seves activitats. Uns textos que reblen el claude la hipòtesi central del plantejament del llibre: considerar l’Associació i l’Escola Mallorquina com aprojectes complementaris per a la modernització del país.Per tot plegat, només ens resta felicitar Isabel Graña per aquest excel.lent treball, fet amb honrade-sa, rigor i exhaustivitat. No en va, les aportacions sobre la literatura mallorquina dels anys vint i trentaque presenta són múltiples i d’un gran interès (recuperació i reivindicació de figures i entitats poc ogens conegudes, acurades lectures d’uns reculls poètics sovint menystinguts per la crítica, interpreta-cions de textos assagístics que obliguen a nous plantejaments metodològics...) i el converteixen en unaeina de consulta obligada per al coneixement del període analitzat. Amb tota justícia, Els poetes de l’Es-cola Mallorquina i l’Associació per la Cultura de Mallorca va obtenir el 2008 el Premi de la Crítica Se-rra d’Or de Recerca, en el terreny de les Humanitats.Josep Camps i ArbósUniversitat Oberta de CatalunyaMartínez-Gil, Víctor / Gavagnin, Gabriella (dir.) (2006): Indesinenter. Anuari Espriu 1.Arenys de Mar: Punctum; Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu, 166 p.Martínez-Gil, Víctor / Gavagnin, Gabriella (dir.) (2007): Indesinenter. Anuari Espriu 2.Arenys de Mar: Punctum; Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu, 160 p.Amb aquest títol incitador («indesinenter», advervi llatí que significa «incessantment», i que remeta un conegut poema de Salvador Espriu, de Les cançons d’Ariadna), va aparèixer el 2006 un anuari de-dicat íntegrament a l’obra espriuana, com a corol.lari i continuació de la ja rica tradició crítica sobrel’escriptor, i que s’ajunta a monografies de la mateixa parió, com l’Anuari Verdaguer o Studia Lullia-na, fites destacades per al desenvolupament de la tasca filològica als Països Catalans. Com apunta eltext de presentació d’Indesinenter, l’estudi de la literatura catalana del segle xx, «rica i agitada», es vafent lentament, i a poc a poc n’apareixen noves clarícies i nous debats. Es disposa ja d’una bona quan-MARTÍ MARCH MASSÓS558021-ROMANICS XXXI-3  13/5/09  11:02  Página 558titat d’escriptors amb un corpus de bibliografia crítica tant o més extensa que la del mateix Espriu, sibé, és clar, hi ha altres aspectes en gran part encara per investigar, que ofereixen un ampli camp a có-rrer. El present anuari, dirigit per Gabriella Gavagnin i Víctor Martínez-Gil, es divideix en quatre sec-cions: el nucli central recull, sota els epígrafs «Estudis» i «Materials», noves aproximacions crítiques ifilològiques a l’obra espriuana, mentre que les altres dues seccions, «Entrevista» i «Ressenyes», s’en-carreguen, respectivament, de recollir de viva veu l’opinió de diverses personalitats sobre Espriu, i defer-se ressò de les diverses i noves aportacions sobre la seva obra.El primer número s’inaugura amb una entrevista a Raimon, en reconeixement a la seva tasca detransmissió de la literatura catalana, medieval i contemporània, sobretot d’Ausiàs March i Espriu. Elcantautor valencià parla de similituds en la poesia de March i Espriu, i repassa els seus àlbums més lli-gats a la poesia espriuana, els quals serveixen per entrar en els detalls menuts, però axials, de la musi-cació pacient de la seva poesia. L’entrevista dóna l’entrada al nucli central del primer número, que re-cull tres ponències presentades a les Primeres Jornades Salvador Espriu (Arenys de Mar, desembre del2005), i que versen sobre la imatge pública d’Espriu a través de l’estudi de la seva relació amb altres es-criptors: amb Josep Pla, Joan Fuster i Maria Aurèlia Capmany. El primer estudi, de Josep Maria Bala-guer («Espriu, “homenot” de Josep Pla»), analitza els escrits de Pla sobre Espriu, començant per l’any1947, en què Pla, que defensava l’aprofitament dels primers permisos de la dictadura per a publicar encatalà, intentà atraure Espriu –el «novel.lista Espriu»–, que gaudia de prestigi dins els sectors clandes-tins, envers el seu projecte. Però aquest, allunyant-se de la narrativa, donà a conèixer Primera històriad’Esther, que esdevingué el símbol d’una «nova Renaixença», i no, com volia Pla, exemple de rupturade la tradició anterior. Pla intentarà, de nou, el 1948, apropiar-se de la seva figura, tractant-lo, no comel símbol de la recuperació, sinó com «una peça més» del seu projecte, capdavanter d’una generació dela qual el mateix Pla en seria l’antecedent. Però el 1959, en l’«homenot» que li dedicà, Espriu esdeve-nia ja l’antítesi de l’escriptor que volia i proposava l’empordanès.Qüestions de llengua literària, d’ètica i d’estètica, intervenen en l’operació de Pla, i de programacultural, de construcció de la figura pública d’ambdós en la postguerra, tema al qual s’enfronten demanera diferent. I aquesta manera de fer-ho, com explica Balaguer, afecta el «sentit últim» de les se-ves obres, allò que els hi dóna una certa unitat. Però si Pla s’autoconstrueix com a un determinat tipusd’escriptor a través de l’«homenot» dedicat a Espriu, també és imatge seva, en part, la imatge que ensha arribat del poeta. Com ho és també l’ús polèmic del terme noucentisme, que després serà usat perFuster (Contra el noucentisme) com a patró d’anàlisi de la literatura contemporània, més enllà de lacronologia que engloba el terme segons l’ús majoritari en els estudis literaris catalans. Tibant tambéd’aquest fil, Rosa Delor («Salvador Espriu vist per Joan Fuster») explica que la imatge d’Espriu quees desprèn de l’aproximació crítica del suecà és també deutora del personatge creat per l’empordanès.Fuster situa Espriu enfront del noucentisme, ja sigui l’orsisme o el noucentisme epigonal de postguer-ra, i el lliga alhora amb el «dissident» Pla. Però el que destaca Delor de la crítica fusteriana és que lle-geixi l’obra segons el seu context històric, una lectura que, al mateix temps, entén aquesta com un totarticulat.Els escrits crítics de Fuster són examinats també en una segona direcció: la que du Espriu a in-corporar-los en la seva obra, en un diàleg intertextual que li serveix per dibuixar la seva pròpia imatge.Delor, que reivindica una lectura d’Espriu des d’una «posició supraideològica», aprofundeix pas a pasen l’estètica espriuana, en la seva visió del món –apuntant la possible influència d’Oswald Spengler–, idestaca alhora com Joan Fuster, al final de la seva evolució crítica, acabà optant, per sobre dels altres,pel vessant de sàtira moral de l’obra d’Espriu, en sintonia amb la literatura més preuada pel suecà. Demanera també complementària, el tercer estudi, signat per Jordi Cerdà Subirachs («La mirada incondi-cional de Maria Aurèlia Capmany»), analitza els escrits sobre Espriu per part d’una de les escriptoresdestacades de la generació de postguerra, i que rebé l’impacte directe del recull La pell de brau. Cerdàsegueix tres línies: la influència d’Espriu en l’obra de Capmany, la projecció del mateix Espriu a travésdel teatre, on jugà un paper essencial Ricard Salvat i Capmany, i el paper d’Espriu en la literatura auto-biogràfica de la darrera. Cerdà destaca, sobretot, l’afaiçonament d’una certa imatge d’Espriu en l’obraMARTÍNEZ-GIL, VÍCTOR / GAVAGNIN, GABRIELLA: INDESINENTER. ANUARI ESPRIU 1 I 559021-ROMANICS XXXI-3  13/5/09  11:02  Página 559memorialística de Capmany, però també l’enllaç de la reflexió sobre la mort en Espriu i la mort col.lec-tiva sota el franquisme, que donarà lloc al mite redemptista, entre moltes altres coses. Ara bé, si la de-finició de Capmany de l’obra espriuana com una espiral féu fortuna, Cerdà li esmena que al centre hiposés sempre les mateixes obres, i reivindica el valor intrínsec de cada una, al marge de l’arquitecturaglobal, sense marginar-ne cap.A la secció «Materials», Gabriella Gavagnin i Víctor Martínez-Gil editen nou folis mecanoscritssorgits del procés de correcció, per part d’Andreu Rossinyol, de la novel.la Laia, amb els autògrafsd’Espriu responent als problemes plantejats pel corrector. A més del seu interès per a la història de lesvariants d’aquesta novel.la, els comentaris d’Espriu informen de la seva recerca estilística, de la volun-tat de crear una llengua pròpia, pouant sovint en mots d’infància, fets que entraven ocasionalment endebat amb la preceptiva, en relació a la qual Espriu es mostrava respectuós, però que l’obligava a fer gi-ragonses per mantenir la seva veu. Seguint en el mateix camp, en la voluntat de l’anuari d’oferir nousmaterials sobre Espriu, però saltant ja al segon número d’Indesinenter, corresponent a l’any 2007, des-taquem que el nucli central d’aquest està format per un dossier dedicat a Espriu i la seva relació ambGalícia, en els seus anys de major projecció fora de les terres catalanes. S’hi exploren les influències dela cultura gallega en l’obra espriuana, i, en concret, les relacions personals que mantingué amb diver-sos escriptors i intel.lectuals gallecs. Per començar, es publica un text de Basilio Losada, que coneguéEspriu i, anys més tard, traduí al castellà Setmana santa. El text recordatori s’acompanya de l’edició, acura de Gabriella Gavagnin, de les cartes que Espriu li envià, on s’entreveuen diverses opinions d’Es-priu sobre la cultura gallega i els seus escriptors predilectes, i on destaca l’encoratjament d’Espriu a Lo-sada en la seva tasca en favor de la cultura gallega, una lluita «paral.lela» a la catalana, i amb la qual ma-nifestava sentir-se del tot identificat.Sumant-hi materials, Xesús Alonso Montero dedica un text a la seva relació amb Espriu, mentretranscriu les cartes que rebé de l’escriptor català i informa succintament de la seva tasca crítica sobrel’obra espriuana. A la darrera pàgina, reprodueix un curiós qüestionari sobre el gallec i les llengües mi-noritàries amb les respostes concises, al marge del paper, d’Espriu. I en el seguiment d’aquest mestrat-ge espriuà, Martínez-Gil repassa la relació personal del poeta Xosé Lois García amb Espriu i publica enapèndix una interessant entrevista en gallec, «Salvador Espriu-movimento perpétuo», feta pel mateixXosé Lois (que l’havia entrevistat abans per a la premsa gallega) i José Viale Moutinho, publicada alJornal de Notícias de Porto el 1974. Finalment, s’editen algunes traduccions inèdites al gallec, per partd’Helena Villar Janeiro i Xesús Rábade Paredes, de poemes de La pell de brau, i es publiquen dos arti-cles, de Gabriella Gavagnin i Olívia Gassol, que inclouen, respectivament, la bibliografia gallega de labiblioteca d’Espriu, i l’examen del Fitxer d’aprenentatge de l’escriptor, centrant-se en les fitxes sobrellengua i literatura gallegues. Gassol, que apunta, entre altres aspectes, el perquè de l’interès d’Espriuper a la poesia de Rosalía de Castro, transcriu els fragments dels poemes de Follas novas que Espriu co-pià, juntament amb la fitxa dedicada al vocabulari gallec.El segon número d’Indesinenter s’arrodoneix amb una entrevista a Joaquim Marco, que recorda laseva experiència professional durant la postguerra i els seus contactes amb l’obra espriuana, i amb unampli estudi de Pere Ballart («D’un gènere a l’altre: Quim Federal, entre la narració i el teatre») on s’e-xamina el pas del conte «Conversió i mort de Quim Federal», d’Ariadna al laberint grotesc, al gènereteatral, en el muntatge Ronda de mort a Sinera, dirigit per Ricard Salvat l’any 1965. Ballart examina lesqualitats del conte per a ser teatralitzat, i els mecanismes del grotesc emprats per Espriu. En el seu pasal teatre, com explica Ballart, la peça quedà adscrita al gènere de l’entremès, i encara que gairebé tot esmantingué intacte, el conte es modificà lleument a causa del nou sistema de codis del teatre: s’hi ferenalguns canvis en la línia de la dramatúrgia èpica, s’incrementà la comicitat clownesca dels personatges,i el grotesc s’elevà a «condició superlativa».Indesinenter es converteix, al cap i a la fi, en un excel.lent material auxiliar de l’edició crítica de lesobres d’Espriu, amb la publicació de textos inèdits, i en un èxit dels seus redactors i del Centre de Do-cumentació i Estudi Salvador Espriu, que dóna suport a la iniciativa. La majoria d’articles publicats esmouen dins el rigor crític i filològic, i també dins un saludable camp especulatiu, amb el desig d’obrirMARTÍ MARCH MASSÓS560021-ROMANICS XXXI-3  13/5/09  11:02  Página 560línies d’interpretació. El primer número es converteix ja en una peça important per entendre la recepcióde l’obra d’Espriu durant la postguerra, la creació de la seva imatge pública, i les fílies i fòbies que hanperviscut de llavors ençà. El segon número, per la seva banda, ofereix noves possibilitats per a l’estudide la relació entre l’escriptor i la literatura i cultura gallegues. L’anuari, per tant, es fa amb l’objectiu deconsolidar una línia d’estudi i valoració que sigui capaç de desbrossar el camí espriuà i la seva època, id’establir ponts de diàleg amb altres àmbits, però també, alhora, de deixar constància, amb exhaustivi-tat, a través de les ressenyes i notes informatives que clouen cada volum, de l’actualitat de l’obra d’Es-priu. Només ens cal, finalment, felicitar la iniciativa i desitjar-li la continuïtat i la insistència en la tas-ca crítica que el seu títol anuncia.Martí March MassósUniversitat Autònoma de BarcelonaCamps, Christian (coord.) (2007): La poesia de Miquel Martí i Pol. Peronnas: Éditions de la TourGile, 198 p. (Collection Catalane, 9).Llegir el volum La poesia de Miquel Martí i Pol és aprendre a valorar, admirar i estimar l’obra delpoeta osonenc. I si hi ha alguna cosa que aprenem amb la lectura d’aquests articles és que cal rellegir laseva poesia amb noves perspectives, amb més detall, perquè cal anar més enllà dels tòpics (el poeta ma-lalt, la senzillesa, el to social i nacional) que sovint han condicionat la lectura d’aquesta poesia. NeusReal, però, ens adverteix: «costa molt desaprendre a llegir la poesia de Martí i Pol d’una determinadamanera» i continua «Les qualitats profundes de la poesia de Martí i Pol, tanmateix, no es revelen ambtota la seva intensitat i amplitud si no es va més enllà». Creiem que aquest anar més enllà és el gran mè-rit del volum i, certament, ho aconsegueix.No voldríem entrar en matèria sense fer esment del mèrit i la importància que té que un llibre d’a-questes característiques es publiqui a l’estat francès, cosa que dóna compte de la internacionalització deles lletres catalanes, un fet molt necessari i, a més, posa de relleu l’èxit literari aconseguit per MiquelMartí i Pol i la vàlua poètica de la seva obra.El primer article del recull, obra del coordinador del volum Christian Camps, és un text amb un do-ble objectiu. D’una banda ofereix una acurada i útil bibliografia del poeta de Roda organitzada per apar-tats: l’obra poètica, l’obra en prosa que inclou els contes, les memòries, els pròlegs, el volum de cor-respondència, els articles periodístics, les traduccions realitzades, els pròlegs i les textos de críticaliterària, les antologies de Martí i Pol i les antologies on es publiquen poemes del poeta, les traduccionsde la seva obra a d’altres llengües, la discografia, i, finalment, setze planes dedicades a enumerar la bi-bliografia crítica que l’obra martipoliana ha suscitat. D’altra banda, presenta al públic francès (és l’únicarticle en llengua francesa), la figura de Martí i Pol amb una breu biografia.La vida del poeta es repassada exhaustivament pel que fa a la publicació de volums, les col.labora-cions musicals (des de la seva faceta de cantautor a les lletres per a Lluís Llach), els premis obtinguts(des del premi Óssa Menor per Paraules al vent, el 1954, fins la concessió del doctorat Honoris Causaper la Universitat Autònoma de Barcelona el 1999, passant per la candidatura al premi Nobel) i la par-ticipació en diferents homenatges que se li fan (com l’atorgament del Premi d’Honor de les Lletres Ca-talanes). L’article explica cronològicament la vida del poeta, des dels seus inicis fins a la mort. Campsdestaca l’influx en la formació del poeta de Maria Múñoz, bibliotecària de Roda i el poeta Josep Clarà,l’escriptura dels primers llibres, malalt de tuberculosi, i els primers premis. El text també dóna notíciadels dos matrimonis i del naixement dels dos fills del poeta, així com de la participació activa de Mar-tí i Pol en la resistència cultural al franquisme: les col.laboracions a les revistes Inquietud o Oriflama,els recitals de la Nova Cançó, la militància al PSUC, la fundació de Reduccions i la publicació regulardels seus poemaris. En definitiva, un ràpid però eficient i eficaç repàs per la vida i l’obra del poeta ho-menatjat que permet al lector no avesat introduir-se en la seva figura.CAMPS, CHRISTIAN: LA POESIA DE MIQUEL MARTÍ I POL 561021-ROMANICS XXXI-3  13/5/09  11:02  Página 561

Martínez-Gil, Víctor / Gavagnin, Gabriella (dir.) (2006): Indesinenter. Anuari Espriu 1. Arenys de Mar: Punctum; Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu, 166 p.
Martínez-Gil, Víctor / Gavagnin, Gabriella (dir.) (2007): Indesinenter. Anuari Espriu 2. Arenys de Mar: Punctum; Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu, 160 p.

http://revistes.iec.cat/index.php/ER/article/download/39784/39687

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana