Antònia Carré

Carré, Antònia

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Alberni, Anna / Badia, Lola / Cifuentes, Lluís / Fiodora, Alexander (ed.) (2012): El saber i les llengües vernacles a l'època de Llull i Eiximenis. Estudis ICREA sobre vernacularització. Barcelona: PAM, 404 p.

Hemeroteca Cientifica Catalana

406 ANTÒNIA CARRÉEstudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 38 (2016), p. 401-525rial inèdit o poc conegut, i per un complet índex onomàstic final, que no solament enregistra la granquantitat de noms de persona que surten a lesCartes sobre el Renaixement, sinó que també hi afegeix elsorganismes i els títols d’obres anònimes, de col·leccions i de revistes que hi són esmentats.Josep Massot i MuntanerInstitut d’Estudis CatalansAlberni, Anna / Badia, Lola / Cifuentes, Lluís / Fidora, Alexander (ed.) (2012): El saber i lesllengües vernacles a l’època de Llull i Eiximenis. Estudis ICREA sobre vernacularització.Barcelona: PAM, 404 p.En l’àmbit internacional, diverses disciplines com la filologia, la història social o la història de laciència fa dècades que dediquen llibres a estudiar el fenomen de les traduccions a l’edat mitjana. Lestraduccions són importants des d’un punt de vista literari perquè permeten les adaptacions i les imitaci-ons dels originals que s’admiren i, després, com a conseqüència lògica, l’emulació d’aquests originals (acasa nostra, Bernat Metge hi va excel·lir, tant amb Lo somni com amb el Llibre de Fortuna e Prudència).Des d’una perspectiva cultural i social, les traduccions són fonamentals perquè contribueixen a la verna-cularització del saber i a l’ampliació del públic que aquest procés comporta, procés que va molt mésenllà de la divulgació de coneixements entre els laics, ja que també reflecteix, per exemple, com es vaconfigurant la tasca dels professionals que es dediquen a la traducció de textos de diversa índole.El volum ressenyat té l’ambició de contribuir a fer créixer aquests estudis, que només poden pro-gressar si s’aborden des d’una perspectiva interdisciplinària, i així ho declaren els editors en les primeresparaules de la presentació: «Els estudis reunits en el present volum proposen una reflexió complexa so-bre la difusió social de la ciència i del saber als darrers segles de l’edat mitjana i al tombant de la moder-na, des del punt de vista de l’àmbit cultural català» (p. 8). El sintagma més significatiu és «reflexiócomplexa», atesos els múltiples punts de vista des d’on s’ha d’abordar el fenomen de les traduccions, i,llegit i paït el volum, es pot afirmar que el material presentat és útil i necessari i que l’objectiu proposats’ha assolit del tot.Dividit en tres blocs, el volum recull dinou articles escrits en diverses llengües, que parteixen de lacelebració d’unes jornades d’estudi, esdevingudes al mes d’octubre de 2009 a la seu de la Reial Acadè-mia de Bones Lletres de Barcelona, amb el suport d’ICREA. El primer bloc de set articles, que porta pertítol «Les noves llengües de comunicació científica», arrenca amb un treball de Michela Pereira que éstota una declaració de principis. S’hi reivindica la figura de Ramon Llull com a autor laic d’una filosofiaescrita directament en vernacle destinada als laics, però és important sobretot la defensa que l’estudiosaitaliana fa del concepte de «filosofia vernacla» (conegut en el camp de la teologia des dels anys 50)perquè desmenteix molts tòpics existents encara sobre la vernacularització del saber. Pereira deixa benclar que és falsa la dicotomia que situa en un cantó la llengua sàvia i l’especulació creativa i al cantóoposat les llengües vulgars que són aptes només per a la divulgació del coneixement. Pereira explica quela filosofia vernacla vehicula també un discurs filosòfic, utilitzant diverses formes expressives, i que téun caràcter eminentment pràctic, la qual cosa interessa als sectors laics. La filosofia vernacla no es limi-ta a la dimensió pedagògica, didàctica o divulgativa, sinó que s’ha de comprendre com una reescripturaque vol fer entenedor el text originari en un altre context. Pereira redimensiona la figura de Llull i el seupluralisme lingüístic en posar de costat les ànsies del mallorquí de conversió universal a través de l’Artamb la voluntat de reforma política de la societat expressada per Dante o amb l’afany de comunicarl’experiència de la divinitat que manifesten Eckhart i Margarida Porete.Com que l’emergència d’una producció filosòfica i teològica en llengua vernacla és paral·lela a latraducció i escriptura de textos científics, Arnau de Vilanova mereix l’atenció de dos treballs que analit-zen aspectes diversos de la seva obra: l’article de Jaume Mensa i el d’Antoine Calvet. Ilaria Zamuner021-122324-ESTUDI ROMANIC-Vol 38-04.indd 406 01/04/16 21:54Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 38 (2016), p. 401-525ALBERNI / BADIA / CIFUENTES / FIDORA: EL SABER I LES LLENGÜES VERNACLES ... 407estudia les traduccions italianes d’un dels textos científics fundacionals de la nova cirurgia racional: laChirurgia de Ruggero Frugardo da Parma. L’article de Xavier Renedo dóna eines per contextualitzarsocialment la vernacularització, ja que analitza els orígens de la ciència i el coneixement en l’obra deFrancesc Eiximenis, que els fa arrencar de la ciutat d’Henoc, fundada per Caïm, la qual segons el meno-ret és la primera ciutat de la història. L’article d’Alexandre Coroleu, sobre Ramon Llull i la impremta,posa èmfasi en la tasca de Lefèvre d’Étaples com a editor. I David Barnett analitza una col·lecció demiracles en un manuscrit del segle xv localitzat a l’Arxiu de la Catedral de Barcelona, fixant-se en elpúblic a qui anava destinat, que no devia ser només clerical, sinó també format per laics devots.El segon bloc del volum porta per títol «Traducció i recepció» i inclou també set articles que abordenaspectes complementaris del fenomen. Maria Sofia Corradini se centra en la literatura mèdica occitana,perquèmostra els canvis metodològics i conceptuals que s’esdevenen en el procés de vernacularitzacióen general i perquè juga un paper important en l’evolució del coneixement mèdic per tot Europa (no s’had’oblidar la rellevància de la Facultat de Medicina de la Universitat de Montpeller). Sebastià Giralt fixala seva atenció en els textos màgics occitanollatins continguts en el ms. Barberini Llatí 3598, copiat alsegle xiv, potser per mans catalanes. L’anàlisi detallada del manuscrit li permet arribar a conclusionsque afecten el procés de vernacularització des de la perspectiva dels professionals que hi prenen part: elcòdex conté una col·lecció d’escrits elaborada per a ús personal del primer copista, que es manifesta comun expert en textos de màgia (sap hebreu, afegeix textos que li interessen i omet passatges d’altres textosque ja té en un altre indret). Bertha MªGutiérrez Rodilla reivindica l’ús medieval de diverses eines lexi-cogràfiques, monolingües i multilingües, que no neixen pas amb el Renaixement, tal com alguns estudishan assegurat. Els instruments que analitza són de terapèutica mèdica i escrits, sobretot, en castellà icatalà. Irma Taavitsainen s’ocupa dels textos mèdics anglesos, amb especial atenció a les dificultats pertraduir conceptes abstractes a la llengua vernacla, problema amb què van topar tots els autors de traduc-cions científiques, fos quina fos la seva procedència geogràfica i lingüística. A partir de l’estudi de trescasos (un comentari filosòfic, un comentari mèdic i una recepta mèdica més moderna), conclou que elmés tardà és el que mostra una traducció més precisa, de manera que és obvi que la vernacularitzacióguanya en qualitat amb l’aprenentatge i el pas del temps. Stefano Rapisarda pren en consideració l’acti-vitat traductora de Nicole Oresme. Oresme va escriure en llatí el Tractatus contra astronomos judiciarios(1349), que ell mateix va traduir al francès amb el títol de Livre de divinacions (1356). Rapisarda es fixaen les diferències entre una versió i l’altra. Lluís Cabré i Montserrat Ferrer expliquen la rellevància de laimportació de llibres i materials culturals francesos per al desenvolupament de les formes literàries cata-lanes durant el pas del segle xiv al xv. L’article més interessant del bloc, al meu parer, és el de MichaelR. McVaugh. L’estudiós nord-americà analitza el procés de traducció al català de la Chirurgia de Teo-dorico Borgognoni a partir de l’estudi minuciós de la feina feta per Bernat de Berriac, metge oriündd’Occitània i que va treballar al servei dels reis de Mallorca. McVaugh argumenta i justifica que Bernatde Berriac va fer la seva traducció (1311) a partir de la traducció catalana prèvia de Guillem Corretger(1302-1304). Berriac va revisar els tres primers llibres traduïts per Corretger amb un text llatí al costat,cosa que li va permetre introduir-hi algunes correccions mentre els anava copiant, però va traduir de capi de nou el llibre quart de Borgognoni i ho va fer directament del llatí. L’estudi de cas proposat perMcVaugh deixa clar que el procés de traducció és complicat, perquè els traductors (i/o els copistes) in-tervenen de manera ben activa en els textos, ja sigui per decisió pròpia o per voluntat del comitent.L’article de McVaugh obre camins valuosos per valorar la complexitat del procés de traducció, que se-gur que podran ser aplicats en nous estudis.El tercer bloc del volum, «Ciència i filosofia en hebreu» recull cinc articles que tenen en comúl’ingredient de la llengua hebrea. Harvey J. James analitza una traducció dels quatre evangelis a l’he-breu, conservada en el ms. Vat. hebr. 100, del segle xv, que parteix d’un original català. El cas no és genssorprenent, ja que fer servir el català com a llengua pont no era una pràctica estranya en la comunicaciócientífica medieval, com ho proven per exemple les traduccions hebrees del Regimen sanitatis d’Arnaude Vilanova, empreses a partir d’un original català i no pas llatí. L’article de Carmen Caballero apuntaen aquesta direcció: estudia els diversos llenguatges de la medicina usats en les comunitats jueves cata-021-122324-ESTUDI ROMANIC-Vol 38-04.indd 407 01/04/16 21:54408 JOSÉ ENRIQUE GARGALLO GILEstudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 38 (2016), p. 401-525lanes i destaca la importància que tenen els textos aljamiats (escrits amb caràcters hebreus) en la trans-missió del saber científic a la baixa edat mitjana. Jaume Riera i Sans identifica i edita una traducció ca-talana conservada al ms. 42 de la Biblioteca de Catalunya: l’Econòmica de Brison. El text del filòsofneopitagòric del segle i arriba del grec al català després d’un llarg periple i sota formes més o menysabreujades: del grec és traduït a l’àrab, després a l’hebreu, després al llatí i, finalment, al català, en elcòdex de començaments del xv que ens ha conservat una traducció abreujada, com la llatina. MarcoPedretti estudia el judaisme de Ramon Martí (c. 1215-c. 1285). El seu Pugio fidei utilitza per primeravegada l’hebreu i la literatura rabínica per defensar la fe cristiana, és cert, però també ho és que el diàlegde Ramon Martí amb els jueus és més un diàleg amb llibres que no pas amb persones de carn i ossos.Alexander Fidora i Mauro Zonta estudien la tradició hebrea i llatina de la Quaestio sollemnis de unitateuniversalis de Vicent Ferrer, traduïda a l’hebreu a la segona meitat del segle xv, traducció que és consi-derablement més llarga que l’original llatí que s’ha conservat. La història textual del tractat posa enevidència que la feina dels traductors va molt més enllà del trasllat del contingut d’un text d’una llenguaa una altra.El volum es clou amb un apartat amb els resums, en anglès, de tots els articles. I amb un índex ex-haustiu de noms de persona, de lloc, de les obres citades i d’algunes matèries tractades, que facilita moltla consulta. És un encert, per exemple, que s’hagi decidit indexar les llengües que són esmentades en elsdiferents treballs. L’inventari de llengües i dialectes que s’hi poden localitzar ja permet observar que elllarg procés de vernacularització del saber arriba a un ventall molt ampli de geografies: hi ha referènciesa l’alemany, l’anglès, l’àrab, l’aragonès, l’arameu, el castellà, el català, el francès, el galaicoportuguès,el grec, l’hebreu, l’italià, el llatí, el neerlandès, l’occità, el persa, el sicilià i el siríac.Antònia CarréUOC - Centre de Documentació Ramon LlullUniversitat de BarcelonaAndrés Díaz, Ramón de (2013): Gramática comparada de las lenguas ibéricas. Gijón:Editorial Trea, 822 pp.En la estela de la mejor tradición comparatista de la lingüística románica, esta obra constituye todauna rareza en el panorama de la lingüística actual, una sinopsis muy elaborada y meticulosa, en que ladescripción sincrónica de las gramáticas de las lenguas peninsulares se explica desde la vertiente diacró-nica, que presupone el fondo latino en el caso de las lenguas romances, y en la que constituye toda unaoriginalidad que se incluya también la lengua vasca.Para justificar la inclusión del vasco, el autor se acoge a lo que este presenta de común y comparablecon las otras lenguas de la península (p. 25), siquiera por los dos mil años de convivencia primero latino-vasca y después vasco-románica. Así se deja ver en la fonética histórica, donde los antiguos latinismosdel vasco revelan no pocas afinidades con las lenguas romances. En todo caso, tal como escribe DeAndrés, «el vasco ofrece también un sinfín de rasgos muy alejados del entorno lingüístico romance, yeso hace también muy interesante su visión contrastiva» (p. 25).La etiqueta de «lenguas ibéricas», que responde a su adscripción a la península ibérica, no obstapara que el autor incluya referencias al vasco y al catalán que se hablan bajo administración francesa alotro lado de los Pirineos, ni para que contemple en esta obra el occitano aranés aun sin ser este estricta-mente peninsular. Así lo justifica el propio autor en la introducción: «no he querido dejar fuera el occitanoaranés, aunque para ello he tenido que apelar al criterio de integrar la realidad político-administrativa deCataluña y de España como estado ibérico» (p. 21).En dicha Introducción (pp. 15-28) se advierte de entrada sobre el planteamiento del libro, exclusi-vamente «glotológico», centrado únicamente en aspectos internos de las distintas lenguas. En el marco021-122324-ESTUDI ROMANIC-Vol 38-04.indd 408 01/04/16 21:54

http://revistes.iec.cat/index.php/ER/article/download/141100/140189

Alberni, Anna / Badia, Lola / Cifuentes, Lluís / Fiodora, Alexander (ed.) (2012): El saber i les llengües vernacles a l'època de Llull i Eiximenis. Estudis ICREA sobre vernacularització. Barcelona: PAM, 404 p.

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Hemeroteca Cientifica Catalana