Jaume Ferrer i Puig

Ferrer i Puig, Jaume

Hemeroteca Cientifica Catalana

configuració de l’espai totalitari. Una insinuació»: p. 199-215) no hi és gratuïta ni hi fa de pegot.Basta, simplement, tenir-se ben llegida i compresa la glosa posada com a «epíleg» (5-X-1911) deLa Ben Plantada. I haver-hi sabut detectar ressons premonitoris del que després se’n va dir, si nopotser Arbeit macht frei, sí com a mínim Arbeit durch Freude.Comadira deu saber qui és l’innominat professor de la UOC que titlla d’«equivocat» (p. 12) eltext que fa servir d’«esbós d’aproximació» per a tot plegat (p. 17-27). Astora només pensar quèdeurà dir el tal quídam sobre el darrer text, adés al.ludit. Les crítiques més acerbes, però, pot ser queli vinguin a Comadira (si no li han plogut ja) no pas de docents universitaris imbuïts d’ortodòxia ul-tracanònica, sinó d’altres assagistes, com ara Oriol Pi de Cabanyes, que no s’ha estat d’impugnarseverament una aportació tan equànime sobre Ors i el Noucentisme en general com la de VicenteCacho Viu.Sigui com sigui, és ben prou d’agrair que algú que, en aquest nostre present, no té empatx a de-nunciar-ne el foment que s’hi fa de l’oblit (p. 157) i l’espectacularització a què s’hi sotmet la cul-tura (p. 195), que es demana esverat si «internet, potser, sigui el gran instrument del totalitarismeque ve» (p. 214), i que acabi per concloure que «per sort, la gent ens morim» (p. 195), hagi tinguttanmateix prou fe per escriure primer, i per conjuminar després, tots aquests textos que ens ajudena continuar entenent més, des de les antípodes vivencials, aquella gran afirmació de voluntat trans-formadora amb finalitats pragmàtiques que fou abans de res el Noucentisme.Josep MURGADESUniversitat de BarcelonaMOLAS, Joaquim (2005): Les avantguardes literàries a Catalunya. Bibliografia i antologiacrítica. Amb la col.laboració de Pilar Garcia-Sedas i Tilbert Dídac Stegmann. Frankfurt:Vervuert; Madrid: Iberoamericana, 302 pàgines.La recerca de la modernitat és el leit-motiv de les avantguardes, que esclaten a Europa en el ter-reny pictòric però que, de seguida, s’expandeixen a la resta de manifestacions artístiques i cultu-rals, com la literatura, el cinema, la publicitat, el disseny i les arts plàstiques (Kandinsky o Dalí),l’arquitectura (Bauhaus i GATPAC) o la música (Satie, Schönberg o Gerhard). Les avantguardessón sinònim de modernitat; de trencament, entre l’art com a institució i el passat com a antigalla; deredefinició i reformulació de conceptes, tant filosòfics com artístics, i d’assaig de nous llenguatgesque defugen la racionalitat per cercar la subjectivitat i la impressió. La porta que condueix de la re-alitat al somni. En termes artístics suposen una cruïlla, el pas del segle XIX al segle XX, des d’una ge-ografia concreta: França i Itàlia, catalitzadors de bona part dels moviments d’avantguarda, que sor-geixen i marquen profundament el panorama cultural del període d’entreguerres del segle XX.Joaquim Molas, curador del volum i autor de tres articles, parteix d’aquestes coordenades peranalitzar i mostrar com els diferents corrents avantguardistes, Cubisme, Futurisme, Surrealisme iDadaisme, fonamentalment, són rebuts a Catalunya pels seus poetes i escriptors; i de quina maneraaquests influeixen en la construcció de nous discursos personals. Se centra, però, entre el 1917 i el1939, el moment més esponerós quant a la literatura. Queden fora del camp d’estudi els joves poe-tes i crítics dels anys trenta (Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Joan Teixidor o Guillem Díaz-Plaja) i lesavantguardes posteriors a la guerra civil. Però, com a contrapartida, s’apunten les primeres aporta-cions avantguardistes, encara en el Modernisme. I també s’han inclòs pintors que al llarg de la sevatrajectòria van escriure i publicar textos teòrics i literaris.Molas planteja el volum apropant-se a una tècnica molt en sintonia amb el contingut analitzat:el collage. D’entrada, una selecció bibliogràfica molt completa, i útil, sobre el tema que presenta di-versos apartats, que van des de les imprescindibles obres de referència sobre les avantguardes a Ca-talunya i la seva recepció, fent marrada en períodes concrets: com els precedents (1905-1916), elMOLAS: LES AVANTGUARDES LITERÀRIES A CATALUNYA 485021-ROMANICS XXX-3  21/4/08  12:07  Página 485Cubo-Futurisme (1917-1924) i la transició entre el Surrealisme i «la modernitat» (1925-1939). Enaquests talls temporals hi prenen relleu noms propis de poetes com Gabriel Alomar, Rafael Nogue-ras Oller, Joaquim Torres-Garcia, Josep Maria Junoy, Joan Salvat-Papasseit, Joaquim Folguera, Vi-cenç Solé de Sojo, J. V. Foix, Francesc Trabal, Salvador Dalí o Carles Sindreu, entre altres; o crí-tics com Sebastià Gasch o Lluís Montanyà. Així com manifestos, textos programàtics i revistes, ogrups artístics com ADLAN (Amics de l’Art Nou).Aquesta primera part bibliogràfica es concreta amb una antologia/miscel.lània d’onze textoscrítics –gairebé les tres quartes parts del volum– de diversos estudiosos, ja publicats anteriormenten llibres, revistes o tesis doctorals. Aquests aborden, amb profunditat, precisió i solvència intel.lec-tual, els trets definidors de les Avantguardes i la contribució literària de poetes i teòrics sempre fentvisible un doble pla: l’escenari europeu i la corresponent materialització en la cultura catalana, enla literatura: poesia, crítica, narrativa o assaig. Molas signa tres d’aquests onze articles. Els dos pri-mers del volum intitulats «Sobre les Avantguardes» i «Les Avantguardes literàries: imitació i ori-ginalitat» i un tercer «La poesia de Salvat-Papasseit, entre la realitat i el mite». Els dos primers te-nen un marcat caràcter introductori, descriuen les característiques idiosincràtiques de lesAvantguardes, així com el seu impacte i abast, que s’inicia amb la irrupció de dos grups, el cubistai el futurista, entre el 1907 i el 1909. Així com el substrat filosòfic i ideològic que hi ha al darreredels moviments d’Avantguarda, les línies: una d’intel.lectualitzada (Cubisme i Constructivisme) iuna altra de més vitalista, irracional o mística (Expressionisme, Dadaisme i Surrealisme) que vanproduir diversos transvasaments en les dues direccions i que tenien el comú denominador de cercari reinterpretar la modernitat.Les Avantguardes no es poden deslligar de trets com el replegament interior, la idea de movi-ment associada a la velocitat, distanciament humorístic, creació d’una iconografia urbana associa-da a l’asfalt, l’urbanisme, l’electricitat, la publicitat, la màquina (automòbil, aeroplà, telègraf, tram-via, etc.), l’esport o el cinema, que emprava un llenguatge molt en sintonia amb l’avantguardisme,pel que fa a la fragmentació del llenguatge, sense obviar la creació de l’star-system encarnat pernoms com Rodolfo Valentino, Greta Garbo, Charlot o Buster Keaton.Molas aborda també la concreció de les Avantguardes en la cultura catalana a partir de la datadecisiva del 1924, amb la publicació del primer manifest surrealista de Breton i la mort de Salvat-Papasseit, i el 1925, amb el balanç crític de la literatura d’avantguarda fet per J. V. Foix a la Revis-ta de Poesia i la primera exposició de Dalí a les Galeries Dalmau. En aquests anys s’aprecia una es-treta relació entre pintors i poetes, fins a intercanviar-se els rols o arribar-se a confondre. Alhoracentra l’atenció en noms propis ubicats al Modernisme com Gabriel Alomar, Rafael Nogueras Ollero Josep M. de Sucre, que apunten a la modernitat avantguardista, amb uns plantejaments poètics di-ferents que es desmarquen de tot classicisme, però que no fructificaran fins a la caducitat dels plan-tejaments orsians, que ofegaran qualsevol possibilitat de subversió.Les Avantguardes literàries catalanes, a diferència de les Avantguardes italianes o les plàsti-ques, no van constituir mai una ruptura violenta, sinó que van tendir a col.laborar amb els grups ins-titucionalitzats, això s’explica perquè des de mitjan segle XIX el país lluitava per reconstruir una cul-tura i consolidar la codificació d’una llengua, en desús a causa de diversos condicionants històrics.Els poetes com Josep M. Junoy o J. V. Foix, conscients d’aquesta situació cultural, van compaginarla subversió literària amb el respecte pel llenguatge, però anteposant la continuïtat i la construccióa les idees de ruptura i recerca.«La poesia de Salvat-Papasseit, entre la realitat i el mite» aborda la relació entre vida i litera-tura que explicità Joan Salvat-Papasseit en la seva poesia. Una existència vital d’extracció humil imarcada per una salut feble i malaltissa el conduïren a buscar una sortida en la llibertat, a travésde la poesia i la militància en la lluita politico-social. La seva poesia és, encara avui, apreciada ireivindicada per la seva bellesa i senzillesa, mentre veu de la cançó com a símbol de l’alegria deviure. L’amor i l’erotisme també és un altre vèrtex temàtic que culmina la proposta poètica papas-setiana.JAUME FERRER I PUIG486021-ROMANICS XXX-3  21/4/08  12:07  Página 486L’estudiós italià Giuseppe E. Sansone basteix en el seu article «Gabriel Alomar e il Futurismo ita-liano» les relacions de l’escriptor català amb aquest moviment italià. Sansone aborda l’ideari desplegatper Alomar en els seus textos programàtics, des de l’esfera cultural i política –arrenglerat amb el repu-blicanisme–, posant de relleu la innovadora transversalitat i modernitat de les propostes alomarianes.Jaume Vallcorba a «Josep Maria Junoy, apologeta del Cubisme» ressegueix la contribució deJunoy a la crítica artística des de les pàgines de La Publicidad i, sobretot, l’impacte en cercles euro-peus que rebé el seu llibre Arte & Artistas (1912) en què repassa críticament l’obra de pintors coe-tanis com Sunyer, Nonell, Mir, Torres-Garcia, Manolo o Picasso. Vallcorba en cerca les influènciesrebudes de la nova escola poètica francesa, estendard de modernitat.Arthur Terry estudia a «La idea de l’ordre en la poesia de J. V. Foix», com la realitat és pro-jectada, imaginada per la ment de qui la contempla com a participant actiu i no un simple especta-dor. El resultat és una poesia molt narrativa, plena d’accions, de moviment, que s’apropa al Surre-alisme. Foix trenca la barrera dimensional entre l’interior i l’exterior, entre el jo i l’objecte copsat,tot subjectivant el jo i posant en evidència que aquest és una convenció il.lusòria feta d’intuïcions,pensaments i desitjos.Pere Gimferrer a «El Diari 1918: temes i procediments» estructura el seu article sobre els te-mes que giren a l’entorn del primer poema de Gertrudis: el de la pròpia personalitat i de les muta-cions, i el de la clausura i la claustrofòbia. I també la por a l’empetitiment, al no-res, que es tradueixen la pèrdua de la pròpia individualitat. Gimferrer també mostra com aquests temes tenen la formacom a cadena de transmissió en repeticions, interrelacions, relacions complexes que reforcen elcaràcter oníric de la realitat quotidiana.Carme Arnau analitza l’aplicació de tècniques avantguardistes en la novel.la catalana a «Sobrela novel.la de Francesc Trabal: Judita o l’amour fou». De com el desig, un dels temes avantguar-distes per excel.lència, apareguts abans en poesia, esdevé un element per subvertir l’ordre social aJudita. I també com l’univers ficcional trabalià està marcat pel joc, el moviment i la subjectivitatper posar en evidència que són una convenció establerta entre el novel.lista i el lector. Això porta aconsiderar la novel.la com a experiment de llibertat i imaginació, sense deixar de banda l’humor i laironia –recursos plenament avantguardistes i marca genuïna de modernitat–, juntament amb els per-sonatge femenins o l’amor febrós i obsessiu.La figura de Dalí, en la seva vessant de generador d’idees al voltant del Surrealisme, a partirdel 1929, és analitzada per Vicent Santamaria a «Sobre la gestació i la recepció de la La femme vi-sible». Les tres grans línies del pensament dalinià formulades a La femme visible són la influènciadel materialisme dialèctic, la psicopatalògica a partir del mecanisme psicològic de la paranoia i lapsicoanàlisi, a partir del llibre d’Otto Rank. Dalí converteix la realitat interior del desig en una rea-litat objectivable i demostrable.L’estudiós francès Emmanuel Guigon centra el seu article «ADLAN (1932-1936) et le Surré-alisme en Catalogne» la penetració de les idees surrealistes a Catalunya a través de la creació del’associació ADLAN, Amics de l’Art Nou, creada l’octubre de 1932; així com la connexió ambL’Amic de les Arts i el GATCPC al voltant de les arts plàstiques i l’arquitectura.L’article que tanca la miscel.lània, «La poesía catalana durante el franquismo: de la vanguardiapoética a la poesía experimental» de Ramon Salvo Torres funciona com una mena d’epíleg final, iexplica com tot el substrat avantguardista de la poesia dels anys vint i trenta marcà les noves pro-postes poètiques a partir del 1939, que es replegaren a l’entorn de la poesia experimental, que inte-grava diverses pràctiques poètiques com la poesia visual, el poema objecte o la poesia fonètica. Sal-vo explica que a Catalunya, les primeres innovacions poètiques de postguerra, són obra d’anticsavantguardistes que han canviat la llengua i que posen l’estètica d’avantguarda al servei del nou rè-gim. Aquest via s’esgota i acaba en via morta. Fins que apareixen poetes amb propostes molt sòli-des i personals com Josep Palau i Fabre, Joan Perucho, Joan Brossa o J. V. Foix.A tall de conclusió, cal subratllar que les Avantguardes van traspassar fronteres i barreres entots els sentits, tant de gènere com d’espai i cronologia, i que les lletres i l’art catalans també van ferMOLAS: LES AVANTGUARDES LITERÀRIES A CATALUNYA 487021-ROMANICS XXX-3  21/4/08  12:07  Página 487de caixa de ressonància de tot aquest flux de cultura i pensament. El present volum dóna una visiópanoràmica, i de síntesi, sobre els moviments d’avantguarda, des de la literatura cap a la transver-salitat artística i de pensament. Però alhora actualitzada fins a principis del segle XXI, mostrant unafragmentarietat que ajuda a recompondre la grandesa i significació de les Avantguardes literàries aCatalunya amb una nòmina d’autors i obres que caigueren pel precipici de 1939.Llibres com aquests són necessaris perquè palesen el pes específic de la literatura catalana enun dels períodes més innovadors i creatius de la modernitat cultural europea, i l’homologació d’au-tors com J. V. Foix, Joan Salvat-Papasseit o Francesc Trabal amb aquesta modernitat. Alhora quemarquen les grans possibilitats frustrades d’una literatura ferida de mort pel desenllaç d’una guerra(in)civil. Aquesta miscel.lània és una bona aportació acadèmica al període literari català 1917-1939,mentre romanem a l’espera que n’arribin d’altres que segueixin aquesta línia i siguin l’esperó de laconfecció d’una història de la literatura catalana, que actualitzi els estudis realitzats aquests últimsvint-i-cinc anys. De moment contribucions com aquesta són un bon fonament per a l’assolimentd’una fita necessària per a estudiants, estudiosos, i per a la cultura i el país, que bé s’ho valen.Jaume FERRER I PUIGREAL MERCADAL, Neus (2006): Dona i literatura a la Catalunya de preguerra. Barcelona: Pu-blicacions de l’Abadia de Montserrat, 304 p. (Textos i Estudis de Cultura Catalana, 110).El 2003 Neus Real, professora de literatura catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona,va defensar la tesi intitulada Dona i literatura en els anys trenta: la narrativa de les escriptores ca-talanes fins a la guerra civil. Amb aquest treball acadèmic, d’ambició i de dimensió molt conside-rables, Real culminava una trajectòria de recerca entorn del tàndem dona i literatura endegada feiaforça anys, i que aleshores comptava ja amb fites ben estimables, com ara l’estudi Dona i cultura aTerrassa entre 1923 i 1936: Maria Verger, terrassenca d’adopció (realitzat conjuntament amb Isa-bel Graña, editat el 1997, i que va merèixer el IV Premi d’Investigació de la Regidoria de la Donade l’Ajuntament de Terrassa), i la monografia El Club Femení i d’Esports de Barcelona, platafor-ma d’acció cultural (Barcelona: PAM, 1998), obra amb què es posaven les bases de la fructíferaaliança entre Josep Massot, el prestigiós editor montserratí, i l’autora.Ateses les dimensions de la tesi, i la seva concepció tripartida, Real va optar per publicar-la entres llibres distints que, lògicament, presenten una continuïtat i una complementarietat evidents.Dona i literatura a la Catalunya de preguerra i Les novel.listes dels anys trenta: obra narrativa irecepció crítica, ambdós editats el 2006 dins de la col.lecció «Textos i Estudis de Literatura Cata-lana» de Publicacions de l’Abadia de Montserrat, constitueixen la primera i la segona part de la tesirespectivament. La tercera part, publicada el 2005 amb la rúbrica Mercè Rodoreda: l’obra de pre-guerra, va veure la llum dins de la col.lecció «Biblioteca Serra d’Or», del mateix segell editorial.A Dona i literatura a la Catalunya de preguerra l’estudiosa reconstrueix el context cultural i,més en concret, literari, en què es produeix l’eclosió de novel.listes en llengua catalana durant ladictadura primoriverista i la Segona República, fins a l’esclat de la contesa bèl.lica. Real brinda unaaproximació històrica des d’un prisma pràcticament inèdit: bé que insereix la seva anàlisi en unacostament global –intergenèric, per entendre’ns– a l’època, la seva mirada es focalitza en l’activi-tat desenvolupada per les dones. L’estudiosa dibuixa el marc al si del qual neix i es desenrotlla l’o-bra novel.lística de Rosa Maria Arquimbau, Maria Teresa Vernet, Anna Murià, Aurora Bertrana, El-vira Augusta Lewi, Carme Montoriol (l’obra de les quals analitza amb deteniment a Les novel.listesdels anys trenta: obra narrativa i recepció crítica) i de Mercè Rodoreda (l’escriptora indubtable-ment més destacable, a qui Real dedica, com ja hem indicat, un volum en solitari, el qual constitueixel millor estudi de què disposem sobre l’obra rodorediana de preguerra, tal com la crítica ha reco-negut).TERESA IRIBARREN I DONADEU488021-ROMANICS XXX-3  21/4/08  12:07  Página 488

Molas, Joaquim (2005): Les avantguardes literàries a Catalunya. Bibliografia i antologia crítica. Amb la col·laboració de Pilar Garcia-Sedas i Tilbert Dídac Stegmann. Frankfurt: Vervuert; Madrid: Iberoamericana, 302 pàgines.

http://revistes.iec.cat/index.php/ER/article/download/39162/59307

Molas, Joaquim (2005): Les avantguardes literàries a Catalunya. Bibliografia i antologia crítica. Amb la col·laboració de Pilar Garcia-Sedas i Tilbert Dídac Stegmann. Frankfurt: Vervuert; Madrid: Iberoamericana, 302 pàgines.

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana