Enric Falguera Garcia

Falguera Garcia, Enric

Hemeroteca Cientifica Catalana

línies d’interpretació. El primer número es converteix ja en una peça important per entendre la recepcióde l’obra d’Espriu durant la postguerra, la creació de la seva imatge pública, i les fílies i fòbies que hanperviscut de llavors ençà. El segon número, per la seva banda, ofereix noves possibilitats per a l’estudide la relació entre l’escriptor i la literatura i cultura gallegues. L’anuari, per tant, es fa amb l’objectiu deconsolidar una línia d’estudi i valoració que sigui capaç de desbrossar el camí espriuà i la seva època, id’establir ponts de diàleg amb altres àmbits, però també, alhora, de deixar constància, amb exhaustivi-tat, a través de les ressenyes i notes informatives que clouen cada volum, de l’actualitat de l’obra d’Es-priu. Només ens cal, finalment, felicitar la iniciativa i desitjar-li la continuïtat i la insistència en la tas-ca crítica que el seu títol anuncia.Martí March MassósUniversitat Autònoma de BarcelonaCamps, Christian (coord.) (2007): La poesia de Miquel Martí i Pol. Peronnas: Éditions de la TourGile, 198 p. (Collection Catalane, 9).Llegir el volum La poesia de Miquel Martí i Pol és aprendre a valorar, admirar i estimar l’obra delpoeta osonenc. I si hi ha alguna cosa que aprenem amb la lectura d’aquests articles és que cal rellegir laseva poesia amb noves perspectives, amb més detall, perquè cal anar més enllà dels tòpics (el poeta ma-lalt, la senzillesa, el to social i nacional) que sovint han condicionat la lectura d’aquesta poesia. NeusReal, però, ens adverteix: «costa molt desaprendre a llegir la poesia de Martí i Pol d’una determinadamanera» i continua «Les qualitats profundes de la poesia de Martí i Pol, tanmateix, no es revelen ambtota la seva intensitat i amplitud si no es va més enllà». Creiem que aquest anar més enllà és el gran mè-rit del volum i, certament, ho aconsegueix.No voldríem entrar en matèria sense fer esment del mèrit i la importància que té que un llibre d’a-questes característiques es publiqui a l’estat francès, cosa que dóna compte de la internacionalització deles lletres catalanes, un fet molt necessari i, a més, posa de relleu l’èxit literari aconseguit per MiquelMartí i Pol i la vàlua poètica de la seva obra.El primer article del recull, obra del coordinador del volum Christian Camps, és un text amb un do-ble objectiu. D’una banda ofereix una acurada i útil bibliografia del poeta de Roda organitzada per apar-tats: l’obra poètica, l’obra en prosa que inclou els contes, les memòries, els pròlegs, el volum de cor-respondència, els articles periodístics, les traduccions realitzades, els pròlegs i les textos de críticaliterària, les antologies de Martí i Pol i les antologies on es publiquen poemes del poeta, les traduccionsde la seva obra a d’altres llengües, la discografia, i, finalment, setze planes dedicades a enumerar la bi-bliografia crítica que l’obra martipoliana ha suscitat. D’altra banda, presenta al públic francès (és l’únicarticle en llengua francesa), la figura de Martí i Pol amb una breu biografia.La vida del poeta es repassada exhaustivament pel que fa a la publicació de volums, les col.labora-cions musicals (des de la seva faceta de cantautor a les lletres per a Lluís Llach), els premis obtinguts(des del premi Óssa Menor per Paraules al vent, el 1954, fins la concessió del doctorat Honoris Causaper la Universitat Autònoma de Barcelona el 1999, passant per la candidatura al premi Nobel) i la par-ticipació en diferents homenatges que se li fan (com l’atorgament del Premi d’Honor de les Lletres Ca-talanes). L’article explica cronològicament la vida del poeta, des dels seus inicis fins a la mort. Campsdestaca l’influx en la formació del poeta de Maria Múñoz, bibliotecària de Roda i el poeta Josep Clarà,l’escriptura dels primers llibres, malalt de tuberculosi, i els primers premis. El text també dóna notíciadels dos matrimonis i del naixement dels dos fills del poeta, així com de la participació activa de Mar-tí i Pol en la resistència cultural al franquisme: les col.laboracions a les revistes Inquietud o Oriflama,els recitals de la Nova Cançó, la militància al PSUC, la fundació de Reduccions i la publicació regulardels seus poemaris. En definitiva, un ràpid però eficient i eficaç repàs per la vida i l’obra del poeta ho-menatjat que permet al lector no avesat introduir-se en la seva figura.CAMPS, CHRISTIAN: LA POESIA DE MIQUEL MARTÍ I POL 561021-ROMANICS XXXI-3  13/5/09  11:02  Página 561A partir d’aquí, el volum recull 7 textos –tots d’autors catalans– que cronològicament (segons l’or-dre d’escriptura i publicació dels poemaris martipolians) repassen les constants poètiques, els llibres ipoemes del poeta rodenc. Hi ha, però, en tots els articles unes constants que podríem resumir en la ideadel desdoblament del jo. La poesia de Martí i Pol estableix permanentment un diàleg entre el jo literarii l’altre, entès aquest darrer com una nova visió (o, si és vol, versió) del jo. Un diàleg entre dos vessantsdel mateix jo líric: entre el jo més reflexiu i el més social, entre el jo malalt i el jo enèrgic de la poesia...En aquest sentit un dels article centrals del llibre és el de Pere Farrés «Per la poesia al coneixe-ment». Un text que fa un repàs general a l’obra martipoliana i en destaca els aspectes a considerar. L’ar-ticle comença amb unes reflexions sobre el concepte de vida del poeta osonenc. Segons Farrés, Martí iPol és un poeta humanista perquè la seva poesia «és un camí de coneixement d’un mateix i del món enquè aquesta personalitat està immersa». Aquest camí, però, «no es limita a constatar l’ “experiència”,entesa simplement com el producte de viure», sinó que el més important és «la reflexió que segueix aaquella experiència». Per això, per tal de poder-se interrogar, el poeta necessita desdoblar-se, trobar unmirall en el qual mirar-se fit a fit i reflexionar sobre la pròpia existència i, doncs, sobre la pròpia poe-sia, perquè Farrés, com també ho fa Jaume Aulet en el seu article, posa damunt la taula un element fo-namental si volem entendre profundament, com dèiem al principi, la poesia martipoliana: la relació en-tre vida i poesia. És a dir, que des d’un determinat moment (el de la consolidació i assumpció de lamalaltia) Martí i Pol viu la vida a través de la poesia.Després d’aquesta introducció Farrés analitza l’obra del poeta i la divideix en cinc etapes. La pri-mera, que correspon als poemes de joventut, se centra en la relació del jo amb l’absolut, amb Déu. Elpoeta busca respostes al seu primer procés d’autoconeixement en Déu i no troba més que silenci i buit.Per això esdevé un ésser solitari que adverteix la resta del humans d’aquest silenci. És l’època de la cri-si religiosa del poeta, durant la qual es torna un fugitiu, com el títol d’un dels seus llibres d’aquests anys.En aquesta primera etapa hi detectem el primer desdoblament del jo, l’assumpció de la condició de po-eta que s’adreça i alerta a un vosaltres d’aquest buit. Aleshores, el poeta s’adona que allò que pot re-soldre la seva angoixa vital és la consciència de pertànyer a un col.lectiu «definit per un poble –Roda deTer–, una classe social –l’obrera–, i una nació –Catalunya–». Hem passat, doncs, del jo més existen-cialista al jo més social.La segona etapa ve marcada per la interiorització i la reflexió sobre el fet poètic a causa de l’apa-rició de l’esclerosi múltiple. És el procés que analitza Jaume Aulet en el seu text a propòsit d’EstimadaMarta, com veurem. La tercera etapa és una conseqüència lògica de l’anterior. S’aguditza el procésd’introspecció, que es realitza d’una manera més serena, més personal: «el poeta s’acomoda a un estat[...] d’una amable solitud [...] un estat ideal per practicar aquell vici [...] de pensar, de qüestionar-se lescoses i la vida». La quarta etapa és de crisi, per això, segons Farrés, el poeta recorre a textos no poèticscom l’escriptura de dietaris. Finalment, Martí i Pol se’n surt gràcies a la memòria, al passat, a «la vo-luntat de reveure’s en el que fou per a explicar-se el que és ara». I torna a «la quietud perduda». L’arti-cle acaba amb una interessant reflexió que prova una lectura més enllà del clàssic compromís social delpoeta: «Combat i revolta no són termes que s’hagin d’aplicar exclusivament a les posicions socials, opolítiques, que havia mantingut Martí i Pol; són actituds pròpies de la seva personalitat, que han con-format el seu enfrontament amb la vida».El text de Jaume Aulet, «El Miquel Martí i Pol d’Estimada Marta (1978). Recursos d’escriptura iestratègies de lectura», és una magnífica i estimulant lectura del poemari del poeta rodenc i en especialdel primer poema del llibre. L’article vol posar de relleu com el llibre deixa veure com per Martí i Pol«la poesia va esdevenint el centre neuràlgic del seu món i l’autèntica via de transmissió de les seves re-flexions i suggestions». La primera part del poemari, «Set aniversaris», segons Aulet, se centra en es-tablir «un procés d’identificació que passa per la coincidència –la comunió– en un espai poètic que éscomú, tant per a qui escriu com per a qui llegeix». És a dir que el poeta guia el lector a través de la sevapoesia amb l’objectiu que tots dos per la seva banda reflexionin i aprenguin. Un camí en què el lectorno és un simple espectador sinó una peça imprescindible que acaba de completar el significat del poe-ma. «Bona part de l’obra de Miquel Martí i Pol busca aquesta connexió íntima entre el poeta i el seuENRIC FALGUERA GARCIA562021-ROMANICS XXXI-3  13/5/09  11:02  Página 562lector, cosa que condueix a un mutu reconeixement». I com ja hem dit, aquest lector és, també, l’altre,el desdoblament del jo poètic.La segona part del llibre, «Capfoguer», per Aulet és el marc de la reflexió literària, on el poeta es-tableix les bases de la seva poètica, «que és la que hem de tenir present per poder entrar després en l’es-pai estrictament poètic». Una poètica basada en els conceptes ètico-estètics de bondat, bellesa i simpli-citat amb l’objectiu de configurar un model moral. Un model en el qual la paraula és fonamental. Il’amor. D’aquí sorgeix la tercera part del llibre «Estimada Marta», la secció que representa l’espai poè-tic abans esmentat i que narra la culminació sexual d’una relació amorosa. Aulet, però, ens adverteixque aquest espai és simbòlic i que el lector ja no va acompanyat de la mà del poeta, ha d’interpretar, ferseus els símbols. Així, Marta és el primer símbol, el de l’espai poètic. Per això, el nom d’ella es pot as-similar al del poeta, perquè és la pròpia poesia, la pròpia vida: «l’assimilació Marta-Martí pot ser ente-sa, si convé, com a culminació del típic desdoblament de la poesia martipoliana. La passió vital de l’ac-te sexual també és, certament, una projecció de l’optimisme d’un poeta que veu –o necessita– una llumd’esperança en el procés degeneratiu de la malaltia. Veure-se-les amb l’estimada Marta i arribar a pos-seir-la és una mica, doncs, com veure-se-les amb l’esclerosi múltiple –una coincidència d’inicials queno hauria de passar desapercebuda–i superar-la».L’article acaba amb una anàlisi d’alguns dels símbols que apareixen en el llibre com la cambra, eltemps i el record i dels recursos emprats pel poeta com la mètrica o els jocs eufònics.Els dos darrers articles del volum incideixen en les mateixes idees fins ara exposades. Així, NúriaOliver, l’altra articulista procedent d’una universitat francesa, a «Poesia realista i poesia de l’experièn-cia (la poètica de Martí i Pol)», un text molt acadèmic i descriptiu, destaca la doble condició de la poe-sia martipoliana, social i realista en els inicis i de l’experiència a partir dels anys setanta. Oliver, tan-mateix, matisa aquest darrer concepte i l’entén com una experiència moral i de reflexió. L’escrit acabaassenyalant alguns símbols recurrents en la poesia martipoliana.El text de Neus Real, «Poemes que no envelleixen: la Nova Antologia Poètica, més enllà de lesaparences» reivindica una lectura més aprofundida, lluny de tòpics de l’obra de Martí i Pol. Segueixmés o menys les mateixes argumentacions dels altres crítics i remarca diverses possibilitats de lecturade la seva poesia: una biogràfica, una altra moral, i una d’estilística. L’article acaba descrivint l’evolu-ció del poeta osonenc a partir del comentari d’alguns dels poemes apareguts a la Nova Antologia.Més suggerents són les aportacions d’Àlex Broch i Ferran Carbó. «Els orígens poètics de MiquelMartí i Pol (1948-1956/57)» de Broch parteix de la tesi que les característiques bàsiques de l’obra mar-tipoliana ja s’apunten en els seus primers llibres. El text analitza els poemaris Porto la tarda recolzadaal braç, Paraules al vent, Quinze poemes, Si esbrineu d’un sol gest i El fugitiu, i posa molta atenció al’etapa reflexiva i metafísica de l’obra del poeta de Roda i la posterior crisi religiosa que, segons Broch,obre l’etapa realista, social, de l’autor. La lectura d’aquesta crisi és, al nostre entendre, la millor apor-tació de l’estudi. Per Broch, la poesia de Martí i Pol evoluciona a partir d’uns eixos positius i negatius:el de la fe i la incredulitat en el debat religiós dels primers llibres o l’orgull i el fracàs de pertànyer a unpoble, una nació, en l’assumpció dels primers símptomes socials en la seva poesia. El debat sobre la fees resol amb una fe cap a l’home que forma part d’una col.lectivitat: del poble, d’una classe social i quees concreta en el canvi de persona, del jo al nosaltres/vosaltres. Un col.lectiu que encara no té concre-ció, però del qual el poeta s’erigeix en veu. Per Àlex Broch els llibres que millor expliciten aquest pro-cés evolutiu són Paraules al vent i Quinze poemes.Ferran Carbó a «La mort i la donzella. Notes sobre la davallada de la malaltia en tres obres de Mi-quel Martí i Pol» realitza un comentari dels tres llibres que retraten el procés pel qual passa el poetaarran del descobriment de l’esclerosi múltiple: Vint-i-set poemes en tres temps, Llibre sense títol i Lapell del violí. L’article és interessant perquè assaja una lectura molt concreta, íntimament lligada a labiografia del poeta, que permet explicar satisfactòriament alguns dels textos de l’autor. Carbó centra laseva atenció en comentar alguns dels poemes d’aquests llibres. És especialment captivant la lectura quefa del poema «L’aigua és la clau» de La pell del violí. Per Carbó, la malaltia fa evolucionar la poesiadel seu autor cap a una obra que abandona els postulats realistes i es fa més intimista, reflexiva. Una po-CAMPS, CHRISTIAN: LA POESIA DE MIQUEL MARTÍ I POL 563021-ROMANICS XXXI-3  13/5/09  11:02  Página 563esia que es basa en la paraula com a torsimany de la vida. És a dir, que vida i paraula i, doncs, poesiasón una mateixa cosa, perquè el poeta viu en la poesia. Una vida poètica que es concreta en l’amor i enla figura femenina; fet que explica l’aparició posterior de Marta. L’estudi acaba amb una breu biblio-grafia.Jordi Berenguer en l’article més llarg del recull, «De la fàbrica a La fàbrica (1944-1970)» estudiael període, diguem-ne social de la poesia martipoliana. L’article comença, de nou, amb una reivindica-ció de la poesia de Martí i Pol més enllà dels tòpics. El text segueix sempre una mateixa estructura. Re-passa tots els poemaris del poeta en aquests anys, un per un, començant amb una petita introducció so-bre el procés d’escriptura i edició dels poemes i acabant amb un comentari de les característiquesessencials de cada llibre. Un dels mèrits de l’article és anar desgranant quines són les influències poè-tiques que l’autor rep. Berenguer assenyala des de Carles Riba i Joan Vinyoli a Salvador Espriu, BlaiBonet o Albert Manent, passant per J. V. Foix o Miquel Bauçà. Segons Berenguer, en un primer mo-ment, la poesia de l’autor osonenc és de caràcter religiós, gairebé diví, plena de referències a la simbo-logia cristiana. Després, l’abandonament de Déu deixa un buit en el poeta que omple amb la bellesa, lapoesia. Una poesia, que com Déu, s’adreça al poble. I des del poble, en virtut del treball injust i opres-sor, es passa a la reivindicació social. L’estudi, potser massa lineal, també dedica atenció a l’obradramàtica de Martí i Pol: La creació, que relata la deshumanització que comporta el treball a la fàbricai a l’obra musical del poeta.En definitiva, La poesia de Miquel Martí i Pol és un llibre molt útil per aquells que per primera ve-gada s’endinsin en l’univers de la seva obra i esdevé una excel.lent guia de lectura. És un exercici moltrecomanable anar llegint els poemes que apareixen esmentats en el volum per completar la lliçó. Peraquells que ja tinguessin nocions de la poesia martipoliana, el llibre els obrirà els ulls i descobriran unnou poeta, una nova obra, sempre estimulant, sempre viva. El volum aconsegueix, el que creiem és elmillor dels objectiu: fer venir ganes de llegir Miquel Martí i Pol.Enric Falguera GarciaUniversitat de LleidaENRIC FALGUERA GARCIA564021-ROMANICS XXXI-3  13/5/09  11:02  Página 564

Camps, Christian (coord.) (2007): La poesia de Miquel Martí i Pol. Peronnas: Éditions de la Tour Gile, 198 p. (Collection Catalane, 9)

http://revistes.iec.cat/index.php/ER/article/download/39785/39688

Camps, Christian (coord.) (2007): La poesia de Miquel Martí i Pol. Peronnas: Éditions de la Tour Gile, 198 p. (Collection Catalane, 9)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana