Joaquim Molas i Batllori

Molas i Batllori, Joaquim

Hemeroteca Cientifica Catalana

LAPESA: DECIRES NARRATIFOS DE SANTILLANAV. - Samuel Gili i Gaya, en les seves notes de divulgacio sobre el text deMontalvo, posa en relleu la modernitat extra ordinhria del lexic, que nomespot esser explicada per una influencia decisiva en la formacio de la nrosacastellana classica, tant com en la parla general. Si de 1'estudi del lexic passemal del ritme de la prosa, trobein que alo mas parecido al periodare de Cervantesse halla, dentro de nuestras letras, en el Amadisv (pag. g). EI text de Mon-talvo conte una clara superposicid d'estrats diversos de llengua, el mes arcaicdels quals ha d'esser situat a mitjan segle xiv, i indica un estat molt proximal de Juan Manuel. Quant al proces de modernitzacio a que Montalvo sotmetels veils textos que utilitza, Gili i Gaya creu que, abastante respetuoso alprincipio con los viejos originales que refundia, fue tomandose cada vez maslibertades, hasta ocurrirsele la idea de continuar la novela modificando eldesenlace, en el libro iv, y de aiiadirle otra derivada de ella en las Sergasde Esp:andidnp (pag. 14). El text del 15o8 ofereix una absencia total de lusita-nismes. Quant als gallicismes, no superen la mitjana normal que trobem enels altres llibres de cavalleries : mes aviat la disminueixen . Redueix les inter-polacions atribuibles a Montalvo a tres grups : i) reflexions morals, insolitesen el genere ; 2) elements fantastics ; 3) motius literaris i histories. aTanto enlo que continua como en lo que desecha del mundo arturico, Montalvo espara nosotros un indicio de los tiempos nuevos ; y asi se convierte en elprimer critico del genero que tan amorosamente cultivaa (pa-. ig). La gransignificacio de la novella per al lector de 1'epoca, tant hispanic com europeu,nomes pot esser explicada pel fet que 1'heroi aea sintesis final y depurada delheroe caballerescon (pag. 23). L'aAmadis es bella culminacion de los librosde caballerias, pero tan depurada y llevada por el cabo, que nos hace sentirsu fragilidad y su agotamiento definitivo• (pag. 26).Joaquim MOLASLos decires narrativos del yn. arques de Santillana. Discurso lefdo ... en su recep-ci6n piblica por RAFAEL LAPFSA MELGAR, y contestaci6n de DAMAso ALONSO.Madrid, Real Academia Espanola, 1954. 114 gags.Despres d'haver precisat, segons les investigacions de F. Vendrell de Millasi de Pierre Le Gentil, el significat dels termes carci6n - pesa escrita per aesser cantada - i decir - peca escrita per a esser llegida o recitada -, elProf. Lapesa inicia l'estudi dels decires narratius del marques de Santillana,que divideix en dues parts.La primera-la mes extensa - es constituida per una analisi detalladade cada un dels decires, segons la seva progressiva extensio i complexitat,des d'En mirando w,a ribera i Por un valle deleytoso fins a La comedieta dePonca, on intenta de determinar les fonts que utilitza l'autor , resulneix 1'argu-ment , proposa inter.pretacions, etc.La segona part conte un examen, rigoros i profund, d'El mundo poeticoy el estilo de los decires. Comenca amb un estudi del paisatge, el qual no essentit , acomo en las serranillas , en su varia y sabrosa realidad geograficaa, sinbque es una traduccib dels topics vigents a 1'epoca : a) afrescos y verdes prados,florida vegetacion junto a una fuente clara o en los margenes de un rio, gratosolores , cantos de ayes descritos con el tecnicismo de la mfisica . ; b) acuadro253I. AIOLAS - R. ARAMON I SERRAde selvas aterradoras, paratnos solitarios y cielos tenlpestuosos, (I)A(,. 62).Sobre aquesta dualitat escenografica (se mueven personajes que extreinan lasnlanifcstaciones de sentimiento o prodigan reverencias y cortesias, (63). El mar-ques de Santillana dedica una atencio especial als vestits , els colors dels quals,aixi culu llur forma, Ilurs ornaments 1 llurs atributs, posseeixen valor. do siulbol.Parallelament al scu gust envers la riqucsa i el gran aparat, trobcin una coln-plaenca en els motius exutics i un cert sentit arqueologic en la indunlentariagreco-llatina.(Al gusto por la exteriorizacion poinposa obedcccn tambien los alardesde saber, (67). Els desires narratius son poesia docta, plena de cites, d'imi-tacions i de reminisccncies que donen testilnoni de I'extensio de ]a culturade l'autor. Aquesta pluralitat de cites i d'allusions no es ya la costumbre derespaldarse err autoridades, sino el desco do lucir lo recien aprcndido, (6$).El poeta es fa un orgull del seu saber i s'encara, sense reserves, amb el risede no esser compres.El seu propusit de fer una poesia savia to coin a consegiiencia immediata1 enriquiment del seu lexic Ilatinitzant, els trets mes caracteristics del qualstir estudiats amb deteniment. D'altra banda, el gust per 1'exotisme el dun aincorporar, tambe, a la seva llcngua literaria, mots no castellans : francesos,provensals, catalans i italians . Segueix un c;tudi de la seva capacitat retOrica- sinrils, perifrasis, etc. -, i acaba situant els desires dins l'obra total del'autor.'Coin es d'habitud, el discurs del Prof. Lapesa s'inicia amb un elogi delscu predecessor a I'Acadeniia - Angel Gonzalez Palencia - i acaba amb unaponderacio de la seva persona i de in seva obra, de la qual es autor el Prof. DA-mnaso Alonso.Joaquim MoI4AsMMAxur;t, AL,VAR : Granada y el Romancero. Universidad de Granada, 1956.112 pags.Manuel Alvar ha manifestat en dues direccions principals la seva activitatd'estudios : la lingiiistica, on destaquen diversos treballs sobre el dialectearagonesz i factual preparacio de ]'Atlas cl'Andalusia,3 i ]a literAria, ambinteressants assaigs sobre els romansos castellans.'En el volumet Granada y e: Romancero, de destinacio popular be queaparegut dins les publications de la Universitat de Granada, Alvar aplega,(it sis capitolcts, tins comentaris de ions erudit peril de to uric sobre romansosque es refer.eixen a in capital del darrer reialme ntusulmA de ]a Peninsulai. Ja en prenisa aquesta nota, ha aparegut el llibre La obra literaria del marqudsue Santillana (Madrid 1957), del qua] el present discurs forma el capitol quart.2. Cf. ER, 1 (1947-48), 218-220 ; II (1949-50), 224, 227-228 ; IV 11)53-54), 369-Cal recordar encara, el manual El dialecto aragonts, publicat dins la BRH de ]'Edi-torial Gredos.3. Vegeu Atlas lingiiistico de Andalucla: Cnectionario (Granada 7952) ; Proyectode un Atlas linguutico de Andalucia, (Orbis,, II (1953), 54-60; Las cncucstas del(Atlas lingulstico de Andalucia, (dicieulbre 1953 - marzo 1955), RDTP, XI (1955)231-274.4. Cf. ER, III (1951-52 ) , 57 n. s.254

Los decires narrativos del marqués de Santillana. Discurs leído ... en su recepción pública per Rafael Lapesa Melgar, y contestación de Dámaso Alonso. Madrid, Real Academia Española, 1954. 114 pàgs.

http://revistes.iec.cat/index.php/ER/article/download/37816/48437

Los decires narrativos del marqués de Santillana. Discurs leído ... en su recepción pública per Rafael Lapesa Melgar, y contestación de Dámaso Alonso. Madrid, Real Academia Española, 1954. 114 pàgs.

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana