Josep M. Mestres i Serra

Mestres i Serra, Josep M.

Hemeroteca Cientifica Catalana

CRÒNICA598derat per Joan Martí i Castell, en què intervingueren també Marta Estella, Isidor Marí i Carme Pé-rez, activitat amb la qual es clogué el curs.Josep M. MestresInstitut d’Estudis CatalansLes llengües de signes com a llengües minoritàries: perspectives lingüístiques, socials ipolítiques (Barcelona, juliol de 2008). – Aquest fou el títol del curs desenvolupat durant els dies23 i 24 de juliol de 2008 al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, organitzat pel Con-sorci Universitat Internacional Menéndez Pelayo de Barcelona - Centre Ernest Lluch i dirigit perJoan Martí i Castell, president de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. Hi actuà desecretari científic Josep M. Mestres, cap del Servei de Correcció Lingüística de l’IEC.El CUIMPB i l’Institut d’Estudis Catalans, amb la col.laboració de la Federació de PersonesSordes de Catalunya (FESOCA), van voler celebrar l’Any Internacional de les Llengües posantatenció en les llengües de signes mitjançant aquest curs, que tenia per objectiu contribuir a l’eli-minació de qualsevol barrera en la comunicació i facilitar, amb igualtat d’oportunitats, l’accés deles persones sordes al món de la formació i al mercat laboral.La sessió inaugural del curs fou a càrrec de Josep Lluís Carod-Rovira, conseller de la Vice-presidència de la Generalitat de Catalunya, que saludà els conferenciants i els assistents i donà pasa les lliçons previstes en el programa per al primer dia del curs.Els títols de les sessions i les professores i els professors que van impartir les lliçons correspo-nents al primer dia del curs foren, per ordre d’intervenció, els següents: El procés de reconeixementde la llengua de signes catalana (LSC) des de la comunitat sorda, per Encarna Muñoz, presidentade la Federació de Persones Sordes de Catalunya; La comunitat sorda de Catalunya, per SantiagoFrigola, responsable del Departament de Política Lingüística de la Llengua de Signes Catalana dela FESOCA; El camí cap a la llei que regularà l’ús de la llengua de signes catalana, per Bernat Joan,secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya; On the linguistic structure of sign lan-guages, per Roland Pfau, professor de la Universitat d’Amsterdam (Països Baixos); Sociolinguisticsof sign languages, per Adam Schembri, professor de l’University College de Londres (Regne Unit);Sign languages acquisition, per Ronice Müller de Quadros, professora de la Universitat Federal deSanta Catarina (Brasil); Procés de reconeixement i regulació de la llengua de signes catalana desdel punt de vista polític, per Miquel Pueyo, delegat territorial del Govern de la Generalitat de Ca-talunya a Lleida, i Sign language and the brain: evidence from functional imaging studies andsign language aphasias, per Bencie Woll, professora de l’University College de Londres.Durant el segon dia, els títols de les sessions i les professores i els professors corresponentsforen els següents: Característiques generals de l’ensenyament bilingüe de llengües de signes / llen-gües orals, per Esperanza Morales, professora de la Universitat de la Corunya; Experiències bi-lingües amb la llengua de signes en el sistema educatiu català, per Marta Vinardell, professora delCEE de Sords CRAS - CREDAV; La interpretació de la llengua de signes, per Esther de los San-tos, intèrpret de les llengües de signes; Language technology for sign languages, per Thomas Han-ke; Lexicografia de les llengües de signes i l’estat de la lexicografia en LSC, per Gemma Barberà,professora de la Universitat Pompeu Fabra, i Eulàlia Ribera, professora de la Universitat Autòno-ma de Barcelona, i Normalització de les llengües de signes i estat de la recerca de la llengua designes catalana, per Josep Quer, professor de la Universitat d’Amsterdam i membre corresponentde l’Institut d’Estudis Catalans.El curs es clogué amb una taula rodona en què participaren Joan Martí i Castell, com a mo-derador, Josep Quer, Santiago Frigola i Adam Schembri.021-ROMANICS XXXI-4  13/5/09  11:05  Página 598CRÒNICA 599Cal fer avinent que hi hagué una quarantena d’alumnes inscrits, la majoria procedents de Ca-talunya, i que totes les lliçons i les intervencions de la taula rodona foren traduïdes a la llengua designes catalana per intèrprets voluntaris de la FESOCA, per tal que els assistents sords poguessinseguir els parlaments amb comoditat.Josep M. MestresInstitut d’Estudis CatalansPresentació de la tesi doctoral de Xosé Afonso Álvarez Pérez a la Universitat de Santia-go de Compostela el dia 29 d’abril de 2008. – O léxico da vaca: nomes baseados no físico, tesidirigida pel Dr. Manuel González González. Valuosa contribució a l’estudi del lèxic, la geolin-güística i la cultura popular de l’ambit gallec, que poua bàsicament materials de l’ALGa (AtlasLingüístico Galego, 1990–). Va rebre la màxima qualificació.José Enrique Gargallo GilUniversitat de BarcelonaXXIX Día de les Lletres Asturianes (Uviéu, 9 de mayo de 2008). Celebración institucio-nal anual de la Academia de la Llingua Asturiana. – Bajo la presidencia de la Dra. Ana MªCano González, la Academia acogió como nuevo miembro de número de la institución a Dª Ber-ta Piñán Suárez, de Cañu (Cangues d’Onís), licenciada en Filología Hispánica, profesora de En-señanza Secundaria y escritora (v. Lletres Asturianes 99 (2008), 143-160.Ana M. CanoUniversidad de OviedoPrograma Formativo de la Academia de la Llingua AsturianaCursos de Branu de Llingua Asturiana 2008. Los Cursos de Branu de Llingua Asturiana 2008(xxvi edición) de la Academia de la Llingua Asturiana, que dirige el profesor y académico de nú-mero Xosé Antón González Riaño, se desarrollaron del 4 al 15 de agosto en el Centro Educativo«Aurelio Menéndez» de Santantolín (Ibias). Los cursos impartidos en esta edición fueron: XV CursuElemental y XII Cursu Avanzáu de Llingua Asturiana; II Fase del Curso de Capacitación en Gallego-Asturiano para profesores de Enseñanza Primaria y Secundaria, en su cuarta convocatoria, y XIX Cur-sos d’Afondamientu Cultural y Llingüísticu, que en esta ocasión ofertaron las opciones: «Capacita-ción pa la Traducción al Asturianu» y «Internet, nueves teunoloxíes y enseñanza del asturianu».El Programa Formativo cuenta con el reconocimiento oficial del Gobierno del Principado deAsturias; la alla está acreditada desde 2001 como «Entidad Organizadora de Actividades de For-mación Permanente del Profesorado» por la Consejería de Educación y Ciencia. Los cursos Ele-mental y Avanzáu de Llingua Asturiana y «Capacitación pa la Traducción al Asturianu» son, ade-más, cursos de Extensión Universitaria de la Universidad de Uviéu.El acto de entrega de títulos, en el que se clausuró oficialmente esta xxvi edición, se celebróel día 11 de septiembre en la Sala del Paraninfo de la Universidad de Uviéu; presidió dicho acto elExcmo. y Mgfco. Rector de la Universidad, D. Vicente Gotor, que clausuró la entrega con un dis-curso en asturiano.021-ROMANICS XXXI-4  13/5/09  11:05  Página 599

Les Llengües de signes com a llengües minoritàries: perspectives lingüístiques, socials i polítiques (Barcelona, juliol de 2008)

http://revistes.iec.cat/index.php/ER/article/download/39670/39573

Les Llengües de signes com a llengües minoritàries: perspectives lingüístiques, socials i polítiques (Barcelona, juliol de 2008)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana