Dolors Poch Olivé

Poch Olivé, Dolors

Hemeroteca Cientifica Catalana

Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 36 (2014), p. 467-617NAVAS: EL BARRANQUEÑO. UN MODELO DE LENGUAS EN CONTACTO 579sentit que Tota pedra fa marge. Un treball com aquest, centrat en la llengua d’una localitat, fa poble i lasuma d’estudis com el que tenim a les nostres mans fan país.Vicent Beltran CalvoUniversitat d’AlacantNavas, María Victoria (2011): El barranqueño. Un modelo de lenguas en contacto. Madrid: Edi-torial Complutense, 320 p.Com és sabut, les situacions de llengües en contacte són molt més freqüents que les situacions demonolingüisme en el conjunt de les agrupacions socials i les manifestacions del contacte lingüístic sónmolt diverses. La història de les societats en les quals conviuen dues o més llengües explica el perfillingüístic tant de l’estructura social com dels individus que la integren. La bibliografia descriu casos desocietats oficialment bilingües o plurilingües en les quals els parlants són monolingües i d’altres casosen els quals els parlants són capaços de comunicar-se en les diferents llengües de l’estructura social enla qual estan integrats. L’estudi de les situacions de contacte lingüístic és, doncs, sempre molt interessantperquè proporciona informació sobre les relacions entre els individus i l’ús que fan de les llengües i so-bre la manera com la societat integra ambdues qüestions.L’obra de Mᵃ Victoria Navas ofereix una visió de conjunt de les manifestacions del contacte dellengües a Barrancos, localitat situada al sud d’Espanya, fronterera amb Portugal, on conviuen l’espa-nyol, el portuguès i la parla pròpia de Barrancos i on els habitants de la zona, amb l’ús, han codificat lessituacions de comunicació en les quals empren una o altra de les formes de parlar coexistents. El volumes composa d’un conjunt d’estudis que recullen la feina realitzada per l’autora des del moment en el quales va començar a interessar per la parla de Barrancos (la seva primera estada a la zona es va produirl’any 1988) fins a l’actualitat i proporciona una descripció detallada dels diferents vessants de la varietatde parla. Així, a més de la descripció estrictament lingüística, s’hi pot trobar tota la informació històricaque explica l’actual situació de contacte de llengües i una mostra de les manifestacions culturals lligadesa la literatura oral i al folklore. Es tracta, doncs, d’un estudi lingüisticoetnogràfic de la situació de Bar-rancos que s’emmarca en la millor tradició de l’anàlisi de les manifestacions del contacte de llengües.En el primer dels estudis del llibre, titulat El espacio geográfico y su historia, l’autora presenta lescaracterístiques de la comunitat de Barrancos, els seus orígens i l’establiment dels pobladors a mesuraque avançava la Reconquesta i es creava una situació que va permetre el sorgiment d’una parla.La reflexió deMᵃ Victoria Navas té molt en compte el concepte de “frontera” (sobre el qual, com espot veure en la bibliografía de les últimes pàgines, existeix una llarga tradició d’estudis). La comunitatde Barrancos va ser repoblada per individus procedents dels regnes de León i Castilla, el nom de la po-blació de Barrancos es registra per primera vegada l’any 1493 (p. 41). La zona es consolida com unterritori de pas entre Espanya i Portugal, cosa que permet una intercomunicació constant entre els doscostats de la “frontera”:Ya en pleno siglo xx, un nuevo factor de origen político y social produce un refuerzo en la aproximaciónde las poblaciones fronterizas (...) El contrabando pasó a ser un importante medio de intercambio de perso-nas y de cosas entre las comunidades vecinas y Barrancos (p. 46).Per altra banda, a Barrancos s’hi desenvolupa una forma de comunicació pròpia facilitada per l’aï-llament de la població, tal com indica l’autora a la p. 47:La villa de Barrancos, situada en un espacio que durante años se disputaron Castilla y Portugal estrenóen 1931 los 50 km de carretera que la unían con Portugal, por Moura; aunque la vía de comunicación conEspaña estaba más atrasada hay que recordar que sólo distaba de este país 9 km que se podían recorrer deLibro ESTUDIS ROMANICS-36.indb 579 07/04/14 13:06580 DOLORS POCH OLIVÉEstudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 36 (2014), p. 467-617varias maneras. Por tanto, hasta el segundo tercio del siglo xx, el sistema de comunicaciones terrestres conPortugal había sido claramente precario y había ocasionado la incomunicación de esta población respectode su poder político [...] Este aislamiento era reconocido por el Alcalde de Barrancos en 1940 al afirmar queen esta villa se resuelven las cosas de una forma especial ya que ‘formamos una especie de condado’. Esteaislamiento respecto de Portugal puede decirse que aún se mantiene en nuestros días.Així doncs, els factors diacrònics, la història (el caràcter de zona aïllada i de frontera), expliquenl’actual situació sincrònica i la manera com, en paraules de l’autora, cal entendre el concepte de “frontera”:Todos estos factores comunes a las aldeas y pueblos de esta Orilla Izquierda del Guadiana han configu-rado una idiosincrasia propia: a veces lingüística, otras veces socioeconómica y en ocasiones cultural, loque corrobora la idea de que las fronteras no son líneas de ruptura sino zonas de intercambio y de contacto.Todo ello viene a demostrar que éstas no separan. Unen (p. 34).En el segon estudi (Descripción del barranqueño), Navas realitza la descripció lingüística i socio-lingüística de la convivència, a l’àrea de Barrancos, del portuguès, l’espanyol i la varietat pròpia de lazona. Molt poques persones són trilingües, el portuguès és utilitzat per funcionaris i en organismes pú-blics, per universitaris que han estudiat fora de la zona i en tots els temes relacionats amb la religió(p. 49). La varietat d’espanyol emprada es relaciona amb l’andalús i l’extremeny, conté molts ruralismesi arcaismes i moltes interferències del portuguès. S’utilitza en la comunicació familiar (especialmententre les dones) i entre els espanyols que viuen a la població, especialment les persones d’edat avançada(p. 50).S’expressen en la parla de Barrancos:todas las personas allí nacidas hijos de padres oriundos de dicha localidad. Se expresan en dicha len-gua, por otra parte, los barranqueños que dominan el portugués, cuando se dirigen a hablantes de barran-queño. Asimismo, hablan el dialecto los barranqueños con los restantes vecinos con los que no se estableceel diálogo en español. En mi experiencia en la comunidad sólo encontré una persona de 72 años, analfabeta,nacida y criada en Barrancos, de padres barranqueños, que no conseguía decir una frase completa ni en eldialecto ni en portugués pues rápidamente se trasladaba al español. En fin, el barranqueño es la lengua quese suele escuchar—intercalada con el español— en las calles, en el mercado, en las tiendas, en las tabernas,bares y Sociedades Recreativas (p. 50-51).A la segona part d’aquest estudi (entre les pàgines 77 i 169), l’autora ofereix una caracteritzaciólingüística molt interessant de la parla de Barrancos centrada en els trets més significatius del vocalisme,el consonantisme, la morfosintaxi (ús de l’article, el gènere gramatical, els noms propis, els topònims, elnombre, els diminutius, el sistema pronominal, el sistema verbal i les partícules) i el lèxic.L’estudi titulat Las lenguas fronterizas s’articula al voltant dels processos de creació d’aqueststipus de parlars. El subtítol de conjunt del volum és Un modelo de lenguas en contacto i Mᵃ VictoriaNavas tracta en profunditat el tema, tant en el treball anterior com en el present article en el qual l’auto-ra estableix, amb molt bon criteri, les relacions entre els parlars andalusos i portuguesos meridionals i lavarietat de Barrancos.Són especialment significatius, des d’aquest punt de vista, els fenòmens que afecten les consonantssibilants, que sofreixen importants variacions a Andalusia, el comportament de /r/ i /l/, el tractamentdonat a /b/ i /v/ i l’elisió de la consonant /d/ en posició intervocàlica (p. 181-191).Després d’estudiar els diferents processos que condueixen a la creació de llengües frontereres,l’autora indica queen los trabajos sobre lenguas en contacto se concluye que los fenómenos que aparecen no son sólo de ordenlingüístico sino también de orden social, psicológico y cultural. Es decir, que nos encontramos ante una seriede factores lingüístico-estructurales y extralingüísticos, cuyo resultado conduce a la interferencia (p. 175).Libro ESTUDIS ROMANICS-36.indb 580 07/04/14 13:06Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 36 (2014), p. 467-617OBIOLS: CARTES A MERCÈ RODOREDA 581I, efectivament, els anteriors estudis inclosos en el llibre condueixen a aquesta conclusió atès que,per descriure els trets característics de la parla de Barrancos, cal tenir en compte, com s’ha exposat, tantfactors de caràcter lingüístic com factors de caràcter extralingüístic. Només la interrelació entre els dostipus de factors pot explicar l’aparició d’una determinada modalitat de comunicació i establir els àmbitsdel seu ús.L’últim dels estudis del volum (Literatura oral y tradicional. Testimonios de música popular) ésextraordinàriament interessant des del punt de vista etnogràfic perquè recull fenòmens de literatura orali tradicional i testimonis de música popular. Durant els anys que l’autora ha dedicat a l’estudi de la parlade Barrancos, a més de recollir i analitzar un ampli corpus de parla, ha constituït també un gran corpusde caràcter etnogràfic que complementa el material estrictament lingüístic.Aquest treball presenta mostres de refranys i parèmies populars a Barrancos en els quals es potapreciar que contenen elements de totes les varietats parlades a la zona. Aquestes mostres pròpies devarietats lingüístiques en contacte també es poden apreciar en els exemples de literatura popular ques’ofereixen en aquest capítol. L’autora comenta detalladament, i de manera molt aclaridora per al lector,els elements portuguesos que s’hi poden veure, els elements espanyols, etc. Són especialment curiosesles mostres de les canciones de quintos. En alguns casos la lletra de les cançons s’acompanya de la par-titura musical.Des del punt de vista dels usos i costums de la zona de Barrancos, Mᵃ Victoria Navas descriu lesfestes patronals de l’estiu, els instruments musicals utilitzats en aquestes manifestacions i com es desen-volupen les festes més importants que se celebren, com a molts altres llocs, durant el mes d’agost. Coma mostra d’aquestes descripcions val la pena destacar un passatge referit a lesfiestas patronales del verano [...] actuación de un tamborilero, con la flauta o pífano de tres agujeros, eltambor o tamboril [...] el día 14 de agosto por la tarde, acompañando a los “festeros” para anunciar con su“tiroliro” el peditorio que se realizará al día siguiente. El día 15, a las 8 h de la mañana, el artista junto conla misma comitiva y el estandarte de la Patrona, recorren el pueblo pidiendo la contribución para la fiestaque comenzará el día 28 de ese mismo mes (p. 255).I aquestes descripcions s’acompanyen de les partitures musicals i de fotografies dels instruments.De tot el que s’ha dit es desprèn que el llibre té un gran interès com a estudi etnolingüístic perquèproporciona una visió global, lingüística i etnogràfica, d’una parla fronterera que no es pot entendresense tenir la perspectiva que relaciona les descripcions lingüístiques amb els factors culturals que hancontribuït a la creació de la varietat. Els llargs anys d’estudi i de recollida de dades han permès que MᵃVictoria Navas ofereixi a tots els interessats en la variació lingüística una visió científica global d’unaparla de gran interès per a tots els qui estudien els fenòmens que es produeixen quan dues o més llengüesentren en contacte.Dolors Poch OlivéUniversitat Autònoma de BarcelonaObiols, Armand (2010): Cartes a Mercè Rodoreda. Edició d’Anna Maria Saludes. Sabadell:Fundació La Mirada, 408 p.Gràcies a la tenacitat de la Fundació La Mirada de Sabadell, ens arriba un pessic més de l’obra queArmand Obiols (1904-1971), pseudònim de Joan Prat i Esteve, deixà enterrada per a la posterioritat:Cartes a Mercè Rodoreda és l’aplec de tota la correspondència que Obiols adreçà a l’escriptora i queaquesta decidí conservar. Se n’ha ocupat un cop més, amb la col·laboració de Jordi Puig Panella en lesnotes, Anna Maria Saludes, filla de Susina Amat, una de les grans amigues de Rodoreda. És la terceraLibro ESTUDIS ROMANICS-36.indb 581 07/04/14 13:06

Navas, María Victoria (2011): El barranqueño. Un modelo de lenguas en contacto. Madrid: Editorial Complutense, 320 p.

http://revistes.iec.cat/index.php/ER/article/download/138200/136869

Navas, María Victoria (2011): El barranqueño. Un modelo de lenguas en contacto. Madrid: Editorial Complutense, 320 p.

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana