Víctor Pàmies i Riudor

Pàmies i Riudor, Víctor

Hemeroteca Cientifica Catalana

Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 38 (2016), p. 269-274DOI: 10.2436/20.2500.01.199REFRANYS DELS POBLES DELS PAÏSOS CATALANSVíctor PàmiesINTRODUCCIÓLes dites tòpiques o refranys geogràfics són les «dites referides a les diferents bran-ques de la geografia: rius, muntanyes, poblacions, clima o produccions, entre d’altres».1Per tant, són aquelles expressions idiomàtiques que contenen un component geogràficprou concret per a poder-lo plasmar en un mapa polític.Dins aquest àmbit concret, el projecte dels refranys dels pobles dels Països Catalanss’ocupa dels refranys i dites que contenen toponímia major de tots els municipis de parlacatalana, amb una voluntat de convertir-lo en una eina participativa en què els usuarissiguin els qui aportin les dades de cada municipi, cercant informació oral encara viva i laproximitat dels informants.Joan Amades (1937: 117) escriu que «ACatalunya, com pertot arreu, hi ha gran nom-bre de dites tòpiques que constitueixen una important branca de la paremiologia i tambéun interessant aspecte de la càustica popular. Poques són les poblacions de les quals elrefrany no digui una cosa o altra, sovint punyent i desagradosa, si bé sempre posseïda desingular gràcia. Tan interessant com la mateixa parèmia, és saber el fet, o circumstànciareal o tradicional que ha donat tema i argument a la dita».2Com apunta Josep Coll (1993: 71-72), «del conjunt de les expressions lingüístiquesque empren els habitants d’una determinada localitat per referir-se a llurs pobles veïns,cal distingir-ne dos grans grups: els malnoms o nomarrots i els refranys geogràfics. Amb-dós s’usen igualment per a una doble finalitat irònica i identificativa de la comunitat-poble. La diferència és únicament formal: els malnoms són substantius, mentre que elrefrany geogràfic és, generalment, una oració simple».3Per tant, podem dir que, entre les característiques principals de les dites tòpiques, hipodem destacar l’aspecte desagradós (o sovint escatològic), amb què es prefereix destacarles misèries més que no pas les virtuts dels pobles anomenats, i el fet que són els veïns elsque imposen aquestes etiquetes a altres pobles amb els qualsmantenen una rivalitat o tracte.1. Pàmies, 2008 (s. v. dita tòpica).2. Amades, 1937, 117-122.3. Coll, 1993: 71-75.021-122324-ESTUDI ROMANIC-Vol 38-03.indd 269 01/04/16 21:19270 VÍCTOR PÀMIESEstudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 38 (2016), p. 269-274DOI: 10.2436/20.2500.01.199Amb els avenços que ha permès la informàtica de consum en obert, a través d’einesque qualsevol usuari pot configurar per a qualsevol dispositiu, s’ha obert la possibilitatd’oferir un espai o una aplicació que permeti consultar sobre un mapa aquestes dadesgeolocalitzables que trobem en un seguit de refranys catalans.4D’aquesta manera, a través de la tecnologia que Google posa a disposició dels usuarismitjançant el seu servei de mapes,5 amb el suport hipertextual d’un blog d’un altre serveide Google,6 el desenvolupament del projecte consisteix en la geolocalització dels re-franys referits a pobles dels Països Catalans i l’opció de consulta d’aquests continguts através de la navegació pel mapa o recorrent als índexs i continguts hipertextuals del blog,la qual cosa permet sempre la interrelació entre els continguts textuals i els visuals, saltantd’un recurs a l’altre.Hi ha prou material en els reculls principals de parèmies catalanes per a poder confec-cionar una fitxa amb dites tòpiques de cada un dels 1.861 municipis de les terres de parlacatalana. Així, per posar uns quants exemples, Joan Amades en recull més de 1.700 enl’apartat de «Refranys geogràfics» del Folklore de Catalunya. Cançoner, sota els sub-apartats de Baleàrics,Catalans, Valencians i Vària. També en recull un munt Anna Parésa Tots els refranys catalans (1999) o Maria Conca a Els refranys catalans (1988), o tam-bé Elvira Farràs (1998) a Ribera amunt són les boniques. Refranys i dites de l’Alt Pirineucatalà. També hi ha tot un seguit d’obres específiques d’aquest àmbit, com per exempleManuel Sanchis Guarner (1963) a Els pobles valencians parlen els uns dels altres (4 vol.)o els llibres de Ricard Serra i Feu, Els Pobles del Pirineu en el refranyer geogràfic catalài aranès (2008) i Refranys geogràfics (volum 2). Comarques meridionals (Catalunya),del Matarranya (Aragó) i dels Ports i Maestrat (València) (2010), sense voluntat de pre-tendre ser exhaustiu.Però actualment, amb les possibilitats que tenim a l’abast en l’entorn del web 2.0,qualsevol projecte es pot enriquir amb les aportacions dels usuaris i es pot convertir, així,en una eina col·laborativa i participativa. Per això es planteja ja des d’un inici com un es-pai obert a la participació dels usuaris, tant per la possibilitat de proposar dites tòpiques através d’un formulari accessible des del blog, com per la possibilitat d’ampliar o esmenarfitxes ja obertes a través dels comentaris que permet cada contingut.LA DIVISIÓ TERRITORIALEn el blog de suport s’ofereix la possibilitat de trobar un municipi a través del cerca-dor intern del blog o a través de diversos índexs: un amb tots els municipis (1.861) perordre alfabètic i un altre per a cada un dels diferents territoris de parla catalana: Andorra,4. Totes les referències a pàgines web han estat revisades i actualitzades en escriure aquest article,a l’abril de 2015.5. http://maps.google.cat6. http://topica.dites.cat021-122324-ESTUDI ROMANIC-Vol 38-03.indd 270 01/04/16 21:19Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 38 (2016), p. 269-274DOI: 10.2436/20.2500.01.199REFRANYS DELS POBLES DELS PAÏSOS CATALANS 271Catalunya, Catalunya del Nord, el Carxe, Franja de Ponent, Illes Balears, Alguer i PaísValencià, on s’agrupen els municipis sota cada una de les comarques (o parròquies) enquè s’estructuren administrativament aquests territoris.La font de referència que s’ha pres per determinar aquesta divisió territorial és ladistribució que ja aplicava un altre recurs a internet, l’Open Directory Project,7 un direc-tori multilingüístic d’adreces web, mantingut per editors voluntaris d’arreu del món, quedes de 1998 i en més d’una setantena de llengües, mostra un seguit de recursos d’internetclassificats territorialment, dins un arbre temàtic de coneixement. I aquelles dades s’hancontrastat amb les informacions de la Wikipedia en català8 i d’Enciclopèdia Catalana,9principalment. Tot i així, i com a anècdota del valor que aporta el treball col·laboratiu enxarxa, mercès a les aportacions dels usuaris del mapa, s’ha pogut ajustar, corregir i de-limitar la distribució comarcal del País Valencià, l’única regió on aquesta distribucióadministrativa supramunicipal no s’aplica i no hi ha una única distribució possible o re-coneguda. Així, es van corregir algunes atribucions no tradicionals d’alguns municipis,com per exemple Atzeneta del Maestrat, Benafigos o les Coves de Vinromà, pertanyentsa l’Alt Maestrat i atribuïdes erròniament a l’Alcalatén, les dues primeres, i a la Plana Alta,la darrera, per posar un exemple.Quan hi ha informació oficial d’aquestes distribucions territorials, s’ha aprofitat iaplicat amb cura i rigor, respectant en primer cas el nom oficial català dels municipis, talcom consta en els respectius ordenaments administratius (com és el cas de les parròquiesd’Andorra, les comarques de Catalunya o els municipis de les diferents illes de les Bale-ars) o d’acord amb la denominació tradicional en català, per exemple en el cas dels muni-cipis de la Catalunya del Nord i de la Franja de Ponent.CONTINGUT DE LA FITXA INFORMATIVA DE CADAMUNICIPILa voluntat d’aquest projecte no és enciclopèdica, sinó que en cada fitxa només s’havolgut plasmar aquella informació bàsica que pugui servir per identificar cada un delsmunicipis i poder-hi detallar, a mesura que es trobi la informació pertinent o la comuni-quin els usuaris, la informació referida a les dites tòpiques atribuïdes, el gentilici, elsmalnoms i els renoms dels habitants, amb la possibilitat d’obrir un camp de notes quepermeti ampliar qualsevol informació que es consideri interessant de detallar-hi.Així, l’estructura de cada fitxa és la següent:—Nom del municipi (amb vincle a la Wikipedia) (comarca i regió corresponents).—Gentilici (si en té).—Malnoms i renoms (si n’hi ha).7. http://www.dmoz.org8. http://ca.wikipedia.org/wiki/Portada9. http://www.enciclopedia.cat021-122324-ESTUDI ROMANIC-Vol 38-03.indd 271 01/04/16 21:19272 VÍCTOR PÀMIESEstudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 38 (2016), p. 269-274DOI: 10.2436/20.2500.01.199—Subdivisiómunicipal (si hi ha nuclis de poblaciómenors amb paremiologia tòpicapròpia, en ordre alfabètic, prescindint d’articles inicials).—Dites tòpiques (en ordre alfabètic).—Notes, si n’hi ha, per explicar algun dels continguts de la fitxa que calgui aclarir oampliar.—Enllaç al mapa.Tots els camps són optatius, tret del nom del municipi, que permet obrir la fitxa, i al-menys una dita tòpica perquè hi hagi contingut substantiu. I podem trobar fitxes més omenys completes en un inici, sempre amb la possibilitat d’actualitzar-les al moment i enlínia de manera immediata.Alguns exemples, a l’atzar, amb més o menys contingut de municipis del mapa jaoberts:Santa Cristina d’Aro (Baix Empordà, Catalunya)Nuclis de poblacióBell-lloc; Bufaganyes; Camps de SantaMaria; Canyet; Roca deMalvet; Romanyà dela Selva (mapa); Salom; Santa Cristina d’Aro (mapa); Santa Llogaia d’Àlguema; Solius;Vilar, ElGentiliciCristinenc, -encaDites tòpiques—Quan la professó va de Tossa a Romanyà, pluja segura avui o demà.1Nota1: Es diu a Llagostera i es refereix als núvols, quan van de Tossa de Mar cap aRomanyà de la Selva (al municipi de Santa Cristina d’Aro).Benicarló (Baix Maestrat, País Valencià)GentiliciBenicarlando, -andaMalnom o renomCaduferos1Dites tòpiques—A Alcalà són gaspatxeros, Santa Malena fogueros, Paniscla panisclans i a Beni-carló llanceros.Nota1:ABenicarló els diuen caduferos pels cadufos que tenien a les sènies per treurel’aigua dels pous.Campos (Mallorca, Illes Balears)Nuclis de poblacióCampos (mapa); Dalt sa Ràpita; Covetes, Ses; Palmer, Es; Ràpita, Sa; Sorda, Sa;Vinyola, SaGentiliciCampaner, -eraDites tòpiques021-122324-ESTUDI ROMANIC-Vol 38-03.indd 272 01/04/16 21:19Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 38 (2016), p. 269-274DOI: 10.2436/20.2500.01.199REFRANYS DELS POBLES DELS PAÏSOS CATALANS 273—A Campos quan hei ha eixut se comanen a Sant Blai, i noltros en aquest ball enca-ra no hem begut.—A Campos ses campaneres que no han on fer es jornal es tanquen dins es corral ibramen com a someres.—A Campos, campanes noves i es campanar esbucat i Son Julià espadat perquèrobava garrofes.—A Campos, campanes noves i es campanar, esbucat, o esquerdat.—Estar (o Quedar) algú com ses llànties de Campos.—Ja mos veurem davant Campos.—Just com la llàntia de Campos.EL MAPA DE GOOGLEEl projecte pretén aprofitar la tecnologia de geolocalització que permeten els mapesde Google per mostrar les dites tòpiques a través d’unes fitxes ancorades en la situaciócorresponent de cada municipi. Així, a vista d’àliga, ens podem apropar a qualsevol zonadels Països Catalans i veure de quins municipis hi ha recopilades dites tòpiques. O a partirde la cerca d’un municipi concret, veure, per proximitat, quines són les poblacions quetambé contenen informació sobre paremiologia tòpica. I la tecnologia ens permet anarsaltant, en un circuit que mai no s’acaba, del blog al mapa i del mapa al blog a través delsenllaços hipertextuals que els vinculen unívocament.La fitxa del mapa és molt més senzilla, perquè no hi cal tanta informació com la queconté la del blog i només hi ha el nom del municipi.VINCULACIÓ DELMAPA I DEL BLOGEn el moment actual, només s’ha fet un assaig de la viabilitat del projecte a través deles eines gratuïtes que ofereix Google, sense que hi hagi cap desenvolupament tècnic niprograma informàtic al darrere. Això fa que no hi hagi cap control sobre noves funciona-litats, prestacions o desajustos del programa, mentre que una aplicació desenvolupada perinformàtics i amb programació pròpia en minimitzaria els possibles efectes.CONCLUSIONSModernitat i antigor. El projecte vol ser un punt de confluència entre l’antigor delsrefranys, aquestes peces rítmiques i musicals nascudes en l’oralitat, que han perviscut al021-122324-ESTUDI ROMANIC-Vol 38-03.indd 273 01/04/16 21:19274 VÍCTOR PÀMIESEstudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 38 (2016), p. 269-274DOI: 10.2436/20.2500.01.199llarg dels segles, i la modernitat de la xarxa, dels recursos compartits, del coneixementposat a l’abast de tothom a través d’un clic i l’aparició d’informació en una pantalla, queels usuaris poden valorar, esmenar, compartir o reformatar en altres formats de difusió.I això és possible aprofitant el component geogràfic d’un determinat nombre de re-franys (els refranys geogràfics o dites tòpiques) i la nova tecnologia de geolocalització ireferenciació sobre mapes d’elements geogràfics de toponímia major.BIBLIOGRAFIAAmades i Gelats, Joan (1937): «Refranys geogràfics». Butlletí del Centre Excursionistade Catalunya. Núm. 504 (Any XLVII, V.1937), p. 117-122.Coll i Martí, Josep (1993): «Refranys geogràfics al Pallars». Butlletí Interior de laSocietat d’Onomàstica. Núm. 13: VIII Col·loqui de Lleida, p. 71-75.Pàmies i Riudor, Víctor (2008): Vocabulari de paremiologia [en línia] <https://refranys.wordpress.com/vocabulari-de-paremiologia>, s. v. dita tòpica. [Consulta: 20 febrer2016].021-122324-ESTUDI ROMANIC-Vol 38-03.indd 274 01/04/16 21:19

Refranys dels pobles dels Països Catalans

Revistes Catalanes amb Accés Obert

http://revistes.iec.cat/index.php/ER/article/download/141084/140173

Refranys dels pobles dels Països Catalans

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana

Revistes Catalanes amb Accés Obert