Montserrat Badia i Cardús

Badia i Cardús, Montserrat

Hemeroteca Cientifica Catalana

educadors valencians. També van intervenir en aquest segon bloc temàtic Rosa Valls i NeusPalomero, assessores didàctiques de la Conselleria d’Educació, que van explicar com s’en-senyen les actituds lingüístiques, i va cloure aquest segon bloc i el curs Vicent Pascual, experten didàctica de la llengua i en educació plurilingüe, que va analitzar la relació que hi ha entrela realitat sociolingüística i escolar i els projectes educatius de centre.Brauli MONTOYAUniversitat d’AlacantCLUB 14, Catorzè Col.loqui Lingüístic de la Universitat de Barcelona (Universitatde Barcelona, novembre de 2006). – El dilluns 13 de novembre de 2006 tingué lloc, a l’Au-la Magna, el «Catorzè Col.loqui Lingüístic de la Universitat de Barcelona» (UB), conegut, perles seves sigles, com a «CLUB 14», i organitzat per la Secció de Lingüística del Departamentde Filologia Catalana i la xarxa temàtica que agrupa els diferents centres de recerca de Cata-lunya dedicades a La variació lingüística: dialectologia, sociolingüística i pragmàtica. Latemàtica d’enguany fou sobre Aplicacions de la fonètica, en tots els àmbits de la societat d’a-vui. La fonètica és tractada des de diferents àrees de la lingüística –dialectologia, sociolin-güística, adquisició del llenguatge, anàlisi del discurs, aprenentatge de segones llengües i, mésespecíficament, l’ortologia i l’ortoèpia. A més, també esdevé necessària en àmbits professio-nals tals com la correcció oral i l’assessorament lingüístic, la logopèdia, la fonètica forense iles tecnologies de la parla.La presentació de la jornada anà a càrrec de la professora Montserrat Camps, degana de laFacultat, la qual emfasitzà l’enorme importància de la fonètica d’una llengua perquè aquestacontinuï existint, i es lamentà de la «trinxada» que ens estant fent, des de determinats sectorsespanyolistes, de la llengua catalana. Reflexionà sobre la pèrdua de distincions tan caracterís-tiques del català com les oposicions entre e/E i o/O, i de tants altres fenòmens fonètics, que es-tan desapareixent a parvulari i a primària. Encoratjà els assistents perquè, com a ensenyants,fem el que puguem i seguim lluitant sense decaure.Conxita Lleó (Universitat d’Hamburg), a la ponència «La fonètica aplicada a l’estudi del’adquisició monolingüe i bilingüe: espirantització i assimilació de nasals», d’entrada plantejàalgunes qüestions pendents, com: 1) Quines diferències hi ha entre l’adquisició monolingüe il’adquisició bilingüe?; 2) En quins aspectes i/o en quines àrees té lloc la interacció?; 3) És pre-dictible la direcció de la influència?; 4) Quins factors determinen la direcció de la influència?En aquest estudi, parteix de la pronúncia de nens monolingües de castellà (Madrid) id’altres d’alemany (Hamburg), i de nens bilingües alemany-castellà –longitudinals i trans-versals. Quant a l’espirantització, així com en alemany no existeix, en castellà és obligatòriaen determinats contextos. Després de vacil.lacions i fluctuacions diverses –a partir dels 2 anysi 6 mesos–, en els nens bilingües d’Hamburg té lloc una baixada de contínues, per influènciade l’alemany, i substitueixen la jerarquia del castellà per la de l’alemany. En canvi, els bilin-gües de Madrid tenen la jerarquia del castellà a les seves gramàtiques i, per tant, es dóna l’ac-ceptació de contínues. Respecte als fonemes nasals i la seva assimilació, en castellà es fa dinsi fora del mot prosòdic, fins a la frase entonativa; per contra, en alemany l’assimilació no vamés enllà del mot. Finalment, l’alemany té més del 60% de síl.labes travades, mentre que elcastellà no arriba al 30%, de manera que els nens bilingües produeixen moltes més codes queels monolingües.Laura Bosch (UB), a «Percepció de la parla, adquisició lèxica i problemes articulatoris»,es referí a l’inici del desenvolupament del lèxic, després de l’any del nadó, i es preguntà quèCRÒNICA544021-ROMANICS XXX-4  21/4/08  12:08  Página 544passa amb els nens amb dificultats articulatòries i de parla. Per això en primer lloc tractà del’infant i el processament de la parla. Pel que fa a la percepció, plantejà que aquesta, mit-jançant els patrons de balboteig, porta a l’articulació i, a partir dels sis mesos, s’activen àreesdel cervell davant d’estímuls lingüístics, i tots aquests fets menen al descobriment del lèxic. Acontinuació desenvolupà tres qüestions sobre l’adquisició lèxica: 1) Capacitats prelèxiques enla percepció de la parla, tenint en compte, per al desenvolupament inicial, el patró sonor de lallengua materna. Al llarg dels primers mesos, el nen va percebent i diferenciant diversos fenò-mens lingüístics; entre els sis i dotze mesos, l’infant va centrant l’atenció cap a les propietatsfonètiques de la llengua, fet que va lligat a la transició de l’etapa prelèxica a l’inici del conei-xement del vocabulari receptiu; 2) Lèxic receptiu i format de representació fonològica delsprimers mots: cap a l’any, el nen ja està focalitzat cap a les característiques pròpies de la sevallengua materna i, en dotze mesos més, cap als dos anys, arriba al reconeixement ràpid i pre-cís del lèxic; 3. Dificultats articulatòries: quant a la percepció de la parla i els transtorns arti-culatoris, es palesa una gran heterogeneïtat i, doncs, l’absència d’una clara etiologia.Carles Segura (Universitat d’Alacant) exposà un tema de gran actualitat per als parlantsde València: «Necessitats de correcció fonètica al País Valencià. El programa FONET». Pri-merament plantejà les motivacions d’aquest programa, atès que, en els darrers anys, s’acusaun gran canvi fonètic i desapareixen els trets tradicionals genuïns i normatius. Però el pro-fessor es troba amb dificultats per corregir el model fonètic de l’alumnat, que és deficient.Així, constatà la manca de costum d’esmenar la fonètica, tant en l’àmbit escolar, com en elfamiliar i en el social. El resultat és que la innovació lingüística és fàcilment admesa, vinguid’on vingui. En segon lloc presentà la caracterització de l’alumnat de la Universitat d’Ala-cant, segons la qual hi ha el doble d’estudiants castellans que catalans, i on el contacte esco-lar dels castellans amb el català és nul, i el dels catalans és molt minso, de manera que es pro-dueixen moltes alteracions fonètiques. En tercer lloc, oferí les pautes del model de llenguadel FONET, inspirat en la Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana I, Fonè-tica (IEC, 1990), però remarcà que hi apareixen diversos problemes, entre un àmbit general iun de més restringit, o entre un registre formal i un de més informal. Així, doncs, cal esme-nar molts trets fonètics, tot reforçant-ne l’ús, i donar directrius per a la lectura de determinatsmots. En quart lloc, mostrà les característiques del programa FONET, a partir del treballPràctiques de fonètica autoavaluatives (Universitat d’Alacant). En cinquè lloc, parlà dels re-sultats, entre els quals es constaten alguns progressos espectaculars, tot i que, en general, sóndiscrets: el professor constata un bloqueig per articular un determinat so; certs alumnes, quearticulen un so en una altra llengua, no el fan en català; quan un alumne, per fi, articula bé unso, malgrat tot no el pot incorporar al seu registre col.loquial. Finalment, reflexionà sobrel’experiència, que considerà positiva, malgrat que manca material i que cal oferir d’altresexercicis, i ressaltà que, essencialment, cal modificar la metodologia de l’ensenyament de laUniversitat d’Alacant.Joaquim Llisterri (Universitat Autònoma de Barcelona), a «Màquines que parlen i que es-colten: el paper de la fonètica en el desenvolupament de les tecnologies de la parla», inicià elseu parlament constatant que en força universitats encara es fa servir el sistema analògic de re-producció d’espectrogrames estilitzats, tot i que, en els últims anys, els enginyers han anat ab-sorbint les tecnologies de la parla, però prescindint dels especialistes en fonètica i en lingüís-tica, fet que ha dut a autèntics disbarats. Un dels greus inconvenients és utilitzar la síntesi deveu a base de treballar amb unitats molt grans. Actualment, en els sistemes usats en empreses(Telefònica, etc.) els enginyers intenten sintetitzar emocions, gravant la veu d’un actor, queexterioritza diferents estats d’ànim (normal, content, trist, enfadat, espantat, terroritzat, etc.), ijugant amb diferents velocitats, intensitats, pauses. Els sistemes per a sintetitzar veus han fetCRÒNICA 545021-ROMANICS XXX-4  21/4/08  12:08  Página 545que, en uns deu anys, la qualitat del so hagi millorat molt. És interessant de fer la comparacióentre diversos sistemes de conversió de text en parla en català, i també tenir en compte el co-neixement fonètic en els sistemes de diàleg. En la reflexió final, evidencià que tots els àmbitstenen els seus límits i les seves imperfeccions, i que, malgrat els grans avenços de la tecnolo-gia, la informàtica no pot substituir la veu humana.A la tarda tingué lloc una taula rodona molt interessant, «Metodologies per a l’estudi del’entonació», en la qual participaren Pilar Prieto (ICREA-UAB), Eugenio Martínez Celdrán iAna M. Fernández Planas (UB), Dolors Font (UB) i Johannes Kabatek (Universitat de Tübin-gen), moderats per Josefina Carrera (UB). Hi debateren sobre els propis mètodes de treball decara a enfocar l’entonació, i es plantejaren tres qüestions difícils de resoldre: 1) Quins han deser els nivells d’anàlisi imprescindibles per estudiar l’entonació? (acústic, fonològic, sintàctic,semàntic, pragmàtic...?; 2) Com afecta l’entonació la variació lingüística? 3) Quins són els as-pectes metodològics que generen més dificultats per a l’entonació? Després d’un viu debat,tots els participants arribaren a la conclusió que esdevé molt difícil abordar l’estudi de l’ento-nació –des d’on es comença?–, atès que afecta tots els nivells de la llengua.Montserrat BADIA I CARDÚSUniversitat Ramon LlullHomenatge, in memoriam, al professor Gabriel Oliver (Barcelona, novembre de2006). – El divendres 17 de novembre de 2006 se celebrà al Paranimf de la Universitat de Bar-celona una jornada d’homenatge al professor Gabriel Oliver, que morí sobtadament l’estiu de2006 i que havia ocupat diversos càrrecs, vicerector, president de la Divisió I i degà, a la UB(vegeu la necrologia publicada en aquesta mateixa revista: ER XXIX (2007), p. 671-672). Lajornada s’inicià sota la presidència del rector de la Universitat de Barcelona, Màrius Rubiral-ta, amb les intervencions institucionals de la degana de la Facultat de Filologia, MontserratCamps, i del cap de Departament de Filologia Romànica, Francisco Lafarga, que recolliren lesadhesions personals i institucionals a l’acte. Intervingué també l’antic rector de la UB, JoanTugores, en el rectorat del qual Gabriel Oliver havia ocupat el càrrec de vicerector. Finalitzàaquesta primera part l’emotiva intervenció del seu amic i col.laborador Pere Quetglas, mem-bre del Consell Rector de l’Estudi General Lul.lià del qual Gabriel Oliver era rector, i que l’hasubstituït actualment en aquest càrrec. A darrera hora del matí, després d’una pausa i tambédurant la primera part de la tarda, se succeïren les intervencions dels qui havien estat amics icol.laboradors del professor Oliver en les seves múltiples facetes; intervingueren Dolors Al-bert, Carlos Alvar, Jean Azéma, Sergio Beser i Lluís Izquierdo, i, a la tarda, Jordi Llovet, Ca-ridad Martínez, Joaquín Marco, Anna M. Mussons, Carlos Pujol i Àngels Santa. Cadascunevocà una faceta de Gabriel Oliver, en el món de la Universitat, en l’Estudi General, en el móneditorial; en l’establiment de relacions internacionals pels alumnes de la UB en una època onencara no existien els programes Erasmus, en el Departament de Filologia Romànica, com aimpulsor dels estudis de Teoria Literària o de la delegació, futura universitat, de Lleida. S’e-vocà tant la seva habilitat com a gestor universitari, com l’activitat en el Departament de Filo-logia Romànica, en la docència i recerca i sobretot tots els qui intervingueren posaren en re-lleu la seva amistat sense fissures envers tothom, la seva capacitat d’imaginar projectes, laseva cordialitat i bonhomia. Intervingué també la Consellera de Ciència, Tecnologia i Univer-sitat del Govern d’Aragó, Ángela Abós, que presidí la sessió de la tarda juntament amb la de-gana, i que evocà el pas de Gabriel Oliver per l’institut de secundària de Jaca on forjaren unasòlida amistat. Clogueren l’acte la projecció d’un audiovisual amb fotografies de la vida deCRÒNICA546021-ROMANICS XXX-4  21/4/08  12:08  Página 546

CLUB 14. Catorzè Col·loqui Lingüístic de la Universitat de Barcelona (Universitat de Barcelona, novembre de 2006)

http://revistes.iec.cat/index.php/ER/article/download/39035/59180

CLUB 14. Catorzè Col·loqui Lingüístic de la Universitat de Barcelona (Universitat de Barcelona, novembre de 2006)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana