La derrota de l’aixecament militar del 19 de juliol de 1936 a Barcelona i a València desencadenà un procés de col·lectivització d’empreses, que passaren a ser gestionades per comitès dels seus obrers. Els anarcosindicalistes s’identificaren amb aquest canvi, que les autoritats republicanes, desbordades, intentaren canalitzar. A la zona estudiada, la col·lectivització fou més important a la indústria que a l’agricultura. Els testimonis crítics antifeixistes del fenomen permeten relativitzar les versions dels propagandistes, que han atribuït tots els defectes del procés als seus adversaris. La gestió obrera descentralitzada perdé terreny a partir de la prova de força de maig de 1937 a Barcelona
