Jaume Aulet i Amela

Aulet i Amela, Jaume

Hemeroteca Cientifica Catalana

Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 35 (2013), p. 631-689CRÒNICA 653Jornada d’homenatge a Josep Maria de Sagarra, en el cinquantenari de la seva mort,celebrada el 27 d’octubre de 2011 a l’Institut d’Estudis Catalans.—La Sala Prat de la Riba dela seu de l’Institut d’Estudis Catalans a Barcelona va acollir el 27 d’octubre de 2011 la Jornadad’homenatge a Josep Maria de Sagarra que la institució va organitzar en commemoració del cin-quantenari de la seva mort i que coordinà Narcís Garolera, professor de la Universitat PompeuFabra. Fou un dia sencer de conferències i taules rodones, les quals han posat de manifest la impor-tància de Sagarra en la literatura catalana i la feina que encara tenim pendent si volem reivindicar-ne l’obra i, sobretot, si volem estudiar-la.L’obertura de la jornada anà a càrrec de Salvador Giner, president de l’IEC, el qual entre altrescoses va recordar —amb alguna imprecisió, val a dir-ho— la relació de Sagarra amb la institució imés concretament amb la Secció Filològica. L’acte —digué Giner— es feia per honorar «un delsmés grans escriptors del segle xx a Catalunya». La conferència inaugural anà a càrrec de LluísPermanyer, el qual se centrà sobretot en aspectes biogràfics, i apuntà algunes anècdotes descone-gudes. Entre elles va explicar diferents aspectes de la relació de Sagarra amb l’Institut d’EstudisCatalans, especialment en l’època de la clandestinitat. El seu repàs fou una aproximació íntimai personal a Sagarra, en la seva faceta d’escriptor i de periodista, però també com a home de món icom a autèntic «personatge» representatiu de tota una època. En destacà dos aspectes crucials: elcompromís amb el país i amb el llenguatge. Segons Permanyer, Sagarra va ser «un vitalista total»,«l’últim poeta popular de Catalunya» i un autèntic professional que va aconseguir viure de la plo-ma (i molt bé, per cert, afegí Permanyer).Vingué després una taula rodona sobre l’obra literària de l’autor, moderada per Isidor Marí(president de la Secció Filològica) i amb intervencions de Jordi Malé (professor de la Universitatde Lleida), Carme Arnau (crítica literària), Miquel M. Gibert (professor de la Universitat PompeuFabra) i Raffaele Pinto (professor de la Universitat de Barcelona). Els participants es referiren a lesquatre facetes bàsiques de l’obra literària sagarriana. Jordi Malé parlà de poesia. Féu un recorregutdetallat —amb ajut de les Memòries del mateix Sagarra— pels anys d’estricta formació. I es re-muntà fins a les composicions escrites als vuit anys d’edat. Malé demostrà que en aquesta etapa—que ell qualificà de prehistòrica— detectem molts dels elements que caracteritzaran posterior-ment la poètica de l’autor. Carme Arnau se centrà en la prosa. De fet se cenyí a una lectura forçaclàssica de la novel·la Vida privada (1932) i analitzà, a partir del text, alguns aspectes estilístics dela prosa sagarriana. L’aportació més interessant fou la relació que establí, a partir d’alguns recursosretòrics, entre Sagarra i certs elements de l’expressionisme. Miquel M. Gibert abordà el gènereteatral. Caracteritzà el model de teatre poètic sagarrià, incloent les influències i els recursos tècnics.També féu veure com molts d’aquests recursos queden en funció de la voluntat de fidelitzar undeterminat públic: el seu públic. Entrà també en els intents de canvi del Sagarra de la postguerra,amb atenció especial per a Galatea (1948). La darrera intervenció, la de Raffaele Pinto, se centràen el Sagarra traductor i, més concretament, en la traducció de la Divina comèdia de Dante. Enparlà —així ho justificà d’entrada— més com a coneixedor de la figura de Dante que no pas de lade Sagarra. En la seva intervenció féu veure com, en quinze anys de treball, el traductor fou capaçd’oferir una versió d’una prodigiosa fidelitat, però al mateix temps adequada a un llenguatge planeri perfectament comprensible (molt més que l’original, en el fons). La gran virtut de Sagarra, doncs,és la de saber-nos oferir una Divina comèdia perfectament llegidora.A la tarda es repetí el mateix format. Primer es va fer una conferència, aquest cop a càrrec deJosep M. Casasús, professor de la Universitat Pompeu Fabra. Hi analitzà la vessant de l’escriptorcom a articulista. I ho féu distingint d’una banda les diferents etapes de la seva trajectòria i, del’altra, alguns dels registres de la seva prosa. Destacà també alguns articles concrets i en féu l’anà-lisi corresponent. Després de la conferència hi hagué una segona taula rodona, aquest cop sobrel’articulisme de Sagarra, moderada per Narcís Garolera i amb intervencions de Josep M. Espinàs021-108748-ESTUDIS ROMANICS-Vol 35-13.indd 653 06/05/13 15:54654 CRÒNICAEstudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 35 (2013), p. 631-689(escriptor i articulista), Anton M. Espadaler (professor de la Universitat de Barcelona) i CarlesSingla (professor de la Universitat Pompeu Fabra). Havia de participar-hi també un altre articulis-ta i escriptor (Valentí Puig), però finalment no fou possible la seva assistència. Josep M. Espinàs,a més d’explicar la seva opinió personal sobre la feina d’articulista a la premsa diària, va destacarla capacitat de Sagarra com a prosista (un terme segons ell molt més vàlid que no pas el d’articu-lista). Se’n va declarar un admirador, especialment per un aspecte: la capacitat de precisió. Espa-daler fixà l’atenció en La ruta blava i, per tant, en l’anomenada narrativa de viatges. Segons ell —ien detriment del que apunten les lectures més canòniques— La ruta blava no respon a un desig deprimitivisme ni està relacionat amb la idea de fugida. El llibre no és més que una continuació delperiodisme que feia Sagarra aMirador, amb les mateixes característiques però en un context dife-rent. Per la seva banda, Carles Singla va fer un repàs als articles de Sagarra aMirador entre 1929i 1936, amb atenció especial, és clar, als de la sèrie «L’aperitiu», que són la gran majoria dels quepodem trobar-hi. N’analitzà la diversitat temàtica i anà desenvolupant alguns d’aquests temes, ambatenció especial als que tenen repercussió literària.Esperem que els textos de la jornada es publiquin ben aviat. Constitueixen una bona aportació,potser no tant al coneixement aprofundit de la producció de Sagarra, però sí a la valoració de laseva obra i de la recepció que té i ha tingut. L’Institut d’Estudis Catalans tenia el deure de comme-morar en un acte acadèmic com aquest el cinquantenari de la mort de qui fou, a més d’un gran es-criptor, membre de la Secció Filològica i president durant un temps de la institució. Mentrestant,tots els qui no van poder assistir en directe a la Jornada, tenen la possibilitat de visionar-ne les ses-sions a la videoteca de l’IEC (http://videoteca.iec.cat). Val molt la pena de fer-ho.Jaume AuletUniversitat Autònoma de BarcelonaCelebració del Centenari de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans a Valèn-cia i Alcoi (20 i 21 d’octubre de 2011).—Al llarg de l’any 2011 van ser rememorats els primerscent anys de la Secció Filològica (1911-2011) amb una munió d’actes repartits per tots els païsosde llengua catalana. L’itinerari per les capitals dels tres grans territoris de la catalanofonia es vaencetar a Palma, amb un acte institucional al Teatre Principal, acollit pel Govern Balear (4 d’abril),va continuar a Barcelona, en una sessió solemne al Palau de la Generalitat de Catalunya (14 d’abril),i es va cloure a València el 20 d’octubre, en una jornada a la Universitat de València que va servirtambé d’homenatge a Manuel Sanchis Guarner, primer membre valencià de la Secció Filològica iamb la «mateixa edat» que la institució acadèmica que l’incorporava l’any 1961.Ambdós centenaris van ser l’oportunitat perquè s’hi aplegassen l’Institut Interuniversitari deFilologia Valenciana i el Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València, tots dosfundats pel mateix Sanchis Guarner, per a organitzar al cap i casal de l’antic Regne de València unacte commemoratiu amb la Secció Filològica, que s’hi traslladà en ple amb tal motiu. La jornadava consistir en dues taules redones i una conferència que van tenir lloc el matí del 20 d’octubre a lasala d’actes de la Facultat de Filologia de la Universitat de València. La primera taula redona, pre-sentada perMiquel Nicolás, es va dedicar a recordar els aspectes fonamentals de la biografia cívicade Sanchis Guarner a través de les intervencions de Santi Cortés, Alfons Llorenç i Rosana Canta-vella. Entre tots tres van aconseguir emocionar l’auditori en recordar el sofriment que van causar aSanchis Guarner les pròpies conviccions republicanes i valencianistes. Les primeres, durant ladictadura franquista, van comportar el seu empresonament i el desterrament posterior; quant al seuvalencianisme, malgrat la moderació que sempre el va caracteritzar (o precisament per això), li vasuposar, ja en la transició a la democràcia, l’agressiómoral de la classe dirigent valenciana (UCD)021-108748-ESTUDIS ROMANICS-Vol 35-13.indd 654 06/05/13 15:54

Jornada d'homenatge a Josep Maria de Sagarra, en el cinquantenari de la seva mort, celebrada el 27 d'octubre de 2011 a l'Institut d'Estudis Catalans

http://revistes.iec.cat/index.php/ER/article/download/72799/72564

Jornada d'homenatge a Josep Maria de Sagarra, en el cinquantenari de la seva mort, celebrada el 27 d'octubre de 2011 a l'Institut d'Estudis Catalans

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana