Miquel Dolç i Dolç

Dolç i Dolç, Miquel

Hemeroteca Cientifica Catalana

P.! E L  PI<IAIER C O N G R 6 S  D 'ESTUDIS  C L d S S I C S  sos, realitzant així, en el domini de la ciPncia, l'entesa internacional que és en I'esperit de t0ts.s De les dues crides iormulades, recordem la següent : c(I,a regió dlIstambul compresa entre la riba de la mar, d'una part, i els Palaus Turcs, Santa Sofla i Soldi Ahmed, de l'altra, és una regió arqueolbgica del més gran interPs per a l'estudi de les civilitzacions que, dcs de la més llunyana antiguitat, s'han succelt sobre aquest lloc. Els barris nioderns que ocupen, en part, aquest espai, són de feble densitat. L'urbanista encarregat de dreqar el pla director dJIstam- bull Prof. Henri Prost, ha previst i ha fet acordar, en principi, un procediment d'expropiació destinat a permetre la creació d'una zona i després d'un parc arqueolbgic. Aqucsta mesura faria possibles (i nolnés ella pot fer-ho) excava- cions d'un interPs considerable i permetria de valoritzar perfectament els mo- numents que s'anessin descobrint en el marc excepciotlal constitu'it pel Serrall, Santa Sofia, Soldi Ahmed, Santa Irene, llHipbdrom, la Medressé i els banys de Sinan. La F.I.A.E.C. desitja que, en ocasió de les prbximes commemora- cions, el Govern de la Iiepública Turca prengui en consideració aquest projecte i manifesti llinterPs que té vers el passat més antic dJIstambul ; i solqicita del President de la República Turca la intervenció que meni a la creacici del parc arqueolbgic i a la descoberta dels monuments que es troben enterrats encara en aquesta regió. Per la seva banda, la F.I.A.E.C. se sentiri satisfeta, tot cons- tituint sota 1'Pgida de !a UNESCO un CollnitP internacional, dc poder contribuir a realitzar la collaDoració cicntifica prbpia per a assegurar l'Pxit d'aqliesta gran empresa. D El Congrés es clogué amb una allocucici del seu President J. Maruuze:~~. Durant la setmana en quP es perllongaren llurs treballs, els congressistes foren obsequiats amb algunes recepcions -entre elles a la UNESCO i a lJAjunta- ment cle París - i una excursió a Chantilly. El  mes de gener de 1951 aparegué el volum d'actes del Congrés, on, ultra la llista d'associacions que colnponen la F.I.A.E.C. (amb l'oblit inexplicable de la nostra Societat), els con1itt.s d'ho- nor i d'organització del Congrés i la llista de mc~nbres insc~its ,  és donat un report detallat de les diverses sessions, anib reproducció dels discursos pronun- ciats, cle tots els reports, de les con~unicacions (itt extenso o resumides), vots, etc. En felicitar el Prof. J .  Marouzeau pels resultats d'aquesta primera reunió internacional d'estudis clissics, seria injust d'oblidar els noms del Prof. A. Dain i la Dra. Juliette Ernst, Secretaris del Congrés, sobre les espatlles dels quals reposa tot aquell treball, anbniln perd ple de responsabilitat, que és el que a fi de comptes assegura l'Pxit en tota assemblea científica con1 la que hem comentat. - R. ARAMON I SERRA. El vocabulari cromatic en  llatí. - Per la rigorosa elaboració i la riquesa de materials, l'obra recent de J. André, Btude sur les termes de cou$leur dans Lti langue latine,' pot ésser considerada, sense exageració, com una contribució inodPlica en els dominis de la semantica, la lcxicologia i l'estilística. L'empfesa, 1. Posterioririent hem estat iliformats que aquest vot ha ol)tingut ja alguns resultats rusitius : una nova convenci6 internakional preparada per la UNLSSCO, que ha de permetre la circulació anib franquícia d'un gran numbre d'artlcles de carhcter e?.uvatiu i científic, I l i  estat presentada, en efecte, el 22 cle novembre segtient a I.ake SLICC~ES i sotmesa a la  signatura dels governs de  la,  UNESCO o de l'ONU, els quals es cunl- pronletran a suprimir tots els drets de duana sobre els llibres, cliaris, obres Cl'art, films, discos, etc. 2. Actes d u  Premier Congrds de La Fc'ddratiou Inter?zatio~zale des Associa:ions d'Etudes Classiques. -4 Paris, 28 aoQt - 2 septembre 1950. Paris, Librairie C. Klincksieck, 1951. 406 phgs. 3. Paris, Librairie C. Klincksieck, 1949. 428 pagines. ,L més, no cra gaire senzilla, si tenim en cornpte les dificultats que suposa la dctcrminaci6 exacta del sentit dels tcrmcs cromitics : quant als fets llatins, una nova dificultat és la manca de tota nolnrnclatura científica. L'autor plludeis a aquestes dificultats en la introducció, en la qual exposa la hipbtesi de la pretesa insuficiilncia o incapacitat de percepcib cromitica entre els antics, com scmb!a reflectir la literatura greco-roniana, en especial l'espectre homilric. En realitat, afirma J. André, cal pensar que díeshores, trobant-se en plena formació l'estil +pic, 1;: teinli?lologia crolnitica no és més que un factor accessori: s d s  més endavant, ainb 1,i lírica, esdevé un element essencial de la poesia. 1,'obra csth diviclida cn trrs  estudis fonamentals. La primera part, l'ccetude sémantiquea, conlpriln l'estudi de les famílies de termes crolnitics : el blanc (albus ,  calzdzdus, ~ z i u e u s ,  lacteus, rnarnzoreus, argenteus,  eburnus ) ,  el negre (ater ,  n iger ,  juvuus, piceus, aquzlus, coracinus),  el gris (cunus,  rauus ,  pullus,  leucophacus); ($1 roig ocupa una gran extensió, amb la família de rubere (ruber ,  I ubicurtaus, rubidus ,  ru jus ,  russus ,  robus) ,  les forines rut i lus  i punzceus, el tint de la porpra (purpuveus ,  ostriltus, etc.) i ccrts derivats (tipus f e r rwineus ,  roseus, sa~ tgu ineus ,  cruePztus, igneus ,  etc.) i ternles especials ; segueixen el bru ( fuscus) ,  to quasi ignorat dels romans, cl groc amb les seves tonalitats ( f lauus ,  fuluus,  pallidus, galbiizzts, etc.), amb derivats del mateix matís ( l u t e u ~ ,  aureus, cercus, mel leus ,  suljureus,  buxeus ,  etc)., i el blau (caeruleus, liuidzls, &u- cus,  etc. ; el verd inclou especialment la família de uirere (&ens, u i n d i s ) ,  c Is derivats d'origen llati (ui treus ,  herbeus, myr teus ,  pormceus, felleus) i d'tn-igen grec (prasilzus, etc.) ; poc emprats entre els llatins - com ciltre els grecs - s6n els ternles que indiquen el morat i encara es redueixen a varietats de la porpra en la tccnica del tint només aplicades a les teles (amethys t inus ,  uiolaceus, h y a c i n t h i ~ z u , ~ ,  etc.). L'estudi acaba amb unes conclusions, f i na lna t  claborades, sobre la petita histbria del vocabulari cromatic llatí. D'aquest estudi se~nintic,  que té per finalitat de precisar amb tot el rigor possible el sentit cronlitic particular a fatnilies de mots, passa l'autor en la segona part, I'íiEtucle lesirologiquer, a dissociar aquestes famílies per a separar ICS formacions i examinar els procediinents que seguiren els romans per tal de crear-se el vocabulari cromitic emprant els diversos elenlents lnorfolbgics - prefixos i sufixos - de qu& clisposaven. Entra, doncs, en aquesta secció lJan8lisi dels adjectius, dels substantius i dels verbs. Comenca per exposar els sufixos adjectivals - setze forines - anlb les seves alternances, degudes cle vegades a exigeucies 111Ptriques ; són donats a continuació els adjectius creats per com- paranya (tipus aeneus, aurezts, lacteus, etc.), amb la indicació del primer escrip- tor que els USA amb valor cromitica, i els diminutius, de sentit qualificatiu o afectiu ; segueix l'estudi dels adjectius amb prefix ( e x - ,  in-,  per-, prae-, sub-,  zie-), dels participis amb valor adjectival, dels composts (formes albicapillus, ignicolor, bicolor, etc.) i dels hellenisines, calcs del grec amb sufixos llatins. Qnant als substantius crom8tics, són analitzades les forines sufixals abstractes (-or, la  més abundant, - tudo,  -tras, -tia, -ties, d o ) ,  els adjectius substantivats, en la seva forma neutra o femenina, i els usos dels substantius que donaven un clcrivat cromitic (es.  HOIIACI, Cflrm.  111, 10, 14 : ((tinctus uiola pallor aman- tiulll)) ; el lllateix ús ell catali, cf. GUEIZAU IIE IalOsT, La ?izurttanyn d'nntetistes, cd. 1933, aInvocaci6r : ((1 prodigares - camperola festa - I no pas de ginebrons l'bpal espars I ni el topazi florit de la ginesta, I sinó violes en cristall de quars)).) El  vocabulari verbal cromitic compr6n formes que indiquen l'estat (gairebé tots en -ere, alguns en -are i en -icare),  eis incoatius i els causatius ; aquest vocabulari verbal és incomplet : no hi són representats el morat ni, prbpiament, el blau. D'igual manera, no es troba en el vocabulari llati, per a cada color fonamental, la utilització de les tres categoties gramaticals del verb, de l'adjec- 84 E L S  VOTS DEL COYGKES L)'ESTUDIS B I Z A N T I N S  tiu i del substantiu, quc reclanlaria la lbgica : la serie només és completa en el tipus no comparatiu (com albere /a lbus /a lb i tudo,  candere/candidus/candor) .La tercera part, ll(cBtude stylistiques, és sens dubte la més personal, més rica en estadístiques i més suggestiva del volum. Ens hem de limitar ací a tragar un esquema del contingut, desenrotllat en sis capítols. Sota el títol ((L'affectivitén, s'estudia aquest fenomen en la selecció dels mots cromitics o en un element de la paraula, és a dir, el sufix, que dóna lloc als diminutius hipocorístics i als pejoratius ; s'enlla~a amb aquest aspecte l'anllisi del sim- bolisme dels colors. En l'important capítol ((Les stylesn són detallades les diferencies del lesic cromitic entre els diversos gkneres de la poesia i la prosa : poesia en general, epica i tragedia, d'una banda, i, de l'altra, oratbria, histbria, llengua científica, sermo cotidianus,  parles tecniques i agricultura. En aLes pro- cédés stylistiquesa assenyala l'autor les perifrasis cromitiques, distingint la perífrasi nominal, l'adjectival, la verbal i l'elaborada amb formes metriques fixes ; examina els substituts a fi d'evitar les repeticions i, encara, els mitjans de reforrament per comparanga (tipus n i u e  candidior) i el redoblament expressiu (tipus alba cani t ies ) .  aClichés et formules)) és un documentadissim estudi ; en primer lloc, l'autor recalca el valor cromitic en els temes descriptius : cos humi  (cabell, sang), vegetació (fullatge, gespa, messes, flors, fruits), aigua (rius, mar, divinitats inarines), cel (cel, núvols, aurora, sol, estels), animal (ovella, porc, brau-bou-vaca, cavall, colom, serps), mineral (marbre, or, pols), infern ; descriu després l'associacib de temes i de colors, en particular les parelles blanc-negre, roig-blanc, roig-groc ; en fi, les fórmules de la poesia llatina en una exhaustiva sistematització temitica. En el capítol al'imitations són examinades les formes i les fonts de la imitació, i 1'6s que en fan els poetes i els prosistes llatins. Clou aquesta tercera part un  estudi sobre ((La personnalité de 1'6crivainr, cn el qual s'especifiquen, primerament, els escriptors que empren per primera vegada cada un dels termes cromltics ; segonament, els termes isolats que només cs troben en un autor o que són repetits de faisó excepcional. Segueix, encara, un resum sobre l'evolució de! vocabulari croniitic llatí i es dóna un quadre sobre les preferencies verbals dels escriptors en l'epopeia. Després d'una bibliografia detallada, en la qual, perb, trobem a mancar la important tesi del Prof. Bassols de Climent, Es tud io  acevca de 10s ndje t ivos  y predicados verbales que  expresan  idea de blancura e n  10s poetas latinos (Barce- lona 1926), vénen índexs copiosos : i n d e x  uerborum,  zndex  r c r u m ,  repertori de temes, repertori de particularitats dels autors, index de colors. -MIQUEL Dotc. Els vots del Congres d'Estudisl Bizantins de Palerm. - Del dla 3 al 10 d'abril de 1951 es reuní a la capital siciliana el vuit6 Congrés Internacional dJEstudis Bizantins, sota la presidencia del Prof. Silvio Giuseppe Mercati, de Roma. La tasca de secretaria i d'organització au8 a cjlrrec del Prof. Bruno Lavagnini. Les comunicacion~ presentades en les sessions de treball foren nombroses i in- teressants, i entre elles destacaren les dels senyors F. Dolger, A. Dain, H. Grégoire, F. Babinger, B. Lavagnini, E .  Dyggve, C. Marinescu, P. Goubert, C. Giovannelli, F. Halkin, Ph. I<ukules, W. Ensslin, G. Agnello, H. L. Grotldijs, O. Demus, P. I<. Enepekides i altres. Els congressistes foren obsequiats amb diverses recepcions i excursions ; a recordar, entre les primeres, les de la So- cietat Siciliana d'HisMria Pitria de Palerin i del Museu de Reggio de Calabria, i, entre les segones, les de Cefalú, Piana degli Albanesi i Segesta. En la sessió de clausura, celebrada el dia 10, foren aprovats els següents vots : 1. (Que - ates que el coneixement del grec modern facilita al filbleg clas- sic la interpretació dels textos grecs medievals i ajuda a la transformaei6 del 

El Vocabulari cromàtic en llatí

http://revistes.iec.cat/index.php/BSCEH/article/download/2555/2554

El Vocabulari cromàtic en llatí

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana