Michel Camprubí

Camprubí, Michel

Hemeroteca Cientifica Catalana

The case of the Catalan subdialect spoken in the Costa Brava»; en el tercer cas, cal destacarl’excel.lent presentació de Xarles Videgain, «La carte ‘papillon/butterfly’: données et limitesde l’atlas linguistique du Pays Basque».Les intervencions del congrés presentaren una temàtica molt variada: es traçaren panorà-miques relacionades amb les llengües eslaves, amb les influències lèxiques en la varietat deMinessota, amb el lèxic de les llengües cèltiques modernes, amb nous projectes relacionatsamb la dialectologia audiovisual, amb els atlas editats en Internet, amb la interferència lin-güística, amb aspectes sintàctics i morfològics de caràcter dialectal i també es van fer revisionscrítiques sobre certs aspectes metodològics.La presentació que sorprengué més als participants fou «The geo-browser as cartographictool in dialectology», de Fokert de Vriend, Joep Kruijsen i Jos Swanenberg, que mostrà les fa-cilitats i la potencialitat que l’eina Google earth pot oferir a l’hora de cartografiar dades dia-lectals.En conjunt, malgrat que l’assistència no fou tan nombrosa com en les edicions anteriors,el congrés aplegà aportacions ben diverses que mostren l’actualitat i la modernitat de la dia-lectologia i l’interès que desperta en molts estudiosos, que la conreen tant des del vessantgeolingüístic com sociolingüístic. [M. P. P.]Congrés Internacional de Fraseologia i Paremiologia a la Universitat de Santiago deCompostel.la. — Entre els dies 19 i 22 de setembre de 2006 es va realitzar a la Facultat de Fi-lologia de la Universitat de Santiago de Compostel.la (el dia 21, a la Facultat d’Humanitats delcampus de Lugo, dependent de la Universitat compostel.lana) un Congrés Internacional deFraseologia i Paremiologia en el qual participaren gairebé dos centenars d’investigadorsd’una trentena de països d’arreu del món. Cal destacar la intervenció com a conferenciants deXesús Ferro Ruibal (Centro Ramón Piñeiro para a Investigación en Humanidades), HaraldBurger (Universitat de Zuric), Jean-Claude Anscombre (Université Paris XIII), Julia SevillaMuñoz (Universidad Complutense de Madrid), Alberto Zuluaga Ospina (Universitat de Tu-binga) i Antonio Pamies Bertrán (Universitat de Granada). [J. E. G. G.]Actes de la Université de Toulouse-Le Mirail. — Journée de Syntaxe. El 25 de novem-bre de 2005 va ser organitzada aquesta jornada, a la universitat de Toulouse-Le Mirail, perl’ERSS (Equipe de Recherche en Syntaxe et Sémantique, UMR 5610 del CNRS) conjunta-ment amb l’Equip associat de Bordeus (ERSSAB). Els temes tractats pels ponents varen con-cernir punts de sintaxi de diverses llengües com ara el francès (Les intermittences du OU enfrançais, Les causatives figées du français, La distribution des relatives prédicatives dufrançais, PRO dans les temporelles : des hyponthèses au corpus, Les emplois de SINON), o béaltres llengües romàniques (Négation et gapping en italien et en espagnol. Conséquences pourla définition de la négation), també el coreà (La topologie du coréen. Concepts et implicationde la séparation de fonction et constituance).— Journées romanes 3. Es varen celebrar aquestes dues jornades el 2 i el 3 de febrer de2006, igualment a la universitat de Toulouse-Le Mirail, organitzades com les anteriors pelgrup de «gramàtica de les llengües romàniques» que integra l’ERSS. Tractant-se d’une «ses-sió temàtica», el tema d’estudi escollit va ser la negació, amb dues conferenciants invitades :Rosa Medina Granda de la U. d’Oviedo i Maria Teresa Espinal de la UAB, les ponències deles quals varen ser respectivament: ¿Lenguaje del inconsciente y negación expletiva? i Li-censing expletive negation and negative concord in Romance languages, exposició aquestaCRÒNICA 553també feta finalment en castellà, amb exemples d’oracions en català bàsicament. A més, lescomunicacions varen concernir la Négation simple et négation discontinue en occitan limou-sin (Liliane Jagueneau), La préfixation négative en français et dans les langues romanes(Hélène Huot), La dépendance négative en français et en italien (Danielle Godard), Il y a necet nec: trois valeurs de la négation en latin et dans les langues de l’Italie ancienne (PaoloPoccetti), La négation de la modalité déontique. Divergences et convergences entre français,italien et roumain (Tine Van Hecke), Les éléments de négation en albanais (Etleva Vocaj),Les adjectifs en inXable en français (per un col.lectiu d’estudiosos), Présentation du point devue de Damourette et Pichon de la négation en français (Cécile Mathieu). Per fi, fora de latemàtica, una comunicació va tractar de Pro dans les temporelles: encore du corpus! (AnneDagnac de l’ERSS, que ja havia intervingut en la referida Journée de Syntaxe ).Com es pot veure amb els títols, gairebé totes les llengües romàniques han estat concerni-des d’una manera o altra i també hem d’assenyalar l’abast teòric dels enfocaments escollitsque van més allà d’un simple plantejament descriptiu. [Mich. C.]Conferències del professor Gabriele Iannàccaro a la Universitat de Barcelona. — Elsdies 22 i 23 de maig de 2006 el professor Gabriele Iannàccaro, de la Universitat la Bicocca deMilà, va pronunciar a la UB un parell de conferències sobre la situació actual del ladí dolomí-tic i del friülà (o friülès). Hi assistiren alumnes de dues assignatures impartides per José Enri-que Gargallo Gil dins del Departament de Filologia Romànica, el mateix professor i altres per-sones atretes per l’interès d’aquella parcel.la romànica que entre altres noms ha rebut delsespecialistes el ja tradicional de retoromànic. [J. E. G. G.]XVI Convegno internazionale dell’Atlas Linguistique Roman (Torí / Ovada / Caste-lletto d’Orba / Rocca Grimalda, 3-8 ottobre 2006). — A tre anni dal convegno internazio-nale dedicato agli atlanti linguistici nel quadro della ricerca motivazionale (Estudis Romànics,XXVI, p. 456-458), l’Istituto dell’Atlante Linguistico Italiano (ALI) ha rinnovato il suo im-pegno in questa direzione organizzando la XVI riunione dei comitati nazionali dell’Atlas Lin-guistique Roman (ALiR). Come già nel 2003, questo grande incontro, che ha visto la parteci-pazione di dialettologi provenienti da diversi Paesi europei (Spagna, Francia, Italia, Belgio,Portogallo, Romania, Germania), ha offerto l’occasione per un’ampia riflessione sugli studionomasiologici e motivazionali proposti nell’ambito dei cantieri atlantistici regionali, nazio-nali, di dominio linguistico e continentali, attualmente in corso di realizzazione.La giornata inaugurale è stata dedicata alla presentazione del VI volume dell’ALI —rela-tivo all’abbigliamento tradizionale— affidata dal direttore dell’atlante, nonché vice-presiden-te dell’ALiR, alle parole del Prof. Max Pfister. Il Prof. Pfister, che dirige a Saarbrucken il Les-sico Etimologico Italiano (LEI) impresa titanica nei cui lemmi, ricchissimi di documentazionestorica, i redattori tengono in gran conto le attestazioni degli atlanti linguistici, ha messo in ri-lievo la densità dei dati offerti da questo atlante nazionale italiano rispetto all’AIS di Jaberg eJud, concentrandosi in particolare sui dati relativi alla nozione strutto (ALI c. 595) e sul tratta-mento etimologico dei geosinonimi che la designano nella penisola. L’esame della rete deipunti e degli informatori in area piemontese ha permesso di rilevare che per le località di par-lata piemontese, francoprovenzale e provenzale alpina, l’ALI ha una rete nettamente superio-re a quella dell’AIS. Pfister osserva però che la ricchezza di attestazioni non significa necessa-riamente completezza: per l’Altopiemontese per esempio, l’ALI attesta i continuatori diSAGINEM, le forme confrontabili con il gallo-romanzo saindoux, il tipo grasso/grassa, il tosca-CRÒNICA554

Actes de la Université de Toulouse-Le Mirail

http://revistes.iec.cat/index.php/ER/article/download/38881/38781

Actes de la Université de Toulouse-Le Mirail

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana