Joaquim Nadal i Farreras

Nadal i Farreras, Joaquim

Hemeroteca Cientifica Catalana

290Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis HistòricsButlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, XXVI, 2015mateixos Dietaris de la Generalitat i de les compilacions de les Constituci-ons arran de les dues Corts que hi va haver a principis del segle xviii; tam-bé hem avançat en el coneixement de la societat i l’economia de Barcelona en el tombant de segle i l’impacte de la guerra, i hem pogut concloure que s’havien produït canvis notables en el sistema de producció i de comercia-lització en un intent clar de fer una xarxa mercantil centrada en la ciutat de Barcelona, però estesa per tot el territori. Hem conegut també, gràci-es als treballs d’Eduard Martí, el fun-cionament i l’extracció dels membres de la Conferència dels Tres Comuns, òrgan assessor dels Braços i peça molt important i inspiradora de la política catalana al llarg de la guerra. Conei-xem molt millor el món de l’exili i el paper de personatges notables de la Cort de l’emperador, el més destacat dels quals va ser Ramon de Vilana Perlas.També ha fet un progrés nota-ble, des de l’obra pionera de Víctor Ferro, el coneixement del dret i de l’entramat institucional de Cata-lunya, i hem pogut apreciar el seu caire flexible i adaptable, de succes-siva i reiterada modernització lluny de l’anquilosament que es pretenia. És en el marc d’aquesta temàtica que cal inserir l’obra que ressenyem. Es tracta d’un treball de síntesi i de di-nacional en les societats agràries i les societats urbanes, la relació entre mo-viments sociopolítics (obrers/campe-rols), la vinculació entre sociabilitat i nació, són altres referents teòrics que hi són tractats, els quals permeten al lector plantejar l’interrogant inicial d’aquesta ressenya i, sobretot, con-cloure satisfactòriament que l’única manera de comprendre què és una nació –com a procés– és definir les vies de nacionalització difoses des de l’estat i el seu susceptible qüestiona-ment des de models alternatius.Xavier FerréCapdeferro i Pla, Josep; Serra i Puig, Eva. La defensa de les Consti-tucions de Catalunya. El Tribunal de Contrafaccions (1702-1713). Barcelo-na: Generalitat de Catalunya. Depar-tament de Justícia, 2014.Els avenços que ha fet la his-toriografia catalana a l’entorn de la Guerra de Successió han estat molt notables en els darrers quaranta anys, i els actes commemoratius del Tri-centenari han representat només una culminació de moltes aportacions que ja estaven endegades amb ante-rioritat. S’ha avançat en l’edició de fonts manuscrites, textos i memòries al voltant del setge de Barcelona, dels Butlletí 2015 (1).indd   290 20/10/2015   17:18:00Recensions291Estem parlant del tribunal pari-tari de sis membres, tres de part del rei, tres de part de les Corts, que des de 1702 va arbitrar en els conflictes que originava el compliment i l’ob-servança del dret i les Constitucions que els catalans havien pactat amb el rei. Pactisme i iuscentrisme són l’eix de la balança que es tractava de per-feccionar després que tots els capítols de cort que, des de l’edat mitjana, havien insistit en el compliment i el respecte de les Constitucions per part de tothom, inclosos el rei i els seus oficials, van demostrar un cert blo-queig i una incapacitat per reconduir la deterioració creixent, la pèrdua de confiança, que s’anaven instal·lant en la relació entre el rei i les Corts per complir i fer complir, respectar i fer respectar les Constitucions. Dit en paraules impròpies, però entenedo-res, del nostre lèxic contemporani, estem parlant d’un autèntic Tribunal Constitucional que dictava sentèn-cies, si no hi havia més remei, i que propiciava mecanismes d’entesa amb caràcter previ, amb un termini per evitar, si era possible, el dictamen del Tribunal.Els autors acrediten i documen-ten dinou casos efectivament plan-tejats davant el Tribunal, i divuit quasicasos que no hi arribaren per simple desistiment o per revocació de la causa que els havia originat. vulgació presentat de forma amena i construït al voltant d’un entramat gastronòmic, per anar-nos obrint la gana fins concloure amb un guisat molt suculent. Els autors, consci-ents del caràcter feixuc de la temàti-ca jurídica, han volgut aprofitar tot el seu bagatge de coneixements per familiaritzar-nos amb la novetat que va representar el Tribunal de Con-trafaccions, articulat per les Corts de Felip V, de 1701-1702, i perfec-cionat i millorat amb les Corts de Carles III, de 1705-1706. Aquest llibret introductori és un destil·lat de dos llibres, en els quals els autors han abocat directament tota la seva recerca, i que són la font inspiradora d’aquest manualet. Cal esmentar-los i cridar l’atenció sobre aquests volums, que seran la referència im-prescindible en el futur: Casos del Tribunal de Contrafaccions de Cata-lunya (1702-1713), Barcelona, De-partament de Justícia i Parlament de Catalunya, 2014, i El Tribunal de Contrafaccions de Catalunya i la seva activitat (1702-1713), Barcelona, Departament de Justícia i Parlament de Catalunya, 2014. Val a dir que un desajust de producció ha fet que, durant una bona colla de mesos, el llibre de divulgació hagi estat l’únic argument conegut al voltant del Tri-bunal, perquè les edicions dels dos llibres-mare s’han endarrerit.Butlletí 2015 (1).indd   291 20/10/2015   17:18:00292Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis HistòricsButlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, XXVI, 2015tramat institucional i de la preserva-ció del dret i els drets dels habitants del país.Joaquim Nadal i FarrerasLa primera part del llibre es destina al coneixement i a la base doctrinal del Tribunal, i la segona a desplegar en síntesi els diferents casos i qua-sicasos, que apareixen classificats en un quadre final amb les seves cor-respondències. A tall de conclusi-ons, vint-i-dues píndoles subratllen l’aportació essencial del llibre que acredita el funcionament del Tri-bunal, l’acció de la Diputació que actuava com a acusació pública, la intervenció en casos d’abusos en la justícia o els drets de les persones. La píndola número 15 pot ser una be-lla mostra de l’abast i dels límits del tribunal: «Malgrat que els sis jutges del Tribunal eren directament o in-directa senyors de vassalls, en la seva activitat no van mostrar indulgència amb els abusos del sistema senyori-al. Tampoc no van donar cobertura, però, als atacs a tal sistema per part d’uns vassalls justificadament indig-nats».Tots els avenços, les garanties, la capacitat inhibidora, la flexibilitat i la modernitat aportats pel Tribunal, tot va quedar liquidat definitivament el 1714.Aquest llibre, però, desmenteix els que trobaven tot el sistema del dret català una petrificació del passat i afegeix arguments a favor del canvi, l’actualització, la modernització i la creixent transversalitat social de l’en-Soldevila, Ferran. Barcelona sense universitat i la restauració de la Uni-versitat de Barcelona (1714-1837). Pròlegs de Jordi Casassas Ymbert i Enric Pujol Casademont. Barcelona: Universitat de Barcelona, Publicaci-ons i Edicions, 2013.Amb motiu del Tricentenari, la Universitat de Barcelona ha volgut reeditar l’obra de Ferran Soldevila que, amb el mateix títol i amb peu d’impremta de 1938, es va editar en el marc de la col·lecció «Monografies històriques» de les publicacions del Seminari d’Història de la Facultat de Filosofia i Lletres i Pedagogia de la Universitat de Barcelona.Enric Pujol, en el seu pròleg, ex-plica molt bé les vicissituds d’aquesta obra. Primer, que formava part d’un projecte més ampli i ambiciós amb el qual Soldevila, comptant amb d’altres col·laboradors, pensava ela-borar una monumental Història de la Universitat de Barcelona. Els altres col·laboradors van fallar (Jaume Vi-cens Vives i Guifré Bosch) i Soldevila optà per editar només la seva part. Butlletí 2015 (1).indd   292 20/10/2015   17:18:00

Capdeferro i Pla, Josep; Serra i Puig, Eva; La defensa de les constitucions de Catalunya. El tribunal de Contrafaccions (1702-1713). Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Justícia, 2014.

http://revistes.iec.cat/index.php/BSCEH/article/download/139513/138138

Capdeferro i Pla, Josep; Serra i Puig, Eva; La defensa de les constitucions de Catalunya. El tribunal de Contrafaccions (1702-1713). Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Justícia, 2014.

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana