Jaume Vicens i Vives

Vicens i Vives, Jaume

Hemeroteca Cientifica Catalana

V I C E N S :  BURGESIA  CATA 'LANA 85 Bignone el 1919, i des d'aleshores els versos han tornat a figurar en les edicions. .El problema es posa en els termes següents: a) Després de l'himne inicial a Venus, aquests sis versos afirmen el principi epicuri segons el qual els dkus no tenen contacte amb nosaltres; el passatge contradiu els versos precedents; b) Aquesta contradicció és un reflex de la contradicció entre l'himne i el poema sencer; c) L'antiguitat del pas- satge és indubta'ble, car es troba en totes les edicions; no ofereix tampoc cap dubte la seva atribució a Lucreci; d) Aquests versos es troben repetits en un passatge del llibre 11, 646-651, on s'adiuen perfectament amb el context; e) Lucreci acostumava a aprofitar passatges ja elaborats en substitució d'altres de poc satisfactoris; f) El proe- mi del llibre I consisteix en un complex d'elements no ben fosos entre ells. Partint d'aquests antecedents, el Comunicant proposa la interpretació segtient: L'antiguitat d'aquests versos fa inversemblant l'atribució a un interpolator irrisor o Christianus; no sembla, perb, explicable que els destinés aquí definitivament (hip6tesi de Bignone i Friedlander), ni es pot considerar una interpolació del mateix poeta (hipbtesi de Laohmann), puix que la seva funció és provisional. E h  qub consistia aquesta funcib? A preparar la redacció d'una transició que conciliés l'himne a Venus amb la diatriba antireligiosa s e ~ e n t .  Si hom té  en compte el passatge VI, 68-79, segons el qual els déus poden influir en els homes pels sim$~lacra que esmenten; que la pregiria a Venus llom& demana la pau per al poeta i el seu amic Memni; que, segons afirma Lucreci, els éssers immortals posseeixen la pau, i l'al.lusi6 a la incomunicació entre els déus i els homes, la transició projectada per Lucreci devia haver estat del tipus s e ~ e n t :  I) dels déus pot venir-nos pau, puix que la pau esti  en llur essencia; 2) la pau no ens vindri en forma de premi, ni ens seri negada com a castig, sinó que l'obtindrem gricies a la comprensi6 de llur natura. Aquesta hipbtesi té  l'avantatge de reduir al mínim la contradicció entre el proemi i el poema: l'únic element incompatible dins la doctrina epicúria és el fet que la pau sigui <demanada>. Intervenen el PRESIDENT i el Sr. J. VERGÉS. - CARME B o Y ~ ,  Secretari. 27 maig 1955: Historia. -Presideix el Sr. FERRAN SOLDEVILA. El  PRESIDENT informa sobre el V I  Congrés Internacional #Estudis Sards, celebrat a CAller els dies I - 8 de maig. Xl Sr. JAUME VICENS I VIVES presenta la seva com un icac ió^ sobre La formació de la burgesia catalana del segle XIX. 1 Manifesta que l'intent d'estudiar el segle XIX a casa nostra el porti  a estudiar el període de 1714 a 183, que ser; la base de la present comunicació. Aquests anys constitueixen una etapa de formació i posen en relleu el gran esfors que féu Barcelona. L'any 1833 la burgesia era ja formada i tenia unes directrius determinades. L'any 1719 només existien a Barcelona quatre comerciants disposats a comerciar amb Am~hrica; l'any 1833 aquest nombre ha ascendit a sis-cents. Des de I730 a 174.5 el país es refi, i el vi és la base d'aquesta prosperitat. L'abolició de les duanes interiors és un triomf de la burgesia, que pressiona el Govern. En aquella epoca és fundada la Real Compañia de Comercio de Barcelona, que l'any 1758 agrupa quaranta-un comerciants, d'una edat mitjana de cinquanta-vuit anys -generació vella i cansada, doncs. Cany 1763 Cs fundada la Junta de Comerc, formada també per quaranta-un comerciants, molt més joves que no els de la Real Compañía -la mit- jana de Vedat és de trenta-vuit anys. Aquesta Junta inicia l'any 1765 el comerq del sucre amb AmGrica, i al cap de pocs anys té a les mans tot el comerq de sucre al Mediterrani. L'acumulació dels capitals del corners del sucre fou la base de les indianes. e Pierre Vilar diu que l'any 1765 la f o q a  econbmica passa del centre de la Península a la periferia. La revolució del cotó fracassi. Aquesta generació inquieta t& un diari I. Una versió ampliada d'aquesta comunicació ha estat publicada, en castelli, a "Estudios de Historia Moderna", IV (1954 [1g551), 349.391. 86 R I B S A N S :  E S P A N Y A  SETCEMTISTA -el ctTarazona~-- amb prou lectors, que fou prohibit per la censura eclesiistica. La Revolució Francesa permet6 una nova acumulació de capital a Barcelona. El Cuerpo de Fabricantes de Hilados y Tejidos de Algodón, base posterior del Foment del Treball Nacional, fou en d seu origen una agrupació de petits fabricants -la quota era cl'un duro- que arribaren al centenar. Molts d'ells esdevindran els grans fabricants del 1833. L'anomenada Guerra de la Independencia interrompé la prosperitat de Barce- lona, perb entre el 1808 i el 1814 la generació negra dels hacendistas reuní una gran quantitat d'or, i Barcelona esdevingué un centre de contraban actiu. Remisa és un bon exemple d'aquesta generació. Comercii amb totes les fraccions, i l'any 1823 és el provei'dor dels cent mil fills de sant Lluís. A aquesta generació cal agrair que el país pogués viure. La nova generació és antigremial. De la Comissió de FBbriques, formada per set persones (1820-18~3), l'any 1827 n'han fugit cinc. Els errors de Ferran VI1 obliguen la burgesia a passar-se al camp liberal. Hom és liberal pel negoci. L1any 1833 veiem que la burgesia contribueix amb vuitanta mil duros a combatre els carlins. Intervenen els Srs. J. RUBIÓ (remarca la in~portincia dels problemes plantejats pel Comunicant) i el PRESIDENT (I'estudi de la histbria econbmica és una novetat en la Histbria de Catalunya, i hom ha d'agrair-110 principalment al Sr.  Vicens, perb no hem d'oblidar els aspectes espirituals) i el CO~X'UNICANT (manifesta el seu acord amb el punt de vista exposat pel Sr.  Sddevila). - JOAN-F. CABESTANY, Secretari. 18 juny 1955: Histbria. - Presideix el Sr. R. ARANON I SERRA. E l  P R E S I D E ~  informa sobre la 111 Reunió d'Estudis Comarcals, tinguda a Cervera el dia 5 de juny. El Sr.  Jordi Carbonell llegeix la con~unicació del Sr. GEOFFREY W. RIBBANS, de la Universitat de Sheffield, t i tdada L'Espanya setcentisto vista des de fora, amb referincia especial a Catalz~nya. I El Sr. Ribbans comenca assenyalant la manca de viatgers abans del 1755 i l'abundor d'ells en temps del regnat de Carles 111. Segons Jean Sarrailh, aquests viatgers mereixen molt poc credit, perque alguns d'ells, sobretot els francesos, no havien estat mai a la Península; es tractava, en realitat, de viatgers literaris. A SAnglaterra del segle XVIII, al contrari, la volta per l'estranger era una veritable institució. La major part dels viatgers, perb, no estigueren a Espanya. Entre els anys 1760 i I790 coneixem vint descripcions; d'aquestes, només deu tracten de Catalunya. De viatgers d'altres nacionalitats, deixant a part els francesos, el Comunicant en coneix tres: dos italians i un daries. Quasi tots aquests autors coincideixen en llurs apreciacions amb els viatgers peninsulars i amb les teories dels historiadors moderns. El Sr.  Ribbans manifesta que amb la seva comunicació vol afegir noves dades a les consignades et1 el seu llibre Catalunya i Valkrtcia vistes pels viatgers awglesos del segle X V I I I :  es referirB a tota la Península i recolliri notícies de viatgers d'altres nacionalitats. Els anglesos són severs en jutjar la situaci6 política i administrativa de Carles 111. Townsend i el P .  Caimo parlen del despoblament d'Espanya i descriuen I'abandonanent de la ciutat de Toledo. Swinburne estudia i descriu la repoblació de Sierra Morcnn i subratlla el gran esforc econbmic que representa. Tots els viatgers coincideixen a assenyalar les regions periferiques com les millors considerades agrícolament i indus- trialment. Townsend descriu Catalunya com una regió industrial i agrícola de primer ordre i amb una gran activitat comercial. Swinburne presenta Tarragona com una ciutat bruta i despoblada, i assenyala Reus com a població comercial i prbspera. Young parla d'una Catalunya pobra i amb una agricultura que no t t  punt de comparanca amb la del sud de Franca, que coneix bé i que descriu; no compara, perb, aquestes terres amb les de la resta de la Península, com fan d'altres viatgers. Les descripcions del P. Caimo (1755) coincideixen amb les de Townsend (1785). Aquest darrer asse- r .  Aquesta co~ui l icac i6  es publica en el present volum del BSCEH, pigs. 7-19. 

La formació de la burgesia catalana del segle XIX

http://revistes.iec.cat/index.php/BSCEH/article/download/2901/2900

La formació de la burgesia catalana del segle XIX

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana