Franco Finco

Finco, Franco

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Col·loqui internacional al Friül sobre toponomàstica i polítiques lingüístiques (17 al 19 de novembre de 2011)

Hemeroteca Cientifica Catalana

660 CRÒNICAEstudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 35 (2013), p. 631-689Finalment, Tomàs Martínez Romero, examinant l’obra de Sant Vicent Ferrer, estudià el «Rit-me i estructures paral·leles en la predicació vicentina».Sortosament totes aquestes ponències estan en curs de publicació i aviat podran ser a l’abastdels estudiosos i de les persones interessades en el tema. El suport en paper ha afavorit igualmentque s’hi poguessin afegir dos treballs més, «L’escrivà de ració del príncep de Viana i l’autoria deTirant lo Blanch. Notes de crítica documental a l’entorn d’un miratge literari», d’Agustín RubioVela, i «Sobre el lloc on Joanot Martorell escrigué el Tirant lo Blanc (1460-1464): Barcelona,Dénia o València?», d’Abel Soler, que il·luminen un dels aspectes actualment més controvertitssobre els orígens de l’autor d’aquesta sublim novel·la cavalleresca.Maria Pilar PereaUniversitat de BarcelonaCol·loqui internacional al Friül sobre toponomàstica i polítiques lingüístiques (17 al 19 denovembre de 2011).—La regió autònoma Friuli Venezia Giulia, al nord-est d’Itàlia, presenta unasituació única a Europa per la copresència en el seu territori de comunitats lingüístiques germàni-ques, retoromàniques, eslovenes i vènetes. La Società Filologica Friulana, juntament amb el Gruppodi Studio sulle Politiche Linguistiche (GSPL) de la Società Linguistica Italiana (SLI), ha impulsatl’organització d’un col·loqui internacional que ha afrontat una temàtica especialment sensible per lescomunitats locals: la toponomàstica i les polítiques lingüístiques. El col·loquiNames, Places, Identi-ties: Toponymy and Linguistics Policies — Nomi, Luoghi, Identità: Toponomastica e Politiche Lin-guistiche, ha tingut lloc del 17 al 19 de novembre a Cividale del Friuli / Cividât (localitat de llenguafriülana) amb una sessió a San Pietro al Natisone / Špietar (localitat de llengua eslovena). L’objectiuera oferir una ocasió de trobada interdisciplinar en la qual es poguessin intercanviar experiències iperspectives entre estudiosos de diferents disciplines (lingüística, geografia, dret, ciències políti-ques) al voltant de les qüestions relatives a les polítiques lingüístiques en matèria de toponomàstica,tant en l’àmbit nacional com internacional.Els topònims, a més de denominar els llocs i fer-los identificables en l’espai, tenen altres fun-cions i valors específics. Es consideren pròpiament béns culturals, i són un patrimoni de testimo-niatges històrics, lingüístics i culturals que necessita ésser tutelat i valorat. A més, els topònimspresenten un important valor simbòlic i identitari perquè identifiquen no només els llocs geogràficssinó també les comunitats que hi viuen, i contribueixen a mantenir viva la relació amb el territori.Els topònims, doncs, formen part dels símbols propis de cada comunitat, sobretot en els estats quehan assolit recentment la independència o en les comunitats de llengües minoritzades conscients dela identitat pròpia i que tenen voluntat de preservar el patrimoni cultural i lingüístic. I és precisa-ment en la seva presència històrica en un determinat territori que aquestes comunitats fonamentenles mesures de protecció, entre les quals el dret a mantenir i oficialitzar la toponomàstica local enl’idioma propi, començant per les senyals viàries. Aquest reconeixement pot donar lloc a processosd’estandardització i normalització dels topònims, processos que, però, poden trobar resistènciesper part de les comunitats locals en les quals es parla una varietat diferent de la normalitzada. Unaltre aspecte, present sobretot en els estats que s’han independitzat recentment, és el distanciamentformal de la toponímia de la toponímia oficial que s’usava anteriorment.En tercer lloc, els topònims poden ésser subjectes jurídics, perquè, com que atribueixen unadenominació oficial a un lloc, en sancionen l’existència i el caràcter de subjecte jurídic.A partir d’aquestes consideracions es pot entendre per què el de la toponomàstica és un delsprincipals sectors en el qual s’intervé en qualsevol tipus de política lingüística, ja sigui de tipus po-sitiu, amb mesures de protecció i de reconeixement oficial dels noms en la llengua local, ja sigui de021-108748-ESTUDIS ROMANICS-Vol 35-13.indd 660 06/05/13 15:54Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 35 (2013), p. 631-689CRÒNICA 661tipus negatiu, amb intervencions de caire nacionalista destinades a negar o a transformar els topò-nims que no estan expressats en la llengua de l’estat.A tots aquests aspectes s’han dedicat les sessions del col·loqui. Els treballs han estat coordinatsper un comitè científic format per Emanuele Banfi, Bojan Brezigar, Vermondo Brugnatelli, EnzoCaffarelli, Augusto Carli, Guglielmo Cevolin, Tullio DeMauro, Franco Finco, Gabriele Iannàcca-ro, Federico Vicario. Els 24 participants venien de diverses regions d’Itàlia i de sis països estran-gers (Catalunya, Marroc, País Basc, Polònia, Sèrbia i Eslovènia).El col·loqui ha estat patrocinat pel Ministero per i Rapporti con le Regioni, per la Provinciadi Udine, per l’Università degli Studi di Udine i per l’Agenzia Regionale per la Lingua Friula-na (ARLeF), i ha estat organitzat amb la col·laboració de la Comunità Montana Torre-Natisone-Collio, el Centro Internazionale sul Plurilinguismo (CEIP) i els municipis de Cividale del Friuli iSan Pietro al Natisone. Les actes del col·loqui constituiran el desè volum de la col·lecció QTF (Qua-derni di Toponomastica Friulana), editada per la Società Filologica Friulana.El programa es desenvolupà amb les intervencions següents: Vermondo Brugnatelli (Universi-tà diMilano-Bicocca) La toponomastica come simbolo identitario e come strumento politico. Rifles-sioni introduttive; Valeria Piergigli (Università di Siena) Toponomastica e tutela delle minoranzelinguistiche nell’ordinamento italiano. Spunti per una comparazione; Marcella Schmidt Müller diFriedberg (Università di Milano-Bicocca) Scrivere il paesaggio; William Cisilino (Regione Auto-noma Friuli Venezia Giulia) Toponomastica e lingue proprie del Friuli: il quadro normativo; Fran-co Finco (Università di Udine) I nomi di luogo nell’applicazione delle politiche di tutela linguisticain Friuli Venezia Giulia; Francesco Altimari (Università della Calabria) I toponimi delle comunitàarbëreshe d’Italia tra richiami identitari e condizionamenti ideologici nei 150 anni di storia unita-ria; Guglielmo Cevolin (Università di Udine) La toponomastica in Istria e Dalmazia e la tutelagiuridica della minoranza autoctona italiana; Abdallah ElMountassir (Université Ibn Zohr Agadir)La toponymie berbère marocaine. Entre domination politique et revendication identitaire; Mariadel Mar Batlle Gutiérrez (Institut d’Estudis Catalans) Linguistic policies in the field of toponymy: ageneral look at Spain and Catalunya (Catalonia); Mikel Gorrotxategi Nieto (Real Academia de laLengua Vasca / Euskaltzaindia) La normalización de la toponimia en el País Vasco, estado actual yproblemas (políticos, sociales, lingüísticos...); Giorgio Marrapodi (Universität des Saarlandes) Latoponomastica che vorrei; Maurizio Virdis (Università di Cagliari) Il patrimonio toponomasticosardo. Complessità, storia, prospettive; Federica Guerini (Università di Bergamo) Uso dei dialettinella segnaletica stradale con nomi di località: una panoramica sulla provincia di Bergamo; Mat-teo Rivoira (Università di Torino) L’identità sul cartello. Esperienze di bilinguismo toponomasticonelle valli occitane del Piemonte; Riccardo Regis / Nicola Duberti (Università di Torino) Standar-dizzazione toponomastica in aree di confine: il caso di Roccaforte Mondovì; Matej Šekli (Univerzav Ljubljani) Standardizzazione dei toponimi dell’area linguistica slovena: teoria e prassi; Rita Ca-prini (Università di Genova) Toponomastica ufficiale: dalle carte IGM al Tolomei; Roberto Fonta-not (Trieste) La toponomastica e l’irredentismo; Enzo Caffarelli (Università di Roma Tor Vergata)Le politiche toponomastiche (e odonomastiche) nella scelta di nuovi nomi in Italia; TomaszWicher-kiewicz (AdamMickiewicz University Poznań)Place-name engineering in communist Poland (andrelated issues); Magdalena Bielenia-Grajewska (University of Gdansk / SISSA)Company linguisticidentity through the prism of toponymy; Boris Krivokapić (Megatrend Univerzitet, Beograd)Offici-al use of national minority languages in Serbia in the field of toponomy; Cornelio Cesare Desinan(Società Filologica Friulana) Polimorfia toponimica in Friuli e in altre regioni.Franco FincoUniversità degli Studi di Udine021-108748-ESTUDIS ROMANICS-Vol 35-13.indd 661 06/05/13 15:54

http://revistes.iec.cat/index.php/ER/article/download/72805/72570

Col·loqui internacional al Friül sobre toponomàstica i polítiques lingüístiques (17 al 19 de novembre de 2011)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Hemeroteca Cientifica Catalana