Josep M. Font i Rius

Font i Rius, Josep M.

Hemeroteca Cientifica Catalana

78 F O N T :  R E P O B L A C I O  DE L A  C A T A L U N Y A  I V O V A  nicant comenta l'atracció que damunt d'ells exerceix l'ambient literari de Barcelona i l'afany que ambdós senten per intervenir~hi. Tots dos poetes venen a l'Ateneu Barce- lones, on fan les famoses conferencies La forma poBtica i La  humanització de l'art, en les quals hi ha el fonament de la respectiva obra posterior. Compara alguns temes comuns en Costa i Alcover per tal d'indicar l'actitud de cadascun i assenyala deter- minats trets estilístics de llur obra, així com certs detalls de llenguatge. El Sr. Cardona resumeix la intervenció de Costa i dlAlcover als Jocs Florals, els parlaments que hi pronuncien i la influencia que exerceixen damunt l'ambient literari de Barcelona i de totes les terres catalanes, especialment damunt el poeta Josep Carner. Intervenen el PRESIDENT (assenyala que, amb aquesta comu~nicació, la Societat ret homenatge als grans poetes mallorquins en e1 Centenari de llur naixenca; creu que caldria inventariar cronolbgicament les obres dels escriptors catalans del segle passat que es preocupen per la fixació de la llengua literiria, la qual cosa ens permetria de poder estudiar d s  exactament la participació que hi tingueren) i els Srs. F. SOLDE- VILA (remarca la curiosa sensació que tenien tots els poetes de no ésser estimats al Principat, quan ho han estat tant; recorda que quan aparegué a 1'Amtrica llatina una traducció de les poesies de Costa, Rubió i Lluch li escrivi que no li havia calgut deixar la llengua per a anar a America), P. BOHIGAS (Costa no establi un contacte fecund amb Catalunya fins l'any 1904; el 1906 s'emociona amb la vibració de Barcelona per la seva poesia, la qual cosa fa  canviar la seva actitud envers la capital; Alcover, en canvi, escriu poesia en catali després de la seva tragPdia familiar; la poesia dlAlcover 6s trigica, la de Costa, estitica i serena) i J. B. T o m 6  (recorda les influbcies de G. Carducci i de G. DlAnnunzio damunt Costa i Llobera).- JOAQUIM M o r ~ s ,  Secretari. 22 gener 1955: Historia. - Presideix el Sr. FERRAN SOLDEVILA. El Sr. JOSEP M. FONT I RIUS parla dels Aspectes juridics, econ6nzics i socials de la repoblació de la Catalunya Nova. Comenca assenyalant la fesomia peculiar de les terres conegudes ja en la mateixa tpoca medieval amb el nom de Catalunya Nova i com els trets específics d'aquesta fesomia són en bona part efecte de la forma i les circums- tincies en quir es dugu6 a cap la seva restauració cristiana, que conduiren a una tbnica institucional totalment diferent de la desenrotllada a les terres de la Catalunya Vella, mks matisades pel sistema feudal. Després d'unes ripides notes sobre el curs histbric de les tasques de repoblació a les comarques del Camp de Tarragona, el Priorat, Conca de Barberi, Baix Ebre i Lleida, fonamentalment realitzada en la segona meitat del segle XII, assenyala la importbcia de certes cartes de població i de franquícia com a instruments jurídics de restauració de localitats i territoris, organització de naixents con~unitats veinals, etc., especialment les conccdides a Tortosa i Lleida, esteses després a d'altres ciutats idhuc fora de Catalunya. Entre els diferents aspectes o resultats de la repoblació de les comarques ponentines catalanes, es fixa abans que tot en el pes de la persisttncia de l'element sariai en aquestes comarques, que ha deixat tants de vestigis, encara ara apreciables. Quant a l'element nou, la població cristiana, després d'assenyalar les seves procedtncies i establiments en les noves localitats, destaca la característica condici6 jurídica social de llibertat, tant en la persona com en la propietat de la terra, amb e s d s  marge a les relacions de servitud o dependencia dominical. Aquesta llibertat civil i la preferent dedicació a les arts i indústries de la població ciutadana condueixen a un desenrotllament i a un enfortiment d'aquesta classe mitjana burgesa, estament ciutadi que influirl decididament err l'estructura de la societat de la baixa Edat mitjana i del Renaixement. Finalment, dedica l'atenció a les formes de domini polític desenrotllades en els nous territoris, basades en la sobirania comtal, perb compartida, sovint, per poders senyorials, en forma molt mitigada, i diferent del feudalisme de les velles terres del nord de Catalunya. I en el govern local, assenyala BOHIGAS: MINIATTjRES - ROCA: <TENIR,  + PARTICIPI  79 la innovació, establerta a Tortosa i a Lleida, de la curia (funcionari judicial dependent del sobiri), assessorat pels prohoms, veins destacats, com una forma mixta entre govern senyorial i popular, germen de la futura organització del r&im de les principals municipalitats catalanes. Intervenen els Srs. F. DURAN I CAÑAMERAS, J. M. IMBERT, J. NADAL, el GMU- NICANT i el PRESIDENT (les institucions cal que siguin estudiades pels juristes; fa  notar la importincia de la repoblació duta a terme per Ramon Berenguer IV, que comenta breument). - JOAN-F. CABESTANY, Secretari. 28 gener 1955: Art i Arqueologia. -Presideix el Sr. R. ARNTVCON I SERRA. El Sr. PERE BOHIGAS exposa la seva comunicació sobre Les miniatures en manvuscrits escolbstics. Distingeix dues etapes en les miniatures dels manuscrits medievals que ha pogut estudiar -conservats a les biblioteques de Barcelona, Lleida, Tarragona, Aragó i Valencia-: una, que compren fins al final del romknic, i una altra a partir d'aquest moment, de característiques diferents. Cap al segle XI hom pot distingir ja una escola catalana de miniatures, d'influhcia carolíngia, diferenciades de les de la resta de la Península, d'estil mossirab. El pas del r o d n i c  al gbtic en la miniatura catalana pot seguir-se bastant bé. D4ns el giutic podem classificar els manuscrits miniaturats per les mattries que contenen: a) les anomenades Bíblies de París, amb miniatures de gran perfecció tecnica, d'estil forca uniforme; b) els llibres litúrgics, amb miniatures influides per l'art local, perlb fetes per una m i  no tan hibil i en general de tipus més variats; c) els llibres de caricter literari, habitualment no miniaturats ; 6) els llibres jurídics, amb il.lustraci6 abundant, com els reculls de privilegis, els Usatges i les Constitucions de Catalunya (els tres manuscrits guardats a l'Arxiu de la Ciutat de Barcelona i els dos de Lleida; e)  els llibres escolistics, que es troben en els diversos paisos, els quals contenen uns textos que es van repetint, com comentaris bíblics, les S e n t h i e s  de Pere Llombard, el Corpus iuris civilis, etc. L'estil d'aquests darrers pot haver estat fixat pels exemplari5 de les universitats. Els exemplaris eren els textos oficials de la universitat, sense relligar. Els quaderns o petiae que els componien eren llogats als estudiants. Parlen de la petia, la Reglamentació de la Universitat de Bolonya, del 1317, les partides d'Alfons el Savi de Castella, del 125g (hom a h d e i x  a <la petia o cuaderno,), el privilegi de fundació de la Universitat de Lleida, de Jaume I1 (1300)~ en el qual es f a  referencia a l'encarregat de la petia. Molts d'aquests manuscrits escolistics han vingut de fora o n'han imitat models. N'hi ha que reprodueixen un model franc&, amb marges ornats amb fulles d'lheura i amb escenes de cacera a la part inferior, generalment ben acolorits (exs.: ms. 34 de la Catedral de Valencia, copiat a Paris el 1369 per encirrec d'un estudiant valencii, i altres d'iguals de VaEncia i de Vic), ornamentació que es troba també en alguns cbdexs no escolistics, com els llibres de privilegis; n'hi ha un altre grup, de tipus italii, amb orles de sarments nuosos amb temes vegetals i figures grotesques de besties i éssers humans, amb poc or i amb colors mats. D'aquest tipus italii ha sortit un tipus catali, molt practicat en nlanuscrits de tota mena. Intervenen el PRESIDENT i el Sr. F. DURAN I CAGAMERAS (necessitat de fer un estudi de les miniatures des del punt de vista artístic, sobretot de les més tardanes, puix que tenen una relació amb la pintura de l'cpoca). - R. ALBERT I LLA UR^, Secretari. 16 febrer 1965: Llengua i Literatura. - Presideix el Sr. R. ARAMON I SERRA. El Sr. JOSEP ROCA I PONS comenGa la seva comunicació sobre <Tenin> + participi el-t catalt antic remarcant el procés de gramaticalització que ha sofert el verb tenir i els seus equivalents en altres llengües. Es  refereix, sobretot, a la perífrasi llatina habere + participi, 'que compara amb les corresponents romkniques, formades amb els derivats d'habere o tenere. Per a determinar el valor -o valors- de la unitr de tenir amb el 

Aspectes jurídics, econòmics i socials de la repoblació de la Catalunya Nova

http://revistes.iec.cat/index.php/BSCEH/article/download/2890/2889

Aspectes jurídics, econòmics i socials de la repoblació de la Catalunya Nova

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana