Manuel Trens i Ribas

Trens i Ribas, Manuel

Hemeroteca Cientifica Catalana

51 A I N A U D :  P I N T U R A  ,CATALANA A L  SEGLE X V I  Yáiiez de Almedina i Ayne Bru), Pere Mates (deixeble i collaborador de i'anterior, amb a h d o s e s  obres conservades, d'un estil propi, bé que influit pel seu mestre i pels gravats de Ddrer), Pedro Nunyes (portuguks, continuador d'alguns retaules c o m q a t s  per Joan de Borgonya, artesi més que pintor genial, amb el qual col.laborh -retaules de sant Eloi dels Argenters, de sant Marti de Capella, de l'antic Hospital de Sant Sever, de Sant Genís de Vilassar- el seu compatrici Enrique Fernandes), Jaume Forner (autor dels retaules de Marckvol i de santa Agnes de Malenyanes, i daurador d'obres d'altres autors, cas que es dóna sovint a casa nostra en aquesta epoca), Pere Serafí (d'origen grec, conegut també com a poeta en llengua catalana, autor del retaule major de Sant Marti dlArenys, obra influida pels gravats italians, i col.labo- rador de molts pintors catalans -entre ells Jaume H u g e t ,  de Vilafranca del Pened6s - i forasters), Fietro Pau10 de Montalbergo, Pietro Morone, Guiot Aumont, Benito Sanches Galindo (retaule major de Sant Benet de Bages, retaule del monestir de Serra- teix, decoració del refectori de Montserrat), Isaac Hermes (decoració de la capella de l'anti'c Palau Reial Menor de Barcelona, retaules de l'altar major de Palamós i de la capella dels marquesos de Zenete a l'antic convent dels Dominicans de Valencia, deco- ració de la capella del Sagrament de la Seu de Tarragona), Joan Mates (portes del retaule de sant Joan dels Fusters a la Catedral de Barcelona), P. DamiP Vicenq, Cksar Corona, fra Lluís Pasqual Gaudí (teles amb episodis de la vida de la Verge al claustre de la Cartoixa de Sevilla, decoració de les cartoixes de hfontalegre i $cala Dci, deco- ració de la capella del Palau de la Generalitat de Barcelona) i Francesc Ribalta (nat a Solsona, resident a Barcelona de I570 a 1581, anys de la seva formació, i passat desprks a Madrid i a Valhncia, on adquirí una gran fama). El Sr. Ainaud il.lustrP la seva exposició amb abundoses diapositives. Ei PRESIDENT, en un breu parlament, declara obert el curs 1953-54.-R. ALBERT I LLAURÓ, Secretari. 11 novembre 1953: Art i Arqueologia. - Presideix el Sr. R ARAMON I SERRA. Mn. MANUEL TRENS presenta la seva comunicació sobre L a  primitiva icolzografia de la Mare de Déu del Roser. Comen~~a indicant que als segles XVI-XVII la iconografia de la Mare de Dléu del Roser i la del rosari es desviaren, perderen majestat i es concre- taren, en estampes i retaules, a una il.lustraci6 grhfica dels quinze Misteris que formen les quinze monjoies d'oquesta devoció. Primitivament, recalcant el concepte del rosari com tina arma contra tota mena de calamitats, la imatge del Roser es refugii a la iconografia de la Mare de D6u de Misericbrdia, que presenta el mantell estes per a arrecerar els seus devots. Prengué també el títol de Mater omnium i es col.loci sota el lema de la confraria del Gonfanó, que ha persistit fins a la darreria del segle passat i encara dura en certs indrets. La Mater o m n i m  és una Mater misericordia~ amb el mantell igualment desplegat i en actitud de protegir els confrares del Roser. Durant el segle x v  la iconografia rosariana emprkn un doble carni: el de representar els Misteris del Rosari, i el d'expressar grificament la grandesa espiritual d'aa~uesta devoció. Entre nosaltres el primer exemple conegut del primer tipus és el famós gravat al boix (1488) de fra Francesc Domenec, de Valkncia (avui al Museu de Brusel.les), que el Comu- nicant descriu. Molt més interessant -tan interessant com poc estudiada- és l'altra fórmula del Rosari. En una de les fórmules primitives més esteses de la recitació del Rosari, una primera part és dedicada a 1'EncarnaciÓ del Crist; la segona, a la seva Passió; la tercera, a la santíssima Verge i a tots els Salats, de l'última de les quals addueix una citació del Libellus perutile de fraternitate sanctissimz et rosario B. M.  Virginis, de Joan de Lamsheim (1495). El culte dels sants entra tan a fons en el Rosari, que al segle XVI es troba una fórmula de la segona part de l'oració de l'avemaria que f a  així: <Tots els sants, santíssima Maria, Mare de Deu, pregueu per nosaltres ... )> Aquesta veneració dels sants entorn de la qui n'és la Reina, pren una forma més explí- I T R E N S :  ICONOGRAFIA DEL ROSER 55 cita i coordinada ei1 el llibre titulat Rosario della gloriosa Vergine Maria d'Alberto da Castello (Valtncia I ~ Z I ) ,  molt difós arreu del món cristil, del qual Mn. Trens dóna a contixer alguns fragments. Aquesta devoció rosariana a n l  precedida (des del segle XIII) del costun1 d'alternar la lletania dels sants (més antiga) amb la de la Verge (la lauretana és del segle XVI). Aquest esplendorós seguici, presidit per la santíssima Trinitat, és la triomfal corona de santa Maria. No es pot concebre un homenatge més grandiós a la Mare de Déu i a la Mare de tots. El tema, potser per la seva complicació iconogrl- fica, no arreli  gaire en l'art medieval, i després es fongué. Tenim, pe&, dos exemples magnífics rl'estraordiniria bellesa i valor artístic: el retaule anomenat de Tots els Sants, de Pere Serra (Sant Cugat del Valles), i el d'escola valenciana que es troba al Museu Metropoliti d'Art, de Nova York, tots dos del segle xv, i productes d'una mateixa suggestió. Referent al retade de Sant Cugat ha estat dit i repetit que era un trasllat pictbric de la visió que, segons Jacob de Vorigine, en la seva Legenda aurea, tingui el guardi$ del temple de Sant Pere del Vaticl el dia I de novembre, durant la qual sc li aparegueren la Verge i tots els Sants. A un episodi tan anecdbtic no és creible que fos dedicat tot un imponent retaule. El més natural és que respongui a I'eufbria d'una confraria. En realitat, aquest retaule, conegut pel retaule de Tots els Sants, és un primitiu retaule del Roser. La distribució iconogrifica retaulirticment és rara. Tots els personatges laterals convergeixen vers el centre, vers la Verge. El conjunt és presidit per la Crucifixió, indispensable per a un altar. La Verge, asseguda en un fastuós tron i voltada d'ingels músics, té a la m i  la Rosa embledtica. Al seu voltant, de dalt a baix, ben classificats, l'aclamen tots els Sants: les jerarquies angtliques, els sants de l'Antic Testament presidits per sant Joan Baptista, els apbstols presidits per sant Pere, i confessors, mLtirs, les verges presidides per santa Anna (considerada com a verge). A la predel,la, sants de devoció particular al monestir. El retaule del Museu Metropolitl és més complet, perqut dessota la Crucifixió hi ha el Tron  de Grcicia, és a dir, la santíssima Trinitat amb la segona Persona crucificada. La Verge, asseguda en un monumental tron, contempla la g16ria del seu Fill en la intimitat del Pare i de 1'Esperit Sant. Al plafó central, i més extens, les jerarquies angeliques confirmen btl.licament la sentincia de Déu dictada contra els dolents no devots de Maria. Els sants, poc més o menys, es classifiquen de la mateixa manera i amb les presiditncies esmentades abans. Heus aquí, considerats els misteris de goig, dolor i g lb~ia  de Jesús i de la Verge, la imponent exsultatio omniwriz Sanctorum. Aquesta grandiosa fórmula rosariana, malauradament, és dbandonada, per a fixar més la devota atenció dels fidels sobre els passatges evangtlics escollits per a la pregPria del rosari. Aquesta compo- sició apotebsica del Rosari fou repetida popularment per mitjl  del gravat. Un d'alemany del segle XVI li dóna una configuració central, amb el Cruciíix al centre. Intervenec el PRESIDENT i eld Srs. J. DE C. SERRA I RAFOLS (Ús de cordes de nusos com a rosaris), J. PUIG I CADAFALCH (enfilalls de grans a l'Atos, com a paral.le1 oriental) i J. GUDIOL (relació del gran retaule d'alalbbastrc de la cartoixa de Miraflores amb un gravat alemany de tema rosarii).- JOAN AINAUD, Secretari. 18 novembre 1953: Llengua i Literatura. -Presideix el Sr. PERE BOHIGAS. El PRESIDENT presenta un exemplar del volum I11 d'ctEstudis Romhics, publi- cats a cura de R. Aramon i Serra, recentment editat per l'Institut, i un altre de La Riba (Terme mnn'cipal i parroquial), per Josep Iglésies, volum I dels <Noms de lloc de les terres catalanes,, publicat per la Societat Catalana de Geografia. El Sr. R. ARAMON I SERRA exposa Com s'han fet i com s'hawien de fel- les edicions de textos i documents catalans antics. Comenca recordant els assaigs duts a terme al segle XIX, les característiques dels quals analitza breument, i passa a parlar de les edicions de textos fetes per M. Aguiló, per la Comissió Editora Lul.liana, per R. Miquel i Planas, per SInstitut d'Estudis Catalans i per l'Editoria1 Barcino dins la cotlecció 

La Primitiva iconografia de la Mare de Déu del Roser

http://revistes.iec.cat/index.php/BSCEH/article/download/2861/2860

La Primitiva iconografia de la Mare de Déu del Roser

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana