Els estudis sobre el Modernisme català començaren poc abans de la Guerra Civil espanyola, però no es generalitzaren fins
als volts del 1950, amb els llibres Modernismo y modernistas de J.-F. Ràfols i El arte modernista catalán d'A. Cirici Pellicer.
Gaudí comptà des del principi amb biografies notables, però la majoria de grans noms de l'art modernista no trobaren
estudis aprofundits fins molt més tard. El 1969, una gran exposició oficial fou dedicada al Modernisme, i als anys setanta
el tema modernista esclatà entre els investigadors, tant en el camp de l'art com en el literari, etc. A partir dels anys vuitanta,
el Modernisme català fou objecte de grans exposicions a Anglaterra, el Japó o Suècia, afavorit per la presència de noms
com el mateix Gaudí o el jove Picasso, que sortí d'aquell nucli. Diversos pintors modernistes han vist publicades ja monografies
amb catàlegs raonats de la seva obra, com Anglada-Camarasa (1981), Santiago Rusiñol (1995) o Ramon Casas
(1999), i noves grans exposicions de conjunt foren dedicades al Modernisme català (1990) i al valencià (1997). Entre el
2002 i el 2004 el coneixement sobre el Modernisme català i el seu context es condensà en cinc volums, en els quals participaren
una vuitantena d'especialistes
