Francesc Soler i Quintana

Soler i Quintana, Francesc

Hemeroteca Cientifica Catalana

C R O N I C A  Un estudi sobre el Ilati'medieval de la Península Ibbrica. -El Prof. Joan Bas- tardas acaba de publicar un llibre ben interessant sojbre algunes Particularidades sirttácticas del Zatirt ~xdieval, I que ha vingut a omplir un buit sensible entre els estu- diosos. Ens cal destacar el rigor amb q d  ha estat realitzat i la claredat expositiva, que en facilita la lectura o la consulta. Cal remarcar d'antuvi que el llibre va precedit d'un prbleg ben interessant i elogiós d'un especialista tan eminent com Dag Nofberg. L'estructura de l'obra es comuna a la d'altres que tracten temes similars. Hom estudia alguns problemes provocats en la concordan~a per la desaparició del neutre. Després, segueix un capítol dedicat a la desaparició gradual dels casos. 6 s  ben interessant l'afirmació que a la Península IbGrica no hi hagué un cas oblic paral.le1 al de la Gillia. Els capítols que segueixen tracten de temes clissics en els estudis de sintaxi historica: la sintaxi del nom, del pronom, el verb i les veus, 1'6s dels temps i dels modes, les perífrasis verbals i les partícules relacionants. Ens permetrem alguna petita objecció, més aviat de caricter metodolbgic. La triple classifiacció de la veu verbal en activa, mitjana i passiva no és, potser, gaire adequada, puix que ni en llati ni en les llengues rominiques no trobem una veritgble veu mitjana, tal com se'ns presenta, per exemple, en grec. Per altra banda, si hom vol tenir en compte l'aspecte semintic, trobem un valor mitja en els verbs intransitius amb significació mitjana reflexiva, dels quals hom parla en el capítol dedicat a la veu activa. Quant a les perífrasis verbals, potser caldria advertir que algunes de les construccions estudiades o ahdides en capítols anteriors són, també, veritables perífrasis (per exemple, habere + participi, etc.). Aquestes objeccions de carkter  general -i que no afecten d'una manera particular l'obra del Dr. Bastardas- no constitueixen, evidentment, cap obstacle al seu gran valor. Tant de bo Sautor pugui mostrar-110s ben aviat algun estudi que afecti particular- ment el llati de Catalunya, i tant de bo, també, que aquest llibre pugui inspirar nous treballs o investigacions sobre l'antiga sintaxi hispinica, i d'una manera especial sobre la catalana, dels quals estem tan necessitats. - JOSEP ROCA I PONS. Troballa de pintures romhniqves a l'església de Puig-reig.- Darrerament han estat descobertes unes interessants pintures romhiques murals a l'església parroquial de Puig-reig (Berguedi). La troballa es produí casualment, en ocasió de la visita que hi feren els Srs. Josep Gudiol i Ricart i Camil Pallis, els quals havien estat cridats pel rector d'aquella parrbquia, Mn. Concordi Guasch, per tal que es fessin cirrec de la direcció de les obres de consolidació i restauracib de l'esmentada església. Les pintures havien estat cobertes fins aleshores per una gruixuda capa d'arrebossat, que fou curo- sament arrencada per posar al descobert la totalitat de la composició. Es troben en un arcosoli d'arc apuntat, a la nau de l'església, a la dreta de l'absis principal. Ocupen el plafó central la representació de l'Anunciaci6 de 1'Angel a Maria i la de la Visitació, sota unes arcuacions en forma de tríptic. L'escena de SAnunciació -cas rarissim en I. L'obra duu el subtítol Cartularios espafioles de 10s siglos V I I I  al I X ,  que ens indica clara- ment la procedencia dels materials ut~litzats. Ha  aparegut dins les publicacions del C. S. J. C. (Barce- lona-Madrid 1953). 94 P I N T U R E S  R O M A N I Q U E S  A P U I G - R E I G  - R E S T A U R A C 1 6  D'UAIA E R I I ~ I T A  la iconografia de la part romPnica, com observa el senyor Gudiol-, t é  lloc en presl.ncia de sant Josep. La Verge, a pezl dret, hi Cs representada tot filant, mentre 1'Angel l'assenyala amb la mi ,  com volent confirmar amb el gest les seves paraules. Els  peus de les dues figures principals de YAnunciaciÓ, qo és, la Verge Maria i l'Altge1, no arriben a ésse1 mai pintades, perb, en canvi, hom pot percebre bé el trac dibuisat amb pinzell d'unes línies vigoroses i segures, de color vermelló. L a  part inferior de la figura de sa l t  Josep, d'aquesta composició, i de les de la Verge i santa Isabel, en la de la Visitació --que són d'un realisme extraordinari i d'una gran perfecció - foren des- truides fa alguns anys en practicar-se ulla obertura al mur per tal de ccmunicar amb la sagristia anexa. Al costat hi ha  un espai blanc, emmarcat per una sanela, en el qual probablement degué anar una imatge avui inexistent. Ocupeu tota la part inferior uns cortinatges, el color dels quals és prPcticament desaparegut, perb que conserven encara els plecs dibuixats amb tracos negres. A l'esquerra de l'arcosoli, en un plafó quadrat hi ha una representació de la Verge i i'Infant, d'una marcada influtncia bizantina, i a la dreta, dues serps entrellacades, una d'elles amb el cap de griu, que exerceixen, segons sembla, una fullció purament ornamental. Aquestes pintures tenen una valor incalculable no solament per llur indiscutible n~krit  artístic, sinó també, i especialment, percluk vénen a refermar la personalitat del Mestre del Llugarzds, a qui els Srs. Gudiol i Pall is  atribueixen les pintures de Puig-reig, per llur entro~~cametit estilístic amb les obres fins ara  conegudes d'aquell artista, com són el frontal d'altar de Uuqd, el Crist sobre taula, també de Lluci, avui al Museu Episcopal de Vic, i les pintures murals del sepulcre de I'esglCsia de Sant Pau de Casserres, que es con- serveli al Museu Diocesi de Solsona.-F. S. I Q. Restauraci6 d'una ermita romanica. - L'ermita rominica de Sant Perc de Vali- honesta, als afores de Sant Vicenc de Castellet (Pla de Bages), ha estat objecte darrerament d'una acurada restauració. Feia temps que el seu campanar, en forma d'espadanya, amb dos pisos de dues obertures cadascun, cas raríssim en l'arquitectura ronxinica catalana, amenaCava ruina a causa de l'estat en quk quedi quan, l'any 1936, li arrencaren les campanes per mi t j i  de cartutxos de dinanlita. Tan  compromesa quecli la seva estabilitat, que fou gricies a una pedra que sobresortia extraordinPrian1elit que el campanar de Vallhonesta no s'enderro~qués, i, amb ell, la nau de l'esglisia. En  vista de l'estat en que aquesta ermita es trobava, i després de diverses gestiolis dutes a terme per alguns manresans i veins de Sant Vicenc de Castellet, aicaminades a evitar-ne el total enderrocament, es constituí utla Comissió, la qual ha iniciat ja els treballs de consolidacib de la fibrica. S'lia restaurat el campanar i s'ha suprimit el portal de la facana de ponent, obert en epoca moderna, el qual, per havcr cstat constrult amb rajoles i formant arc escarser -insuficient per a aguantar el pes de la nau i dc l'espadanya-, havia produit una esquerda en el mur que hauria pogut provocar, un dia, l'enderrocament de l'església. ?& substitucib del portal tapiat ha estat obert l'antic, situat a la paret sud, i hi ha estat co1,locada una porta de fusta, nova. Hom, preveu la possibilitat, quan les disponibilitats econbmiques 110 pertnetra~, de restaurar la cobcrta de l'absis, de fer desaparkixer la sagristia nova i l'escala d'accés a la teulada, i d'cia- prendre les obres de consolidacib de la nau. - F.  SOLER I QUINTANA. Un Ebre sobre Alfred Figueras.- De la Impremta de Sant Josep, de Manresa, acaba de sortir un llibre luxosament editat en paper couché, sobre el pintor Alfred Figueras, 1 en el qual col.1aboren André Gide, Jean Cocteau, Raoul Dufy, Jean Cassou, Sebastii Gasch, Albert del Castillo, Joau Cortes, Philippe Rebeyrol, Rent Janon i Rolland Simon. L'obra -dirigida per Albert Torra- presenta una breu biografia del I .  Figlrcras (Manresa), 1 9 5 3  

Troballa de pintures romàniques a l'església de Puig-reig

http://revistes.iec.cat/index.php/BSCEH/article/download/2813/2812

Troballa de pintures romàniques a l'església de Puig-reig

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana