Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics
Abstract
La crisi de 1973-1986 esdevingué una tremenda depressió industrial a Catalunya. Aquest treball n'analitza les causes originàries, els factors agreujants i els mecanismes amortidors que ajudaren a superar-la. Les principals causes de
primer ordre foren els xocs del petroli, la feblesa governamental, l'espiral inflacionista i l'herència econòmica del franquisme. Agreujaren la crisi fins convertirla en depressió la desconfiança empresarial, el significatiu increment de costos
salarials, els excessos de la política monetària i la liberalització sobtada de sectors com l'automòbil o la banca. Per contra, contribuïren a amortir la depressió el creixement dels serveis (especialment, l'ocupació pública), l'expansió fiscal i la pregona depreciació de la pesseta.The crisis of 1973-1986 led to a tremendous industrial depression in Catalonia. This paper analyses its primary causes, additional determinants of the slump, and the buffer mechanisms which contributed to recovery. The first order causes were oil shocks, weak government, the inflationary spiral, and the economic inheritance of Francos regime. The slump developed into a full-scale depression because of the low expectations of the business community, significant increases in labor costs, excesses in monetary policy and the sudden liberalization of industries such as automobile production and banking. Factors that made significant contributions to recovery were the increase in tertiary activities (mainly public employment), fiscal expansion, and the marked depreciation of the peseta
