Jaume de Puig i Oliver

Puig i Oliver, Jaume de

Hemeroteca Cientifica Catalana

JAUME DE PUIG I OLIVERSOBRE LA DATACIÓ DELS DARRERS ESCRITSDE NICOLAU EIMERICLes obres de Nicolau Eimeric es poden datar amb una certa precisió.L'inquisidor gironí tenia cura d'expressar en l'èxplicit la data en què lesacabava. Els tractats més importants, que moltes vegades no va poder es-criure sense interrupcions més o menys llargues, li mereixen una atenciócronológica especial: consigna la data en què els comença i els acaba. So-vint les lletres dedicatòries dels diversos escrits forneixen una ajuda suple-mentaria, en esmentar circumstancies històriques conegudes per altres fonts.És rar el cas d'alguna obra eimericiana que ens arribi sense indicacionscronològiques, però també n'hi ha. La regla general és que els manuscritsens informen de la data en què foren compilats.Aquesta cura del detall cronològic esdevé més primfilada durant el se-gon exili d'Eimeric, 1 el que li fou imposat pel rei Joan I. Les obres escritesper Eimeric durant aquest període solen portar un afegitó a l'èxplicit, des-prés de l'esment de l'any del Pontificat, que és el de Benet XIII, en el quall'inquisidor constata amb una fórmula que esdevindrà estereotipada el tempsque fa que és exiliat. Vegem-ne un exemple:Explicit recensio facta per me, ffratrem Nicholaum Eymerici, magistrum intheologia et inquisitorem Aragonie heretice pravitatis, Auinione, Pontificatus sane-tissimi domini nostri pape Benedicti XIII anno primo, relegacionis vero meepro fidei deffensione cum Iohanne filio Zebedei armo secundo, mense nono.'Així, combinant bé els èxplicits dels manuscrits eimericians, és possi-ble d'oferir una taula força precisa de la cronologia dels últims escritsd'Eimeric. Oi més, perq. uè en l'èxplicit de la Incantatio Universitatis StudiiIlerdensis hi ha la clau que ens permet de situar en la cronologia generalla cronologia particular de l'exili d'Eimeric. En efecte, diu aquest èxplicit:Explicit tractatus Incantacio Uniuersitatis Studii Ilerdensis intitulatus, perme ffratrem Nicholaum Eymerici ordinis predicatorum, Aragonie inquisitoremheretice pravitatis, conflatus, Auinione iniciatus et consummatus anno domini1. Cf. sobre aquest punt Andreu IVARS, Los jurados de Valencia y el inquisidorFray Nicolás Eymerich, dins «Archivo Ibero-Americano», VI (1916), 94-95.2. L'exemple és pres del tractat Contrá hereticaliter asserentes beatum Iohannemeuangelistam fuisse virginis Marie filium naturalem et quedam alia falsa; París, BN, ms.lat. 3171, fol. 101', línies 15-21.434	 JAUME DE PUIGMillesimo CCC° Nonagesimo sexto, de mense aprilis, Pontifficatus sanctissimidomini nostri Benedicti pape .XIII. anno secundo, relagacionis uero mee annotercio mense tercio.'És •a dir, l'any tercer, mes tercer de la «relegació» eimericiana s'escauel mes d'abril del 1396. Un dubte es presenta tot seguit: com cal entendre«any tercer, mes tercer»? ¿Hem d'interpretar-ho com el tercer mes desprésde l'any tercer, és a dir, tres anys i tres mesos (en total 39 mesos) passats,o bé hem d'entendre-ho com el tercer mes de l'any que farà tres quanhagin passat els altres mesos (en total, 27 mesos)? Creiem que cal adoptarla primera interpretació i direm per què. El primer cop que apareix enuna obra d'Eimeric aquesta cronologia particular del seu exili és a l'Elucida-rium Elucidarii, escrit el 1393, sis mesos després de la seva relegació:Explicit Elucidarius elucidarii, editus a ffratre Nicolao Eymerici ordinisFratrum Predicatorum, inquisitore heretice pravitatis, compillatus in civitatesedis Urgelli anno Domini M.CCC.XCIII. suae pro fide relegacionis mense sexto.'Eimeric, doncs, comença comptant el seu exili per unitats de temps(en aquest cas, mesos) ja transcorregudes. Quan esmenti algun any i algunmes, no hi ha cap raó per a pensar que no són unitats de temps ja trans-corregudes. Es tracta, per tant, d'una cronologia acumulativa. Any tercer,mes tercer = 39 mesos. Aquesta data ens és confirmada per un altre raona-ment. Eimeric escriu l'Elucidarium el 1393. Tant si cal entendre que dataa nativitate com ab incarnatione, 5 és segur que el mes sisé del seu exilis'escau dintre el 1393, car la primera ordre d'exili donada per Joan I iadreçada en forma de carta personal a Eimeric és del 8 dabril del 1393, iera executiva «dins deu jorns de la presentació de la present a vos fahedora3. BNP, ms. lat. 3171, fol. 121 1', línies 25-33.4. Edició crítica d'Yves LEFÈVRE, L'Elucidarium et les Lucidaires. Contribution,par l'histoire d'un texte, à l'histoire des croyances religieuses en France au moyen-äge,Paris, Brocard éditeur 1954, 521 ,5. Aquesta qüestió no sempre és clara en els manuscrits. El tractat Contra pre-figentes certum terminum fini mundi, la Postilla super Epistolam ad Galatas, la Postillasuper Epistolam ad hebreos i la Confessio fidei Christiane són datats ab incarnatione:«... Auinione inceptus et finatus anno ab incarnatione Domini Millesimo trescentesimononagesimo quinto» (BNP, ms. lat. 6213, fol. 242'). De vegades Eimeric data abanuntiatione: «... Explicit postilla literalis super evangelium beati Mathei edita a fratreNicholao Eymerici..., incepta Barchinone et comparata Rome .X. mensis aprilis annoanuntiatione domini M. CCC. LXXVII, Pontificatus sanctissimi domini nostri papeGregorii Undecimi anno septimo» (BC, ms. 1278-111, fol. 221'). En la major part delsaltres tractats llegim simplement anno domini sense precisar calendari.DATACIÓ DELS DARRERS ESCRITS D'EIMERIC 	 435comptadors». 6 Ara bé, de l'abril del 1393 a l'abril del 1396 (data de laIncantatio) hi van 40 mesos. Deixant un marge per als dies d'abril queEimeric no comptava com a dies d'exili, perquè el seu inici havia de serforçosament posterior al 18 d'abril de 1393, la data de la Incantatio coin-cideix amb els 39 mesos de la cronologia acumulativa que hem calculat.JOSEP PERARNAU I ESPELTNOTÍCIA DE MES DE SETANTA INVENTARISDE LLIBRES DE JUEUS GIRONINS,ANYS 1415 11416La «justicia» que presidí la sentència de Casp fou equívoca. Mentrela gent normal —Martí l'Humà inclòs— pensava que la qüestió era lad'assegurar la rectitud en l'atribució dels drets successoris de la casa i nissa-ga de Barcelona, els qui manegaven les cireres i planificaren els camins demanera que desemboquessin en la proclamació de Ferran d'Antequerapensaven en una decisió que els permetés d'encaminar les coses i en par-ticular la fundó pública en el sentit que determinés una Església de fetrecluida a la voluntat de Pero de Luna-Benet XIII.Això fa summament interessants els anys 1412-1415, perquè llur conei-xement permetria de copsar els objectius i els mitjans escollits a fi de rea-litzar plenament una «respublica christiana» a mida de Pero de Luna-Be-net XIII. Els punts cardinals de tal política podrien ésser la reforma de lavida collectiva, no sols eclesiàstica ans també civil de les poblacions, d'acordamb els preceptes de la moral cristiana —un objectiu per a l'obtenció delqual hom se servia més que comptava amb la inestimable collaboració demestre Vicent Ferrer—, l'entronització de Pero de Luna-Benet XIII en laciutat i seu de Roma com a papa únic, tancant d'aquesta manera el Cismad'Occident, i la solució del problema de l'existència de les aljames juevesdins les poblacions cristianes —i en aquest punt, la peca clau devia ésserla disputa judeo-cristiana de Tortosa.6. ACA, Cancelleria, r. 1927, fol. 98 i citat per F. G. GAZULLA, Historia de lafalsa bula a nombre de Gregorio XI, inventada por el dominico fray Nicolás Eymericbcontra las doctrinas lulianas, dins «Bolletí de la Societat Arqueològica Luliana», 13(1910).

Sobre la datació dels darrers escrits de Nicolau Eimeric

http://revistes.iec.cat/index.php/ATCA/article/download/3230/53348

Sobre la datació dels darrers escrits de Nicolau Eimeric

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana