Aquesta tesi examina el rol de la retòrica i les narratives en la gestió. Un objectiu més ampli d'aquesta investigació és compendre millor el rol de la retòrica i la narratives en la pràctica de la gestió. Ja que la retòrica i les narratives típicament es fan servir per a la creació de sentit en situacions incertes i per donar forma a un camí que sigui possible en el futur, aquest que és un objectiu més ampli, serà subjecte a un examen detallat basat en les preguntes següents. Quin és el paper de les narratives en condicions incertes? Com faciliten les narratives dels projectes de canvi?
• Quan són necessàries la retòrica i les narratives en el treball directiu? El primer article, "La retòrica i Cap Control, una Nova Funció Directiva", suggereix una resposta a aquesta pregunta, usant el concepte de "fases de desenvolupament" en la formulació del problema. Per exemple, la declaració "volem trobar una cura per a les malalties autoimmunes" requeriria obertura retòrica, ja que l'activitat concreta que porta a un resultat específic és confusa encara. No obstant, com els investigadors treballen en la persuasió entre els uns i els altres per a que un tema específic estigui en el focus, llavors l'abast de les interpretacions es va estrenyent, i, a través del tancament retòric, un consens sobre el problema es va assolint. En altres paraules, la decisió de situar-se en l'obertura o tancament retòric està basada en l'etapa en la qual se situa el problema, concreta o abstracta.
• Quin és el paper de les narratives en situacions incertes, com la situació de canvi? Per investigar aquesta pregunta, el segon article, "El Camí No Pres: Narratives d'Acció i Canvi organitzacional", compara dos tipus de narratives pel que fa a la seva obertura retòrica. La primera narrativa té una trama rígida i clara, però el seu desenllaç deixa certs nivells de vaguetat, per tant, podria tenir una àmplia varietat de finals. El segon tipus de narrativa accentua un final clar i fixat, però estem davant d'una descripció vaga del procés, per tant manté una trama flexible i oberta a interpretació.
• Com es dirigeix el canvi en projectes? El tercer article d'aquesta dissertació es titula: "El Conte de Dos Casos: Ampliació de l'Enfocament d'Estudis sobre Comportament en l'Empresa" aprofita dos casos de països veïns i segueix el seu camí cap a la internacionalització, per tal de comparar la seva retòrica i narratives pel que fa a l'estructura organitzativa i comunicació. Malgrat la seva proximitat geogràfica, es revela que els dos tenen menys pràctiques en comú del que s'esperava. Una de les contribucions més interessants d'aquest projecte és veure la llibertat de formular futurs projectes per mitjà de narratives com un factor irreemplaçable en les organitzacions. Això no és només una necessitat indiscutible davant les incerteses d'un entorn canviant, sinó també sembla que és un desig humà, ja que els individus lluitaran per això d'una manera o altra.Esta tesis examina el rol de la retórica y la narrativas en la gestión. Un objetivo más amplio de esta investigación es mejorar la comprensión del rol de la retórica y las narrativas en la práctica de la gestión. Puesto que la retórica y las narrativas típicamente se usan para la creación de sentido en situaciones inciertas y para dar forma a un camino que sea posible en el futuro, este que es un objetivo más amplio será sujeto a un examen detallado basado en las preguntas siguientes. ¿Cuál es el papel de las narrativas en condiciones inciertas? ¿Cómo facilitan las narrativas los proyectos de cambio?
• ¿Cuándo son necesarias la retórica y las narrativas en el trabajo directivo? El primer artículo, “La retórica y Ningún Control, una Nueva Función Directiva”, sugiere una respuesta a esta pregunta, usando el concepto de “fases de desarrollo” en la formulación del problema. Por ejemplo, la declaración “queremos encontrar una cura para las enfermedades autoinmunes” requeriría apertura retórica, ya que la actividad precisa que lleva a un resultado específico es confusa aún. Sin embargo, puesto que los investigadores trabajan en la persuasión de unos a otros puesto que un tema específico tiene que estar en el foco, el alcance de las interpretaciones se va estrechando, y, a través del cierre retórico, un consenso en el problema se puede alcanzar. En otras palabras, la decisión de situarse en la apertura o cierre retórico está basada en la etapa en la que se situa el problema, concreta o abstracta.
• ¿Cuál es el papel de las narrativas en situaciones inciertas, como la situación de cambio? Para investigar esta pregunta, el segundo artículo, “El Camino No Tomado: Narrativas de Acción y Cambio organizacional”, compara dos tipos de narrativas en cuanto a su apertura retórica. La primera narrativa tiene una trama rígida y clara, pero su desenlace deja ciertos niveles de vaguedad, por lo tanto, podría tener una amplia variedad de finales. El segundo tipo de narrativa acentúa un final claro y fijado, pero estamos ante una descripción vaga del proceso, por lo tanto mantiene una trama flexible y abierta a interpretación.
• ¿Cómo se dirige un proyecto de cambio? El tercer artículo de esta disertación se titula: “El Cuento de Dos Casos: Ampliación del Enfoque de Estudios sobre Comportamiento en la Empresa” aprovecha dos casos de países vecinos y sigue su camino hacia la internacionalización, a fin de comparar su retórica y narrativas en cuanto a la estructura organizativa y comunicación. A pesar de su proximidad geográfica, se revela que los dos tienen menos prácticas en común de lo esperado.
Una de las contribuciones más interesantes de este proyecto es ver la libertad de formular futuros proyectos por medio de narrativas como un factor irremplazable en las organizaciones. Esto no es sólo una necesidad indiscutible ante las incertidumbres de un entorno cambiante, sino también parece que es un deseo humano, ya que los individuos lucharán por ello de una manera u otra.This thesis examines the role of rhetoric and narratives in management. The broader objective of this research is to improve our understanding of the role of rhetoric and narratives in management practice. As rhetoric and narratives are typically invoked to create meaning in uncertain situations and to shape a possible path to the future, this broader objective will be subject to a detailed examination based on the following questions. What is the role of narratives in uncertain conditions? How do narratives facilitate change projects?
•When are rhetoric and narratives needed in managerial work? The first paper, “Rhetoric and No Control, a New Managerial Function”, suggests an answer to this question, using the concept of “stages of development” in problem formulation. For example, the statement “we want to find a cure for autoimmune diseases” would require rhetorical openness, as the precise activity that leads to a specific outcome is yet unclear. However, as the researchers work on persuading each other that a specific topic needs to be at focus, the scope of interpretations narrows, and, through rhetorical closure, a consensus on the problem at hand can be reached. In other words, the decision to engage in openness or closure is based on what stage the problem is at, concrete or abstract.
•What is the role of narratives in uncertain conditions, such as change? To investigate this question, the second paper, “The Road Not Taken: The Narratives of Action and Organizational Change”, compares two types of narratives regarding their approach to rhetorical openness. The first narrative type has a rigid and clear plot but leaves a certain degree of vagueness to the outcome, therefore, it might have a variety of endings. The second narrative type stresses on a clear and fixed ending, while keeping a vague description of the process, therefore maintaining the flexibility of the plot and its openness to interpretation.
•How is a change project managed? The third paper in this dissertation titled: “The Tale of Two Cases: Expanding the Behaviour Approach to the Firm” takes advantage of two case studies from neighbouring countries and follows their internationalization path, in order to compare their rhetoric and narratives regarding the organizational structure and communication. Despite their geographical proximity, it is revealed that the two have fewer practices in common than expected.
One of the most interesting contributions of this project, is viewing freedom to formulate future plans by means of narratives as an irreplaceable factor in organizations. Not only is it an undeniable need in the face of uncertainties of an ever-changing environment, but also it seems to be a human desire, as the individuals will strive for it in one way or another
