Rotger, Francesc M.

Biblioteca Digital de les Illes Balears

3 0 
La peb Hada 
de la historia LIiçons de historia contemporània 
FranCESC i . Iptpr 1 coneixement humà és pie 
de convencions I la Histo-
ria no és una excepció. Els 
especlalistes varen decidir, 
ja fa temps, que, amb la Re-
volució Francesa (1789), 
s'inicla l'època que estem 
vivint ara, o sia, TEdat Contemporània. 
De les pellicules que teñen qualque co-
sa a veure amb la Historia, que son mol-
tes, ésobvi que la immensa majoria s'am-
bienten al llarg d'aquestsdarrersdosse-
gles i busques. Per diverses raons. Per 
exemple: perqué els Estats Units, la su-
perpotència (cinematogràfica) per ex-
cel-léncia, han produit un bon nombre 
de llargmetratges sobre els episodis de 
la seva trajectòria com a pais, que co-
mença el 1776, amb la seva declarado 
d'independèneia. Perqué el nostre pas-
sât més recent; els anys de la nostra in-
fantesa o de la nostra joventut, o de la 
infantesa i la joventut deis actuáis di-
rector de cinema, formen part, lògica-
ment, d'aquesta mateixa era. I, possi-
blement, perqué, tot i les sèves compll-
cacions, segurament resulta més senzill 
situar un rodatge a TEspanya o a l'Ar-
gentina dels anys cinquanta que a Ca-
melot o a l'Atenes d'abans de Crist. 
Això precisament, és a dir, tornar a 
TEspanya de la postguerra o a l'Argen-
tina de Perón, és el que han fet dos re-
alitzadors destacáis, tot i que de perso-
nalitats i trajectòries bastant diferents. 
Amb la curiositat que els argentins sur-
ten a la pellicula de José Luis Garci (els 
personatges d'un director de cinema i 
una actriu) i Espanya i els espanyols a la 
pellicula d'Adolfo Aristarain: és el pais 
on s'exilia el protagonista i on transco-
rre Tacciò quan se situa als nostres dies. 
Tiovivo c. 1950, de Garci, resulta irre-
gular, com sol passar amb moites crea-
cions compostes de diferents narracions 
curtes; encara que, indiscutiblement, 
amb la participado d'un bon grapat 
d'intèrprets excellents. La seva visió d'a-
quells anys, és veritat, sembla Idealiza-
da, de vegades irreal; però cree que re-
cull algunes de les questions més peno-
ses de l'època: la pobresa, les déten-
dons, les penes de mort. També l'Ar-
gentina dels cinquanta o els seixanta a 
Roma, d'Aristarain, respon a la subjec-
tivitat del realitzador. Però ens propor-
ciona unes pinzellades de les situacions 
politiques prou intéressants, des del pé-
riode d'Evita fins als antécédents del re-
torn del seu marit a la presidencia del 
país. Tot i la nostra ignorancia d'aque-
Iles questions, a aquest costai de Toceà. 
O justament per això. 
Ja que parlem de l'America Llatina, 
com no fer-ho de Diarios de motocicle-
ta, de Walter Salles, una altra pellicula 
ambientada als cinquanta, i de la qual 
el seu personatge principal (interpretar 
pel mexicà Gael García Bernal) és un jo-
ve Ernesto Guevara, uns pocs anys abans 
de convertir-se en un dels màxims diri-
gents de la Revolució cubana amb el so-
brenom de "Che". Un altre episodi de 
la historia americana és el que recull El 
Álamo, una nova versió del llargme-
tratge dirigit i protagonitzat per John 
Wayne, amb la presencia, una mica sor-
prenent, del català Jordi Molla, fil 


Lliçons de història contemporània

http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/tempsModerns/index/assoc/tm_2004_/n0107_p0/30.dir/tm_2004_n0107_p030.pdf

Lliçons de història contemporània

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears