Font, Miquel S.

Biblioteca Digital de les Illes Balears

N E M A 
01 
L E S I L L E S 
Gabriel Alomar al cinema 
D 'antuvi coneixíem l'estreta i cordial entesa de Gabriel Alomar i Villalonga amb el cinema, bé pels seus articles, en defensa del setè art i con-tra la censura 
prèvia, bé per la seva 
col·laboració amb direc-
tors com els germans 
Vázquez Humasqué, pels 
quals prologà el llibre El 
Secreto de la Pedriza que 
després adaptarien al cine-
ma, o bé pel vincle familiar 
per part dels seus fills amb 
de la distribuïdora Miquel 
Alomar (fundada el 1929), i 
actual agència de publicitat 
cinematogràfica, dirigides 
pels seus fills Miquel i Aureli 
Alomar. Precisament amb el segon 
d'ells, mantiguérem una interessant 
entrevista l'hivern passat, en què mani-
festava, a més de desconèixer l'existèn-
cia del guió del qual avui donam notí-
cia, la poca assistència del seu pare a les 
sales cinematogràfiques, poca afició que 
contrasta amb la d'alguns dels seus fills. 
Mentres, nosaltres ja tení-
em notícia de Flor de olvi-
do. Esbozo para un "film", 
editat a Madrid el 7 d'abril 
de 1923 a la col·lecció 
Novela Semanal. El primer a 
sobtar-nos fou el subtítol que 
ens podria remetre bé a un 
esbós per a un guió cinema-
togràfic, tal com l'entenem 
avui, o bé, narració adaptada 
per a la pantalla. Som, ara per 
ara, més partidaris d'aquesta 
segona intenció, pels motius 
que més endavant explicarem. 
Flor de olvido està dividida en sis 
parts. A les dues primeres, ens 
presenta els tres personatges, un 
triangle, doncs, i els situa a l'espai 
com a preàmbul del nus, que s'ini-
cia a la tercera i finalitza a la cin-
quena part. Entre aquests tres capí-
tols es desenvolupen les dues trames 
principals, basades ambdues, en les 
llegendes que han estat explicades pel 
personatge femení protagonista 
(Joana) i que més tard reviurà real-
ment, juntament amb la parella prota-
gonista (August i 
Berta). Assistim, a més, a 
un doble itinerari des del plantejament 
fins a la consecució del nus, amb l'as-
cenció dels personatges (ascens cap a 
les passions) a través de les muntanyes 
fins arribar al santuari on es coincideix 
amb el ch'max de la història. Amb el 
descens (descens cap el món real) 
desembocam al final del nus. La darre-
ra part, o desenllaç feliç, coincideix 
amb la 
partida de dos 
dels protagonistes (la parella) deixant 
enrere Joana i amb ella, l'illa on ha 
transcorregut l'acció. 
Les llegendes que serveixen a Alomar 
per vehicular la historia, són 
concretament, la del Salt de la 
Bella Dona, que és situada en el 
seu indret geogràfic, el qual 
pren el nom a partir del succés, 
i de la llegenda de la Flor de 
l'oblit, llegenda que desconei-
xíem i que fins ara no en 
tenim cap constància que 
pugui pertànyer a cap tradició 
mallorquina. En concret fa 
referència al fet que l'esmen-
tada flor té la particularitat 
que en ser olorada per qual-
cú, el desencisa de tot amor 
passional. 
Un altre referent que segons el nostre 
parer parteix d'un fet real, és l'aparició 
de la parella estrangera, ambdós artis-
tes, ell pintor i ella compositora, que 
en un simple canvi de personalitats, 
ben bé podrien fer referència a una 
parella històrica, incondicionals de 
Mallorca com foren George Sand i 
Frederic Chopin. 
Els elements que fan d'aquesta obra 
un esbós fílmic, elements cinema-
togràfics, en definitiva, els podem 
veure com una intenció manifesta de 
l'autor o no. Passarem ara a enumerar-
los: la profusió en els retrats psicolò-
gics dels personatges (la parella d'es-
trangers, August que representa el 
bohemi passional, Berta, que és l'es-
posa submisa i Joana, l'adolescent 
autòctona que finalment no s'entre-
ga al desenfrenament de l'estran-
ger), inserits en un espai físic real 
(la Serra de Tramuntana de 
Mallorca), en un temps (lineal, 
amb l'excepció de l'escena 
paral·lela del somni), que recolzen 
en sis il·lustracions que, amb els 
seus corresponents peus, sem-
blants al recurs fílmic dels inter-
títols, reforcen la intencionalitat 
de referent visual, (cinema-
togràfic) sumat tot això a les 
escenes paral·leles (comentada, 
anteriorment), ja superades els 
anys vint al cinema, l'acosten encara 
més a l'adaptació cinematogràfica que, 
pensam, es proposava l'autor. • 
Renault : La millor botel la d e x a m p a n y i la car regu i a l meu comp te . 
Laszlo: Per favor. 
Renault : Es c o m un joc. Ells m'ho apunten i jo romp la factura. 
Un joc molt convenient . 


Gabriel Alomar al cinema

http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/tempsModerns/index/assoc/tm_1998_/n0048_p0/08.dir/tm_1998_n0048_p008.pdf

Gabriel Alomar al cinema

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears