John Burnet, La filosofia grega: de Tales a Plató (Barcelona: SocietatCatalana de Filosofia - Institut d’Estudis Catalans, 2013), 286 p.(Traducció de Harold Roig, presentació d’Antoni Bosch-Veciana

Monserrat i Molas, Josep

Revistes Catalanes amb Accés Obert

John Burnet, La filosofia grega: de Tales a Plató (Barcelona: Socie-
tat Catalana de Filosofia - Institut d’Estudis Catalans, 2013), 286 p. 
(Traducció de Harold Roig, presentació d’Antoni Bosch-Veciana)
El nom de John Burnet (1863-1928) s’associa encara avui a la seva edició de 
Plató publicada a la sèrie d’Oxford Classical Texts entre 1900 i 1908, tasca 
qualificada de sòlida i conservadora tot i haver merescut algunes crítiques en 
el sentit d’haver ignorat certs manuscrits o usat més aviat col·lacions que no 
pas una lectura directa. Tanmateix, la seva capacitat com a lector de l’escrip-
tura grega és provada per la preeminència que donà als manuscrits tardans 
de Viena, important en les implicacions que comporta sobre el text platònic, 
opció que va rebre les protestes de H.S. Jones i J. Adam, però confirmada 
després per E.R. Dodds i R.S. Bluck. En l’actualitat, Oxford Classical Texts 
prepara una nova edició crítica del Corpus platonicum, però tan sols n’ha 
aparegut el primer volum, publicat el 1995 per E.A. Duke, W.F. Hicken, 
W.S.M. Nicoll, D.B. Robinson i J.C.G. Strachan. Amb el ritme actual, podem 
suposar que l’edició completa del Corpus platonicum de John Burnet seguirà 
sent l’edició més usada de Plató, tot i tenir present que s’han publicat altres 
edicions crítiques d’alguns diàlegs en particular, com les seves mateixes del 
Fedó i d’Eutifró, Apologia de Sòcrates, Critó (Oxford, 1911 i 1924, respec-
tivament).
En català disposem de fa poc de dues de les obres fonamentals de Bur-
net, traduïdes amb bon ofici per Harold Roig, L’Aurora de la filosofia grega 
(2010) i La filosofia grega: de Tales a Plató (2013). Aquests són potser els 
seus dos textos més influents durant la primera meitat del segle xx en el seu 
àmbit, i van imposar la lectura de la filosofia grega des de la comprensió 
d’una «novetat radical» que consistiria en el seu caràcter «científic», sense 
precedents en cap més cultura. Per a Burnet, els primers filòsofs grecs són 
els precursors de la ciència moderna (la que representen per a ell Copèrnic, 
Galileu, Kepler, Leibniz o Newton), perquè aquesta començà «allí on els grecs 
la van deixar» i perquè se serveix de la metodologia que es pot trobar ja en els 
pensadors grecs i que es caracteritza per l’observació, l’experimentació, l’ex-
plicació racional, l’argumentació lògica, l’ús de la matemàtica, la formulació 
d’hipòtesis per «salvar les aparences» i la verificació.
Burnet féu gala d’una gran capacitat d’establir hipòtesis i suposicions, 
fins i tot en els temes més debatuts. Es va mostrar especialment intransigent 
en la defensa de la historicitat del Sòcrates platònic, figura que ell engrandia 
fins incloure-hi moltes de les tesis del Fedó o l’anomenada «teoria de les 
idees». De fet, s’enfrontava a la posició d’E. Zeller, qui, en la seva història de 
Convivium 29 / 30: 250-252 (2016-2017)
ISSN: 0010-8235
17116_Convivium 29/30.indd   250 5/12/17   13:05
251John Burnet, «La filosofia grega: de Tales a Plató»
la filosofia grega, prenent com a testimoni definitiu Aristòtil, caracteritzava la 
figura de Sòcrates pel refús de la recerca sobre la naturalesa i per la preocu-
pació eminent per la moral en l’intent de fonamentar una saviesa de la vida 
orientada cap al pràctic, fent-ne una figura menor i més sòbria que Plató. Pre-
cisament contra aquesta mitjania socràtica es revelà Nietzsche i també Maier 
(Sokrates, Tubinga, 1913), amb la qual cosa es perdé la confiança en Aristòtil 
com a testimoni històric. Burnet (en La filosofia grega que ressenyem, o 
en l’article «Socrates» de la Hastings Encyclopaedia of Religion and Eth-
ics), juntament amb el seu col·lega a Saint Andrews, Alfred E. Taylor (Varia 
Socratica i Socrates, Edimburg, 1932), coincideixen en el punt de partida, 
l’eliminació d’Aristòtil com a testimoni històric; i, també, en el resultat: Plató 
retrata Sòcrates fidelment tant en els «primers» diàlegs com en els «mitjos», 
quan el fa expositor de la teoria de les idees, de la teoria de la reminiscència, 
de la teoria de la immortalitat de l’ànima o de la teoria de la ciutat ideal. Fou 
Léon Robin un dels primers platonistes que amb més rigor discutí les inter-
pretacions socràtiques de John Burnet.1
La filosofia grega: de Tales a Plató no va venir a substituir L’Aurora de 
la filosofia grega, sinó que ambdós han esdevingut llibres complementaris, 
malgrat coincidir en una part important de l’àmbit de tractament. Això es deu, 
per una banda, al llarg procés, que no van acabar fins a l’edició del 1930, de 
modificacions de l’Aurora, on tracta dels primers autors de la filosofia grega 
i que té, entre d’altres mèrits, el de no caure en l’ús de l’equívoc terme «pre-
socràtic». Burnet no l’usa gaire, només en discussions amb Brochard i Gom-
perz, i n’està en contra. El ressò del terme es deu a Diels, Die Fragmente der 
Vorsokratiker (1903), i ha generat molta confusió en establir un catàleg de 
«filòsofs» en què se sobrevaloren certes tradicions mentre que d’altres no són 
tingudes amb prou compte, com el «pitagorisme» o la tradició mèdica d’Hipò-
crates, respectivament. Per altra banda, la complementarietat de les dues obres 
es deu al diferent objectiu: si La filosofia grega fa el fet d’una «història de la 
filosofia grega», l’Aurora té més de reconstrucció i anàlisi dels textos, abun-
dosament presents, de la que en pot prescindir en La filosofia grega perquè ja 
havia enllestit l’Aurora i l’edició dels textos de Plató.
La filosofia grega: de Tales a Plató està dividit en disset capítols que 
conformen tres grans apartats. El primer es titula «El món» i està dedicat als 
pensadors jonis, a Pitàgoras, Heraclit, Parmènides, els pluralistes, els eleàtics 
i pitagòrics, i, finalment, Leucip. El segon llibre, titulat «Coneixement i con-
1. Léon Robin, Platon (París: Alcan, 1935) —reeditat nombroses vegades a PUF. Léon 
Robin va ser el responsable de la traducció completa de Plató a les edicions Gallimard, col·lecció 
«La Pléiade». Veg. també Jordi Sales Coderch i Josep Monserrat Molas, «El nostre coneixement 
de Sòcrates», a Leo Strauss, El problema de Sòcrates (Barcelona: Pòrtic - Barcelonesa d’Edici-
ons, 2006), p. 7-25.
17116_Convivium 29/30.indd   251 5/12/17   13:05
252 Josep Monserrat Molas
ducta», està dedicat en primer lloc als sofistes i, després, en tres extensos capí-
tols, a la vida, la filosofia i al judici i la mort de Sòcrates, per acabar amb un 
capítol dedicat a Demòcrit. El llibre tercer està tot ell dedicat a Plató i tracta, 
en primer lloc, de l’Acadèmia, per a passar després a un tractament detallat 
del Teetet, Parmènides, Sofista, Polític i Lleis. Cal notar que els diàlegs on 
Sòcrates juga un paper protagonista són estudiats en els capítols anteriors 
dedicats a la seva figura. El llibre tercer acaba amb una anàlisi de la filosofia 
dels nombres, com a ensenyament de l’Acadèmia i en el Fileb, i també de 
la filosofia del moviment, especialment en el Timeu. En aquest tercer llibre, 
l’autor vol ajudar els estudiants que volen adquirir un coneixement de primera 
mà dels diàlegs de maduresa de Plató perquè «en la mesura que s’acontentin 
a conèixer quelcom de La República i dels primers diàlegs, el platonisme els 
serà un llibre tancat».
Burnet reconeix que la seva lectura descansa en unes determinades hipò-
tesis, però, com adverteix en la penúltima nota a peu de pàgina del llibre, «fa 
aproximadament un quart de segle que vaig veure que les idees usuals sobre 
Sòcrates i Plató em portaven cap a un escepticisme desesperançat, i vaig deci-
dir veure què podia resultar de la hipòtesi que Plató realment hagués volgut dir 
el que va dir. Des de llavors he editat tot el text de Plató, i un editor necessà-
riament llegeix aquest text detalladament moltes vegades». En el cos del text, 
a la mateix pàgina, admet que «personalment, he trobat aquestes hipòtesis 
eficaces en el curs de l’estudi platònic durant almenys vint anys. No pretenc 
més que això, però no menys. No vull imposar les meves conclusions al lector, 
que ha d’experimentar-ho per ell mateix. Certament, trobarà que val la pena». 
Disposar d’aquesta traducció realitzada per Harold Roig del text capital de 
Burnet pot ser una ocasió per retornar a la lectura de la filosofia grega i portar 
a la llum els nostres pressupòsits al respecte per tal de pensar què fer-ne, sigui 
en el nostre propi aclariment, sigui en la tasca de professors a l’aula.
Josep Monserrat Molas
Facultat de Filosofia
Universitat de Barcelona
jmonserrat@ub.edu
17116_Convivium 29/30.indd   252 5/12/17   13:05


John Burnet, La filosofia grega: de Tales a Plató

http://www.raco.cat/index.php/Convivium/article/download/334705/425536

John Burnet, La filosofia grega: de Tales a Plató

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert