Zarka, Yves Charles (2014)Refundar el cosmopolitismeTraducció de Josep Monserrat Molas i Leire Sales SalvatierraBarcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 85 p.ISBN 978-84-475-4205-5Zarka, Yves Charles (2014)Refundar el cosmopolitismeTraducció de Josep Monserrat Molas i Leire Sales SalvatierraBarcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 85 p.ISBN 978-84-475-4205-5Zarka, Yves Charles (2014)Refundar el cosmopolitismeTraducció de Josep Monserrat Molas i Leire Sales SalvatierraBarcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 85 p.ISBN 978-84-475-4205-

Castellanos Corbera, Roger

Enrahonar An international journal of theoretical and practical reason

Zarka, Yves Charles (2014)
Refundar el cosmopolitisme
Traducció de Josep Monserrat Molas i Leire Sales Salvatierra
Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 85 p.
ISBN 978-84-475-4205-

Roger Castellanos Corbera

Directory of Open Access Journals

Ressenyes Enrahonar. An International Journal of Theoretical and Practical Reason 60, 2018  131El llibre es tanca amb els esmentats resums dels capítols en castellà i anglès (p. 210-230 i 232-251), com també amb les breus notes sobre els autors (p. 254).Albert Llausàs i PascualUniversitat de GironaInstitut de Medi Ambient https://doi.org/10.5565/rev/enrahonar.1162Zarka, Yves Charles,  (2014)Refundar el cosmopolitismeTraducció de Josep Monserrat Molas i Leire Sales SalvatierraBarcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 85 p.ISBN 978-84-475-4205-5Més enllà d’una proposta filosòfica, Re-fundar el cosmopolitisme és un veritable manifest (re)fundacional. En aquest breu però fecund assaig, Yves Charles Zarka situa l’estatut de l’ésser humà (del conjunt de la humanitat) en la seva relació amb el món vivent (la Terra i el conjunt d’éssers que l’habiten), com a nucli central d’un cosmopolitisme que ha de ser capaç de respondre i de correspondre a les proble-màtiques de la mundialització contempo-rània; a saber: les crisis migratòries, el terrorisme internacional, la contaminació i el canvi climàtic, entre d’altres. El que tenen en comú aquestes qüestions és la seva dimensió global, atès que ultrapassen les fronteres políticament establertes, al-hora que de totes se’n deriva una amena-ça real cap a l’existència humana present i futura, en tant que humanitat i, nogens-menys, en tant que éssers vivents de la Terra. És a dir, les conseqüències de l’ac-ció de les persones sobre el medi natural no són alienes a la humanitat mateixa. Davant d’això, la responsabilitat cos-mopolita va més enllà de l’alteritat huma-na, tant pel que fa a l’interior com a l’ex-terior de les fronteres polítiques. Aquesta responsabilitat s’articula de la humanitat cap a la humanitat i, alhora, de la huma-nitat cap al conjunt del planeta habitat.La responsabilitat per la humanitat és aquesta responsabilitat suplementària, indirecta, que s’afegeix a aquella altra, directa, dels nostres actes individuals o col·lectius, privats o públics. Això vol dir que, quan actuem, no només ens com-prometem com a homes o com a ciuta-dans d’un estat determinat davant d’un altre home o d’una col·lectivitat, sinó també com a ciutadans del món davant de la humanitat sencera, solidaris d’aques-ta humanitat, lligats al món vivent tot sencer. (p. 9)D’aquesta manera, entenent el cos-mopolitisme com una qüestió metapolíti-ca, de conseqüències juridicopolítiques i ètiques, amb un propòsit anterior o fun-dacional de la resposta filosòfica a les problemàtiques anunciades, Zarka bus-carà superar la concepció fenomenològi-ca i egològica del cosmopolitisme antic (estoic) i modern (kantià), plantejant un pla preoriginari o preegològic envers l’es-tatut de la humanitat pel que fa a la seva relació amb el conjunt d’éssers vivents i de la Terra-Sòl, en termes husserlians. En aquest sentit, se situa com a arrel de les problemàtiques derivades de la mundia-lització contemporània la voluntat d’apro-piació de la Terra, que, històricament, s’ha donat fonamentalment a través de la pro-pietat, la conquesta i la sobreexplotació. 132  Enrahonar. An International Journal of Theoretical and Practical Reason 60, 2018 RessenyesContra aquesta, doncs, cal confron-tar-hi un nou cosmopolitisme humanista basat en el principi fonamental de la ina-propiabilitat de la Terra, per tal de repen-sar la relació de la humanitat envers la Terra, des d’una responsabilitat cosmopo-lita, com ja hem dit. Aquesta perspectiva, preegològica i capaç d’adoptar un aspec-te transgeneracional, per tal de garantir l’existència de les generacions futures, serà la font de les aplicacions pràctiques que més tard Zarka deduirà de la idea cosmopolita: el dret de resistència i el principi de precaució.Yves Charles Zarka (Tunísia, 1950) és professor de filosofia de la Universitat de la Sorbona i un dels més destacats fi-lòsofs de l’actualitat. Especialitzat en l’es-tudi de la filosofia política moderna i contemporània, la preocupació central de Zarka arrela en els fenòmens de la més estricta actualitat. Refundar el cosmopoli-tisme cal situar-lo, en aquest sentit, en el marc d’un extens projecte acadèmic que va des de l’estudi dels principals pensa-dors de la modernitat —com ara Hob-bes, Locke, Rousseau, Leibniz i Kant, entre d’altres— fins als reptes filosòfics fonamentals de la nostra contemporane-ïtat. Més concretament, tal com s’asse-nyala al capítol introductori (p. 9-11), «Introducció. La responsabilitat cosmo-polita per la humanitat», aquest treball s’emmarca en un projecte més extens, del qual aquest llibre constitueix una prime-ra part. Les altres dues parts que s’anun-cien consistiran en un tractat polític i en una ètica (cf. p. 11).Refundar el cosmopolitisme inaugura, doncs, un projecte que porta per nom La inapropiabilitat de la Terra, que n’és alhora la tesi fonamental. Aquesta idea s’anirà vertebrant a través de diverses fases argumentals, que de manera gene-ral partiran de la problematització dels principals fenòmens socials, polítics i econòmics del món contemporani, per passar a abordar-los filosòficament a tra-vés d’una reconstrucció històrica i filosò-fica dels conceptes. Com a eines d’anàlisi, Zarka utilitzarà aquestes conceptualitza-cions no només per correspondre a la re-alitat dels fenòmens actuals, sinó també per donar-los una resposta pràctica a ni-vell juridicopolític i ètic. Zarka seguirà, en aquest sentit, una metodologia d’anàlisi molt conscient, segons la qual, per remetre’s a l’estudi de la filosofia contemporània, cal tenir una perspectiva històrica de les conceptualit-zacions heretades, entenent-les en la seva genealogia, tot partint del seu context fundacional, fins a la seva evolució i re-llevància actuals. En altres paraules, l’en-focament metodològic zarkià busca abor-dar filosòficament la història de la filosofia política, trobant d’aquesta ma-nera un punt de confluència entre les posicions contextualistes i textualistes de l’anàlisi filosòfica que, en termes gene-rals, podrien representar els models epis-temològics de Quentin Skinner i Leo Strauss, respectivament. El llibre està estructurat en un capítol introductori (p. 9-11), cinc capítols cen-trals (p. 13-71) i una conclusió (p. 83-85). El capítol i (p. 13-16), «Deducció de la idea cosmopolita», consisteix en una aproximació general a la idea del cosmo-politisme, deduint-ne les conseqüències i les possibilitats en relació amb el debat filosòfic. Aquesta qüestió es desenvolupa-rà al capítol ii (p. 17-42), «Exposició de la idea cosmopolita», on Zarka primera-ment criticarà l’ús que certs autors con-temporanis (Ulrich Beck, Isabelle Sten-gers i Daniel Archibugi, entre d’altres) han fet de la idea del cosmopolitisme en les seves obres. En un primer apartat, ti-tulat «I. Els equívocs del cosmopolitisme contemporani» (p. 17-23), Zarka critica-rà, d’una banda, aquells autors que, se-gons ell, han negligit la reconstrucció històrica de la idea cosmopolita, amb la qual cosa s’han creat «subproductes» filo-sòfics que poc tenen a veure amb les ar-rels històriques i filosòfiques del cosmo-politisme. L’equívoc, en aquest cas, Ressenyes Enrahonar. An International Journal of Theoretical and Practical Reason 60, 2018  133s’il·lustra, per exemple, en la crítica a Bech, segons la qual el sociòleg alemany confondria el cosmopolitisme amb la mundialització. D’altra banda, Zarka també adverteix sobre els límits de la idea levinasiana d’al-teritat, fonamentalment perquè aquesta no permet pensar l’humanisme des d’una perspectiva preegològica, on la humani-tat no conformi una alteritat envers la naturalesa (la Terra, el món vivent), sinó que s’hi vegi inscrita de manera preorigi-nària. Alhora, també critica el fet que de l’alteritat concebuda per Levinas no se’n pugui pensar una responsabilitat de cara a les generacions futures, en relació amb les quals, segons Zarka, seguint la idea de Hans Jonas, les accions humanes presents tindran conseqüències per a l’existència de la humanitat futura, de manera que d’això se’n podria extreure raonablement un deure no només cap a la humanitat i el conjunt del món vivent contempora-nis, sinó també en relació amb el futur. Aquest segon capítol, doncs, es des-plegarà a través de dos subapartats més, on, seguint la metodologia zarkiana, un cop situada la crítica al cosmopolitisme contemporani, es condueix la reflexió cap a una anàlisi històrica i filosòfica de l’evo-lució de la idea cosmopolita, per tal de poder delimitar el sentit i l’abast contem-porani del terme. A l’apartat «II. El cos-mopolitisme antic i modern» (p. 23-34), Zarka analitzarà la genealogia de la idea cosmopolita partint de la concepció es-toica del món com a «ciutat comuna dels déus i dels homes», fins arribar a la mu-tació moderna a través de la filosofia de Kant, on el cosmopolitisme no és exis-tent, sinó una finalitat històrica i jurídica de la humanitat: la rodonesa de la Terra fa inevitable la relació mútua entre éssers humans, de manera que, per tal d’assolir un estat de pau perpètua i universal, cal dissenyar un marc regulador de la relació política entre nacions a partir del pilar i únic contingut fonamental del dret cos-mopolita: l’hospitalitat. Partint de la via kantiana, doncs, Zarka es proposa transformar-la des de dues vessants: la primera mutació, a ni-vell històric, consisteix en el fet que, mentre la Terra segueixi sent objecte de depredació per part de l’ésser humà, ja no es pot considerar vàlida la visió opti-mista del progrés. Les conseqüències d’això, com ja hem assenyalat al princi-pi, posen en perill l’existència humana, en tant que éssers vivents inscrits en el correlat terrícola, en un sentit preorigi-nari i preegològic. Alhora, la segona mu-tació de la idea kantiana consisteix, com també s’ha comentat abans, en la idea transgeneracional de la responsabilitat cos-mopolita, com a «responsabilitat total» (p. 34) de la humanitat present i futura en referència al conjunt del món vivent i, consegüentment, cap a si mateixa. Fi-nalment, doncs, Zarka arriba al subapar-tat «III. La responsabilitat per la huma-nitat» (p. 34-52), on desenvolupa aquesta idea tot abordant el principi fo-namental del cosmopolitisme contempo-rani: la inapropiabilitat de la Terra.La inapropiabilitat de la Terra com a prin-cipi fonamental del dret cosmopolita, del qual s’han de deduir els altres drets i deu-res de la humanitat, és susceptible de reno-var el contingut de la idea de ciutadà del món que derivaria d’un dret més fona-mental que aquell de la ciutadania estatal. Això no vol dir de cap manera que calgui qüestionar el dret positiu estatal, sinó sim-plement que, més ençà d’aquest, hi preval un dret del ciutadà del món, per tant de la humanitat. (p. 41-42)El capítol iii (p. 43-60), «Aplicació de la idea cosmopolita (1): El dret de resistència des del punt de vista cosmo-polita», i el capítol iv (p. 61-70), «Apli-cació de la idea cosmopolita (2): El prin-cipi de precaució», consisteixen, tal com suggereixen els títols, en les aplicacions pràctiques de la idea cosmopolita «refun-dada» per Zarka. El dret de resistència, d’una banda, representa abans que res una transforma-134  Enrahonar. An International Journal of Theoretical and Practical Reason 60, 2018 Ressenyesció de la perspectiva kantiana, partint de la concepció metapolítica del cosmopo-lisime i, per tant, preoriginària. La refle-xió zarkiana, coherentment amb la seva metodologia, partirà primer d’aquesta diferenciació entre «I. La política i la me-tapolítica» (p. 43-46), per passar a una anàlisi històrica i filosòfica de la idea de dret de resistència: «II. La recerca del fo-nament» (p. 46-55), segons les concep-cions del dret de resistència fonamenta-des teològicament, com a base del vincle social i des d’una perspectiva individual o de l’objecció de consciència. Arran d’aquesta evolució, arriba a «III. El dret cosmopolita de resistència» (p. 56-60), on aquest dret es concep com a metapo-lític. Segons el principi fonamental de la inapropiabilitat de la Terra, la conse-qüència juridicopolítica seria la limitació del dret a la propietat individual i col-lectiva com a forma originària d’apropi-ació de la Terra. Així mateix, es planteja-ria la regulació, i fins i tot l’exercici de la desobediència civil, cap a aquelles activi-tats que puguin ser legítimament consi-derades com a depredadores, ja siguin exercides per agents polítics com per agents econòmics. D’altra banda, la segona aplicació de la idea cosmopolita, pel que fa al principi de precaució, seguirà una operació argu-mental similar. A partir de situar la idea de precaució, en un sentit tan jurídic com moral, Zarka abordarà aquella sego-na ruptura amb el cosmopolitisme kan-tià, pel que fa a la idea històrica del pro-grés, ja no concebuda de manera estrictament optimista, sinó que, lligats al principi fonamental de la inapropiabi-litat de la Terra, considerarà aquells límits que s’han d’establir al desenvolupament científic i tecnològic de la humanitat. Aquí, com s’ha comentat, es consideraran tant les generacions presents com les fu-tures de cara a la preservació no només de la humanitat en tant que ella mateixa, sinó de la humanitat en tant que inserida en el conjunt del món vivent. Per tant, el que proposa Zarka és limitar, a través del principi de precaució, aquelles activitats que poden repercutir en l’existència fu-tura de la humanitat i del conjunt d’és-sers de la Terra. Finalment, arribats en aquest punt, Zarka presenta el capítol v (p. 71-82), «Vers un humanisme cosmopolita», on novament aquesta vegada, a tall de sín-tesi, repensarà la idea d’humanisme des de la perspectiva cosmopolita per ell (re)formulada. Segons el que ja s’ha anat in-dicant, aquest nou humanisme cosmo-polita parteix d’un estatut de la humani-tat diferent del que s’havia concebut a l’antic i modern humanisme: la humani-tat no és concebible sense el marc auto-referencial terraqüi i, per tant, és insepa-rable del conjunt del món vivent. D’aquí que els deures morals de l’humanisme cosmopolita abracin una responsabilitat «total», no només pel que fa als éssers humans, sinó també envers el conjunt d’éssers vius. Així mateix, l’humanisme contemporani parteix d’una visió histò-rica que va més enllà de la generació pre-sent, estenent la seva responsabilitat en-vers les generacions futures. Els drets humans, doncs, componen el nucli cen-tral d’aquest nou humanisme cosmopo-lita, especialment aquells que tenen una dimensió cosmopolítica, com ara la lli-bertat de moviments (el vigent principi kantià de l’hospitalitat), o aquells que busquen assegurar-ne la subsistència material present i futura, i consegüent-ment la preservació de l’entorn i dels recursos que puguin assegurar l’habita-bilitat de la Terra. Així doncs, arribats a l’epíleg (p. 83-85), «Conclusió. Del cosmopolític al polític: de la frontera, l’estranger, l’emi-grant», Zarka explorarà les conseqüències polítiques i jurídiques d’aquesta concep-ció «refundada» del cosmopolitisme con-temporani. Sens dubte, per arribar a pal-par les dimensions de la proposta zarkiana que queda inaugurada a través de Refundar el cosmopolitisme, caldrà se-Ressenyes Enrahonar. An International Journal of Theoretical and Practical Reason 60, 2018  135guir les elaboracions subsegüents anun-ciades per l’autor mateix en relació amb el tractat polític i l’ètica, on es pot espe-rar una concreció més gran d’alguns as-pectes anunciats. Per exemple: les limita-cions de la propietat privada i pública o bé els dilemes ètics i jurídics que se’n desprenen, com seria la possible defensa de la ingerència humanitària (cf. p. 16), apel·lant al principi de responsabilitat cosmopolita i, concretament, al dret de resistència cosmopolita. Aquestes qüestions, entre d’altres, queden obertes i alhora ben traçades en aquest llibre, de manera que caldrà esperar que, en la culminació del conjunt del pro-jecte de La inapropiabilitat de la Terra, fructifiqui una proposta que, més enllà de la reflexió filosòfica, es concreti també en una dimensió pràctica, jurídica i política. Roger Castellanos CorberaUniversitat Autònoma de Barcelonahttps://doi.org/10.5565/rev/enrahonar.1184Escohotado, Antonio (2015)Frente al miedoEdición de Guillermo HerranzBarcelona: Página Indómita, 627 p.ISBN 978-84-943664-6-8Pensar en Antonio Escohotado es pensar en libertad y en verdad. El filósofo, co-nocido por una vasta producción en-sayística, a menudo considerada incen-diaria por su tono sincero y demoledor, nos sorprende, una vez más, con otra dosis de sinceridad intelectual y revela-dora. En un momento en el que el miedo acecha por varios frentes —miedo al porvenir político, social, económico, e incluso moral, no solo de nuestro país, sino del mundo entero—, Escohotado se planta de nuevo para reivindicar la liber-tad como único y verdadero antídoto frente al miedo. El autor de Historia ge-neral de las drogas1 vuelve a despertar polémica, vuelve a meter el dedo en la herida, analizando nuestra relación con el miedo y su origen geminal. Al final, siempre llega a la misma conclusión: la libertad es una condición imprescindible para dar lugar a un inteligencia indepen-diente, que es el arma necesaria para di-solver los miedos. Frente al miedo2 empieza con una cita de la obra La Emboscadura, del filósofo Ernst Jünger: «El auténtico problema es que una mayoría no quiere la libertad y aún le tiene miedo. Para llegar a ser libre hay que ser libre, pues la libertad es exis-tencia, concordancia consciente con la existencia, y es el placer, sentido como destino, de hacerla realidad»3. Estas pala-bras definen el camino que ha recorrido Antonio Escohotado durante su vida, siempre fiel a la libertad que comporta el conocimiento. En la obra Frente al miedo, Guillermo Herranz traza los caminos para mostrarnos el pensamiento de Esco-hotado mediante una recopilación de 1. Antonio Escohotado (1983). Historia general de las drogas, Madrid, Espasa.2. Antonio Escohotado (2015). Frente al miedo, Barcelona, Página indómita.3. Ibídem, 72.

Zarka, Yves Charles (2014). Refundar el cosmopolitisme

Obra ressenyada: Yves Charles ZARKA, Refundar el cosmopolitisme. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2014

Diposit Digital de Documents de la UAB

Ressenyes

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Ressenyes Enrahonar. An International Journal of Theoretical and Practical Reason 60, 2018  131
El llibre es tanca amb els esmentats 
resums dels capítols en castellà i anglès 
(p. 210-230 i 232-251), com també amb 
les breus notes sobre els autors (p. 254).
Albert Llausàs i Pascual
Universitat de Girona
Institut de Medi Ambient
 https://doi.org/10.5565/rev/enrahonar.1162
Zarka, Yves Charles,  (2014)
Refundar el cosmopolitisme
Traducció de Josep Monserrat Molas i Leire Sales Salvatierra
Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 85 p.
ISBN 978-84-475-4205-5
Més enllà d’una proposta filosòfica, Re-
fundar el cosmopolitisme és un veritable 
manifest (re)fundacional. En aquest breu 
però fecund assaig, Yves Charles Zarka 
situa l’estatut de l’ésser humà (del conjunt 
de la humanitat) en la seva relació amb el 
món vivent (la Terra i el conjunt d’éssers 
que l’habiten), com a nucli central d’un 
cosmopolitisme que ha de ser capaç de 
respondre i de correspondre a les proble-
màtiques de la mundialització contempo-
rània; a saber: les crisis migratòries, el 
terrorisme internacional, la contaminació 
i el canvi climàtic, entre d’altres. El que 
tenen en comú aquestes qüestions és la 
seva dimensió global, atès que ultrapassen 
les fronteres políticament establertes, al-
hora que de totes se’n deriva una amena-
ça real cap a l’existència humana present 
i futura, en tant que humanitat i, nogens-
menys, en tant que éssers vivents de la 
Terra. És a dir, les conseqüències de l’ac-
ció de les persones sobre el medi natural 
no són alienes a la humanitat mateixa. 
Davant d’això, la responsabilitat cos-
mopolita va més enllà de l’alteritat huma-
na, tant pel que fa a l’interior com a l’ex-
terior de les fronteres polítiques. Aquesta 
responsabilitat s’articula de la humanitat 
cap a la humanitat i, alhora, de la huma-
nitat cap al conjunt del planeta habitat.
La responsabilitat per la humanitat és 
aquesta responsabilitat suplementària, 
indirecta, que s’afegeix a aquella altra, 
directa, dels nostres actes individuals o 
col·lectius, privats o públics. Això vol dir 
que, quan actuem, no només ens com-
prometem com a homes o com a ciuta-
dans d’un estat determinat davant d’un 
altre home o d’una col·lectivitat, sinó 
també com a ciutadans del món davant 
de la humanitat sencera, solidaris d’aques-
ta humanitat, lligats al món vivent tot 
sencer. (p. 9)
D’aquesta manera, entenent el cos-
mopolitisme com una qüestió metapolíti-
ca, de conseqüències juridicopolítiques i 
ètiques, amb un propòsit anterior o fun-
dacional de la resposta filosòfica a les 
problemàtiques anunciades, Zarka bus-
carà superar la concepció fenomenològi-
ca i egològica del cosmopolitisme antic 
(estoic) i modern (kantià), plantejant un 
pla preoriginari o preegològic envers l’es-
tatut de la humanitat pel que fa a la seva 
relació amb el conjunt d’éssers vivents i 
de la Terra-Sòl, en termes husserlians. En 
aquest sentit, se situa com a arrel de les 
problemàtiques derivades de la mundia-
lització contemporània la voluntat d’apro-
piació de la Terra, que, històricament, s’ha 
donat fonamentalment a través de la pro-
pietat, la conquesta i la sobreexplotació. 
132  Enrahonar. An International Journal of Theoretical and Practical Reason 60, 2018 Ressenyes
Contra aquesta, doncs, cal confron-
tar-hi un nou cosmopolitisme humanista 
basat en el principi fonamental de la ina-
propiabilitat de la Terra, per tal de repen-
sar la relació de la humanitat envers la 
Terra, des d’una responsabilitat cosmopo-
lita, com ja hem dit. Aquesta perspectiva, 
preegològica i capaç d’adoptar un aspec-
te transgeneracional, per tal de garantir 
l’existència de les generacions futures, 
serà la font de les aplicacions pràctiques 
que més tard Zarka deduirà de la idea 
cosmopolita: el dret de resistència i el 
principi de precaució.
Yves Charles Zarka (Tunísia, 1950) 
és professor de filosofia de la Universitat 
de la Sorbona i un dels més destacats fi-
lòsofs de l’actualitat. Especialitzat en l’es-
tudi de la filosofia política moderna i 
contemporània, la preocupació central de 
Zarka arrela en els fenòmens de la més 
estricta actualitat. Refundar el cosmopoli-
tisme cal situar-lo, en aquest sentit, en el 
marc d’un extens projecte acadèmic que 
va des de l’estudi dels principals pensa-
dors de la modernitat —com ara Hob-
bes, Locke, Rousseau, Leibniz i Kant, 
entre d’altres— fins als reptes filosòfics 
fonamentals de la nostra contemporane-
ïtat. Més concretament, tal com s’asse-
nyala al capítol introductori (p. 9-11), 
«Introducció. La responsabilitat cosmo-
polita per la humanitat», aquest treball 
s’emmarca en un projecte més extens, del 
qual aquest llibre constitueix una prime-
ra part. Les altres dues parts que s’anun-
cien consistiran en un tractat polític i en 
una ètica (cf. p. 11).
Refundar el cosmopolitisme inaugura, 
doncs, un projecte que porta per nom 
La inapropiabilitat de la Terra, que n’és 
alhora la tesi fonamental. Aquesta idea 
s’anirà vertebrant a través de diverses 
fases argumentals, que de manera gene-
ral partiran de la problematització dels 
principals fenòmens socials, polítics i 
econòmics del món contemporani, per 
passar a abordar-los filosòficament a tra-
vés d’una reconstrucció històrica i filosò-
fica dels conceptes. Com a eines d’anàlisi, 
Zarka utilitzarà aquestes conceptualitza-
cions no només per correspondre a la re-
alitat dels fenòmens actuals, sinó també 
per donar-los una resposta pràctica a ni-
vell juridicopolític i ètic. 
Zarka seguirà, en aquest sentit, una 
metodologia d’anàlisi molt conscient, 
segons la qual, per remetre’s a l’estudi de 
la filosofia contemporània, cal tenir una 
perspectiva històrica de les conceptualit-
zacions heretades, entenent-les en la seva 
genealogia, tot partint del seu context 
fundacional, fins a la seva evolució i re-
llevància actuals. En altres paraules, l’en-
focament metodològic zarkià busca abor-
dar filosòficament la història de la 
filosofia política, trobant d’aquesta ma-
nera un punt de confluència entre les 
posicions contextualistes i textualistes de 
l’anàlisi filosòfica que, en termes gene-
rals, podrien representar els models epis-
temològics de Quentin Skinner i Leo 
Strauss, respectivament. 
El llibre està estructurat en un capítol 
introductori (p. 9-11), cinc capítols cen-
trals (p. 13-71) i una conclusió (p. 83-
85). El capítol i (p. 13-16), «Deducció de 
la idea cosmopolita», consisteix en una 
aproximació general a la idea del cosmo-
politisme, deduint-ne les conseqüències 
i les possibilitats en relació amb el debat 
filosòfic. Aquesta qüestió es desenvolupa-
rà al capítol ii (p. 17-42), «Exposició de 
la idea cosmopolita», on Zarka primera-
ment criticarà l’ús que certs autors con-
temporanis (Ulrich Beck, Isabelle Sten-
gers i Daniel Archibugi, entre d’altres) 
han fet de la idea del cosmopolitisme en 
les seves obres. En un primer apartat, ti-
tulat «I. Els equívocs del cosmopolitisme 
contemporani» (p. 17-23), Zarka critica-
rà, d’una banda, aquells autors que, se-
gons ell, han negligit la reconstrucció 
històrica de la idea cosmopolita, amb la 
qual cosa s’han creat «subproductes» filo-
sòfics que poc tenen a veure amb les ar-
rels històriques i filosòfiques del cosmo-
politisme. L’equívoc, en aquest cas, 
Ressenyes Enrahonar. An International Journal of Theoretical and Practical Reason 60, 2018  133
s’il·lustra, per exemple, en la crítica a 
Bech, segons la qual el sociòleg alemany 
confondria el cosmopolitisme amb la 
mundialització. 
D’altra banda, Zarka també adverteix 
sobre els límits de la idea levinasiana d’al-
teritat, fonamentalment perquè aquesta 
no permet pensar l’humanisme des d’una 
perspectiva preegològica, on la humani-
tat no conformi una alteritat envers la 
naturalesa (la Terra, el món vivent), sinó 
que s’hi vegi inscrita de manera preorigi-
nària. Alhora, també critica el fet que de 
l’alteritat concebuda per Levinas no se’n 
pugui pensar una responsabilitat de cara 
a les generacions futures, en relació amb 
les quals, segons Zarka, seguint la idea de 
Hans Jonas, les accions humanes presents 
tindran conseqüències per a l’existència 
de la humanitat futura, de manera que 
d’això se’n podria extreure raonablement 
un deure no només cap a la humanitat i 
el conjunt del món vivent contempora-
nis, sinó també en relació amb el futur. 
Aquest segon capítol, doncs, es des-
plegarà a través de dos subapartats més, 
on, seguint la metodologia zarkiana, un 
cop situada la crítica al cosmopolitisme 
contemporani, es condueix la reflexió cap 
a una anàlisi històrica i filosòfica de l’evo-
lució de la idea cosmopolita, per tal de 
poder delimitar el sentit i l’abast contem-
porani del terme. A l’apartat «II. El cos-
mopolitisme antic i modern» (p. 23-34), 
Zarka analitzarà la genealogia de la idea 
cosmopolita partint de la concepció es-
toica del món com a «ciutat comuna dels 
déus i dels homes», fins arribar a la mu-
tació moderna a través de la filosofia de 
Kant, on el cosmopolitisme no és exis-
tent, sinó una finalitat històrica i jurídica 
de la humanitat: la rodonesa de la Terra 
fa inevitable la relació mútua entre éssers 
humans, de manera que, per tal d’assolir 
un estat de pau perpètua i universal, cal 
dissenyar un marc regulador de la relació 
política entre nacions a partir del pilar i 
únic contingut fonamental del dret cos-
mopolita: l’hospitalitat. 
Partint de la via kantiana, doncs, 
Zarka es proposa transformar-la des de 
dues vessants: la primera mutació, a ni-
vell històric, consisteix en el fet que, 
mentre la Terra segueixi sent objecte de 
depredació per part de l’ésser humà, ja 
no es pot considerar vàlida la visió opti-
mista del progrés. Les conseqüències 
d’això, com ja hem assenyalat al princi-
pi, posen en perill l’existència humana, 
en tant que éssers vivents inscrits en el 
correlat terrícola, en un sentit preorigi-
nari i preegològic. Alhora, la segona mu-
tació de la idea kantiana consisteix, com 
també s’ha comentat abans, en la idea 
transgeneracional de la responsabilitat cos-
mopolita, com a «responsabilitat total» 
(p. 34) de la humanitat present i futura 
en referència al conjunt del món vivent 
i, consegüentment, cap a si mateixa. Fi-
nalment, doncs, Zarka arriba al subapar-
tat «III. La responsabilitat per la huma-
nitat» (p. 34-52), on desenvolupa 
aquesta idea tot abordant el principi fo-
namental del cosmopolitisme contempo-
rani: la inapropiabilitat de la Terra.
La inapropiabilitat de la Terra com a prin-
cipi fonamental del dret cosmopolita, del 
qual s’han de deduir els altres drets i deu-
res de la humanitat, és susceptible de reno-
var el contingut de la idea de ciutadà del 
món que derivaria d’un dret més fona-
mental que aquell de la ciutadania estatal. 
Això no vol dir de cap manera que calgui 
qüestionar el dret positiu estatal, sinó sim-
plement que, més ençà d’aquest, hi preval 
un dret del ciutadà del món, per tant de la 
humanitat. (p. 41-42)
El capítol iii (p. 43-60), «Aplicació 
de la idea cosmopolita (1): El dret de 
resistència des del punt de vista cosmo-
polita», i el capítol iv (p. 61-70), «Apli-
cació de la idea cosmopolita (2): El prin-
cipi de precaució», consisteixen, tal com 
suggereixen els títols, en les aplicacions 
pràctiques de la idea cosmopolita «refun-
dada» per Zarka. 
El dret de resistència, d’una banda, 
representa abans que res una transforma-
134  Enrahonar. An International Journal of Theoretical and Practical Reason 60, 2018 Ressenyes
ció de la perspectiva kantiana, partint de 
la concepció metapolítica del cosmopo-
lisime i, per tant, preoriginària. La refle-
xió zarkiana, coherentment amb la seva 
metodologia, partirà primer d’aquesta 
diferenciació entre «I. La política i la me-
tapolítica» (p. 43-46), per passar a una 
anàlisi històrica i filosòfica de la idea de 
dret de resistència: «II. La recerca del fo-
nament» (p. 46-55), segons les concep-
cions del dret de resistència fonamenta-
des teològicament, com a base del vincle 
social i des d’una perspectiva individual 
o de l’objecció de consciència. Arran 
d’aquesta evolució, arriba a «III. El dret 
cosmopolita de resistència» (p. 56-60), 
on aquest dret es concep com a metapo-
lític. Segons el principi fonamental de la 
inapropiabilitat de la Terra, la conse-
qüència juridicopolítica seria la limitació 
del dret a la propietat individual i col-
lectiva com a forma originària d’apropi-
ació de la Terra. Així mateix, es planteja-
ria la regulació, i fins i tot l’exercici de la 
desobediència civil, cap a aquelles activi-
tats que puguin ser legítimament consi-
derades com a depredadores, ja siguin 
exercides per agents polítics com per 
agents econòmics. 
D’altra banda, la segona aplicació de 
la idea cosmopolita, pel que fa al principi 
de precaució, seguirà una operació argu-
mental similar. A partir de situar la idea 
de precaució, en un sentit tan jurídic 
com moral, Zarka abordarà aquella sego-
na ruptura amb el cosmopolitisme kan-
tià, pel que fa a la idea històrica del pro-
grés, ja no concebuda de manera 
estrictament optimista, sinó que, lligats 
al principi fonamental de la inapropiabi-
litat de la Terra, considerarà aquells límits 
que s’han d’establir al desenvolupament 
científic i tecnològic de la humanitat. 
Aquí, com s’ha comentat, es consideraran 
tant les generacions presents com les fu-
tures de cara a la preservació no només 
de la humanitat en tant que ella mateixa, 
sinó de la humanitat en tant que inserida 
en el conjunt del món vivent. Per tant, el 
que proposa Zarka és limitar, a través del 
principi de precaució, aquelles activitats 
que poden repercutir en l’existència fu-
tura de la humanitat i del conjunt d’és-
sers de la Terra. 
Finalment, arribats en aquest punt, 
Zarka presenta el capítol v (p. 71-82), 
«Vers un humanisme cosmopolita», on 
novament aquesta vegada, a tall de sín-
tesi, repensarà la idea d’humanisme des 
de la perspectiva cosmopolita per ell (re)
formulada. Segons el que ja s’ha anat in-
dicant, aquest nou humanisme cosmo-
polita parteix d’un estatut de la humani-
tat diferent del que s’havia concebut a 
l’antic i modern humanisme: la humani-
tat no és concebible sense el marc auto-
referencial terraqüi i, per tant, és insepa-
rable del conjunt del món vivent. D’aquí 
que els deures morals de l’humanisme 
cosmopolita abracin una responsabilitat 
«total», no només pel que fa als éssers 
humans, sinó també envers el conjunt 
d’éssers vius. Així mateix, l’humanisme 
contemporani parteix d’una visió histò-
rica que va més enllà de la generació pre-
sent, estenent la seva responsabilitat en-
vers les generacions futures. Els drets 
humans, doncs, componen el nucli cen-
tral d’aquest nou humanisme cosmopo-
lita, especialment aquells que tenen una 
dimensió cosmopolítica, com ara la lli-
bertat de moviments (el vigent principi 
kantià de l’hospitalitat), o aquells que 
busquen assegurar-ne la subsistència 
material present i futura, i consegüent-
ment la preservació de l’entorn i dels 
recursos que puguin assegurar l’habita-
bilitat de la Terra. 
Així doncs, arribats a l’epíleg (p. 83-
85), «Conclusió. Del cosmopolític al 
polític: de la frontera, l’estranger, l’emi-
grant», Zarka explorarà les conseqüències 
polítiques i jurídiques d’aquesta concep-
ció «refundada» del cosmopolitisme con-
temporani. Sens dubte, per arribar a pal-
par les dimensions de la proposta 
zarkiana que queda inaugurada a través 
de Refundar el cosmopolitisme, caldrà se-
Ressenyes Enrahonar. An International Journal of Theoretical and Practical Reason 60, 2018  135
guir les elaboracions subsegüents anun-
ciades per l’autor mateix en relació amb 
el tractat polític i l’ètica, on es pot espe-
rar una concreció més gran d’alguns as-
pectes anunciats. Per exemple: les limita-
cions de la propietat privada i pública o 
bé els dilemes ètics i jurídics que se’n 
desprenen, com seria la possible defensa 
de la ingerència humanitària (cf. p. 16), 
apel·lant al principi de responsabilitat 
cosmopolita i, concretament, al dret de 
resistència cosmopolita. 
Aquestes qüestions, entre d’altres, 
queden obertes i alhora ben traçades en 
aquest llibre, de manera que caldrà esperar 
que, en la culminació del conjunt del pro-
jecte de La inapropiabilitat de la Terra, 
fructifiqui una proposta que, més enllà de 
la reflexió filosòfica, es concreti també en 
una dimensió pràctica, jurídica i política. 
Roger Castellanos Corbera
Universitat Autònoma de Barcelona
https://doi.org/10.5565/rev/enrahonar.1184
Escohotado, Antonio (2015)
Frente al miedo
Edición de Guillermo Herranz
Barcelona: Página Indómita, 627 p.
ISBN 978-84-943664-6-8
Pensar en Antonio Escohotado es pensar 
en libertad y en verdad. El filósofo, co-
nocido por una vasta producción en-
sayística, a menudo considerada incen-
diaria por su tono sincero y demoledor, 
nos sorprende, una vez más, con otra 
dosis de sinceridad intelectual y revela-
dora. En un momento en el que el 
miedo acecha por varios frentes —miedo 
al porvenir político, social, económico, 
e incluso moral, no solo de nuestro país, 
sino del mundo entero—, Escohotado se 
planta de nuevo para reivindicar la liber-
tad como único y verdadero antídoto 
frente al miedo. El autor de Historia ge-
neral de las drogas1 vuelve a despertar 
polémica, vuelve a meter el dedo en la 
herida, analizando nuestra relación con 
el miedo y su origen geminal. Al final, 
siempre llega a la misma conclusión: la 
libertad es una condición imprescindible 
para dar lugar a un inteligencia indepen-
diente, que es el arma necesaria para di-
solver los miedos. 
Frente al miedo2 empieza con una cita 
de la obra La Emboscadura, del filósofo 
Ernst Jünger: «El auténtico problema es 
que una mayoría no quiere la libertad y 
aún le tiene miedo. Para llegar a ser libre 
hay que ser libre, pues la libertad es exis-
tencia, concordancia consciente con la 
existencia, y es el placer, sentido como 
destino, de hacerla realidad»3. Estas pala-
bras definen el camino que ha recorrido 
Antonio Escohotado durante su vida, 
siempre fiel a la libertad que comporta el 
conocimiento. En la obra Frente al miedo, 
Guillermo Herranz traza los caminos 
para mostrarnos el pensamiento de Esco-
hotado mediante una recopilación de 
1. Antonio Escohotado (1983). Historia general de las drogas, Madrid, Espasa.
2. Antonio Escohotado (2015). Frente al miedo, Barcelona, Página indómita.
3. Ibídem, 72.


Crossref

http://www.raco.cat/index.php/Enrahonar/article/download/335231/426068

Zarka, Yves Charles (2014). Refundar el cosmopolitisme

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Directory of Open Access Journals

Diposit Digital de Documents de la UAB

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Crossref