Review: De la utopia revolucionària a l'activisme social. El Moviment Comunista, Revolta i Cristina Peris Josepa Cucó Giner (2016) València: Publicacions de la Universitat de València 224 p. ISBN: 978-84-370-9888-3Ressenya: De la utopia revolucionària a l'activisme social. El Moviment Comunista, Revolta i Cristina Peris Josepa Cucó Giner (2016) València: Publicacions de la Universitat de València 224 p. ISBN: 978-84-370-9888-

Comas d’Argemir, Dolors

Comas d¿Argemir, D

Repositori Institucional URV

Ressenya: De la utopia revolucionària a l'activisme social. El Moviment Comunista, Revolta i Cristina Peris Josepa Cucó Giner (2016) València: Publicacions de la Universitat de València 224 p. ISBN: 978-84-370-9888-3

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Número 22 (2) Any 2017 pp. 246-248 
ISSN: 1696-8298 
www.antropologia.cat 
Ressenya 
De la utopia revolucionària a l’activisme social.  
El Moviment Comunista, Revolta i Cristina Peris  
Josepa Cucó Giner (2016) 
València: Publicacions de la Universitat de València 
224 p. ISBN: 978-84-370-9888-3  
 
Dolors Comas-d’Argemir 
Departament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social, 
Universitat Rovira i Virgili (URV)
 
 
 
 
 
 
       Aquest és un llibre d’Antropologia Política. 
L’autora inicia la seva investigació analitzant una 
associació ciutadana de València, Revolta, i a partir 
d’ella reconstrueix el trànsit d’un partit polític 
revolucionari com fou el Moviment Comunista 
(MC) a una organització ciutadana de caràcter crític 
i contestatari com Revolta. És el pas de l’activisme 
polític i sindical dels seus militants a l’activisme 
social, cosa que no representa un abandonament de 
la política sinó la seva transformació en altres 
continguts i canals d’acció. La recerca va més enllà 
de la ciutat de València i explora també l’evolució 
d’aquest partit a Andalusia i a Euskadi, i busca a 
més els seus paral·lelismes amb partits equivalents a 
Portugal. 
El MC no ha sigut mai un partit amb forta implantació: durant el franquisme 
jugà un paper rellevant en la lluita contra la dictadura, però amb la instauració de la 
democràcia, va perdre incidència i rellevància. Quin interès té doncs haver-se 
centrat en aquest partit i no haver escollit alguns dels grans partits que han tingut 
Dolors Comas-d’Argemir 
247 
QUADERNS-E, 22 (2), 246-248 
ISSN 1696-8298 © QUADERNS-E DE L'ICA 
molt més pes i incidència en la història recent d’Espanya, tant en la lluita 
antifranquista (PCE o PSUC) com en els anys de democràcia (PSOE, PP, IU, 
etc...)? Penso que poden haver influït dos aspectes (i no sé si l’autora hi estarà 
d’acord): un és la fascinació per esbrinar com un partit petit i perifèric aconsegueix 
persistir al llarg de quasi cinquanta anys. L’altre, es la facilitat  d’accés al treball 
etnogràfic i més concretament, la seducció cap a la figura de Cristina Peris, una de 
les líders del partit. 
De fet, la primera raó que he indicat la reconeix l’autora  en la presentació 
del llibre. Assenyala justament que a l’hora d’estudiar els partits d’extrema 
esquerra, va escollir el MC per la seva llarga pervivència i per haver persistit a base 
de mutacions en els seus objectius, ideologia, praxis i estructura organitzativa (p. 
17-18) i la primera meitat del llibre està dedicada a aquest objectiu. Analitza 
l’evolució del partit en el marc  de la situació política espanyola, combinant les 
vivències i explicacions dels seus militants amb les lògiques socials i polítiques de 
caire estructural i que es modifiquen amb el pas dels anys. L’activisme i la 
militància política i sindical tenen molta força en els darrers anys del franquisme 
malgrat haver-se de fer en la clandestinitat. La instauració de la democràcia 
representativa provoca la pràctica desaparició dels partits d’extrema esquerra, 
crítics amb el mateix concepte de democràcia i incapaços d’ob tenir la confiança de 
la ciutadania en les conteses electorals. L’autora situa el referèndum de l’OTAN, 
del 1986, com l’última batalla perduda que provoca una crisi forta en els partits que 
estan fora de les institucions. És en aquest context que el MC inicia el seu procés de 
transmutació i desplega una estratègia diferent a la dels anteriors anys: centrar-se en 
l’activisme social i desenvolupar una estructura oculta que agrupa les múltiples i 
variades organitzacions disperses  pel territori.  L’autora explora en aquest terreny 
com es concreten i es modifiquen les formes de militància, com es transforma la 
ideologia i els termes emprats, com es produeixen els relleus generacionals.  
Renovar-se o resignar-se a morir, aquest és el dilema, i l’organització opta per la 
renovació. La manera en què es concreten les dinàmiques evolutives en diferents 
àrees  de la geografia espanyola és un dels capítols d’aquesta part , encara que no hi 
apareix el cas de Catalunya, que té alguns elements comuns amb els processos 
generals que es descriuen però també moltes particularitats que valdria la pena 
esbrinar (una investigació posterior?). Cal destacar especialment el capítol dedicat 
al feminisme, un eix fort i distintiu del partit, on es mostren sòlides conviccions 
ideològiques, però també les contradiccions respecte a les pràctiques reals dels 
militants i la percepció d’alguns d’ells de tractar-se de reivindicacions secundàries. 
La segona part del llibre es dedica a presentar la biografia sociopolítica de 
Manuel i Cristina, en un excel·lent exercici que mostra com a través de dues 
trajectòries vitals es poden entendre trets més amplis de l’entorn social i polític, es 
pot llegir la societat. Nascuts a inicis dels anys 50, tots dos de famílies benestants, 
decideixen lluitar contra la injustícia social quan la coneixen a través del 
catolicisme compromès. Tots dos accedeixen a la universitat però decideixen entrar 
a treballar com a obrers a fàbriques i dedicar les seves vides a la militància obrera, 
Ressenya: De la utopia revolucionària a l’activisme social... 
248 
QUADERNS-E, 22 (2), 246-248 
ISSN 1696-8298 © QUADERNS-E DE L'ICA 
política i sindical. Tots dos han d’acabar canviant de feina i tots dos entren en 
l’activisme social, des de diferents vessants. Cristina mor en aquesta etapa encara 
lluitadora, molt centrada en la defensa dels drets de les dones. Manuel, entra a 
treballar en l’administració pública i no deixa l’activisme social, encara que ell 
mateix el qualifica de baixa intensitat.  
En aquestes biografies i en el que representen rau, al meu entendre, l’altre 
motiu que impulsa a l’autora a aprofundir en la investigació  sobre un partit que 
absorbeix i defineix la vida dels seus militants. La investigadora resulta seduïda 
especialment per Cristina Pires, no sols per l’excepcional personalitat de la dirigent 
política i sindical, sinó també perquè la seva trajectòria vital sintetitza molts dels 
valors i actituds de la militància. No és una casualitat que Cristina Pires aparegui en 
el títol del llibre. Es nota la identificació de Pepa Cucó amb aquesta dona que 
accepta ser entrevistada quan ja està malalta i a les portes de la seva mort. Les cinc 
sessions d’entrevistes  són moments intensos de relats i de confidències que segur 
que van marcar a la investigadora, que va poder introduir-se en el món de les 
inseguretats i contradiccions humanes que s’amaguen més enllà de la cara visible 
d’una figura pública. 
Val la pena llegir el llibre, com a bona obra etnogràfica i com a expressió de 
la vinculació entre la política i la vida, com a mostra de la construcció de lideratges, 
i com a es relaciona el funcionament de les organitzacions amb les experiències i 
percepcions de les persones que en formen part. 
 
 
© Copyright Dolors Comas-d’Argemir, 2017 
© Copyright Quaderns-e de l'ICA, any 
Fitxa bibliogràfica:  
COMAS-D’ARGEMIR, Dolors (2017), “Ressenya: “De la utopia revolucionària a 
l’activisme social. El Moviment Comunista, Revolta i Cristina Peris” de Josepa Cucó 
Giner”, Quaderns-e de l’Institut Català d’Antropologia, 22 (2), 
Barcelona: ICA, pp. 246-248. [ISSN 169-8298]. 


De la utopia revolucionària a l’activisme social. El Moviment Comunista, Revolta i Cristina Peris, de Josepa Cucó Giner (2016) València: Publicacions de la Universitat de València 224 p. ISBN: 978-84-370-9888-3

http://www.raco.cat/index.php/QuadernseICA/article/download/333143/423997

De la utopia revolucionària a l’activisme social. El Moviment Comunista, Revolta i Cristina Peris, de Josepa Cucó Giner (2016) València: Publicacions de la Universitat de València 224 p. ISBN: 978-84-370-9888-3

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Repositori Institucional URV

Revistes Catalanes amb Accés Obert