Moliné, Enric

DIALNET

Carme Batlle i Gallart. L'aljama de la Seu d'Urgell medieval: Una comunitat jueva del Pirineu català. Barcelona: Rafel Dalmau, 2016.

Revistes Catalanes amb Accés Obert

210 Tamid, 12 (2016-2017), p. 207-215 Recensions
Carme Batlle i Gallart. L’aljama de la Seu d’Urgell medieval: Una co-
munitat jueva del Pirineu català. Barcelona: Rafael Dalmau, 2016. 246 p.; 
19,5 cm. ISBN 978-84-232-0818-0.
Entre les seves nombroses publicacions, la Dra. Batlle, ben coneguda per 
la seva llarga trajectòria de docència i de recerca en la Universitat de Barcelo-
na —recerca, ja no cal dir-ho, feta amb el més rigorós mètode que s’estila en-
tre els bons historiadors—, ja hi tenia un bon nombre d’estudis, llargs o curts, 
sobre la història de la Seu d’Urgell i, en concret, també sobre la seva població 
jueva en la baixa edat mitjana. Ara, en una labor que al mateix temps és de 
síntesi i d’investigació perseverant, amb unes aportacions que continuen es-
sent pouades sobretot dels rics arxius eclesiàstics i municipals de la Seu d’Ur-
gell, i que se’ns promet que continuarà, ens ofereix una obra alhora de conjunt 
i que no renuncia a baixar als més petits detalls, sempre tan il·lustratius.
Per això, el seguiment de la vida de l’aljama de la Seu en el seu conjunt va 
acompanyat de nombroses notícies sobre la vida quotidiana i relats de cos-
tums, amb trets segurament semblants als d’altres comunitats jueves d’aquell 
temps que, si bé són prou coneguts dels experts, no ho són tant del gran pú-
blic, al qual també s’adreça aquest llibre.
La primera notícia documentada referent a una família assentada a la Seu 
és de 1255, però tot fa pensar que ja hi havia jueus anteriorment, i que uns i 
altres possiblement hi vingueren fugint de les persecucions que s’havien des-
fermat en el regne de França i que havien colpit especialment les terres del 
Llenguadoc. L’aljama de la Seu, que fou sempre relativament reduïda i molt 
més petita, per exemple, que la veïna de Puigcerdà, estava sota la protecció del 
bisbe, probablement per una concessió reial ja de Jaume I. El 1263 hi hagué 
una crisi, provocada per una causa judicial contra un jueu, en la qual fou ab-
solt, però que li provocà especials dificultats, de manera que la seva família, 
que havia esdevingut important, desapareix de la documentació. Així i tot, 
l’aljama albergava en aquells temps unes deu famílies, entre les quals és cone-
gut un tal Salomó, autor d’un comentari filosòfic a Averroes.
De temps propers als mals anys que precediren i acompanyaren l’expan-
sió de la pesta ens han arribat notícies importants sobre una de les grans fa-
mílies de l’aljama, els Bedoz, de la qual es conserva un testament amb inven-
tari detallat dels atuells de la casa i, especialment, de la seva biblioteca, 
pròpia d’un rabí. Surten aquí i allà noms de metges i fins i tot d’algun dicta-
men mèdic, així com de menestrals de diferents menes (sastres, argenters, 
pelleters, pergaminers, etc.). I es fan més corrents i importants els préstecs, 
sobretot a la menuda, en uns anys que foren difícils per a la població, cosa 
Recensions Tamid, 12 (2016-2017), p. 207-215 211
que va permetre als jueus la compra de cases i de propietats agrícoles, i que es 
pot també relacionar amb una impopularitat creixent envers ells, que succeí 
a un temps de relativa bona harmonia, ambdues coses documentades amb 
precisió per l’autora. 
També començant en aquesta època, però amb una duració més llarga, re-
sulta ben coneguda, i ben estudiada, la família dels Maseres, les últimes notí-
cies dels quals, per línia femenina, arriben a la fi del segle xiv a la Seu, mentre 
que Samuel de Maseres s’havia instal·lat a Perpinyà, D’alguns d’aquests jueus 
molt acabalats en coneixem un testament força detallat i l’existència a la seva 
biblioteca d’uns llibres de medicina. Una altra família especialment coneguda 
per la documentació és la dels Cohén, amb notícies que van del 1304 al 1375.
L’estudi d’aquestes tres famílies que, precisament a causa del seu més gran 
pes específic, han deixat més rastre documental és un tret notable del llibre i 
una mostra ensems del rigor amb què s’ha treballat. En donen fe els arbres ge-
nealògics inclosos en les seves pàgines, de tan fàcil interpretació i de tan labo-
riosa elaboració: el dels Bedoz, el molt complet i complicat dels Maseres i el 
dels Cohén.
Es donen notícies de jueus que habitaren en llocs veïns de la Seu, i l’autora 
del llibre subratlla la importància que tant ells com els de la Seu tenien per a 
l’economia de la ciutat i del seu entorn, situat entre el vescomtat de Castellbò, 
enemic tradicional del bisbe, i la vegueria de Cerdanya, pertanyent llavors al 
regne de Mallorca, de manera que, «per a les autoritats urbanes, el batlle epis-
copal i l’aljama hebrea apareixien unides per a la defensa dels interessos gene-
rals i de la pau de les terres del domini del bisbe».
Venen cap al final del llibre les notícies sobre la nova sinagoga de la Seu, 
instal·lada en temps més antics en la casa particular d’un jueu benestant, i, 
encara que de modestes dimensions, edificada, reedificada i reparada poste-
riorment entre el 1383 i el 1411. 
Sobre la repercussió dels terribles avalots de 1391 contra els jueus, que s’es-
tengueren per tota la Península, sembla que a la Seu les autoritats van aconse-
guir protegir-los. Però, en canvi, no van poder evitar que uns escamots mar-
xessin armats cap a Puigcerdà per participar en aquella cruenta repressió. 
Ja hem vist que la sinagoga nova de la Seu es construïa i s’ampliava preci-
sament abans i després d’aquesta data, senyal d’una bona entesa amb les auto-
ritats. Però, a partir del 1414 i el 1422, amb la nova legislació papal i les inter-
vencions dràstiques d’un nou bisbe, la vida dels jueus es feu més difícil, i les 
últimes notícies que tenim fins ara d’un document signat a la Seu per un jueu 
són del 1441.
212 Tamid, 12 (2016-2017), p. 207-215 Recensions
L’autora del llibre l’acaba parlant de la segona meitat del segle xv amb 
aquestes paraules: «L’evident decadència general de la ciutat, manifestada amb 
les contínues reparacions de murs i ponts i empitjorada per la guerra civil, de-
via provocar la desaparició gairebé total de la comunitat hebrea, que mai no 
havia estat gaire nombrosa, per la qual cosa no calgué arribar a l’expulsió ge-
neral decretada pels reis Ferran i Isabel. Aquest i alguns altres interrogants 
presentats en el text potser podran ser aclarits per les nostres actuals recerques 
i per les que encara projectem dur a terme en el futur». Esperem que les notí-
cies procedents d’aquestes «recerques actuals» i de les que «encara projectem» 
no triguin a arribar-nos.
Tanquen el llibre una àmplia bibliografia i un índex onomàstic dels jueus 
documentats.
Enric Moliné
Societat Cultural Urgel·litana
enricmol@gmail.com
Howard Kreisel. Judaism as philosophy: Studies in Maimonides and the 
medieval Jewish philosophers of Provence. Boston: Academic Studies Press, 
2015. 473 p.; 23,4 cm. ISBN 978-1-61811-179-1 (Emunot: Jewish Philos-
ophy and Kabbalah)
Haim (Howard) Kreisel, professor de filosofia jueva a la Universitat Ben-
Gurion del Nègueb i cap del Goldstein-Goren International Center for Jew-
ish Thought, ha treballat extensament en el camp de la filosofia jueva me die-
val. Autor de diversos estudis i edicions dins d’aquest àmbit, en aquesta ocasió 
ens presenta un volum amb el recull de diversos articles revisats, prè viament 
publicats en anglès i hebreu entre els anys 2007 i 2012, al voltant de la figura 
de Maimònides, la influència de les seves doctrines en els filòsofs provençals i 
la transmissió i recepció de les seves obres. La compilació pertany a la col-
lecció «Emunot: Jewish Philosophy and Kabbalah», de l’Academic Studies 
Press, dirigida per Dov Schwartz, de la Universitat de Bar-Ilan, que des de 
l’any 2008 ens ofereix assajos sobre les diverses àrees del pensament jueu des 
del temps de la literatura rabínica i del misticisme fins al període modern i 
contemporani.
L’obra, encapçalada per un breu prefaci de l’autor, s’estructura en tres sec-
cions, les quals es divideixen en un total d’onze capítols que corresponen 
a cadascun dels articles que es presenten i es distribueixen harmònicament 


http://www.raco.cat/index.php/Tamid/article/download/335481/426313

Carme Batlle i Gallart. L'aljama de la Seu d'Urgell medieval: Una comunitat jueva del Pirineu català. Barcelona: Rafel Dalmau, 2016.

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

DIALNET

Revistes Catalanes amb Accés Obert