Brotons Capó, Magdalena M.

Biblioteca Digital de les Illes Balears

£1 Cinema a les Balears des de 1 
CristàfoHUiquel Shert 
ecord que quan era nina m'a-
gradava anar a comprar a la 
farmacia del meu barri. Men-
tre esperava el meu torn, es-
coltava els nocturs de Cho-
pin, una sonata de Mozart, 
un vals d'Strauss... o les no-
tes de La Violetera, acompanyades 
d'una veu trencada. El so, que sem-
blava inundar la petita estanca de la 
farmacia, provenia de la casa del cos-
FT13• d E l B n a I r o t o U S ecord que quan era nina 'a- interpretava a totes hores. I és que un 
concert sensé public, no és el mateix. 
El quejo no sabia llavors era que Mar-
galida estava avesada a tocar per a 
molta gent, gent que no anava a es-
coltar-la a ella, pero que gaudien de 
la música que proporcionava un rit-
me vertiginós quan calia, melangia i 
tendresa quan era necessari, a les 
peflícues mudes que es projectaven 
ais cines Modem i Oriente, on ella feia 
feina. Margalida va mo-
mm tm\ w mm , mm mm MÉk ÊÊk | rir ara fa un pareil anys, i 
amb ella se'n va anar una 
part de la nostra historia, 
reconstruida tantes vega-
des a partir dels records 
dels qui varen viure, en 
primera persona, una 
época de vegades no tan 
llunyana. Llavors, per tal 
que aquest passât no de-
saparesqui és imprescin-
dible la tasca d'investiga-
dors que, com Cristôfol-
Miquel Sbert, es 
dediquen a recuperar una 
^ valuosíssima part del 
Üt nostre passât, recordada 
per uns pocs afeccionats 
al tema. Aixô és, precisa-
ment, El Cinema a les Ba-
lears des de 1896, un ex-
tens i minuciós treball, 
que proposa un repas per 
la historia del cinema a 
les Ules, des de la prime-
ra projecció fins a l'ac-
tualitat. El llibre, estruc-
turat en diversos apartáis 
segons un ordre cronolô-
gic que segueix els esde-
veniments histôrico-po-
litics soferts a l'Estat es-
panyol, i en concret a les 
Balears, abarca un ampli 
ventall de ternes, des de 
la primera projecció, la 
creació de les sales de cine i la seva 
posterior desaparició i transformació, 
el paper dels empresaris, les peflícu-
les filmades a filia, directors i actors 
¡llenes, etc., així com altres aspectes 
íntimaments lligats a la historia cine-
matográfica com són la resposta del 
public en les diferents époques, f im-
pacte que aquest espectacle produeix 
en la societat, i les dificultáis que el 
tat, on vivia Margalida Miró, pianis-
ta i acordeonista, aleshores professo-
re de música. "Toca massa forti" pen-
sava el farmacéutic moltes vegades, 
però ella era felic quan els clients de 
la farmacia li deien que la sentien. A 
Margalida li agradava que la gent que 
passava pel carrer la saludas i s'aturàs 
una estoneta al portal de casa seva, 
sempre obert, a escoltar la música que 
cinema ha hagut de sofrir en deter-
mináis moments. 
L'objectiu és molt ambiciós: re-
copilar en un llibre mes de cent anys 
d'història no és tasca fácil, i aquest 
propòsit el compleix Sbert amb la re-
alització d'un complet i detallat tre-
ball, molt ben documentât en cada un 
dels aspectes que tracta. Les cites de 
tot tipus, des d'articles i critiques de 
diaris i revistes de totes les époques, 
documents d'arxiu, etc., apareixen in-
serides al text, de manera que podem 
llegir de la mà dels critics del moment 
la noticia de la inaugurado d'una sa-
la, l'acollida d'una peflícula, la censu-
ra soferta, etc. Al final, un apartat a 
mode d'apèndix inclou uns gràfics on 
s'analitzen aspectes tais com les pri-
meres representacions cinematogràfi-
ques (amb informado detallada que 
inclou la data de projecció, la pobla-
do, el local, nom de l'empresari i el ti-
pus de cine), una relació de cinemes a 
les Balears i inauguracions de sales, a 
diferents époques, així com estadisti-
ques de nombres d'espectadors, evo-
lució dels preus de les localitats, etc. 
Podem dir que aquest llibre suposauna 
exceflent eina de treball per a tots els 
estudiosos del tema, però que, tal ve-
gada resulti mancat d'un aspecte, la re-
flexió i interpretado dels fets per part 
de l'autor, sobretot en déterminais ca-
pítols, la quai cosa dona com a résul-
tat un llibre de lectura fatigosa per al 
lector no especialitzat. 
També hem d'assenyalar que els ca-
pítols iniciáis del llibre estan més ben 
documentais que la resta, ja que, a mi-
da que es tracten les pefh'cules més 
properes en el temps, la referencia que 
es fa a cada una d'elles és més be es-
cassa. Naturalment aixô es pot expli-
car per l'eclosió de titols que paulati-
nament van apareixent, i el seu tracta-
ment acurat donaria com a résultat un 
llibre tal vegada massa extens. Final-
ment, voldria destacar la documenta-
do fotogràfica que iflustra el llibre, 
abundant per a cada capítol, on se'ns 
mostren des de imatges dels pioners 
del cinema balear, programes de mà 
de diverses époques, els primers edifi-
cis, o diversos fotogrames de les peflí-
cules filmades a les Ules, a manera d'u-
na historia contada en imatges... igual 
que al cine. • 


El Cinema a les Balears des de 1896, de Cristòfol-Miquel Sbert

http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/tempsModerns/index/assoc/tm_2001_/n0077_p0/08.dir/tm_2001_n0077_p008.pdf

El Cinema a les Balears des de 1896, de Cristòfol-Miquel Sbert

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears