Merino, Fernando

Biblioteca Digital de les Illes Balears

I 
FErnandü IHenno 
Monòlegs La petita òpera d'un home comú 
ls ambients 
de la crítica 
m u s i c a l 
que donà 
impuls al 
ressorgiment del pop ibèric en 
els primers anys 8 0 , quan les edi-
cions ens arribaven invariablement 
damunt vinil, el comentari més freqüent 
ens anunciava que un disc era bo si el 
primer tema de la cara B responia a les 
expectatives. Faig memòria d'aquesta 
pràctica, ara impossible (el Compact no 
té ànima de plàstic), perquè l'estrena del 
cicle Première als Renoir de Palma, el 
passat 14 de febrer, hi participava aními-
cament d'aquest principi artesanal. Un 
heroi molt discret, pel·lícula basada en el 
llibre de Jean-François Deniau, em per-
met contemplar aquesta primera aproxi-
mació a un cicle de tretze títols, amb ulls 
musicals, i confirmar així que, efectiva-
ment, aquest sandvitx és bo de bon de 
veres. Establir la comparança del (sand-
vitx) ve justificat perquè, obrint i tan-
cant, com si fos un entrepà, tenim la sec-
ció de cordes d'una orquestra de cambra 
que interpreta la peça del compositor 
Alexandre Desplat que serveix de leit 
motiv a la pel·lícula. N'hi ha més. E l 
propi Jacques Audiard, autor del guió, i 
director, ha volgut donar-
li un paper protagonista a 
la música: " E n aquesta 
història", ens explica 
Audiard, "volia veure la 
banda sonora interpretada a 
les imatges en determinades 
ocasions, per enfortir el que em 
semblava el costat èpic d'aquesta 
aventura: la petita òpera d'un 
home comú". Això fa que no ens 
trobem en cap moment amb 
il·lustracions d'època (l'ambienta-
ció i els fets descrits ens situa al 
bienni 4 4 - 4 5 , la França ocupada, i 
després alliberada), sinó més aviat 
tot el contrari: hi trobam bocins 
de minimalisme. E n efecte, 
no tenim referències tem-
porals en clau de pen-
tagrama. "Tot surt 
de nosaltres", 
a s s e n y a l a 
Audiard, " el que es 
pot interpretar com una forma de dir que 
tot està falsificat en aquesta història". ¿ 
Què té a veure això amb la sentència de 
la cara B , entesa com el qualificatiu d'o-
bra rodona? Pot semblar que res, en 
efecte, i que simplement m'agrada esta-
blir la comparança amb aquelles pràcti-
ques del passat inmediat. Res, en efec-
te? E n tot cas, cal afegir-hi una aclaració. 
Hem avançat que Jacques Audiard des 
del principi s'havia plantejat la trama 
com "la petita òpera d'un home comú". 
Mathieu Kassovitz, l'actor-director que 
interpreta el paper protagonista del 
mentider Albert Dehousse, ens recorda 
que la idea original de Jacques Audiard, 
era fer una epopeia irrisòria del tipus 
Little Big Man, on l'heroi que interpre-
ta Dustin Hoffman és un personatge 
vulgar que viu moments excepcionals en 
situacions sorprenents". Traslladat al 
context d'Un heros tres discret, Audiard 
interpreta la novella de Deniau com "el 
relat d'un moment determinat del destí 
col·lectiu, mitjançant la història d'un 
home tot sol, i el converteix en comè-
dia". L a presència de la música a les 
imatges d'aquesta obra polèmica 
d'Audiard (França no té encara assumit 
el seu paper els anys d'ocupació, i s'esti-
ma més amagar-lo) subratlla l'esmentat 
efecte de visió de conjunt a través de la 
simple anècdota. És la cara B d'un pro-
ducte explosiu. • 


La petita òpera d'un home comú

http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/tempsModerns/index/assoc/tm_1997_/n0031_p0/14.dir/tm_1997_n0031_p014.pdf

La petita òpera d'un home comú

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears