González, Hazael

Biblioteca Digital de les Illes Balears

Bandes de so 
Hans Zimmer: el sempre benvingut 
Házael González 
Cameron Díaz 
a The Holiday De tant en tant, apareíx ais crédits de qualque pel-lícula el nom de Hans Zímmer, un composi-
tor que, poc a poc, s'ha anat fent un lloc a les nos-
tres orelles fins a convertír-se en ben habitual, i sí 
bé no totes les obres signades per ell son obres 
mestres, ni molt menys, sí que podem dir amb jus-
ticia que aquest compositor sempre és benvíngut. 
Perqué les seves suaus i tendres melodies sempre 
envolten les ¡matges amb encert i donen, al f i lm, un 
toe molt personal, alhora que arrodoneixen les-his-
tories i creen per elles noves dimensíons, siguin bé 
comedies romántiques o trepidants persecucíons 
entre bons ¡ dolents. 
Aquesta vegada ha estat una comedía romántica, 
on, a mes, les referéncies a les bandes sonores (¡ a la 
seva importancia) son ben clares: parlem de Vacacio-
nes {The Holiday, Nancy Meyers, 2006), pel-lícula am-
bientada en part a Hollywood i al món del cinema, 
tant que Tactor Jack Black dona vida a un personat-
ge que es dedica, ni mes ni menys, que a compondré 
música de pel-lícules. Així dones, les referéncies están 
servides: des del seu primer encontre amb Kate 
Winslet (on porta al cotxe la música de Cinema Para-
diso—Nuovo Cinema Paradiso, Giuseppe Tornatore, 
1988—, que ell mateix s'encarrega d'aclarir que és 
del gran Ennio Morricone), passant per la visita al vi-
deoclub (amb referéncies al Vangelís de Carros de 
Fuego—Chariots of Fire, Hugh Hudson, 1981—, al 
John Williams de Tiburón —Jaws, Steven Spielberg, 
1975—, o fins Í tot a les cançons de Simon & Garfun-
kel pera El Graduado—The Graduate, Mike Nichols, 
1967—, amb una aparició especial i ben divertida de 
Dustin Hoffman), o amb moments tan romantics com 
quan ell toca una melodía al piano dedicada a ella i li 
diu: "sí fossis una música, sonaries aíxí". I tot això, 
agombolat per les precioses notes de Zimmer, qui 
utilitza tot el seu bon fer per donar tocs inconfusíbles 
a aqüestes sítuacions de parella que de vegades 
semblen creíbles, Í de vegades no. 
De totes formes, no deixa de resultar un poc sor-
prenent que un compositor tan jove com ell (par-
lem d'un home nascut Tany 1957) porti una camera 
tan regular Í plena d'encerts: va començar a fer fei-
na a principis dels anys vuitanta, a productions de 
noms tan sospitosos (¡ prescindibles) com Historia 
de O, II parte {Histoire d'O: Chapitre 2, Éric Rochat, 
1984, partitura on també va col-laborar Stanley 
Myers), però ben avíat es va donar a conéíxer, so-
bretot des de la seva primera proposícíó a l'Oscar 
per la inoblidable Rain Man { Barry Levinson, 1988). 
A partir d'això, tot el carni ha estat fet, amb joies 
com Black Rain (Ridley Scott, 1989), Paseando a 
Miss Daisy {Driving Miss Daisy, Bruce Beresford, 
1989), Unquestionable exit à'El Rey León {The Lion 
King, Roger Allers i Rob Minkoff, 1994, la seva se-
gona proposició a l'Oscar i amb la quai se'n va dur 
el premi. Molta gent pensa que això era més per-
qué havía fet un film de la companyia adequada 
que no pel seu talent, encara que la banda sonora 
és ben preciosa), Marea Roja {Crimson Tide, Tony 
Scott, 1995, per la qual va guanyar el seu unie 
Grammy), Mejor... Imposible (As Good as It Gets, 
James L. Brooks, 1997, altra proposició a l'Oscar), 
la doble proposició el mateix any per El Príncipe de 
Egipto {The Prince of Egypt, Brenda Chapman, Ste-
ve Hickner, Simon Wells, 1998, a la categoria de Mi-
llor Banda Sonora Musical o de Comedía) ¡ La Del-
gada Línea Roja {The Tin Red Line, Terrence Malíck, 
1998, a la categoria de Millor Banda Sonora Dramá-
tica), Tinoblídable El Gladiador {Gladiator, Ridley 
Scott, 2000, Globus d'Or Í darrera proposició ais 
Oscars, de moment) , o la fosca Batman Begins 
(Christopher Nolan, 2005, composada juntament 
amb James Newton Howard). I si a tot això hi afe-
gim que ha posât en marxa una escola de musics 
de cinema d'on han sortit talents com John Powell, 
Harry Gregson-Wíliiams o Lisa Gerrard, només ens 
queda felicitar-ho, i gaudir-ne. H 
26 temps moderns num. 130 


Hans Zimmer: el sempre benvingut

http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/tempsModerns/index/assoc/tm_2007_/n0130_p0/26.dir/tm_2007_n0130_p026.pdf

Hans Zimmer: el sempre benvingut

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears