Rotger, Francesc M.

Biblioteca Digital de les Illes Balears

L'escenari de llauna 
Retorn a Mai Mes 
Francese M. Rotger 
Peter Pan 
(2003) deRJ . 
Hogan 
Entre els personatges que, en un principi, foren carne de teatre i que han estat vampiritzats de 
manera reiterada peí cinema, sens dubte un deis 
exemplars mes significatius és Peter Pan. Fins al 
punt que bona part del gran públic em fa l'efecte 
que desconeix aquest origen dramátic. Tal vegada 
no ais pa'isos anglosaxons, a on la peca de James 
Matthew Barrie sol posar-se en escena mes o 
menys damunt aqüestes dates, cap a Nadal; pero 
sí, probablement, entre nosaltres. Per a la nostra 
memoria sentimental, Peter Pan reneix grácies al 
film de Walt Disney del mateix títol, que, de tota 
manera, no és precissament d'ahír vespre, sínó del 
1952, fa mes de mig segle; l'obra de teatre ja ha su-
perat els cent anys, ates que data del 1904. Per 
cert, i perdonau-me Tafegit de caire personal, és el 
primer f i lm que record haver vist. El c inema, el 
Trueba, a Bilbao, ja no existeix. I el Carlton, el tea-
tre, a la mateixa ciutat, on la companyia basca Sor-
giñak va representar el 1982 Peter Pan (h¡ vaig par-
ticipar com a ajudant de dírecció), tampoc. 
Aquests dies passats, visítava l 'Audítóríum dé 
Palma una nova posada en escena de Peter Pan, 
amb el mallorquí Rafel Brunet [Tarzan. El musical) 
díns el seu repartíment. I, per aqüestes primeres 
dates de gener, s'anuncía la representado, a diver-
sos escenarís ¡llenes, d'una altra, a carree de Cata-
crac. No fa gaire temps, la formado mallorquína Ra-
fel Olíver Produccions també ens oferí la seva 
propia versió d'aquesta mateixa pega. Com sabeu, 
cada vegada que s'escenifica Peter Pan, per desig 
exprés de Barrie, els seus drets d'autor van a parar 
a una institució benèfica, l'hospital per a nins Great 
Ormond Street. Ha estat aquesta mateixa institució 
que ha patrocinai la publicació d'una segona part, 
la novel-la Peter Pan de vermell escarlata, de Geral-
dine McCaughrean, en la qual Wendy i els Nins Per-
duts tornen, ja adults, al País de Mai Mes. Steven 
Spielberg imagina el mes inconcebible: un Peter 
Pan, el nin que no volia crèixer, convertit en un ho-
me, a Hook. Curiosa coincidencia, uns anys mes 
tard el seu Capita Garfí (Dustin Hoffman) compar-
teíx un altre llargmetratge d'arrel literaria (El per-
fum, de Tom Tykwer) amb l'actriu Rachel Hurd-Wo-
o d , que encarna Wendy a Peter Pan: la gran 
aventura, de P.J. Hogan. 
Tan diferents, tan oposats, tan aparentment in-
compatibles com Peter Pan i el Capita Garfi, ¡, en 
canvi, tan imprescindibles entre si com ells (¿vos 
imagínau l'un sense l'altre?) son Óscar i Félix, els 
dos personatges centráis de L'estranya parella, de 
Neil Simon, un clàssic, ja, de la comedía, recone-
gut, molt particularment (una mica com Peter Pan), 
per la seva versió cinematogràfica, aquesta prota-
gonizada pels genials (Í extraordinàriament com-
patibles) Jack Lemmon i Walter Matthau. La Sala 
Mozart de l 'Auditorium palmesà ha programat, a 
cavali entre els darrers dies del 2006 i els primers 
d'aquest 2007, una posada en escena mallorquína 
molt recomanable, dirigida per Pitus Fernández ¡ 
amb Joan Caries Bestard i Miquel Fullana al front 
del repartíment. • 
6 temps modems núm. 129 


Retorn a Mai Més

http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/tempsModerns/index/assoc/tm_2007_/n0129_p0/06.dir/tm_2007_n0129_p006.pdf

Retorn a Mai Més

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears