Obrador, Joan

Biblioteca Digital de les Illes Balears

niel Gibson- La f a l l à c i a d'un Jesús a m e n â t l i a r e i s 
Em demano: 
Qui pot decidir quina literatura és 
"culta" o "major"? 
"Inculta" o "menor"...? 
Qui pot decidir quin fou el verita-
ble missatge de Jesús? 
oc després d'estrenar-se La 
Pasión de Cristo ais EEUU, 
quan ja era un fet évident 
que el film de Gibson ha-
via detransformar-se en un 
deis esdeveniments cine-
matografíes de l'any a es-
cala planetaria, un periodista va dema-
nar a un représentant del bisbat espan-
yol (demano excuses per no recordar el 
seu nom) quina era la pellícula en la histo-
ria del cinema que millor reflectia la pas-
sio i mort de Jesús de Nazaret. El bisbe, 
com fuglnt d'estudi, va contestar que la 
pellícula actual que millor reflectia el mis-
satge crlstlà era El retorn de rei, el darrer 
lliurament del Senyor deis Anells de Pe-
ter Jackson. 
Jo no tínc un coneixement directe so-
bre la vida i obra de Jesús, vull dir, com 
la immensa majoria deis "catolíes" d'a-
quest país no he llegit el Nou Testament. 
El meu coneixement del redemptor de la 
humanítat The agafat dlrectament de la 
meva familia, de Tescola tardofranquista 
i pel fet de viure en un país que un dia 
fou of icíalmentcatollc i, encara avui, man-
te una relació de "privilegi" constitucio-
nal amb TEsglésia católica. A mes, el ci-
nema fou determinant en la meva inter-
pretado la persona de Jesús, fili de Ma-
ria i Josep; son innombrables la quanti-
tat de pellícules en qué aparelx la figu-
ra del Fili de Déu i que, d'una manera o 
d'altra, formen part de la meva memò-
ria cinema-sentimental. Durant la meva 
joventut es varen produir dos films molt 
Singulars: Jesucristo Superstar (1972) de 
Norman Jewlson i La Vida de Brian (1979) 
deis Monty Python's. El film Jewison em 
va descobrir que Jesús no tenía res a veu-
re amb la repressió i la tristor religiosa 
que va conformar la meva infantesa. Que 
l'amor cristià és universal, que no té per 
qué rebutjar el nostre cos i que el mis-
satge de Jesús fou estrictament pacifista. 
Que Jesús de Nazaret no fou només un 
profeta religiös, sino un veritable revo-
lucionan moral i, fíns ¡ tot, polític. Per al-
tra banda, tot d'una vaig pensar que T-
humor galàctic ¡ esbojarrat deis Python's 
ens deien l'autèntica veritat: realment no 
sabem qui és Jesús; a la seva època hi ha-
vla multitud de jueus que es considera-
ven envíats de Déu; que anunciaven la fi 
del temps ¡ Tambada del regne de Déu 
I cridaven a la unió del poblé jueu con-
tra els invasors romans I, per qué no?, tal 
vegada la visió que ens han ofert les di-
ferents esglésies cristianes no teñen res a 
veure amb el que realment va passar a 
Jerusalem fa 2004 anys. Així, el crlstianis-
me no passaria de ser altra cosa que una 
simple relígió millenarista, com molt d'al-
tres. L'any 1988 jo ja no era un jove ado-
lescent, però es va estrenar La última ten-
tación de Cristo de M. Scorsese, aquesta 
adaptado de la novel-la de Kazantzakis 
mostrava la vessant mes humana de Je-
sús: eli fou un home ben normal, amb 
les totes les nostres febleses, que va ha-
ver de patir per tots els nostres pecats I 
que, en el darrer moment, fou temptat 
amb la posslbllltat de defugír de la seva 
càrrega ¡ fruir amb una vida humana, 
plena de plaer i dolor, duradora en el 
temps però finita. El gran misteri, per a 
tot cristià, és acceptar que un home fili 
de dona estigués disposai a partir els més 
Més que un ¡ndivldu pacific, Gibson ens mostra una persona amb un cos atlétic i capac 
de suportar una violencia extrema per pura obediencia. Tampoc es presenta com un revolucionan, 
ni moral ni politic; mes avlat sembla no teñir opinio sobre aqüestes questions 
grans turments per redimir tota la hu-
ma nitat. 
Quin és el Jesús de Gibson?. En pri-
mer Hoc, sembla que no es tracta d'un 
profeta del pacifisme. Evidentment, el di-
rector australià no mostra un Jesús vio-
lent a la seva versió (si aquest hagués es-
tât el cas, la curia romana hauria rebut-
jat Tobra de Gibson immediatament); 
però, en cap cas, s'escolta ni una parau-
la del profeta en contra de la violencia i 
a favor de la pau essencial. Mes que un 
individu pacific, Gibson ens mostra una 
persona amb un cos atlètic i capaç de su-
portar una violencia extrema per pura 
obediencia. Tampoc es presenta com un 
revolucionari, ni moral ni politic; més 
aviat sembla no tenir opinio sobre aqües-
tes questions. A La passio de Crist apa-
reix un Jesús com a personatge exclusi-
vament religiös, només enf rontat amb el 
poder dels rabins i sense res a dir sobre 
el poder imperial queexercien les legions 
romanes sobre el poblé d'Israel. Es veu 
un individu sense cap ànim d'eliminar les 
injustícies d'aquest món, perqué el seu 
regne no en forma part. En aquest sen-
tit, la interpretació de Gibson és realment 
singular perqué, no és només que carre-
gui totes les culpes de la mort del Mes-
sies cristià al poder jueu, sino que mos-
tra una curiosa simpatia per part dels re-
présentants del poder roma cap aquell 
pobre apostata de la religió d'Abraham. 
No havia vistmai un Pilattan pietósamb 
Jesús, la seva dona fins i tot sembla una 
"cristiana" convençuda des del primer 
moment. M'he demanat per la rao 
d'aquesta curiosa interpretació, i la me-
va resposta és que es tractaria d'una pos-
sible explicació a la posterior simbiosi que 
s'havia de produir entre els seguidors de 
Jesús de Natzaret i el poder imperial de 
Roma. És com si Gibson interpretes que 
el missatge cristià estava prédestinât a 
donar nova saba a l'imperi. Pel meu cos-
tai, he de dir que no m'agrada aquesta 
visió; perqué m'agrada més el Jesús ácra-
ta, contrari a tota estructura de poder 
terrenal i perqué sempre he pensât que 
Tapropiació per part de l'Imperi de la re-
ligió cristiana fou simplement una juga-
da política. Això sí, es va tractar d'una ju-
gada tan intelligent que encara avui en 
patim les consequències. 
Però Gibson està plenament con-
vençut d'haver élaborât la pel-llcula que 
reflecteix, amb el màxlm réalisme possi-
ble, les darreres hores de vida de Jesús. 
Tots podem estar d'acord en el fet que, 
el seu film, des de la perspectiva visual, 
és extraordinari, ningú podrá dir que no 
ha sabut aprofitar els recursos que li ha 
posât a l'abast la indùstria. Fins i tot dei-
xa un espai per fer un homenatge estè-
tic a la millor pintura del renaixement 
cristià i dona testimoni de la veritat del 
el Sant Sudari. Des d'un punt de vista 
agnòstic, se li podria dir que la seva in-
terpretació d'aliò qué és el dimoni és ra-
ra; que és molt dubtós que, si realment 
exlsteix Satanás, tlngui personalitat efe-
mlnada. Tinc la sensació que el diable de 
Gibson podria tenir una lectura psicoa-
nalítíca molt significativa. És com si ha-
gués plasmai lesseves obsessions sexuals. 
Per altre costai, tinc la sensació que ens 
trobem davant d'una figura religiosa 
molt poc católica. Perqué el Jesús de Gib-
son sembla satisfet d'eli mateix, com si 
el seu sacrifici, més que servir per donar 
la redempció a tota la humanltat, fos una 
prova fisica personal que ha estat capac 
de suportar per tal d'ajudar només els 
seus amics. Diria que ens trobem davant 
d'un Jesús narcisista, si se'm permet l'ex-
pressió. Satisfet del seu cos atlètic i or-
gullos de ressuscitar sense haver acotat 
el cap davant d'aquells que volien do-
minar la seva voluntat. 
Com podeu comprendre, quan aquell 
representant de la conferencia episcopal 
espanyola va dir que la millor pel-licula 
que recull el missatge cristià és El retor-
no del rei, sabia ben bé el que estava 
dient. ii 


Mel Gibson: La fal·làcia d'un Jesús anomenat Narcís

http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/tempsModerns/index/assoc/tm_2004_/n0103_p0/17.dir/tm_2004_n0103_p017.pdf

Mel Gibson: La fal·làcia d'un Jesús anomenat Narcís

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears