Cobas Amate, Roberto

Biblioteca Digital de les Illes Balears

Jliail PadrÓIl : una dimensió humana en el cinema d'animació 
CllläS uan Padrón és un 
deis mes impor-
tants directors de 
dibuixos animats 
c o n t e m p o r a n i s . 
Autor de nombro-
sos curts i cinc 
llargmetratges, de la seva 
amplia i intensa filmogra-
fìa destaca la sèrie de curts 
coneguts com a Filminutos 
i Quinoscopios, realitzats a 
la década deis vuitanta, ai-
xí com eis llargmetratges 
Elpidio Valdés contra dólar i 
cañón (1983), ¡Vampiros en 
la Habana! (1985) i Mafal-
da (1994). Abu i tot, el 
realment rellevant del seu 
cinema és la vocació pro-
fundament humanista que 
ha mantingut al Uarg deis 
anys. Padrón ha mostrat 
que posseeix una plena 
consciéncia del valor social 
de la creació artística. Des deis seus 
primers films va saber captar, amb la 
Sensibilität que caracteritza eis grans 
artistes, eis reclams de la seva época. 
L'obra com a cineasta de Juan Pa-
drón va teñir eis seus antecedents en 
la seva estreta relació amb el movi-
ment de dibuixants humorístics que 
coHaboraven a diferents publica-
cions a l'Havana deis dinàmics anys 
seixanta. Al favorable context que es 
genera com a resultat de la política 
cultural de la Revolució, el jove ar-
tista participa activament amb les se-
ves coflaboracions a la revista Mella 
i les diferents publicacions ¿'Edicio-
nes en Colores. Aquest moviment de 
fort alé creatiu va donar vida al que 
posteriorment es va conéixer com el 
boom de la historia cubana. Padrón 
també va contribuir sens dubte a 
aquest felic moment d'enriquiment 
deis nostres comics amb eis seus per-
sonatges i tires. D'aquest període en 
citaría un personatge de felic recor-
datori, el samurai Kashibashi, sem-
pre immers en absurdes i hilarants si-
tuacions, eis vampirs i botxins que 
fan la seva aparició a El Sable, suple-
ment humorístic del periodic Juven-
tud Rebelde i obrint la década deis se-
tanta un personatge que cobrada vi-
da real a les ments i cors del public 
infantil, Elpidio Valdés, sorgit en el 
semanari Pionero el 1970. 
Els anys setanta marquen l'enlai-
rament de l'obra fílmica de Juan Pa-
drón, que coincideix amb una nova 
orientado de la direcció del depar-
tament de dibuixos animats de l 'I-
CAIC de dirigir la seva producció 
cap al públic infantil. Per aconseguir 
aquest objectiu, Padrón adapta el 
personatge á'Elpidio Valdés al cine-
ma d'animació. Aixó constituía un 
desafiament, ja que en el seu trasllat 
al cefluloide podia correr el risc del 
fracás. El resultat va ser tot el con-
trari. Grades a fenginy humorístic 
de Padrón i a un ajustat guió fany 
1974 llanca els dos primers films de 
la serie: Una aventura de Elpidio Val-
dés i Elpidio Valdés contra un tren mi-
litar. Conjuntament amb els dos pri-
mers Elpidios, Padrón conclou tam-
bé el 1974 diversos dibuixos animats 
didáctics, Horologium quiere decir re-
loj, Velocipedia i La silla. En aquests 
films s'observa amb quina comodi-
tat es mou Padrón quan treballa te-
mes histories i com sap trobar a ca-
da cas f aresta humorística que ama-
guen. Aquest conjunt de cinc films 
que veren la llum en el mateix any 
evidencien una personalitat crea-
dora marcada per un agut sentit ima-
ginatiu i una xispa humo-
rística que va dotar d'espe-
cial simpatia els seus di-
buixos animats, encara 
quan li falta entrenament 
sobre la translació de les sé-
ves tires comiques al cine-
ma. Passes importants en 
la seva carrera serán els 
films El machete (1975), en 
el quai es produeix un apro-
fundiment conceptual a la 
sèrie, i Elpidio Valdés en-
cuentra a Palmiche (1977), 
en el quai s'enriqueix no-
tablement el disseny esce-
nogràfic a partir de la in-
corporado com a fondista 
de Modesto García. 
La personalitat à'Elpi-
dio Valdés es consolida i es 
fa mes complexa en el 
transcurs de la série. En 
això, hi juga un paper de-
cisiu la creació d'un entorn 
familiar en el quai es mou l'heroi i 
una incorporado mes orgànica a la 
seva època. Hi té molt a veure la in-
vestigado exhaustiva que realitza 
Juan Padrón a arxius i museus. L'ex-
periència aconseguida a través de la 
sèrie propicia l'execució d'un dels 
més ambiciosos projectes del cinema 
cuba dels setanta: la realització, a fi-
nal de la década, del primer llarg-
metratge del dibuix animât realitzat 
a Cuba, Elpidio Valdés, que aconse-
gueix convertir-se en un dels fenò-
mens més intéressants de comunica-
do quan du a la taquilla més d'un 
milió d'espectadors de totes les edats 
i rivalitza quant a capacitai de con-
vocatoria amb un altre film cuba 
d'amplia incidencia social com va ser 
Retrato de Teresa (1979) de Pastor 
Vega. 
Existeixen histories coflaterals 
que no varen poder incloure's en el 
llargmetratge Elpidio Valdés, però que 
varen ser portades també al cinema i 
permeteren mantenir viva la sèrie 
amb dos dels millors animats realit-
zats fins aquell moment. Elpidio Val-
dés y el fusil (1979) i Elpidio Valdés 
contra la cañonera (1980). En aquest 
darrer film, es consolida l'evolució 
estètica de la sèrie arribant a la més 
alta creativitat, a on el virtuosisme de 
Els anys vuitanta marquen temps de canvi a l'art cuba. Emergeix una nova generado 
d'artistes plastics i cinéastes que duran elpes d'un moviment de renovado estètic 
que sintonitzarà amb el millor de Fart internacional. 
la composició plástica de la 
imatge s'expressa a través d'u-
na exceldent animació. 
Els anys vuitanta marquen 
temps de canvi a l'art cuba. 
Emergeix una nova generado 
d'artistes plastics i cinéastes 
que duran el pes d'un movi-
ment de renovado estètic que 
sintonitzarà amb el millor de 
l'art internacional. En aquest 
context, Padrón s'endinsa en 
una de les vessants mes proli-
fiques del seu humor, el nègre, 
i trasllada al cinema botxins, 
vampirs i follets. Així aparei-
xen, entre 1980-1981, els Fil-
minutos números 1, 2 y 3, que 
constitueixen sens dubte un 
moment d'innovació tant en el 
disseny com en l'estructura 
dramatúrgica i l'estil d'humor em-
prat. Filminuto número 1 provoca 
una commoció en el public en en-
frontar-lo amb un humorisme de-
simbolt, en el qual alió insólit i el 
fantàstic s'agafen de la mà. La serie 
va agradar tant que s'ha mantingut 
com una línia de treball assumida 
per altres realitzadors del Departa-
mento, obtenint una reeixida projec-
ció internacional. 
Lany 1983 reapareix Elpidio Val-
de's en un segon llargmetratge. Elpi-
dio Valde's contra dólar y cañón. Sens 
dubte hi ha una major riquesa en el 
guió respecte del primer, sobretot en 
la caracterització psicológica deis 
personatges i la complexi-
tat plantejada en els plànols 
i moviments de camera. L'a-
nimació és superior ais films 
anteriors de la serie i desta-
ca per la flu'idesa aconsegui-
da en el moviment escènic. 
El film aconsegueix tal réa-
lisme que, dramatúrgica-
ment, es troba proper al ci-
nema de ficció. 
Com una continuado d'al-
gunes de les idees aparegudes 
ais Fi/minutos, Padrón realitzà 
el 1985 el seu tercer llargme-
tratge ¡ Vampiros en la Habana!, 
en el qual destaca un sentit de 
renovado postmodernista, en 
aquesta hilarant historia de 
passions amoroses i vampirs i 
gàngsters a l'Havana deis anys tren-
ta. El relat posseeix una organicitat i 
coherencia sorprenents, sobretot, si 
observam les cites freqüents que rea-
litza Padrón a films i generes clássics 
del cinema. Humor del bo, crioll i in-
ternacional aconsegueix Padrón en 
aquest clàssic del cinema d'animació 
cuba. El seu humor delirant, el des-
tre maneig del doble sentit i la seva 
magistral sàtira al cinema d'horror el 
sitúen al nivell del Mei Brooks d'El 
joven Frankenstein. 
ParaHelament a l'aparició de 
¡Vampiros en la Habana! apareix una 
nova sèrie amb dibuixos i 
idees del genial humorista argenti 
Joaquín Lavado (Quino). Padrón 
reprèn l'estructura dramatúrgica 
deis Filminutos, incorporant-hi 
l'esperit sarcàstic de Quino. El pri-
mer résultat d'aquest esforç con-
junt va ser Quinoscopio mimerò 1 
(1985), que rebé de sobte l'aplau-
diment del public nacional i inter-
nacional i el rotund suport de la 
crítica. La série es distingeix per la 
seva profunda vocació cinema-
togràfica i es nota la recerca d'un 
llenguatge que resulti universal per 
a qualsevol public del món. Entre 
1985 i 1987 es realitzaren sis Qui-
noscopios, destacant-se de manera 
especial Quinoscopio número 3 
(1987), per 1'exceHent conjunt de 
• contes que la integra, l'alta quali-
tat de la seva composició plàstica, 
unida a una banda sonora que s'ajus-
ta perfectament ais requcriments del 
guió a la recerca d'obtenir l'efecte de-
sitjat en l'espectador. 
La década deis noranta, amb les 
sèves alcades i baixades en la pro-
dúcelo del cinema cuba en general, 
no ha vist decaure la dinàmica de tre-
ball de Padrón, que es manté molt 
actiu. Prova d'això son el seu llarg-
metratge Mafalda (1994), adaptado 
al cinema del popular personatge de 
la tira cómica creat per Quino, la im-
portant sèrie Mas se perdio en Cuba 
(1995), de cent vuitanta minuts de 
durada, un vertader repte per al ci-
neasta del qual va aconseguir sortir-
ne airós. A una edició posterior de 
tot aquest material el 1996 apareix el 
llargmetratge Elpidio Valde's contra el 
águila y el león. Tots aquests films i 
series han estât realitzats pel fructí-
fer carni de les coproduccions, en 
aquest cas entre Cuba i Espanya. 
Poques vegades l'obra d'un realit-
zador arriba a convertir-se en ex-
pressió genuina del seu temps. Ai-
xí i tot, en visionar el carni recorre-
gut per Juan Padrón i els seus films 
d'animació podem contemplar un 
deis mes bells testimonis artístics 
de les darreres tres décades, de-
vengut, gracies al talent i la dedi-
cado d'un home, en un deis con-
junts artísticament mes sòlids i 
aconseguits de la historia del ci-
nema cuba. • 


Juan Padrón: una dimensió humana en el cinema d'animació

http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/tempsModerns/index/assoc/tm_2001_/n0075_p0/20.dir/tm_2001_n0075_p020.pdf

Juan Padrón: una dimensió humana en el cinema d'animació

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears