Martorell, Martí

Biblioteca Digital de les Illes Balears

Cronica de cine 
Elogio del g e s t o 
c o t i d i a n o i 
Pnr Quirn Casas 
COFFEE AND 
CIGARETTES REÚNE 
ONCE HISTORIAS • • 
CORTAS Y 
MINIMALES 
RODADAS POR JIM 
JARMUSCH 
DESDE 1986 
HASTA LA 
ACTUALIDAD. 
t 
Collatéral 
És la primera vegada que es pot ad-
vertir en una pel-lícula de Michael 
Mann un desequilibri bastant pronun-
ciai entre el fons i la forma, perqué el 
primer, la historia d'un taxista que pa-
teix el xantatge d'un assassl a sou per-
qué l'ajudi a fer el "treball" encarre-
gat, és farcit d'inversemblances i pre-
senta un esquema que repeteix tôpics 
vists ja massa vegades, mentre que el 
segon, l'aspecte visual, he de reconèi-
xer que m'ha séduit fins al punt que es 
relativitza el punt d'objecció al guió 
tot just esmentat. 
En una entrevista, Michael Mann va 
dir que, en rodar Collatéral, tenia la idea 
de fer servir Los Angeles no tan sols corn 
el marc merament f ísic de la historia, si-
no que també volia que en fos la prin-
cipal referencia visual, perqué trobava 
que fins aleshores no se n'havia tret mai 
profit cinematográficament (tret, pot-
ser, de Los Angeles del 2019 a Blade Run-
ner) i, en aquest sentit, se'n surt molt 
bé. Val a dlr que hi fa molt la tasca de-
senvolupada per Paul Cameron i Dion 
Beeb, directors de fotografía, perqué, 
mitjancant el rodatge en vídeo digital 
d'alta definido, han aconseguit recrear 
una textura granulosa, pero ben perfi-
lada en els details, que emfatitza el 
carácter urbá de la pellicula, sobretot 
perqué passa de nit i en ambients tan-
cats, quan els Hums artificials resplen-
deixen i creen una atmosfera insana que 
les cámeres Sony CineAlta digitals cap-
ten d'una manera extraordinaria. 
En poques paraules, un acabat vi-
sual ben encertat que, desgraciada-
ment, no está acompanyat d'un guió a 
l'alcada que recorre en excés a perso-
natges predicibles i sítuacions no gaíre 
ben resoltes. 
Coffe and Cigarettes 
La darrera producció de Jim Jar-
musch és un aplec d'onze curtmetrat-
ges que ha anat rodant durant setze 
anys. Son petites historiés que reunei-
xen dos o très actors asseguts al voltant 
d'una taula mentre prenen café, fumen, 
parlen o, simplement, xerren. Corn ja es 
pot intuir pel titol, el café i el tabac son 
els dos elements principals amb que ju-
guen els actors per dur endavant la 
histôria. No es pot negar que la idea és 
atractiva, perd a l'hora de la veritat no 
hi ha cap curt rellevant i tan sols dos em 
varen atraure l'atenciô: Cousins, doble-
ment interprétât per Cate Blanchett i 
Cousins?, en que apareixen Alfred Mo-
lina i Steve Coogan. 
El problema rau segurament en el 
fet de voler crear uns guions enginyo-
sos perd insuficients, aigualits corn el 
café americà (aquest invent nefast que 
no podem veure/beure els que preferim 
un bon exprés curt) que prenen els per-
sonatges. Potser és la demostraciô que 
Jim Jarmusch és millor corn a creador de 
llargmetratges que com a director de 
curts. Per dir-ho d'una altra manera: 
quan va acabar Coffe and Cigarettes, en 
vaig sortir decebut. 
Melinda and Melinda 
Tots aquells que ens agrada Woody 
Alien ja ens va bé que sigui un director 
tan prolific, amb una pel-licula per any, 
però sempre passam pena que se II aca-
bin les idees o que deixi de tenir prou 
mà esquerra per poder continuar amb 
aquest ritme de treball... Afortunada-
ment, Melinda and Melinda no n'és el 
cas. Els elements amb què juga Woody 
Tots aquells que ens agrada Woody Allen ja ens va bé que sigui un director tan prolific, amb una pellicula 
per any, pero sempre passam pena que se II acabln les ¡dees o que deixi de teñir prou ma esquerra per 
poder continuar amb aquest ritme de treball... Afortunadament, Melinda and Melinda no n'és el cas 
Allen son els coneguts de tostemps: la 
classe alta I Intel-lectual novalorquesa; 
les sempre complicades relaclons de pa-
rella, tot i que delxa de banda en aques-
ta ocasió les references al judaisme. 
Sy I Max son dos autors que dlscu-
telxen sobre si la vida és tragèdia o 
comedia I ambdós creen dues histories 
sobre una matelxa dona, Melinda, en 
qué en la primera predomina el com-
ponent tragic i en la segona Thumor. A 
poc a poc es veu com els dos vessants a 
vegades convergelxen I d'altres diver-
geixen, sense que en cap moment no es 
pugui dir que un preval sobre l'altre. 
Sembla que Alien ha valgut conju-
gar en una sola pel-lícula els punts mes 
seriosos de pellícules com Crimes and 
Misdemeanors (Crímenes y pecados) o 
Husbands and Wives (Maridos y muje-
res) amb els mes lleugers de H o l l y w o o d 
Ending (Un final Made in Hollywood) o 
Bullets Over Broadway (Balas sobre Bro-
adway) i es pot dir clarament que és la 
millor pel-lícula de Woody Allen de la 
darrera tornada des de Deconstructing 
Harry (Desmontando a Harry). 
Una curiositat: tres dels actors que 
hi intervenen (Wallace Shawn; Larry Pi-
ne Í Brooke Smith) varen protagonizar 
fa deu anys la darrera producció de Louis 
Malie, Manya on 42nd Street (Vania en 
la calle 42), magnífica pel-lícula sobre 
Tassaig general, en un teatre gairebé 
esbucat, de la pe^a teatral de Txékhov, 
una obra que també és esmentada a 
Melinda and Melinda. Homenatge o, 
slmplement, casualltat? 
The Incredibles 
Tot i que es cregui que Plxar ¡ Disney 
son una mateixa entltat, la veritat és 
que la primera és una productora in-
dependent que simplement va acordar 
amb Disney que aquesta darrera en se-
ría la distribuidora i encarregada del 
marxandatge posterior deis productes 
derívats. Ara bé, Disney en aquesttemps 
ha imposât certs "tocs" moralistes que 
no acabaven d'agradar els directors de 
Píxar i, quan ja han decidít que no re-
novaran el contracte amb Disney des-
prés de la próxima producció (Cars), co-
mencen a fer les pellicules d'animacló 
amb una mica menys de dolçor i, per 
tant, mes mala idea i tenlnt en compte 
un public mes adult. Aquest és el punt 
de partida de The Incredibles, una pelli-
cula que s'allunya de la Ifnia de Finding 
Nemo, Toy Story o Monsters, Inc., per-
què la trama no és fan senzilla i fa menys 
concessions als elements moralistes. 
L'artifex és el guionista I director 
Brad Bird, realitzadorde l'excellent The 
Iron Giant (El gigante de hierro), a la 
qual ara no supera. Mentre que entre 
les dues producclons la font d'inspira-
ció és compartlda (les cases; els mobles 
ielscotxessón una idealltzaciódelsanys 
cinquanta I selxantes, una època de la 
qual Bird treu molt de rendlment); el 
concepte d'animacló és molt diferent: a 
The Iron Giant el dibuix reprodueix el 
traçât de les pellicules classiques, a The 
Incredibles s'aconsegueix en alguns mo-
ments un efecte semblant a l'anlmació 
amb figures de làtex o plastilina i, obre, 
per tant, un carni nou per a al cinema 
animât fet amb ordinador. 
D'altra banda, Bird, com a guionis-
ta, sap lligar prou bé la històrla d'una 
familia de superherois en hores balxes 
que recull les idées desenvolupades a X-
Men i X-Men 2 de Bryan Singer I, en 
part, Superman de Richard Donner. 
Pellicula recomanable fins i tot per a la 
gent mes refractàrla al cinema d'ani-
macló. m 
Ir. Increíble 
D I S N E Y / P I X A R 


Crònica de cine

http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/tempsModerns/index/assoc/tm_2004_/n0108_p0/31.dir/tm_2004_n0108_p031.pdf

Crònica de cine

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears