Fiol Pons, Guillem

Biblioteca Digital de les Illes Balears

A N Y W E S T E R N 
4 0 Centaures del desert 
i r 
i 
Mar 
Guille m Fini FOUS s un topic. E s una elecció que 
podria fer qualsevol aficionat 
al c inema com a simple pas-
satemps. Però celebrar el cen-
tenari del western i obviar 
Centaures del¿/«w/perqué surt 
a totes les enquestes no seria 
més que una pedanteria. 
S o m del tot incapaç d'afirmar que 
sigui l 'obra mestra per exceldència de 
Ford, director a qui sempre hauré d'a-
grair les emocions que m'ha fet viure 
en tants i tants films inoblidables. Par -
lar de Centaures del desert (lliure però 
poètica traducció de l 'originai) és una 
tasca en la qual s'ha d'escollir entre 
moites questions per comentar. S ó n 
molts els especialistes que s'han estes 
en análisis simbòliques, filosòfiques i 
de tot tipus, com sempre algunes més 
cohérents que al tres. Q u é representa 
la figura d 'Ethan? Q u é están cercant, 
en sentit general, eli, Mar t i n i la res-
ta de personatges? C o m explicar en 
poques paraules el que representen els 
plans d'obertura i de tancament de la 
historia? L e s respostes a aqüestes i al-
tres preguntes, alhora que les interro-
gacions per si mateixes, són les que 
sensé cap dubte ajuden a fer gran 
aquesta peHícula. Pero, per sorprenent 
que pugui parèixer, no és aixó el que 
m'atreu més d'ella, ni de les altres re-
alitzacions de Ford. E l plantejament 
que fa el film d'aquestes questions 
transcendental^, la densitat opressiva 
de molts moments , són caractéristi-
ques que encenen en la men t de l 'es-
pectador la guspira que avisa que está 
davant un film magnifie. Ara bé, la 
grandesa de Ford s'ha de copsar amb 
el cor, que és quan un se n'adona que 
sabia destriar com ningú de quina m a -
nera i quan havia de dirigir-se al cer-
vell de l 'espectador i quan ho havia de 
fer als seus sentiments; quan havia de 
recorrer sàviament als recursos l in-
guistics del mitjà cinematografíe que 
coneixia com si fos fill seu i quan era 
més efect iujustun moviment d'un ac -
tor, una mirada, un sdenci. É s la m i -
llor definició que pue fer de J o h n Ford 
en general; pero acabo de recordar que 
aixó és un article sobre The searchers 
en concret. Aleshores , concre tem-ho: 
seqüéncies com la de la casa dels E d -
wards abans de l'atac dels indis o la de 
la mor t de Brad són una auténtica llicó 
de control del muntatge i de l'eldipsi. 
L'altre Ford, que sortosament en el 
fons és el mateix, el t robem en la bre-
ga entre Mar t i n i Charl ie , on s'inclou 
un primer pía de la núvia que, després 
d'haver intentât aturar-los, té els ulls 
humits per l'alegria de saber que els 
dos homes s'estan barallant pel seu 
amor. E l s recursos de Ford no merei-
xen ser explicats: s'han de veure i, so -
bretot, viure. • 


Centaures del desert

http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/tempsModerns/index/assoc/tm_2003_/n0096_p0/40.dir/tm_2003_n0096_p040.pdf

Centaures del desert

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears