Font, Miquel S.

Biblioteca Digital de les Illes Balears

C I N E M A L E S I L L E S 
Sèrie contraban? 
E l Secreto de la Pedriza (1926), La núvia del contrabandista (1929) i Contrabandista por amor (1930) tenen en comú, a més de ser pel·lícules rodades a Mallorca, la temàtica del con-traban com a fet comú. Tres 
produccions a les quals caldria sumar-
n'hi altres que molt possiblement es 
basarien en el fet. En aquest cabàs, tal 
volta, hi entrarien adaptacions conegu-
des dels germans Vázquez Humasqué, 
com La bala siniestra (1925), El tiro de 
Gracia (1926), o d'altres que encara 
avui desconeixem, i altres com 
Venganza isleña (1924) d'Andrés Pérez 
de la Mota, que tal volta podrien con-
templar el fet del contraban. 
I entre els quals amb 
seguretat cal afegir-hi 
el primer dels dos 
guions del llibre 
Películas mallorquínas 
de Jaume Alenyar: El 
contrabandista y las 
cuevas de Mallorca i 
Duda Cruel, amb-
dues editades a 
Palma el 1925. Si 
bé no tenim notícia 
que es duguessin a 
la pantalla, és cert 
que totes dues 
estan escrites amb 
aquesta finalitat 
última i que con-
cretament, El 
Contrabandista y 
las cuevas de Mallorca tracta el 
tema del contraban. Pel lloc que 
ocupa, la situaríem entre la novel·la 
dels germans Vázquez Humasqué, El 
Secreto de la Pedriza (1921) i la 
pel·lícula del mateix títol. 
Com a resum situaríem una sèrie d'ar-
guments paral·lels i que finalment 
conflueixen en un de sol en què es 
mesclarien amors desenfrenats i alhora 
prohibits, la decadència dels "botifa-
rres", disputes entre pretenents, esce-
nes heroiques de salvament i persecu-
cions per mar i per terra, i com a fons 
el contraban en què una vegada més i 
sense decantar-se definitivament pel 
bàndol dels contrabandistes, fa que els 
carrabiners no guanyin mai. Entre els 
cops d'efecte caldria destacar la doble 
vida del personatge protagonista que, a 
la segona part, se'ns descobreix com a 
cap dels contrabandistes i la tortuosa 
arribada d'aquest abans de fer-se efec-
tiu el venciment de la hipoteca i conse-
qüent casori de la protagonista amb el 
dolent, després d'escenes de trets i 
accidents de potents cotxes per les 
carreteres de Mallorca. 
Tractant els elements cinematogràfics a 
més del títol del llibre, cal fixar-se en 
l'endreça de l'autor al president alesho-
res del Foment del Turisme on es justi-
fica la manca de "riqueza del lenguaje" 
determinada per la seva condició de 
"personajes que nacieron mudos, ya que 
fueron creados para vivir en la pantalla, 
y que ahora hablan solo para darse a 
entender". Hi hem d'afegir el subtítol 
"Drama cinematográfico en tres partes" 
on indubtablement es fa definitivament 
clara la intenció de Fautor. 
Cal apuntar, a més, la divisió en parts de 
l'obra com era habitual aleshores a les 
pel·lícules de llarga durada i que, a més 
se serveix d'unes divisions que només 
s'expliciten tipogràficament i que coin-
cideixen amb les separacions de seqüèn-
cies (6-7-16) i seqüències paral·leles (1-
1-2). Les acotacions són de dos tipus: 
unes fan referència a l'entrada i sortida 
dels personatges i les altres al perfil psi-
cològic del qual estan dotats en determi-
nats moments. 
El total d'seqüències de la pel·lícula és 
de vint-i-nou (sis, set i setze respectiva-
ment). L'eix temporal transcorre al 
llarg de sis dies en què transcorren qua-
tre seqüències paral·leles i es desenvo-
lupen dues el·lipsis importants, una a la 
primera part a través del flashback del 
protagonista deu anys enrere i a la ter-
cera part amb una el·lipsi d'uns anys 
endavant on retrobam els protagonistes 
una vegada casats. 
L'eix espacial és bastant més dilatat i 
podem donar compte que, a la tercera 
part, es fa un recorregut exahustiu pel 
perímetre de l'illa des del Port de 
Pollença fins a Palma, passant per la 
Cala de Sant Vicenç, Paréis, Sóller, sa 
Dragonera i Andratx. I aturant-se 
davant Miramar es crida: "¡¡Hurra 
Miramar!! ¡¡Hurra el Achiduque 
Salvador!! dos nombres que conjunta-
mente os habéis inmortalizado". Una 
vegada desembarcats i a través d'alguns 
indrets concrets de Palma (la Seu, 
Portella...), emprenem altre cop un 
" E L CONTRABANDISTA,, 
DRAMA CINEMATOGRÁFICO EN TRES PARTES 
P E R S O N A J E S P R I N C I P A L E S 
Contraband i s ta . 
Nieta . 
Nieto . 
A b u e l a . 
C o n d e d c M o n t e v e r d e . 
J A I M E . El Montañés. . . 
S A N T I A G O M I R A . . . 
A N I T A M O N T E S . . . . 
L U I S M O N T E S . . . . 
M A R T A V A L D E M O R A T O 
D . J U A N M O N T E V E R D E . 
J U L I Á N T e n i e n t e contraban-
dis ta . 
< E L T U E R T O 
« E L S A L T A M O N T E S . . C a r a b i n e r o . 
nou viatge en cotxe fins al Coll de 
Sóller per reprendre novament fins a 
Caimari i retornar a Pollença. Destacar 
dos elements, creiem, molt puntuals i 
correctes com són les acotacions de 
primers plans del rellotge per mostrar-
nos els pocs minuts que resten pel 
desenllaç de la trama i la signatura de 
la carta per referir-se al remitent, tots 
dos a la tercera part. 
Reprenent el tema principal de l'article 
i de la pel·lícula, la transcendència del 
fet del contraban és un dels arguments 
que conformen l'argument principal. 
La situació espacial i temporal permet 
referencia! els fets de la pel·lícula amb 
fets reals. No sabem si els fets fílmics 
es corresponen amb una realitat histò-
rica. Tampoc és la nostra intenció 
esbrinar-ho, però sí que hem de fer 
referència a les anteriors experiències 
cinematogràfiques a Mallorca del 
mateix tema. De la mateixa manera 
que a El Secreto de la Pedriza, el con-
traban no és el tema principal. Els 
bons, en ambdós casos, són els contra-
bandistes i es desenvolupen els fets 
paral·lelament a un afer amorós o 
argument principal. En aquesta ocasió, 
però, els indrets topogràfics pel que fa 
als secrets (o indrets on s'amagatzema-
ven les mercaderies) es veuen acotades 
per referències topogràfiques reals 
(Coves d'Artà, Coves del Drac i Llac 
de les Delícies). També a veure amb la 
versió definitiva d'El Secreto de la 
Pedriza (també referent topogràfic 
real), fa un recorregut turístic per l'illa 
(sense ara recrear-se en demostracions 
folklòriques) que en part justifica l'en-
dreça de la qual parlàvem. Sense des-
merèixer per res ambdues produccions 
voldríem destacar de la segona les 
seves aportacions cinematogràfiques 
en el seu pas previ a la pantalla. • 


Sèrie contraban?

http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/tempsModerns/index/assoc/tm_1999_/n0049_p0/08.dir/tm_1999_n0049_p008.pdf

Sèrie contraban?

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears