Brotons Capó, Magdalena M.

Biblioteca Digital de les Illes Balears

I magdalena Brnrans quest mes de marc podem as-
sitir al cicle de cine que pre-
senta l'hlstoriador Cyril Ney-
rat titulat Filmar una escul-
tura, esculpir un film, pensât 
com a activitat comple-
mentaria a l'exposició que 
l'artista Eva Lootz realitza al Centre 
de Cultura de Palma. Aquesta pro-
posta cobreix un buit important peí 
que fa a la relació entre les arts plas-
tiques i el cine, perquètot i que aques-
ta ha estât estreta ja des deis seus mi-
els (com així ho subratlla la teoría ci-
nematográfica, des de les propostes 
de Riciotto Canudo el 1913, I els ma-
nlfests deis artistes d'avantguarda), 
gairebé sempre s'ha tractat el tema 
des de l'óptica de la pintura o l'ar-
quitectura, sent escassos els estudls 
que s'han preocupat per analitzar el 
paper que l'escultura ha jugat en re-
lacló al cine. Des deis estudis més des-
tacáis peí que fa a la relació del cine 
amb les arts plastiques, com l'impres-
cindlble L'œil interminable de Jacques 
Aumont, i les aportacions d'André Ba-
zin, Rudolf Anrheim, o Antonio Cos-
ta, per citar només alguns noms, s'ha 
volgut analitzar la interrelacló entre 
els diferents éléments pictórics i l'obra 
fílmica, així com la Influencia que un 
déterminât moviment plástic ha exer-
clt sobre un director, sent fréquent 
que estracti de pel-lícules historiques. 
Casos padigmàtics serien films com 
Barry Lyndon d'Stanley Kubrick o La 
M a r q u i s e d ' O d'Eric Rohmer, pero la 
lllsta, que resultaría llarguíssima, 
abarcarla des de cites textuals d'obres 
concretes, els denomináis t a b l e a u x vi-
vants; les biografíes d'artistes, o la ins-
pirado, més o manco lliure, en l'esté-
tica d'un déterminât corrent, com po-
dria ser el cas de Jean-Luc Godard a 
molts deis seus films (els colors fauves 
a Le mépris, el pop art de Pierrot le 
Fou, etc.). Pero l'anàllsl de la influen-
cia que l'escultura ha exercit, dlrecta-
ment o indirectement en cinéastes de 
totes les époques no ha estât mai ob-
jecte de gran Interés. Sabem, des de 
Baudelaire, que l'escultura contem-
porànla ha tengut moments no gaire 
feliços. Quan el 1846 l'escriptor 
francés es demana per qué l'escultu-
ra és avorrida, no fa sino expressar en 
veu alta el que molts de nosaltres en-
cara avui pensam davant algunes 
obres d'époques passades, pero tam-
bé moites d'actuals. Tot i aixó, som 
conscients que no podem jutjar amb 
els mateixos paramètres una obra del 
segle XIX i una altra del XX: és preci-
sament al segle passât quan l'escultu-
ra sofreix una transformado radical 
en el si de la seva essènda, arrivant 
fins al punt de no saber ben bé com 
definir-la. Sempre podem recorrer al 
que va dir Buree Nauman, quan se li 
va demanar qué era per a ell l'escul-
tura: allô amb el que ens topam quan 
retrocedlm per mirar un quadre. Per-
qué, tôt I el que té de boutade aques-
ta frase, no delxa de ser, en el fons, 
e i 
A Eisenstein Ii interessa d'aqüestes escultures és el poder d'encarnar idees i 
actituts. Que Vescultura, com tot art, sigui fonamentalment ideológica, 
constitueix una de les seves hipótesi de base 
bastant certa. Els limits entre les arts 
no han estât mai tan indefinits com 
actualment, tot i que poguem reco-
rrer a denominacions postmodernes 
com ¡nstal-lació, project room, land 
a r t , etc., que ens ajuden a posar nom 
a les múltiples manifestacions artisti-
ques d'avui en dia. 
Pel que fa al cinema, ja els artistes 
de les avantguardes entengueren que 
era el mitjà idoni per dur a terme la 
pretesa unitat de totes les arts, vo-
luntat que troba les seves arrels en el 
Romanticisme. Mes enllà de les expe-
riències que es dugueren a terme en 
aquest sentit, a nosaltres ens interes-
sa analitzar el paper de l'escultura al 
llenguatge cinematografie, la quai ha 
estât utilltzada de moites maneres, 
però potser la mes clara sigui la de 
símbol. I segurament l'exemple para-
digmátic per demostrar-ho amb imat-
ges, sigui una pel-lícula de Tavant-
guarda cinematográfica soviética, 
Oktyabr (Octubre) del director Sergei 
M. Eisenstein. Podem afirmar que to-
ta la simbologia del film está recolza-
da sobre la dlferent utilizatció de Tes-
cultura: des del monument del zar 
Alexandre III que obri el film, destruít 
per camperols i obrers, pero que es re-
construeix miraculosament quan el lí-
der Kerensky puja al poder, a les es-
cultures clássiques que decoren Tes-
cala del Palau d'Hivern i que semblen 
coronar al nou "emperador" Ke-
rensky, al pao metállic que reforca la 
idea que Kerensky, mes que un nou 
Napoleó és una joguina al servei deis 
poderosos; a Tobra El bes de Rodin, 
record d'un temps passat que no tor-
nará. El director soviétic ja havia uti-
litzat l'escultura a altres pellicules 
(recordem eis tres Iléons rampants de 
Bronenosets Potemkin), per la poten-
cia que Ii oferia Tus d'obres que per 
sí mateixes desprenen una gran 
potencia. El que a al director li inte-
ressa d'aquestes escultures és el po-
der d'encarnar idees i actituts. Que 
l'escultura, com tot art, sigui fona-
mentalment ideológica, constitueix 
una de les seves hipótesi de base. Ei-
senstein descriu amb molta precisió la 
utilizado de l'escultura a O k t y a b r com 
aun mitjà per designar i examinar cer-
tes concepcions de la historia o de la 
religio, com queda clarament palés al 
mostrar figuretes deis ídols de reli-
gions tan diverses corn la budista, la 
cristiana, les religions de pobles pri-
mitíus, etc, que representarien, se-
guint la ideología del director, les ere-
Aquí Vescultura juga un altra cop un paper de símbol, représentant la idealització 
anhelada, que es transforma totalment quan es converteix en real... 
enees que condueixen a una postura 
de resignado davant la dura I Injusta 
realitat. 
SI fins ara ens hem referit a l'a-
vantguarda com al moment en que es 
reclama la unltatde lesarts, I pertant, 
l'època en qué aqüestes experimen-
taren una transformado radical, será 
en un altra moment defervescencia 
cultural quan les arts I el cine retro-
baran un punt de contacte molt es-
tret. M'estic referint ais denomlnats 
dnemes modems, I més concretament 
a la nouvelle vague francesa. Ja hem 
esmentat els casos de Godard i Roh-
mer, a qui podriem afegir la figura 
d'Alain Resnais, el quai, des de la se-
va primera pel-lícula, L'Année derniè-
re à Marienbad fa un ús creatiu de 
l'escultura ais seus films. Però voldria 
parlar d'una pel-lícula emblemàtica 
d'un deis représentants més destacats 
de la Nouvelle Vague, François Truf-
faut, i el film Jules e t Jim.. Pels qui re-
cordeu la pel-lícula, els dos amies es 
deddeíxen a anar a trobar la dona deis 
seus somnís quan veuen una escultu-
ra clàssica, de formes perfectes, que 
els empeny a la recerca de la bellesa 
absoluta. Aquí l'escultura juga un al-
tra cop un paper de símbol, repré-
sentant la Idealització anhelada, que 
es transforma totalment quan es con-
verteix en real: la Catherine de carn i 
òs no és només hermosa i enigmàtica, 
sino també complexa; divertida sí, 
però contradictoria; fa riure ais dos 
amlcs, però també patir I barellar-se, 
trencant alguna cosa en la seva amis-
tat que els farà no tornar a ser els d'a-
bans. 
Els dos exemples que hem tríat, Okt-
yabr I Jules et Jim, son només dos deis 
molts que podriem haver selecdonat, 
entre els quals, naturalment, els films 
¡nelosos al cicle de cinema d'aquest mes. 
No ens detendrem intencíonadament 
en aqüestes pellicules, ja que la con-
ferencia El secret al eos de l'escultura, 
que obrí el cicle, aprofundirà en els as-
pectes concrets d'aquestes obres. I tot i 
que som conscients que aquesta és una 
molt breu pínzellada sobre el que la ¡n-
terrelació d'ambdós llenguatges artís-
tics, cinema i escultura, ha donat de si, 
pensam que, si més no, oferelx una pri-
mera proposta, que esperam continui 
en properes ocasions. iÍN 


L'escultura a la pantalla gran

http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/tempsModerns/index/assoc/tm_2004_/n0101_p0/17.dir/tm_2004_n0101_p017.pdf

L'escultura a la pantalla gran

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears