Klynhout, Claudio

Biblioteca Digital de les Illes Balears

M . BUTTERFLY, 
E S T I M A R U N A 
F A N T A S I A 
F O T O G R A M A D E EL ACORAZADO POTEMKIN 
En vista de que no p o d e m fugir de les general i tats i 
de les declaracions de pr incip is, apuntarem a la línia de 
f lo tac ió d 'aquest negoci que envol ta el que nosaltres 
ens agrada (que no és, prec isament , el negoci) . Pensem 
per un m o m e n t quan s o r t i m de la sala de la p ro jecc ió , 
amb els ulls fen t grans esforços per acostumar-se a la 
l lum del carrer, i de im que acabam de veure una pel·lí-
cula. Podem s o r t i r satisfets o no, pe rò el que és c e r t és 
que l 'hem vista. El que jo em deman és: p o d e m d i r que 
hem escol ta t l 'obra tal i c o m la i n te rp re ta ren els ac tors 
que hi par t i c ipen, tal i c o m fou concebuda per l 'autor, 
tal i c o m fou conduïda pel d i rec tor? 
A r r i b a r à el dia que p o d r e m gaudir de t o t a l 'actua-
c ió ( imatge i so, gest iculació i d icció) d 'ac tors c o m 
Kenneth Branagh, A n t h o n y Hopk ins , Dus t in H o f m a n , 
Sean Conne ry , R o b e r t de Niro...? Per què no he tengu t 
l ' opo r tun i t a t d 'escol tar la veu de Daniel Day-Lewis a 
En el nombre del padre o la de D e b r a W i n g e r a Tierras 
de penumbra? C o m p o d e m d i r que un ac to r o una ac-
t r i u són bons, sense haver-los sent i t parlar? 
Potser haur íem de l lu i tar con t r a la t i ran ia de les 
masses i re iv indicar l 'autent ic i tat i la in tegr i ta t del que, 
sens dub te , representa l 'expressió en imatge i so d'una 
idea única i or ig inal . Una idea que, c o m si d 'un sol cos 
es t ractàs, no es mere i x l 'amputació d'una de les dues 
cames que la sostenen i la seva subst i tuc ió per una o r -
topèd ica , moguda per interessos m o l t d i ferents als de 
l 'altra i capaç de p rovocar una caiguda sense possibi l i -
tats de recuperac ió . Potser la comparac ió sigui exage-
rada, p e r ò és el que sent cada vegada que pens en les 
pel·lícules que m'agradaria gaudir en vers ió or ig inal . A 
més a més, i pe r acabar, no només he d 'escol tar la veu 
d'al tres ac tors en boca dels que veig, sinó que gairebé 
sempre par len en un id ioma que, a pa r t de no ser l 'o r i -
ginal, ni tan sols és el meu . Q u i n a c reu ! 
Em donaren un d i t i els he pres t o t el braç. Ca rpe 
d iem. Si la cosa func iona i passam suf ic ientment desa-
percebuts per aquesta vegada, po tser la p rope ra p o -
guem par lar de c inema (això si, p rocu ran t que el t emps 
encara no s'hagi encarregat de conve r t i r les minúscules 
en MAJÚSCULES). 
D O M È N E C G A R C Í A S 
R eneé Gal l imard idealitza, du ran t la seva esta a Pequín, l 'es tereot ip encunyat a occ iden t de la dona exòt ica , sensual i abso lu tament submisa. 
El mate ix mode l que viu en la m e n t d'aquells encapar-
rats a r e t o r n a r a les pàgines dels relats màgics, dels 
proverb is x inesos, de l 'evocació d 'una real i tat tan aiena 
c o m alienada, d'aquells símbols que no són res més 
que contes x inesos. Però aquests contes x inesos ger-
minaran en paral· lel una h is tòr ia d ' a m o r apassionada, 
amanida sub t i lment d'enganys i t ra ïc ions. 
Jeremy Irons, el las dandy d ' i m p e r t o r b a b l e mi rada 
de G ioconda , b roda b r i l l an tmen t el seu paper de R. 
Ga l l imard , func ionar i de l 'ambaixada francesa dest inat 
a Pequín. A m b una car rera apoteòs ica i un f u tu r que 
p r o m e t , caurà en desgràcia acusat de co l · laborar amb 
els serveis d 'espionatge x inesos. 
Una h is tòr ia tan real i a r raba tado ramen t crue l que 
fascina pels seus e lements in tegrants: amor, passió, 
t ra ïc ió , engany, espionatge, m o r b o í sornaguer ia que va 
passar fa exac tament t r en ta anys dins les penombres 
de la societat xinesa comunis ta , quan occ iden t despun-
tava amb les alegries inversionistes dels anys setanta. 
A aquest magnífic exercic i d ' i n te rp re tac ió se suma 
John Lone —L'úl t im emperador, Los modernos, Manhat-
tan Sud—, l 'altre c inquanta per cen t de la pel· l ícula, re -
presentant a la púdica Son Lil ing, l 'actr iu de l 'òpera de 
Pequín que R. Gal l imard cone ixerà una n i t i n t e rp re tan t 
Madama Butterfly, du ran t una recepc ió pr ivada per les 
delegacions d ip lomàt iques estrangeres. Son Li l ing 
i r r o m p r à en la m e n t de R. Gal l imard evocant l 'exquisi-
da ideal i tzació que tenia sobre la femin i ta t o r ien ta l , re -
creant-h i les fantasies que ha here ta t sobre el m i te de 
la dona xinesa. Aques ta ambigüi ta t serà a l imentada i 
ut i l i tzada pel pa r t i t comun is ta x inès per servir-se de 
l 'amor del d ip lomàt ic i conve r t i r - l o en un a f o n t d ' in -
f o rmac ió que en una p r imera fase serv i rà per f i l t ra r els 
mov imen ts de t ropes americanes a V ie tnam i les es-
t ratègies pol í t iques i mi l i tars franceses. 
John Lone - Jeremy I rons o Jeremy I rons - John 
Lone són un tàndem per fec te que conve r te i xen la 
pel·lícula de C r o n e n b e r g en un f i lm exquis i t , amb esce-
nes preciosistes, on l'èpica es fon amb el sub l im. 
David C r o n e m b e r g , conegut per la seva d i recc ió 
en t rebal ls de fantasia i t e r r o r c o m Cromosoma tres, 
F O T O G R A M A D E D E MADAME BUTTERFLY 
Scanners, La zona muerta o La mosa, va real i tzar M. But-
terfly g i ran t rad ica lment el t i m ó de la seva t ra jec tò r ia . 
Aques ta vers ió c inematogràf ica es basa en l 'obra 
teat ra l de David H e n r y Hwang, que va escr iure l 'obra 
arran del judic i per espionatge que l'any 1986 va ten i r 
l loc a París en les persones del d ip lomàt ic francès Ber-
nard Bou r i sco t i la seva amant xinesa Shi Pei Pu, ex-
diva de l 'òpera de Pequín. A pa r t i r d'aquesta notícia i 
de les seves c i rcumstàncies, David H e n r y va desenvo-
lupar una o b r a de tea t re , la qual, inspirada en la Mada-
ma Butterfly de Puccini i els seus tòp ics , s'ha v ist en r i -
quida amb t in ts de real i tat i una elevada f icció 
dramàt ica. La Madama Butterfly de Puccini que repre -
senta Son Lil ing serà el leit-motiv de fons d'uns perso-
natges condemnats a la t ragèdia romànt ica poc c on -
vencional . 
David Henry , l 'autor de l 'obra teat ra l , va adaptar 
per David C r o n e n b e r g la seva vers ió cent rant - la en la 
relació ín t ima per damun t de la t r ama polí t ica, hi desta-
ca la p reocupac ió per les t rans formac ions i les i l · lu-
sions i la f o r m a c o m un es def ineix a si mate ix m i t -
jançant la p ròp ia ment , i Lili Son, la diva de l 'òpera, 
ut i l i tza la fantasia de Gal l imard per les seves pròp ies 
raons personals de bon començament , per veure's 
obl igada a con t inuar amb el seu engany per altres 
raons de t ipus pol í t ic . L'obra ha inver t i t els papers de la 
malaurada gheisa que, abandonada pel seu amant ame-
r icà a l 'obra de Puccini, posa fi a la seva vida. C r o n e n -
berg a l tera aquesta adaptació i hi i n t rodue ix nous ele-
ments que li confere ixen mat isos s ingularment 
dramàt ics . 
La pregunta que es fa l 'espectador és inevitable-
m e n t morbosa : ¿com és possible que, després de v in t 
anys de relació, Gal l imard no s'adonàs que havia estat 
es t imant un h o m e amb roba de dona, fent- l i c reure fins 
i t o t que ha tengu t un fil l seu? Ev identment , la resposta 
es t r o b a en les habil i tats de Son Lil ing, emmascarades 
sota un suposat conservador i sme arcaic i t rad ic iona l 
sobre l ' honor de la dona, el qual Gal l imard justi f ica 
dins de la seva abstracta ideal i tzació de la dona xinesa. 
Sodomitzada, Son Lil ing mantendrá du ran t dues dèca-
des el secret més ben guardat sense que Gal l imard 
pensàs i nnocen tmen t que tan t a l 'òpera de Pequín c o m 
al Japó o a l 'Anglaterra de Shakespeare, els papers fe-
menins són in te rp re ta ts n o r m a l m e n t per homes. 
¿Histor ia d 'un engany? ¿D'una mentida? ¿D'una 
traïció? U n poc de to tes i s o b r e t o t una h is tòr ia d 'amor, 
d 'amor i r rac ional . Q u a n Gal l imard recone ix la mali feta 
que l'ha conve r t i t en la rialla del m ó n i el rec lou a la 
presó, recobra per ell ma te i x el paper de But ter f ly i es 
nega a reconè ixe r que la seva But ter f ly és un h o m e , re-
but jant la real i tat, posarà fi t ràg icament a la ment ida 
que ell mate ix va crear i ho sentencia amb el seu fals i 
c u r t ax ioma « A la X ina , una vegada vaig est imar i vaig 
ser est imat per la dona per fecta». 
M. Butterfly, una pel· l ícula esperada és una 
exce l · lent pel·lícula que enamora , p robab lemen t per-
què als occidentals ens segueixen at ra ien, c o m a R. Ga-
l l imard, els mate ixos encants i mister is de la X ina e x ò -
t ica, l lunyana i t rad ic iona l , i la màgia ens invadeix, ens 
resisteix i, c o m al mate ix Ga l l imard , ens impede ix 
veure-h i més enllà de la p ròp ia fantasia. 
C L A U D I O K L Y N H O U T 
9 


M. Butterfly, estimar una fantasia

http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/tempsModerns/index/assoc/tm_1994_/n0005_p0/08.dir/tm_1994_n0005_p008.pdf

M. Butterfly, estimar una fantasia

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears