Castanyer, Tinus

Biblioteca Digital de les Illes Balears

HI La pel·lícula de la meva vida kím Mliav 
Tinus Castanyer 1 cine no presenta només 
imatges, les rodejad'un món. 
Per això hi trobam cicuits 
que uneixen una imatge ac-
tual a imatges-record, imat-
ges-somni, imatges-món. 
Direm, doncs, que la imat-
ge actual té una imatge virtual que li 
correspon com un doble o un reflex, 
hi ha coalescència entre totes dues. 
Cada imatge pren el paper 
de l'altra, en una re-
lació que és de re-
versibilitat, són un 
revers i un anvers per-
fectament reversibles. 
Així, el més petit cir-
cuit es constitueix en el 
parell actual-virtual, 
diferents però indes-
triables i que no cessen 
d'intercanviar-se. 
En Tarkovski veim que 
les seves imatges en-
clouen aquella recerca 
mútua cega i titubant, en-
tre matèria i esperit. 
Matèries pesades, natures 
mortes, imatges agudes, pe-
sadament translúcides, plu-
ges intenses, que no cessen 
de suscitar la pregunta ¿quin 
esperit eixugarà aquesta terra 
A Andrei Rubliov, la fugida de 
la dona despullada pel riu, ne-
dant, en una aigua pesada, mor-
ta en el si del repòs etern, amb 
una inabastable profunditat com 
per sepultar tota la dissort hu-
mana, per convertir-se en la pà-
tria de la mort humana. Veim que 
l'element material és el que rep la 
mort en la seva intimitat. En can-
vi, és el factor de la tensió o el seu en-
rariment, la pressió del temps en el 
pla, la manera com flueix el temps en 
el pla, el qual força ja no un temps 
cronològic, sinó un temps crònic. 
Tarkovski opta vigorosament pel pla, 
segons ell, el temps ha de fluir inde-
pendentment, motu proprio. Perquè 
ens doni una imatge-temps directa de-
terminant la força del temps en la 
imatge, mentre que el muntatge pas-
sa a ser les relacions de temps o de 
forces de successió de les imatges. 
Temps que flueixen enrarits en aques-
ta matèria del riu que rep la càrrega 
de les accions i passions múltiples 
d'Andrei i de la dona, que Tarkovski 
sublima en el trajecte creuat de fugi-
da de tots dos, ja que tots dos 
personatges són reversibles i al-
hora indestriables, són el dret i el re-
vés que no cessen d'intercanviar-se, 
és el més petit circuit en què es con-
densen actualitat i virtualitat, matèria 
i esperit, principi d'indeterminació, 
pura singularitat, una cosa única, art. 
Són situacions òptiques i sonores pu-
res, que no poden explicar-se d'una 
manera purament espacial, impliquen 
relacions no localitzables, és una imat-
ge-temps directa. 
Es tracta del cos qui viu, amb totes les 
metástasis que constitueixen la terra i 
del saber en què es mou, on es plante-
ja el problema de l'existència, els per-
sonatges estan malalts de realitat. Ens 
imposam dolors petits per persuadir-
nos que la vida és suportable, d'aquí les 
asfíxies, afàsies, catatònies d'Andrei, 
procediment que remet a una psi-
cosi que empeny el comportament 
al límit de la bogeria, intenta des-
trossar les significacions perquè la 
llengua afronti d'una vegada l'al-
tre costat del límit, les figures d'u-
na vida desconeguda i d'un sa-
ber esotèric. D'aquí aquell final 
del constructor de campanes que 
fa travessar com a vencedor les 
fronteres de la desraó, alesho-
res es pot parlar de bona salut 
mental en la VIDA. 
Camí esotèric, instància pa-
radoxal, punt aleatori que 
recorre les sèries divergents 
i les fa ressonar per la seva 
distància, en la seva distàn-
cia. Tot passa per res-
sonància entre dissem-
blants i no per identitat 
dels contraris, explorar 
les distàncies, però sobre 
una mateixa Unia, i có-
rrer molt de pressa per 
romandre en el mateix 
lloc. Joc ideal, afirma-
ció de l'atzar a la ve-
gada, una única tira-
da que val per totes, 
un sol ésser per a to-
tes les formes i les ve-
gades, una sola in-
sistència per tot el 
que existeix, una sola vegada 
per a tota la remor i totes les gotes de 
la mar. Expressant en el llenguatge 
tots els esdeveniments en un, sent el 
mateix llenguatge un esdeveniment 
únic que es confon amb allò que el fa 
possible. Tot autor extreu dels símp-
tomes la part inefectuable d'esdeve-
niment, durà accions i passions (men-
jar-parlar) fins al seu atribut noemà-
tic, on es juga l'esdeveniment pur, 
mínim de ser, comú a la realitat, al 
possible i a l'impossible. Alhora clí-
nics i perversos de la civilització. • 


Andrei Rubliov

http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/tempsModerns/index/assoc/tm_1999_/n0051_p0/04.dir/tm_1999_n0051_p004.pdf

Andrei Rubliov

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears