Estelrich i Massutí, Pere

Biblioteca Digital de les Illes Balears

Opera i cinema I 
P e r e E s t e l r i c h i M a s s u t í 
C ita tex tua l agafada de la premsa diaria: «Frederic M i t -t e r r a n d , cinèfi l i nebo t del 
pres ident , ha f i lmat Madame But-
te r f l y» . (La Vanguardia, di l luns 6 de fe-
b re r de 1995). 
El mate ix per iòd ic segueix amb una 
al t ra notíc ia musical: «Isabel Ad jan i 
p ro tan i tza el f i lm de Patr ice Chérea 
sobre Margar i t te de Valois». 
Q u è tenen en c o m ú aquestes dues 
notíc ies, aparegudes el mate ix dia i en 
el mate ix mi t jà de comunicació? 
Doncs que, d'alguna manera, ens par-
len d 'òpera i c inema. Aques t és el 
paral · lel isme. 
La p r imera , sens dub te , t é una re-
lació més que d i rec te amb el m ó n 
líric: no és més que una vers ió f i lmada 
del t í to l de Puccini, signada per un 
h o m e de cine i no per un d i r e c t o r 
d 'òpera . Tant és així que aquest Fre-
der ic M i t t e r r a n d , a pa r t el parent iu 
amb el pol í t ic socialista, és p rop ie ta r i 
d 'una cadena de sales d'aquelles ano-
menades d 'a r t i assaig (per ce r t , enca-
ra en queden?) a la vegada que és p r o -
d u c t o r i guionista de p rogrames de 
televis ió. 
I la segona notíc ia té una relació 
amb l 'òpera tal vo l ta més tangencial : el 
d i r e c t o r d 'aquest f i lm que ens ha a r r i -
bat amb el t í to l de La Reina Margot, no 
és més que un h o m e que ha begut en 
les fonts de l 'òpera: Patr ice Chéreau 
és un dels d i rec to rs d'escena més co -
t i tzats, a la vegada que és també un f i -
gur in ista de m o l t de prest igi , la qual 
cosa el conve r te i x en un — ¿ c o m qua-
l i f icar- lo?— h o m e d 'òpera . En efecte, 
Patr ice Chéreau és un ve r tade r h o m e 
d 'òpera c o m pocs. Els muntatges dels 
t í to ls de Moza r t , Rossini, Verdi. . . i 
Wagner , s o b r e t o t Wagner . Precisa-
m e n t de Patr ice Chéreau són les es-
cenograf ies del cicle de ÏAnell del Nibe-
lung que es presentaren a Bayreuth, el 
P A T R I C E C H É R E A U 
t emp le del wagner isme, l'any 1983 per 
ce lebrar el centenar i del c o m p o s i t o r 
alemany (i ara p o d e m t r o b a r en f o r -
mat vídeo). La d i recc ió musical en 
aquella p roducc ió fou Pierre Boulez. 
Veim, doncs, que el c inema in teres-
sa els d i rec to rs d'escena, p e r ò a la ve-
gada l 'òpera també té un imant pels 
d i rec to rs de pel· lícules. 
I és que t o t s dos ar ts (la Música 
escènica i la imatge) embr iaguen que 
és un gust. ¿O me 'n d i reu que no? 


Opera i cinema I

http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/tempsModerns/index/assoc/tm_1995_/n0011_p0/03.dir/tm_1995_n0011_p003.pdf

Opera i cinema I

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears