Iraizoz, Alina

Biblioteca Digital de les Illes Balears

V Í D E O - D A N S A : 
U n n o u l l e n g u a t g e d e l c o s 
i d e la i m a t g e 
E l Centre de Cultura «SA NOSTRA» ha organitzat, dins de la programació d'Estiu a la fresca, una Mos-tra Internacional de Vídeo-Dansa. És la primera ve-
gada que s'organitza una mostra d'aquestes característi-
ques a l'illa i evidencia el creixent interès del públic per les 
noves formes de creativitat visual. 
La Video-Dansa, síntesi de dues arts —dansa i vídeo 
en què coreògrafs i realitzadors s'han interessat per adap-
tar moviment i imatge per crear un nou espai escènic. La 
riquesa de resultats que neix d'aquestes dues expressions 
artístiques pot traçar-se en els musicals dels anys quaranta 
amb directors de la talla de Vincent Mtnelli i parelles de la 
qualitat de Fred Astaire i Ginger Rogers o Gene Kelly i 
Cyd Charisse. 
Pel que fa al gènere vídeo-dansa, els coreògrafs nord-
americans Mercè Cunningham I Charles Atlas varen co-
mençar a investigar, durant la dècada dels setanta, noves 
formes I estructures de filmar la dansa. Aquí podria situar-
se el naixement d'aquest gènere que ràpidament va crear 
interès a Europa, principalment a França. En alguns casos la 
figura del realitzador i del coreògraf s'ajunten: Régis Oba-
dia i Joèlle Bouvier (La Lampe, La Noce...) o el també coreò-
graf i realitzador francès Philippe Decouflé (Còdex, Caram-
ba i la seva darrera creació Le P'ü't Bal). 
Els vuitanta varen veure com Anglaterra, Canadà, Ale-
manya i Espanya, entre d'altres, produïen centenars de tí-
tols de gran valor cultural, que varen generar un ample in-
terès entre sectors professionals i públic en general 
(festivals de la importància de l'IMZ, Grand Prix de París, 
Nou Festival de Dansa de Montreal, Mostra de Catalu-
nya...). 
A la vídeo-dansa, la coreografia i la camera compartei-
xen tres elements fonamentals del llenguatge visual: movi-
ment, temps i espai. La camera balla i el ballarí adapta el 
llenguatge del cos a l'objectiu. Aquest exercici inventiu 
crea noves relacions i constitueix un punt de trobada que 
permet nous camins de creativitat. 
Com altres formes d'expressió artística, també la 
vídeo-dansa ha incorporat les possibilitats que ofereixen 
les noves tecnologies. Coreografies que existeixen en vir-
tut de la imatge electrònica. Com a exemple d'obra realit-
zada al nostre país, la peça La Habitación Desnuda, realitza-
da per Manuel Palacios amb coreografia de Mariana 
Donderis i primera vídeo-dansa realitzada en alta definició. 
A L I N A I R A I Z O Z 
L a S e q ü è n c i a 
Sense dubte és una de les escenes més pol lèmiques de la cartellera. 
Que Woody Alien admiri a Orson Welles no és un secret i sí com a 
admirador de Bergman o Fellini ha retut homenatges en alguns mo-
ments de la seva filmografia ¿per què no ho havia de fer amb Wellesí. 
L'escena no ens arriba de sorpresa, quan Alien i Keaton visiten el 
vell cinema del seu veïnat, aquest els informa que vol tancar la sala amb 
un cicle dedicat al director de Citizen Kane. El cas és que uns dies des-
prés quan van darrere L'assassí i Woody Alien entra al back-stage, la 
pantalla ens ofereix L'escena final de La dama de Shangai. Memorable es-
cena on els miralls no reflecteixen mai la imatge vertadera í quan des-
prés d'un bon grapat de dispars a les irreals figures dels protagonistes, 
un d'ells, el vil·LA cau mort, ferit per una bala perduda. 
Alien recupera aquesta imatge per acabar amb la vida del seu astut 
assassí i ho fa amb una de les escenes més memorables del cinema 
d'autor. Després de tantes males imitacions, ¿hi ha res més sincer que 
un sentit d'homenatge en primera persona dedicat al gran mestre 
Welles? 
B I E L A M E R 


Vídeo - dansa:

http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/tempsModerns/index/assoc/tm_1994_/n0004_p0/08.dir/tm_1994_n0004_p008.pdf

Vídeo - dansa:

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears