Estrany, Joan

Biblioteca Digital de les Illes Balears

18 Iïïahler s'enfila pel Ilarajama el dia de Tots Sants 
J o a n E s t r a n y 
"Elfirmament de sempre fou 
blau, la Terra seguirá on és per 
molt Temps iflorird en 
arribar la primavera. Tero tu 
Home, fins quan viurds?" 
( L i Tai Po: "Caneó báquica 
del dolor de la terra") 
T res anys abans de morir, al se-tembre de l 'any 1 9 0 9 , Gustav M a h l e r va enllestir a T o b l a c h (Sud T i r o l ) el sisé i definitiu cant de la "Simfonia per T e -nor, A l t o Bar í ton i Orques -
tra", mes coneguda com Das 
Lied von der Erde {El Cant de la Ter-
ra). E l s versos de L i T a i Po, T x a n g 
Tsi , W a n g Se i i M o n g Kao J e n , des-
triats d'una antología xinesa apare-
guda l'any 1 9 0 7 a cura de H a n s B e t h -
ge ( 1 8 7 6 - 1 9 4 6 ) sota el nom " L a flau-
ta xinesa", cobraren mica en mica ple-
nitud sonora dins 1' imaginari del 
composi tor alemany. 
Fórmula mes panteista com la que 
porta per t í tol el seu darrer cicle de 
lieds hauria estat mala de trobar. U n 
panteisme que supuren i destilen, com 
esquerdes al térros, els seus sis cants: 
Caneó báquica del dolor de la terra, El 
solitari a la tardor, De la joventut, De 
la bellesa, El begut a la primavera, L'A-
comiat. Indicis d'una protorreligió, 
d'una alquimia a cor obert , que fa ser-
vir el sole i el rierol com alambic. B e n 
arribada l 'hora, les marjades d'arrós i 
els cants de la terra encatifaran les pa-
rets del Narajama. 
L e s muntanyes del nord del J apó 
permeteren al realitzador S h o h e m i 
Imamura ( 1 9 2 6 ) , transportar l 'espec-
tador occidental al J apó mes ancestral 
de finals del segle X I X . Premiada al 
Festival de Cannes l'any 1 9 8 3 , La Ba-
lada de Narajama, és un testimoni cor -
prenedor on l 'home, la béstia i la na-
tura esdevenen unitat, parts iguals 
d'un unie decorat que, per aquest m a -
teix motiu, es difumina i deixa d'exis-
tir. L 'home no és més protagonista que 
la muntanya, ni l 'ocell més que el 
gra...tota cuca viti, tot esser té nom 
propi —la muntanya: Nara jama— tot 
ritual una balada, un cant. 
Imamura deixa que sigui la natu-
ra qui parli; la brutalitat, la tendresa 
i la saviesa de l 'home i, o la béstia que 
la cohabiten. L a falç sega, l 'hortolà 
mor..., però mai mancaren gavelles a 
les paisses. Encivellades dins un m a -
teix feix, s'escenifica temporada rere 
temporada el cicle etern de la terra, 
on només, les primaveres brosten , 
tant bon punt l'hivern es fa enrere. 
Abans però, caldrà proveir-se d'es-
te l les . . . , i preparatius de viatge. O r i n , 
la mare ha sentit la crida del Naraja-
ma, la C a n c ó de la Terra entona el seu 
sisé cant a les portes de la tardor. T a t -
suhei es corda les esperdanyes. G u s -
tav ha sortit una estona a veure de 
prop els Dolomi tes . 
Abendrot 
A la vall tôt d'una s'imposa la fos-
ca. L e s te teres , les pipes i les 
llars.. .l 'encens domèst ic enlairant-se, 
declina cap al tard. L'àvia Or in vigi-
lant: el refilet de l 'oboè insinuant, en-
redos, persistent, l 'acompanyà tota la 
tarda. "Anit pujarem al Narajama" de-
t e rminado d'un fil de veu que potser 
t remola ben endins, la paràlisi serena 
d'una por amagada. 
E l f i l lTatsuhei es régira, no treu fill 
ni águila, no compren, mira de fer-la 
enraonar. E l seny impotent envers 
l'instint. L a lluentor ais ulls del qui sap, 
del qui tem, del qui s'empassa el plor. 
A me coll, com un xerpa ensenyat 
Tatsuhei , carrega Or in a ses esque-
nes. E l primer revolt i el sostre del pa-
lier és j a rodapeu, paretó a ran de ca -
mi; dintre: la blanura de l'alfals allita 
l 'amor, la son i les rondalles de la mun-
tanya sagrada. D u e s ziga-zages, del 
poblat ara en resta un mosaic. Cap del 
dos capgira. 
E l cami s'enfila i s'enfonya dins la 
garriga... s'estreny i es perd. A les pal-
pentes, els peus miren de no ensope-
gar arrels, rocs i dorments . Brossa hú-
mida, bambús i fullaca. L a por ais 
peus. L a fosca i el silenci tô t una ma-
teixa cosa: un color, un so. N i les pet-
jades sonen, tan amunt els grins no 
pasturen. Ulls i ombra espessa. L e s 
arrulles d 'Or in reposen r o b i n a -
des.. .poca Uuna manco estéis, només 
un Hum d'oli dins una valí condor-
mida. F i l l i mare a me co l l . . . cami -
na, caminaras. 
Les muntanyes del nord delJapópermeteren al realitzador Shohemi Imamura, 
transportar Vespectador occidental al Japó mes ancestral de fináis del segle XIX 
Morgengrau 
Escatologies i rapinyaires a ba-
guait. Rodola la fam roseguera avall. 
L e s trinxes de Narajama esquincen la 
boira, en fan vels i pedaços, l 'auba es-
campa un blau indécis, ni vigilia ni 
nit. Aixf s'acosten, terrabastall de c ô -
dols i osseres...,pas i comparsa. 
L'aucell invisible altra vegada...el 
seu refilet repetitiu, mesurât i t anma-
teix énervant . . . ara s'eixampla dins la 
balma del cim.. . és el cant de la ter-
ra, el ressô amb retard, que aviat e m -
ploiera tota la vall. Tatsuhei s'agup i 
Or in toca dempeus. S'estrenyen, un 
dins l 'altre,. . .els ulls premen amb 
força: vidres i talls. L a mare s'asseu. 
E l fill d'esquenes, al puny el cor, j a 
devalla cap el poble. Escatologies i ra-
pinyaires. 
Subtils i ingràvides com a bimbo-
l/es,els flocs de neu. L a vall de Nara-
j a m a escolta ara el cant blanc del cel. 
L a blanca pregrària s'espesseeix per 
tô t la fondalada, als marges, als sos-
tres, als cimals, als bambûs i als camps 
d'alfals. A la tornada, voltes i voltes 
al mateix.. . la seva oïda no havia es-
tât capaç de destriar aquella veu que 
tan nitida s'oferia a la mare. Aquel l 
ocell emprenyos que també encalça-
va Gustav dins la muntanya sudtiro-
lesa... aquell istriô volander que b o -
tava de branca en branca a sol ixent. 
M a i l 'acabà de veure de prop, el seu 
cant que la ment torbava, arribava tard 
a l 'oïda. E l T i r o l sota la neu. 
E l cant i la terra e ternament blancs, 
e ternament blaus. 
Gustav M a h l e r no arribaria a sen-
tir mai aquest Abschied premonitori 
de mitja hora, el seu sise C a n t de la 
Terra resta insonor a la partitura fins 
que el 2 0 de novembre de 1 9 1 1 , mig 
any després de la seva mort , B r u n o 
Wal t e r estrenava Das Lied von derEr-
de a M u n i e . 
L a mort era ara la seva prôpia..., 
la macabra juguesca del composi tor 
el reptava ara amb les sèves prôpies 
armes. 
M i t j a hora de Silenci, potser no 
tant, tança la peblicula d 'Imamura al 
comellar del Narajama. Ni els grins, 
ni les petjades, ni tan sols el vent del 
lector que em sepulta al Silenci en pas -
sar plana, pot tanmateix fer-li ombra. 
UAcomiat 
(sobre textos de M o n g Kao J e n ) 
El sol es pon rere les muntanyes. 
A totes les valls eau la tarda, 
Amb ses ombres plenes de serena. 
Oh mira! com una barca d'argent 
La lluna es repenja sobre el blau Нас del 
cel. 
Sento l'oratge d'un vent lleuger 
baix deis foscos pins! 
El rieroi canta amb goig i travessa l'om­
bra 
Les flors s'esblanqueixen dins el crepus-
cle 
La terra respira retuda pel descans i la son 
Tota quimera vol ara somiar 
Els homes cansats tornen cap a cases 
En tocar lût aprendran de beli nou 
La sort oblidada i la joventut 
Els aucells en silenci enfilats a les bran-
ques 
El mon condormit! 
Bufa una aire fred a l'ombra dels meus 
pins 
Aquí plantât esper el meu amie 
Esguard el seu darrer adéu. 
Oh amie meu, jo voldria gaudir al teu cos-
tat 
la bellesa d'aquest capvespre. 
On pares tu! E m deixes aquí sol! 
Camín amunt i avall amb el meu Haut 
Per camins encatifats de molsa 
Oh BeUesa! O món ebri per sempre d'a-
mor i de vida, 
(sobre textos deWang-Sei) 
L'amie davaHà del cavaU 
i li oferta la copa de l'adéu. 
EU demanà on havia d'anar 
I per mor que havia de ser així 
EH va dir amb una veu apedaçada: 
A m i e meu 
La ventura no em féu costat en aquest 
mon! 
On vaig em demanes? Aniré a les mun-
tanyes 
A cercar la pau del meu cor soHtari! 
Marxaré a ca meva, al meu refugi 
Ja mai trescare terres Uunyanes 
El meu cor és en calma i espera la seva 
hora! 
L'estimada Terra brosta cada primavera 
i verdeja a tots els indrets 
Onsevulla i per sempre blavejarà la llum 
de l'horitzó! 
Eternament...eternament... 
(traducció de Joan Estrany) 
y 


Mahler s'enfila pel Narajama el dia de Tots Sants

http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/tempsModerns/index/assoc/tm_2003_/n0097_p0/18.dir/tm_2003_n0097_p018.pdf

Mahler s'enfila pel Narajama el dia de Tots Sants

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears