Fiol Pons, Guillem

Biblioteca Digital de les Illes Balears

Horizontes de grandeza 
Guillem Fiol Pons 
Aaqüestes alcades de segle XXI voler parlar de Will iam Wyler com d'Un director a reivindicar 
sonaría a desfasades pretensions: uns cinquanta 
anys després de Tetapa central de la filmografia de 
Wyler ja s'han publicat nombrosos estudis sobre la 
seva tasca i moites de les sèves pell icules han estât 
acceptades pel public majoritari (que és el que crée 
que marca el reconeixement d'un director, i no pas 
eis elitistes festivals de cinema). Per tant, el meu ar-
ticle d'aquest mes no pretén reivindicar Wyler (qui 
certament fou una mica menyspreat durant alguns 
anys), sind simplement obrir la gana cinematogrà-
fica als nostres lectors comentant breument el visi-
onai d'un dels seus films, Horizontes de grandeza 
{The big country, 1958). 
Rodada poc abans de la majestuosa Ben-Hur 
(1959) i poc després de la divertidissima La gran 
prueba {Friendly persuasion, 1956), Horizontes de 
grandeza comparteix amb aquesta el fet de trac-
tar-se d'un western, però son dos westerns força 
atípics. És curios que Wyler filmaría durant la seva 
llarga carrera diversos westerns, amb unes carac-
téristiques molt peculiars; recordem, per exem-
ple, a mes deis dos mencionáis, El forastero {The 
westerner, 1940). En aquest sentit, Horizontes de 
grandeza és un d'aquells westerns "de personat-
ges" que va mes en lia de les pures convencions 
del génère, unes convencions que Wyler també 
ultrapassaria a la citada Ben-Hur pel que fa al ci-
nema "de romans". 
El tema d'Horizontes de grandeza és el de la 
tensa relació que existeix entre l'est i Toest dels 
Estats Units, dues franges de territori que encara 
avui en dia presenten notables diferencies en la 
seva manera d'entendre el mon, tô t i el terrible 
fenomen de la globalitzacid. El xoc entre les dues 
cultures es concreta, per la banda oriental, en la 
figura de Jim (Gregory Peck) i, per la banda occi-
dental, en la major part dels personatges que es 
troba, sobre tô t els vinculáis a la familia de la seva 
promesa Pat (Carroll Baker). El guió del film condu-
eix aquesta oposició fins el limit fent que la profes-
sió de Jim sigui la de mariner i, per tant, provocant 
que sigui considérât com a poc apte per a unes 
Novembre 2007 papers de cinema 37 
terres tan arides com les del far west En relació 
amb aixd és important assenyalar la importancia 
concedida per Wyler a un élément com l'aigua 
tant a aquest film com a Ben-Hur. A Horizontes de 
grandeza l'aigua juga un paper transcendental per 
dos motius: primer, pel ja esmentat de ser l 'entorn 
de teina de Jim i, segon, per ser el factor que fa 
que el ranxo Valverde, propietat de la mestra Julia 
(Jean Simmons) sigui tan important dins la historia. 
Aixi, l'aigua suposa, per una banda, la contrapo-
sició del mon de l'est envers Taridesa de l'oest i, 
per l'altra, converteix la propietat de la mestra en 
un élément imprescindible perqué el bestiar deis 
dos ranxers enfrontáis pugui sobreviure i, per tant, 
relativitzar les ínfules de grandesa i autosuficiencia 
deis dos rivais. 
Horizontes de grandeza ofereix a Pespectador 
una configurado en antagonisme deis seus princi-
páis personatges, tots ells molt ben definits dins un 
marc general d'un film que ja he définit com "de 
personatges". Antagònics son, dbviament, els dos 
ranxers, exemples de com l'odi arrelat i irracional 
en pot ser de destructor. De fet, podríem matisar 
que son dos personatges profundament enemis-
táis, però probablement no gaire diferents un de 
l'altre pel que fa a la seva compartida creença que 
per aconseguir el seu benestar han de destruir l'al-
tre ranxer. 
També antagònics són els punts de vista de Jim 
i de Steve (Charlton Heston). El primer vol evitar 
haver de recórrer a la violencia, sigui quina sigui 
la motivació que la pogués justificar, mentre que 
el segon, com a mà dreta i gairebé fili adoptiu del 
futur sogre de Jim, té la violencia com una eina més 
de la seva feina. Això sí, tenen un punt en cornu: 
tots dos están enamoráis de la mateixa dona, Pat, 
que l'avorreix profundament to t i ser, en el fons, 
l'exageració de la "masculinitat" que la mateixa Pat 
exigeix en el seu promès Jim. 
El de Pat és un altre personatge molt ben cons-
truit i mol t ben plasmai per la interpretació de 
Carroll Baker. Pat és una al-lota que sembla tenir-
ho tot : és bonica, és rica, té un bon promès. El 
personatge que sembla dibuixar-se en un principi 
com l'estel lluminós de la pel-licula va enterbolint-
se per la seva nécessitât de veure la "masculinitat" 
del seu promès reflectida en el recurs de la violen-
cia, fins acabar sotmesa per l'implacable guió del 
film a perdre l'amor de Jim. Molt diferent a Pat és 
Julia, l'altre gran personatge femení del relat, pos-
seïdor d'un carácter igual de fort que el de la filia 
del ranxer, però d'esperit menys bel l igérant que el 
de Pat (no hem d'oblidar que tradicionalment el rol 
deis mestres, advocáis i altres professionals liberáis 
ais westerns ha estât el de representar la civilitza-
ció en oposició ais excessos deis altres habitants). 
L'amable i treballadora Julia és estimada, per dir-ho 
d'alguna manera, per un altre personatge masculí 
força important dins tot aquest entramat de rela-
cions, com és el del fili esbojarrat de l'altre ranxer, 
una nova oposició entre personatges, en aquest 
cas entre el de Julia, símbol de la intel-ligéncia i 
l 'equilibri, entrant del seu pretenent, manifestado 
com poques de la beneitura i els excessos, a qui el 
guió de la pel-lícula també acabará passant factura 
en forma de tragèdia familiar, en morir a mans del 
seu propi pare, el ranxer interprétât pel sempre 
magnifie Buri Ivés, l ' inoblidable pare a La gata so-
bre el tejado de zinc (Caí on a hot tin roof, Richard 
Brooks, 1958). Sortosament, Julia acabará trobant 
l'amor de Jim, com a premi final del desti vers els 
dos personatges que més han fet per intentar evi-
tar la violencia. 
Entre tants personatges importants i tanta inter-
relació no voldria acabar aquest article sense es-
mentar la gran tasca de Wyler, una vegada més, 
en la direcció, demostrant que va ser un deis re T 
alitzadors que més còmode es va sentir amb el 
format panoràmic, que tan bé eau a un fi lm com 
Horizontes de grandeza, en el quai els grans es-
pais i les extenses planures que requería la historia 
demanaven forçosament la grandiositat del format 
apaïsat. Wyler aconsegueix instants d'una gran be-
Ilesa aprofitant Tus de Tentorn en relació a les mo-
tivacions dels personatges, com passa per exemple 
en Tescena del matí posterior a la primera arribada 
de Jim al ranxo, on la càmera mostra Gregory Peck 
sortint de la casa cap a la immensitat del paisatge 
que Tespera, instant seguit de la imatge de Ste-
ve observant amenaçadorament el despertar del 
seu rival en l'amor de Pat. El format panoràmic, 
igualment, no és un obstacle per a Wyler a Thora 
de filmar les nombrases i tenses converses entre 
els personatges, siguin en interiors o en exteriors, 
també hem de subratllar la seva pericia a Thora 
d'aconseguir donar majestuositat al duel amb els 
punys que mantenen Steve i Jim, al mateix temps 
que sap minimizar (una nova oposició en el con-
junt del f i lm, en aquest cas de carácter formal) el 
duel amb armes que mantenen Jim i el pretenent 
de Julia, aconseguint així Wyler anar més enllà de 
la pura narració i manifestar una grandesa artísti-
ca que supera amb escreix la "correcció artesanal" 
que alguns li volgueren atribuir. • 
temps modems num. 137 


Horizontes de grandeza

http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/tempsModerns/index/assoc/tm_2007_/n0137_p0/37.dir/tm_2007_n0137_p037.pdf

Horizontes de grandeza

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears