Garcia Pons, Francesc

Biblioteca Digital de les Illes Balears

LES CIUTATS IMAGINÀRIES DEL CINEMA 
Ules que imaginària, fantasma 
F r a n c e s c G a r c i a f o n s ark City, la pel·lícula i la seva 
ciutat, és/són un compendi 
de referències, homenatges, 
temes, estils i icones de bona 
part de la història del cine-
ma, endemés de comptar 
amb algunes referències a la 
literatura i al còmic. Se'n troben de 
l'expressionisme alemany dels anys 20 
(Fritz Lang, el personatge d'Ian 
Richardson nom Murnau, etc.), del 
cinema negre americà dels 40, 
d'Orson Welles (tots aquells decorats 
amb sostre), del cinema fantàstic i 
apocalíptic (el típic savi o doctor boig 
i malèfic, la fotografia de Dariusz 
Wolski -Seven-, el disseny de pro-
ducció de Patrick Tatopoulos -
Godzilla-, etc.), del còmic (el di-
rector, Alex Proyas, és el ma-
teix de El Cuervo) i del cine-
ma existencialista (un univers 
kafkià i filosòfic reforçat per 
l'escriptor Lem Dobbs, guio-
nista del Kafka de 
Soderbergh). 
John Murdoch es desperta 
un dia dins una cambra de 
bany sense saber què hi fa 
allà, com hi ha arribat ni 
qui és. Immediatament és 
perseguit per uns perso-
natges misteriosos, els 
Ocults o Estranys, els 
quals tenen una apa-
rença semblant a la de 
Nosferatu. 
Una vegada al carrer es 
troba amb una urbs ne-
ogòtica, a mig camí 
entre Metròpolis, les 
ciutats americanes del cinema negre 
dels anys 40 (els vehicles i la roba de 
la gent ho són) i l'estètica futurista de 
les ciutats del còmic i del cinema de 
ciència-ficció actuals. 
Es tracta d'una ciutat segrestada. Un 
món sense passat ni futur i en el qual 
el present és ficció. Un lloc on el sol 
du molt de temps sense aparèixer, la 
memòria dels seus habitants és cons-
tantment modificada, els rellotges 
pareixen marcar sempre la mateixa 
hora i els edificis es transformen i 
canvien radicalment la seva estruc-
tura sense que ningú se n'adoni. Tot 
això controlat per un submón, en què 
habiten els Ocults que, ajudats per 
una sèrie de màquines i enginys, fan 
feina sense descans al servei d'una 
ment col·lectiva enemiga que proce-
deix de mica en mica a transformar 
a la seva voluntat una ciutat massa 
confiada i que viu entre tenebres en 
una nit sense fi.B 
"Em vaig casar amb la teva mare perquè volia tenir fills. Imagina't el meu disgust quan vares arribar tu!" 
Groucho Marx a Plumas de caballo (1932) de Norman Z. M c L e o d . 


Més que imaginària, fantasma

http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/tempsModerns/index/assoc/tm_2000_/n0064_p0/14.dir/tm_2000_n0064_p014.pdf

Més que imaginària, fantasma

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears