Brotons Capó, Magdalena M.

Biblioteca Digital de les Illes Balears

I Billy Wilder no és tan tamós | 
1 fet que la majoria d'un grup 
d'estudiants que fan una as-
signatura anomenada histo-
ria del cine, respongui a un 
questionari sobre Billy 
Wilder destacant que fou el 
director considérât com un 
déu per Fernando Trueba, quan va 
rebre l'Oscar per Belle Epoque, fa 
pensar molt i encara més si vos die 
que alguns alumnes entregaren el 
questionari en blanc. Segurament, 
el que més crida l'atenció no és que 
no sabessin qui era Billy Wilder 
abans de la Pasqua de 2002; era un 
director retirât del cine des de feia 
vint anys, i les sèves peblicules no-
mes es podien veure a la televisió, 
normalment al programa de José 
Luis Garci, que és capaç d'acabar 
amb la paciencia de qualsevol (sem-
pre que he aguantat alguna peblícu-
la fins al final, al matí següent m'he 
demanat a quina hora es deu aixe-
car Garci). La remota possibilitat del 
vídeo club, ja ni es planteja, i molt 
menys l'assisténcia a un cicle dedi-
cat al director. Així que tampoc no 
ens hem d'escandalitzar davant el fet 
que joves de vint i pocs anys no ha-
gin vist Double Indemnity {Perdición) 
o Sobrina, per citar només dues de 
les peblícules més famoses de 
Wilder, que en realitat, son la gran 
majoria. El que voldria destacar és 
que aquest grup, que pens que po-
dem considerar representatiu d'un 
cert jovent actual, ja que molts d'ells 
han escollit l'assignatura lliurement, 
es quedassin només amb aquesta 
anécdota que mostraren gairebé tots 
els informatius de televisió, i no s'in-
teressassin en Uegir alguna de les in-
formacions amb qué varem ser bom-
bardejats, o mirar, aquesta vegada sí, 
The apartment (Elapartamento), que 
Garci va posar al seu programa el di-
lluns següent a la seva mort. Supós 
que les poques possibilitats de veu-
re a Mallorca peblícules que no si-
guin les d'estrena als cines comer-
ciáis, fa que aquest i molts altres di-
rectors, quedin al calaix deis cinéfíls 
i siguin vertaders desconeguts per a 
les noves generacions, llevat que, per 
algún motiu, tenguin l'oportunitat 
de veure altres peblícules que no si-
guin les premiades pels Oscar de 
Hollywood d'enguany. De totes for-
mes, encara que ens pugui sorpren-
dre aquest desconeixement per part 
dels estudiants, hem de pensar que 
no tots els films de Wilder son tan 
famosos com els que encapçalen les 
llistes dels preferits pel public, com 
The Front Page (Primera plana) o 
Some like it Hot (Con faldas y a lo 
loco). D'altres, sobretot els de la seva 
darrera época, han quedat en un se-
goli o tercer terme, com el que jo 
voldria destacar, Avanti (1972) , tra-
duit al castella amb el desastres tí-
tol ¿Qué ocurrió entre tu padre y mi 
madre? E l vaig conèixer de molt 
jove, abans que sabés qui era aquest 
director, i va contribuir a la meva 
italianofilia, quedant al meu sub-
conscient fins que, anys després el 
vaig tornar a veure, sabent ja més 
coses de Wilder i de la pellicula. 
No em va decebre gens, ans al con-
trari, cree que em va tornar a des-
pertar totes les sensacions que ha-
vien contribuii a que, des de ben 
petita, somiàs en anar a Italia. La 
primera intendo de Wilder, que 
confessa no ser aquesta una pel l i -
cula de la que se sentís realment or-
gullos, era fer que el pare de 
Wendell Armbruster Jr., que moria 
d'un accident de cotxe a l'illa 
d'Ischia, estigués acompanyat de 
l'grum de l'hotel, descobrint-se així 
que era homosexual. Wilder final-
ment acaba realitzant una de les 
histories d'amor més tendres del 
cine, i no em referesc naturalment 
al fet que descartas l'homosexuali-
tat, sino a la romàntica historia en-
tre Jack Lemmon/ Wendell 
Armbruster Jr. i Juliet Mills 
/Pamela Pigget. Però no és aquest 
el motiu pel qual m'agrada espe-
cialment aquesta pellicula, sino per 
l'atmosfera que desprèn, irradiant 
la Hum delMediterrani, present fins 
i tot a les escenes nocturnes, res-
ponsabilitat del director de foto-
...quart fou estrenada aquí, la peí-líenla bague' de sofrir dos talls de la censura, un delsquals 
va fer aesaparèixer aquella innocent secuencia en qué Lemmon/Armbruster i Mills/ Pigget 
es ¿lancen a nedar nus a la matinada, privant-nos amb el tall la divertida imatge de Mills 
amb un calcetíde Lemmon a cadapit... 
grafia Luigi Kuveiller. Pel que fa a 
aqüestes escenes, hem d'assenyalar 
que, quan fou estrenada aquí, la 
peHícula hagué de sofrir dos talls de 
la censura, un dels quais va fer de-
saparèixer aquella innocent seqiièn-
cia en que Lemmon/Armbruster i 
Mills/ Pigget es Uancen a nedar nus 
a la matinada, privant-nos amb el 
tali la divertida imatge de Mills amb 
un calcetí de Lemmon a cada pit, 
¿no actuaven ja aquests com a cen-
sore? Pigget, cruel llinatge amb el 
quai Wilder remarca la característi-
ca física que amarga la protagonis-
ta, se'ns va descobrint cada cop mes 
bella a mida que avança la peHícu-
la, i això és sobretot pel fet que ella 
es va sentint mes segura de si ma-
teixa, com queda palés a la sequèn-
cia en que se'n va a passejar sola pels 
carrers d'Ischia, i és perseguida per 
un grup de joves, dels quai aconse-
guix escapar pujant a la vespa del 
pintoresc encarregat de la funerària, 
l'eficient burócrata de perfil inequi-
vocament italià interprétât per fac-
tor de repartiment Pippo Franco. És 
potser una de les peblicules de 
Wilder en que el paper femeni apa-
reix tractât amb mes delicadesa, tot 
i el menyspreu amb que Lemmon es 
dirigeix a Mills al principi del film, 
un tracte que ens fa sentir malament, 
sobretot al public femeni, i amb el 
quai Wilder sabia que moites dones 
s'hi sentirien identificades. Per cert, 
que el protagonista masculi havia de 
ser interprétât en un principi per 
Nino Manfredi, i encara que Wilder 
segui pensant que Lemmon no era 
l'actor més adéquat pel personatge, 
la seva transformació al llarg de la 
peHicula fa que ens reconciliem amb 
l'antipatie home de negocis, tipic re-
présentant de la societat nord-ame-
ricana que Wilder ataca. I encara 
que aquesta transformació sigui mo-
mentània (Armbruster seguirà sent 
el fred i calculador home de nego-
cis de sempre, per molt que s'hagi 
enamorat, no ens enganem), se'ns 
mostra la cara més amable de l'ho-
me que descobreix per que anava son 
pare cada any a curar-se el lumba-
go a Italia. Un altre personatge ciati 
de la historia és Carlucci, ¡'admi-
nistrador de l'hotel interprétât per 
Clive Revill, actor de comedia 
angles que, pels qui no l'hagin vist 
a altres films, no creuran que no és 
italià. Tota la peHícula està plena de 
topics sobre aquest país, però el cert 
és que son topics reals, duits a l'ex-
trem fins a provocar el somriure, 
però no per aixó menys versem-
blants: el repòs obligat per dinar, que 
s'allarga algunes hores, les compli-
cations incomprensibles de la bu-
rocracia italiana, els clans familiars, 
tots aquests i altres elements con-
tribueixen a transportar l'espectador 
a un Hoc meravellós com és filia 
d'Ischia, i entendre perfectament la 
trans- formació del malhumorat 
Wender Armbruster Jr., quan deci-
deix enterrar son pare i la seva amant 
al Hoc on havia estât reaiment feliç, 
almenys entre el 15 de juliol i el 15 
d'agost, durant els darrers deu anys 
de la seva vida. • 


Billy Wilder no és tan famós

http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/tempsModerns/index/assoc/tm_2002_/n0083_p0/08.dir/tm_2002_n0083_p008.pdf

Billy Wilder no és tan famós

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears